Connecta amb nosaltres

Política

Objectiu: governar la ciutat

Els comuns treuen pit de les inversions destinades al Poble-sec els darrers anys i els ponents de l’oposició destaquen els retards en projectes històrics

Publicat

on

Governar la ciutat o, encara que sigui, ser determinants en les futures polítiques de Govern. Amb aquesta intenció han presentat les seves propostes les set formacions polítiques que aquest dilluns 8 de maig han participat en el Debat de les Eleccions Municipals del Poble-sec que ha organitzat el ZONA SEC, amb el suport de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. Una exposició de punts de vista que s’ha arribat a allargar fins a tres hores a la sala d’actes del Centre Cívic El Sortidor i que ha servit per calibrar com d’allunyades o properes estan les diferents opcions polítiques respecte als aspectes que afecten el barri.

A diferència dels debats on participen els alcaldables de cada candidatura, en què els retrets entre ponents acostumen a marcar el ritme de l’esdeveniment i les crítiques constructives són pràcticament inexistents, en el debat del Poble-sec la tendència s’ha invertit. Sí, els estira-i-arronses també han coexistit sobre l’escenari i en més d’una ocasió el moderador ha hagut de posar pau (sobretot entre ponents i públic assistent), però val a dir que l’acte ha servit, sobretot, per prendre nota sobre quines receptes volen aplicar les formacions a les problemàtiques del Poble-sec.

Dos tarannàs

El debat, dividit en dues parts, ha servit per fer palesa l’existència dels blocs dreta-esquerra. Mentre que els primers (C’s, Valents, PP) han centrat les seves ponències en la necessitat d’incrementar els cossos policials, l’ús de la llei i la necessitat d’aplicar mà dura contra els okupes i els incívics, entre d’altres; els ponents d’esquerres (Comuns i ERC) han apostat per resoldre les problemàtiques des de l’arrel social, la inversió pública i la dotació de drets als més vulnerables.

Mentrestant, Georgina Lázaro, ponent de la candidatura Trias per Barcelona –abans Junts– ha optat per una postura més centrista i remarcar que les polítiques de l’actual executiu no han funcionat. I, pel que fa a Albert Batlle (PSC-Units per Avançar), aquest ha hagut de fer ús del seu temps en demostrar, amb dades i radiografies de ciutat, com les crítiques de l’oposició són, al seu parer, desmesurades.

Serra exhibeix l’experiència que aporta governar

Malgrat que el debat no ha tingut ni vencedors ni derrotats, cal posar de relleu que Marc Serra ha sabut sortir airós de les crítiques i, a més, presumir d’obra de Govern al Poble-sec. Tot plegat, per l’experiència que aporta haver governat el districte aquests darrers quatre anys i el fet de tenir el barri completament apamat per la seva experiència associativa. Un coneixement que, en canvi, s’ha trobat a faltar en altres ponents, als quals en determinats moments se’ls ha notat que han hagut d’omplir els dos minuts que disposaven amb tot de retòrica política i oratòria generalista. En aquest sentit, el símil més rellevant l’ha representat Albert Batlle (PSC-Units per Avançar), un primera espasa i gat vell de la política, però desorientat en el camp de les minúscules problemàtiques del barri.

Malgrat no viure tampoc al Poble-sec, Jordi Castellana (ERC i veí de Les Corts) ha sabut preparar fil per randa el debat, fet que l’ha ajudat a mostrar-se hàbil i astut en les controvèrsies pròpies del territori. Un coneixement de les matèries que també l’ha sabut evidenciar José Antonio Calleja (PP), qui malgrat haver restat allunyat de la representació política a l’Ajuntament aquest mandat (el seu partit no va aconseguir representació al Districte), s’ha mostrat en plena forma, ha sabut fer gala dels seus coneixements de com funciona el consistori i ha representat la seva opció política com un partit allunyat de les estridències polítiques, assenyat i amb programa propi. Pel que fa a David Labrador, el ponent de Ciutadans s’ha sentit més còmode conforme ha avançat el debat i s’ha desmarcat del guió de partit, a la vegada que ha sabut jugar la carta de veí del Poble-sec.

