Cada any, durant els mesos de tardor, s’inicia la vacunació contra la grip i la COVID-19 per protegir les persones més vulnerables abans que arribi el fred i els virus respiratoris comencin a circular. Vacunar-se és una acció senzilla, però vital per prevenir complicacions. Enguany, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya posa en marxa un any més la campanya de vacunació a partir del 13 d’octubre. Les dues vacunes tenen recomanacions pròpies.

Les dues vacunes es poden posar conjuntament, sense haver d’esperar entre l’una i l’altra. L’única excepció és si s’ha passat recentment la COVID-19. En aquest cas, s’aconsella esperar tres mesos abans de vacunar-se. La primera fase de la campanya, per als col·lectius més prioritaris, com les persones grans que viuen en residències o els infants més petits, va començar el passat 22 de setembre.

Per què cal vacunar-se cada any?

Els virus de la grip i de la COVID-19 muten cada any i la protecció que ofereixen les vacunes o la immunitat adquirida amb el temps va disminuint. D’aquí la importància de tornar a vacunar-te cada tardor, si formes part d’un grup de risc, ja que les vacunes van adaptant la seva composició per fer front a les noves variants.

A més, vacunant-te també redueixes el risc de contagiar persones vulnerables, com els infants, les embarassades, la gent gran o les persones amb malalties cròniques, que poden patir complicacions greus. Una dada a destacar: a Catalunya, més de la meitat de les persones majors de seixanta anys ingressades a l’UCI per grip no estaven vacunades.

De fet, les persones de risc tenen una major predisposició a desenvolupar complicacions si contrauen la grip o la COVID-19, com ara pneumònia, otitis, sinusitis, deshidratació i agreujament de malalties cròniques, com per exemple, insuficiència cardíaca, asma o diabetis.

Com i on demanar cita?

La vacunació és gratuïta i es pot demanar cita a través de La Meva Salut o contactant directament amb el Centre d’Atenció Primària (CAP).

Tot i que les vacunes estaran disponibles fins al mes de març, com a novetat aquest any, i fins al 5 de desembre, els centres d’atenció primària oferiran horari de vacunació, sense cita prèvia, per a aquelles persones que no hagin pogut demanar hora. L’horari serà de dilluns a divendres, de 9.30 a 12.30 i de 16.30 a 19.30.

A qui li toca cada vacuna?

La vacuna de la grip es recomana a:

• Totes les persones de seixanta anys o més
• Infants de sis mesos a quatre anys inclosos
• Infants i joves fins als divuit anys que tenen condicions de risc o que prenen tractaments amb àcid acetilsalicílic
• Persones a partir de 5 anys i de menys de 60 anys amb condicions de risc (fumadores, amb immunosupressió, malaltia celíaca, malaltia diabètica, etc.).
• Residents en centres sanitaris o sociosanitaris, com residències de gent gran
• Embarassades o que han donat a llum en els darrers sis mesos
• Professionals sanitaris i sociosanitaris, docents, personal de farmàcies i treballadors amb exposició a animals
• Convivents o cuidadors de persones d’alt risc

Pel que fa a la vacuna de la COVID-19, les recomanacions són similars:

• Persones de seixanta anys o més
• Persones d’entre sis mesos i 59 anys amb malalties cròniques o altres condicions de risc
• Persones institucionalitzades en residències o centres sociosanitaris
• Embarassades
• Professionals sanitaris i sociosanitaris
• Convivents o cuidadors de persones vulnerables

Salut insisteix en la importància que les dones embarassades es vacunin de la grip i de la COVID-19. En el cas de la grip, aquesta protecció s’estén també a través de la lactància. La vacunació es recomana durant qualsevol moment de l’embaràs.

Finalment, les persones amb condicions de risc com diabetis, cardiopaties o amb immunosupressió o residents en institucions tancades, haurien de rebre tant la vacuna de la grip com la de la COVID-19.

Fotografia | La vacunació és essencial per prevenir complicacions en els col·lectius més vulnerables // Departament de Salut

Maria Guasch (Begues, 1983) s’ha erigit com una escriptora que cal seguir ben de prop. Els seus inicis novel·lístics els trobem a La neu fosa, accèssit del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2012, una òpera prima en què el protagonisme d’una ambientació enrarida era clau per entendre una peça que burxava en els misteris que s’amaguen dins l’ànima humana.

Després, Guasch ens va regalar una novel·la d’estiu, Olor de clor sota la roba, que és una veritable eclosió de talent creatiu on se’ns presenta un joc narratiu en què dos personatges adolescents la Sílvia i en David han edificat un món propi en què a la Júlia, una nena d’onze anys, no sempre li serà fàcil d’entrar. Aquestes peces d’Olor de clor sota la roba tornaran a brillar, en certa manera, a la recent Les petites vampires (L’Altra, 2024). Abans, però, l’autora va escriure una altra novel·la brillant, curulla d’ambients mòrbids, Els fills de Llacuna Park (L’Altra, 2017), que va guanyar el Premi de la Crítica, el Premi Punt de Llibre de Núvol i va quedar finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.

Així, si mirem enrere, podem dir que Guasch ha destil·lat les millors notes de la seva narrativa prèvia per a confegir la seva darrera obra, Les petites vampires, una narració en què som testimonis del retorn de la Natàlia al seu poble per passar-hi l’estiu i veure l’Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que té la sang malalta.

Estius, mons propis i ambients mòrbids i angoixants farciran una brillant novel·la gòtica, weird, pertorbadora i inquietant que explora —com ho feia una altra famosa novel·la de vampirs, Salem’s Lot de Stephen King (1975)—, la maldat que s’amaga a l’interior d’un petit poble claustrofòbic, tot revelant el costat més fosc de la dimensió humana.•

Enguany se celebra el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993), el poeta que va assumir la veu d’un poble i que va decidir, ser per sempre més, poble. I com es podria celebrar el centenari d’un dels millors poetes de tota la literatura catalana i, sens dubte, un dels astres del triumvirat de la poesia valenciana amb Ausiàs March i Joan Roís de Corella? Doncs, evidentment, amb un llibre…

I això precisament és el que ens regalen el cantautor Pau Alabajos i l’editorial Sembra Llibres. Bé, això i molt, molt més que això, perquè Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble no és només la primera biografia d’aquest escriptor, no; aquest llibre és un veritable acte d’amor a qui va ser la paraula viva i amarga, al poeta que va decidir deixar de comptar les síl·labes i, amb la paraula justa, dita en el moment just, acceptar el compromís amb tot un poble.

Estellés, el fill del forner de Burjassot, sabia ben bé que, situar-se del cantó dels perdedors en un país vençut, defensar els explotats i els perseguits, era tenir ben present que allò que valia era la consciència de no ser res si no s’és poble, una elecció que el va convertir en emblema d’un País Valencià que lluitava –que encara lluita– contra la censura i l’amenaça de la ultradreta.

Una elecció, en definitiva, que el va portar a esdevenir un símbol, a convertir-se en la veu d’un poble derrotat, però mai vençut; d’un poble esperançat, que pren partit per la lluita constant i la fràgil alegria. Un poble valencià que es troba en tots i cadascun dels seus versos, i és precisament dels seus versos d’on parteix el viatge d’Alabajos per “mostrar-nos la vessant més humana de l’autor”.