La inseguretat continua sent un dels problemes més importants al Poble-sec i també a la muntanya de Montjuïc. Igualment, cal millorar la prevenció i seguretat dels equipaments esportius de la muntanya que fa massa temps que pateixen robatoris dels cables de coure, la qual cosa afecta els clubs gestors i als centenars d’usuaris de la Foixarda, del Beisbol o del Joan Serrahima, entre altres.  Cal més presència policial i millorar la il·luminació en general a tot el barri i a la muntanya.

Cal començar a executar la millora del Parc de les Tres Xemeneies amb la instal·lació del Centre de Coordinació d’Emergències i la reforma de l’esmentada plaça. L’incivisme que encara existeix a la plaça (grafits a dojo que ni respecten les cistelles de bàsquet), persones que hi malviuen (algun d’ells, fumant crac) fan més necessari que es comenci a executar ja el projecte previst. Això acaba per afectar també els entorns, als veïns de les finques del carrer Palaudàries, Vilà i Vilà i Puig i Puig i Xoriguer, entre d’altres.

Malauradament, n’hi ha més persones que mai malvivint als carrers i en assentaments amb tendes de campanya: Hortes de Sant Bertran, Jardins de Miramar i passeig de l’Exposició amb Nou de la Rambla, per citar només alguns. Calen solucions reals, plans efectius policials i alternatives socials al sensellarisme, per tal d’evitar la seva proliferació. Cal vigilància i control de les fogueres que poden posar en risc a aquestes persones, sobretot a l’entorn natural de Montjuïc, als veïns i als serveis d’emergència.

Però no és l’únic problema que no acaba de resoldre’s: l’incivisme, la manca de neteja i del manteniment a la via pública han esdevingut un clàssic al barri.

Cal implementar un pla pel Paral·lel, millorar la il·luminació, finalitzar els extrems i potenciar-los, per tal de connectar l’oferta teatral amb la resta d’equipaments culturals del barri, els tallers, la Ciutat del Teatre, el Mercat de les Flors i les escoles.

Un altre tema important és com les obres de llarga durada, fins a finals del 2026 del col·lector del carrer Vila i Vilà, afecten, des de fa massa temps i de manera molt greu, al comerç de proximitat del carrer, als seus entorns i als veïns: un estanc i una fruiteria ja han tancat, i hi ha d’altres que hi són en greu risc de tancar els mesos vinents a causa de la gran disminució d’ingressos, la pols, la brutícia, les rates i les dificultats per accedir fins i tot pels veïns als comerços a causa de les obres. No ens ho podem permetre i s’ha de fer més des de l’Ajuntament per evitar-ho, amb més ajuts i alternatives als comerços que pateixen aquestes obres. Cal apostar igualment per diversificar i incrementar l’oferta comercial.

En darrer lloc, no ens podem oblidar de què també cal desencallar d’una vegada la recuperació del Palau dels Esports del carrer Lleida. 

José Antonio Calleja, President del Partit Popular al Districte de Sants-Montjuïc

Maria Guasch (Begues, 1983) s’ha erigit com una escriptora que cal seguir ben de prop. Els seus inicis novel·lístics els trobem a La neu fosa, accèssit del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2012, una òpera prima en què el protagonisme d’una ambientació enrarida era clau per entendre una peça que burxava en els misteris que s’amaguen dins l’ànima humana.

Després, Guasch ens va regalar una novel·la d’estiu, Olor de clor sota la roba, que és una veritable eclosió de talent creatiu on se’ns presenta un joc narratiu en què dos personatges adolescents la Sílvia i en David han edificat un món propi en què a la Júlia, una nena d’onze anys, no sempre li serà fàcil d’entrar. Aquestes peces d’Olor de clor sota la roba tornaran a brillar, en certa manera, a la recent Les petites vampires (L’Altra, 2024). Abans, però, l’autora va escriure una altra novel·la brillant, curulla d’ambients mòrbids, Els fills de Llacuna Park (L’Altra, 2017), que va guanyar el Premi de la Crítica, el Premi Punt de Llibre de Núvol i va quedar finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.

Així, si mirem enrere, podem dir que Guasch ha destil·lat les millors notes de la seva narrativa prèvia per a confegir la seva darrera obra, Les petites vampires, una narració en què som testimonis del retorn de la Natàlia al seu poble per passar-hi l’estiu i veure l’Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que té la sang malalta.

Estius, mons propis i ambients mòrbids i angoixants farciran una brillant novel·la gòtica, weird, pertorbadora i inquietant que explora —com ho feia una altra famosa novel·la de vampirs, Salem’s Lot de Stephen King (1975)—, la maldat que s’amaga a l’interior d’un petit poble claustrofòbic, tot revelant el costat més fosc de la dimensió humana.•

Enguany se celebra el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993), el poeta que va assumir la veu d’un poble i que va decidir, ser per sempre més, poble. I com es podria celebrar el centenari d’un dels millors poetes de tota la literatura catalana i, sens dubte, un dels astres del triumvirat de la poesia valenciana amb Ausiàs March i Joan Roís de Corella? Doncs, evidentment, amb un llibre…

I això precisament és el que ens regalen el cantautor Pau Alabajos i l’editorial Sembra Llibres. Bé, això i molt, molt més que això, perquè Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble no és només la primera biografia d’aquest escriptor, no; aquest llibre és un veritable acte d’amor a qui va ser la paraula viva i amarga, al poeta que va decidir deixar de comptar les síl·labes i, amb la paraula justa, dita en el moment just, acceptar el compromís amb tot un poble.

Estellés, el fill del forner de Burjassot, sabia ben bé que, situar-se del cantó dels perdedors en un país vençut, defensar els explotats i els perseguits, era tenir ben present que allò que valia era la consciència de no ser res si no s’és poble, una elecció que el va convertir en emblema d’un País Valencià que lluitava –que encara lluita– contra la censura i l’amenaça de la ultradreta.

Una elecció, en definitiva, que el va portar a esdevenir un símbol, a convertir-se en la veu d’un poble derrotat, però mai vençut; d’un poble esperançat, que pren partit per la lluita constant i la fràgil alegria. Un poble valencià que es troba en tots i cadascun dels seus versos, i és precisament dels seus versos d’on parteix el viatge d’Alabajos per “mostrar-nos la vessant més humana de l’autor”.