L’estira-i-arronsa

La nota més desgavellada del debat l’ha aportat Miguel Martínez (Valents), qui ha optat per tenir un discurs més oportunista i allunyat del rigor polític, circumstància que ha provocat que Marc Serra afirmés que “se’ns ha colat l’extrema dreta al debat”. De fet, el mateix Martínez no ha deixat de burxar al regidor durant bona part del debat fins al punt de mostrar-se satisfet de ser titllat d’ultradreta i fins i tot des de la moderació se li ha hagut de parar els peus més d’una vegada després d’atiar a una part del públic, que ha titllat de “subvencionats”.

En qualsevol cas, totes les formacions s’han conjurat a respectar els plantejaments urbanístics vigents al Poble-sec (com les Tres Xemeneies) i posar fil a l’agulla en aquells projectes que s’arrosseguen des de fa mandats (com la Casa de la Premsa o dotar d’un ús l’edifici de la Seguretat Social).

Política

L’Ajuntament defensa haver desplegat el Pla de Barris, tot i retallar-ne 10 ME

Publicat

on

Dels 300 milions d’euros que l’Ajuntament havia de destinar als 27 plans de barri de Barcelona, al Poble-sec només li han pertocat 1,2 milions. Així ho ha confirmat el consistori a ZONA SEC, després de l’article publicat al número 269 de setembre on s’analitzava la retallada efectuada pel Govern de l’alcalde, Jaume Collboni, al Pla de Barris poblesequí.

Ara, amb el pressupost a la mà, es pot confirmar que la tisorada supera els 10 milions d’euros, ja que l’anterior Pla de Barris va comptar amb una dotació econòmica d’11,4 ME (una mica més del que estava inicialment previst segons l’Informe sobre el desplegament del Pla 2021-2024 del Consell Assessor del Pla de Barris).

Tanmateix, fonts municipals defensen que es manté “tot el paquet educatiu”. Una informació que ja va avançar aquest mitjà de comunicació i que es basaria en la continuïtat de quatre projectes educatius: la Caixa d’eines, l’Extra extra, el Menjallibres i el Prometeus.

El que aleshores les mateixes fonts no van explicar és que està previst introduir un nou projecte cultural, el Biblioteques escolars en acció, destinat a donar impuls a les biblioteques dels instituts, o que continua en marxa el FAC (el programa de rehabilitació de finques d’alta complexitat). Pel que fa al Concilia o als educadors educatius, asseguren que aquests ja s’han integrat en la cartera municipal.

Les entitats, decebudes

Desenes d’entitats s’han reunit aquest 27 d’octubre a la Coordinadora d’Entitats per exigir al Govern municipal informació al voltant del Pla de Barris. A més, reclamen comparar amb xifres els dos plans de barri que s’han implementat al barri. És a dir, l’anterior de 2021 – 2024 i l’actual.

Cal recordar que les mateixes entitats locals han assegurat que, en cap moment, el consistori els ha citat al llarg de l’actual mandat de Jaume Collboni per preguntar-los i analitzar plegats el desplegament del nou programa. “No hi ha hagut reunions, no tenim cap mena de notícia aquest mandat, com si no hi hagués Pla de Barris”, relatava el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, fa un només un  mes.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Política

El Govern del PSC retalla a mínims el Pla de Barris sense donar explicacions

Malgrat incloure a l’inici el Poble-sec dins del programa, “per un tema de pressupost i barem, finalment no va entrar com a barri seleccionat”

Publicat

on

De ser presentat el juny del 2024 per l’alcalde, Jaume Collboni, com “un dels plans més importants que marcaran aquest mandat”, a pràcticament el no-res. Aquest ha estat el destí del Pla de Barris del Poble-sec. Només cal fer una ullada al web d’aquesta mesura de govern per adonar-se que al Poble-sec l’han buidat de contingut. De fet, gairebé l’han esborrat del mapa: “No existent”, detalla.

A diferència d’altres iniciatives de l’Ajuntament que també s’anuncien a bombo i plateret i que després no venen a ser res més que fum, el Pla de Barris sí que és (o havia de ser) una mesura que impactés directament sobre el barri, amb millores als carrers i la posada en marxa de plans socials. La realitat, però, és que ha quedat reduït a quatre projectes educatius.

Si bé Collboni va anunciar el Pla de Barris 2025-28 com “el més ambiciós” que ha tingut mai Barcelona, amb 300 milions d’euros de pressupost per als 27 barris escollits (o 26, si es descompta el Poble-sec), la realitat ha posat al seu lloc el discurs de l’alcalde.

