De ser presentat el juny del 2024 per l’alcalde, Jaume Collboni, com “un dels plans més importants que marcaran aquest mandat”, a pràcticament el no-res. Aquest ha estat el destí del Pla de Barris del Poble-sec. Només cal fer una ullada al web d’aquesta mesura de govern per adonar-se que al Poble-sec l’han buidat de contingut. De fet, gairebé l’han esborrat del mapa: “No existent”, detalla.

A diferència d’altres iniciatives de l’Ajuntament que també s’anuncien a bombo i plateret i que després no venen a ser res més que fum, el Pla de Barris sí que és (o havia de ser) una mesura que impactés directament sobre el barri, amb millores als carrers i la posada en marxa de plans socials. La realitat, però, és que ha quedat reduït a quatre projectes educatius.

Si bé Collboni va anunciar el Pla de Barris 2025-28 com “el més ambiciós” que ha tingut mai Barcelona, amb 300 milions d’euros de pressupost per als 27 barris escollits (o 26, si es descompta el Poble-sec), la realitat ha posat al seu lloc el discurs de l’alcalde.

El Pla s’ha esfumat

Pràcticament ningú sap què ha passat amb el Pla de Barris del Poble-sec. De fet, preguntats per ZONA SEC, membres del propi executiu socialista al districte desconeixen què se n’ha fet. En paral·lel, a les entitats tampoc se’ls ha dit en cap moment que el pla al final no s’executaria: “No hi ha hagut reunions, no tenim cap mena de notícia aquest mandat, com si no hi hagués Pla de Barris”, relata el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez.

En la mateixa línia, el vicepresident de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Hatim Azahri, denuncia que els ha mancat “molta informació” i es pregunta “a on han anat aquests 300 milions per revertir desigualtats? Quants ens tocaven al Poble-sec?”. Cal recordar que, precisament, aquesta mesura estrella del govern del PSC tenia com a objectiu “reforçar els barris més vulnerables de la ciutat, perquè cap barri quedi enrere del progrés i de la prosperitat”, segons el mateix Collboni.

Ara bé, tal com ha pogut saber aquest mitjà de comunicació, només sis mesos després de presentar-lo, l’Ajuntament va comunicar en una reunió que finalment no l’executarien. Una sentència que ha quedat confirmada per fonts de l’entorn de la regidora de Pla de Barris, Sara Belbeida: “Per un tema de pressupost i barem finalment el Poble-sec no va entrar com a barri seleccionat”.

L’objectiu de combatre la desigualtat desapareix

En la mateixa roda de premsa de presentació, l’aleshores regidor de Pla de Barris, Lluís Rabell, assegurava que aquest tindria una “vocació d’empoderament social”. “A partir de setembre i octubre [de 2024] farem els processos participatius en els diferents barris”, afegia. Unes trobades que havien de servir per acabar de “construir i dissenyar” els projectes “amb els propis actors dels barris”. La realitat, però, és que “no hi ha hagut cap reunió”, sintetitza Gàzquez, qui creu que els socialistes en realitat s’han volgut distanciar de la idea de Pla de Barris, precisament perquè emana del mandat de l’alcaldessa, Ada Colau.

Des de Barcelona en Comú, partit impulsor de l’anterior Pla de Barris, la consellera Carolina López ho té clar: “Això ha estat una decisió política”.

La decisió de no continuar amb la inversió posa punt final als programes de cohesió social

Des de Barcelona en Comú, la consellera encarregada de seguir el Pla de Barris, Carolina López, assenyala que la desaparició del pressupost que es va engegar en el mandat passat (quan es va posar en marxa el primer Pla de Barris), ha suposat que “molts projectes hagin desaparegut o no hagin sigut substituïts”. “Els més importants eren els programes per facilitar la cohesió veïnal; això s’ha perdut completament”, lamenta.

Un exemple de les iniciatives que va impulsar el primer Pla de Barris, i que després va deixar de rebre finançament municipal, és el Gresola Cultural. El seu objectiu era vincular els centres educatius amb el teixit associatiu i els equipaments culturals de Montjuïc. En aquest cas, però, Hatim Azahri explica que la Coordinadora d’Entitats va saber trobar una nova línia econòmica a través de la Generalitat per mantenir-lo viu. Altres programes, en canvi, no han tingut la mateixa sort.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Els pressupostos municipals de Jaume Collboni per al 2026 afronten la seva fase final de negociació i situen l’emergència habitacional com a eix central. Al Poble-sec, aquesta problemàtica és especialment visible: cada dilluns, les assemblees del Sindicat d’Habitatge reuneixen desenes de veïns afectats, mentre al carrer Concòrdia un cartell gegant denuncia la lluita d’un bloc contra un fons voltor que vol expulsar el veïnat. Els comptes, que ascendeixen a 4.180 milions d’euros, han rebut aquest 16 d’octubre el suport inicial d’ERC i els comuns, amb qui el govern socialista continua les negociacions en marxa per garantir l’aprovació definitiva.

Encara no s’han concretat gaires inversions per barris, però sí una de clau per al Poble-sec: 11 milions d’euros per rehabilitar el Teatre Arnau, tancat des de fa 25 anys i ara amb el projecte aprovat. De fet, les obres ja han començat a l’estiu. Més enllà d’això, pel districte de Sants-Montjuïc només s’ha confirmat la renovació de la plaça de l’Olivereta, tot i que s’espera que pròximament es defineixin més actuacions. Les demandes d’ERC i comuns podrien resultar decisives per determinar quines millores arribaran finalment al barri.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reorganitzat el govern municipal per encarar els dos últims anys del mandat en solitari, després de descartar l’entrada d’ERC, que es mantindrà com a “soci preferent”. Amb només 10 dels 41 regidors, Collboni ha creat una cinquena tinència d’alcaldia centrada en polítiques socials, liderada per la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, i figura clau en l’equip del PSC.

Aquest canvi reforça el perfil de Gil com a peça central en la gestió de les polítiques socials de la ciutat. De fet, més enllà de les seves responsabilitats al districte, Gil també gestiona les regidories de Promoció Econòmica, Feminismes i Memòria Democràtica, àmbits als quals ara sumarà els de Serveis Socials (fins ara sota la segona tinència de Maria Eugènia Gay). Segons l’executiu, l’objectiu és apostar per un enfocament transversal per reduir desigualtats i fomentar la prosperitat, amb Gil com a màxima responsable.

Per últim, destacar que el reforç del paper de la regidora a l’executiu Collboni arriba després de descartar definitivament a ERC com a socis de govern i, per tant, una hipotètica ampliació de regidors a l’executiu municipal.  •