El Pla s’ha esfumat

Pràcticament ningú sap què ha passat amb el Pla de Barris del Poble-sec. De fet, preguntats per ZONA SEC, membres del propi executiu socialista al districte desconeixen què se n’ha fet. En paral·lel, a les entitats tampoc se’ls ha dit en cap moment que el pla al final no s’executaria: “No hi ha hagut reunions, no tenim cap mena de notícia aquest mandat, com si no hi hagués Pla de Barris”, relata el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez.

En la mateixa línia, el vicepresident de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Hatim Azahri, denuncia que els ha mancat “molta informació” i es pregunta “a on han anat aquests 300 milions per revertir desigualtats? Quants ens tocaven al Poble-sec?”. Cal recordar que, precisament, aquesta mesura estrella del govern del PSC tenia com a objectiu “reforçar els barris més vulnerables de la ciutat, perquè cap barri quedi enrere del progrés i de la prosperitat”, segons el mateix Collboni.

Ara bé, tal com ha pogut saber aquest mitjà de comunicació, només sis mesos després de presentar-lo, l’Ajuntament va comunicar en una reunió que finalment no l’executarien. Una sentència que ha quedat confirmada per fonts de l’entorn de la regidora de Pla de Barris, Sara Belbeida: “Per un tema de pressupost i barem finalment el Poble-sec no va entrar com a barri seleccionat”.

L’objectiu de combatre la desigualtat desapareix

En la mateixa roda de premsa de presentació, l’aleshores regidor de Pla de Barris, Lluís Rabell, assegurava que aquest tindria una “vocació d’empoderament social”. “A partir de setembre i octubre [de 2024] farem els processos participatius en els diferents barris”, afegia. Unes trobades que havien de servir per acabar de “construir i dissenyar” els projectes “amb els propis actors dels barris”. La realitat, però, és que “no hi ha hagut cap reunió”, sintetitza Gàzquez, qui creu que els socialistes en realitat s’han volgut distanciar de la idea de Pla de Barris, precisament perquè emana del mandat de l’alcaldessa, Ada Colau.

Des de Barcelona en Comú, partit impulsor de l’anterior Pla de Barris, la consellera Carolina López ho té clar: “Això ha estat una decisió política”.

La decisió de no continuar amb la inversió posa punt final als programes de cohesió social

Des de Barcelona en Comú, la consellera encarregada de seguir el Pla de Barris, Carolina López, assenyala que la desaparició del pressupost que es va engegar en el mandat passat (quan es va posar en marxa el primer Pla de Barris), ha suposat que “molts projectes hagin desaparegut o no hagin sigut substituïts”. “Els més importants eren els programes per facilitar la cohesió veïnal; això s’ha perdut completament”, lamenta.

Un exemple de les iniciatives que va impulsar el primer Pla de Barris, i que després va deixar de rebre finançament municipal, és el Gresola Cultural. El seu objectiu era vincular els centres educatius amb el teixit associatiu i els equipaments culturals de Montjuïc. En aquest cas, però, Hatim Azahri explica que la Coordinadora d’Entitats va saber trobar una nova línia econòmica a través de la Generalitat per mantenir-lo viu. Altres programes, en canvi, no han tingut la mateixa sort.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Política

Els pressupostos de 2026 només contemplen una partida pel Teatre Arnau

Publicat

on

Els pressupostos municipals de Jaume Collboni per al 2026 afronten la seva fase final de negociació i situen l’emergència habitacional com a eix central. Al Poble-sec, aquesta problemàtica és especialment visible: cada dilluns, les assemblees del Sindicat d’Habitatge reuneixen desenes de veïns afectats, mentre al carrer Concòrdia un cartell gegant denuncia la lluita d’un bloc contra un fons voltor que vol expulsar el veïnat. Els comptes, que ascendeixen a 4.180 milions d’euros, han rebut aquest 16 d’octubre el suport inicial d’ERC i els comuns, amb qui el govern socialista continua les negociacions en marxa per garantir l’aprovació definitiva.

Encara no s’han concretat gaires inversions per barris, però sí una de clau per al Poble-sec: 11 milions d’euros per rehabilitar el Teatre Arnau, tancat des de fa 25 anys i ara amb el projecte aprovat. De fet, les obres ja han començat a l’estiu. Més enllà d’això, pel districte de Sants-Montjuïc només s’ha confirmat la renovació de la plaça de l’Olivereta, tot i que s’espera que pròximament es defineixin més actuacions. Les demandes d’ERC i comuns podrien resultar decisives per determinar quines millores arribaran finalment al barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025