El Poble-sec és més que un barri localitzat en un mapa. Qui té l’oportunitat de passejar pels seus carrers descobreix els tresors que hi ha amagats i sent el batec de la seva gent. La màgia resideix en la seva capacitat per unir el que és antic i el que és modern en una abraçada eterna. Cada racó explica una història, xiuxiueja un secret i desperta una emoció. “Som un barri que sembla una comunitat de veïns perquè ens coneixem entre tots”, assenyala l’Antònia Enciso, veïna del barri.
Des de fa 20 anys, aquest sentiment que explica l’Antònia, es veu impulsat gràcies a la tasca que duu a terme el Centre Cívic El Sortidor, que s’encarrega de donar visibilitat a la cultura poblesequina.
“Era tan gran el sentiment pel Poble-sec, o millor dit, per la seva identitat, que nosaltres, els ciutadans, volíem més”, assegura la Maria Dolors, que viu a la mateixa plaça del Sortidor. L’any 1995 un grup de persones es va mobilitzar per aconseguir la creació d’un equipament capaç de promoure la igualtat i la participació. Els inicis no van ser fàcils, i la reclamació al carrer va derivar en una lluita de valors. “Volíem defensar els nostres drets. Mereixíem un espai per desenvolupar el que érem i allò que volíem ser”, diu la Maria.
A conseqüència de l’esforç i unió del veïnat, l’Ajuntament va acceptar la petició d’aquelles persones que, tot i ser molt diferents entre elles, compartien una mateixa voluntat. “Recordo que molts ens acostàvem cada dia per veure l’evolució de les obres. Estàvem molt emocionats i ens preguntàvem com seria, què es fària… Era una innovació. Recordo que el van anomenar Sortidor perquè abans era el centre del barri, i van considerar que l’equipament públic havia de rebre un nom que globalitzés a tothom. El Sortidor és una paraula en singular que té un significat plural’’, declara l’Antònia emocionada.
Inauguració el 2003
Finalment, l’any 2003 El Sortidor obria les seves portes, i d’això ja fa 20 anys. L’espai va tenir un cost de 600.000 euros i s’ubicava a la plaça del Sortidor, entre els carrers de Magalhaes i Blasco de Garay. Des d’un inici ja oferia serveis socioculturals als poblesequins gràcies a les seves instal·lacions. “Per a les dones, El Sortidor va ser sinònim de llibertat, sobretot per a les generacions com la meva, aquelles que vam viure la repressió del franquisme i no sabíem què era la vida més enllà de les nostres quatre parets”, explica l’Angelina Velino, que resideix al Poble-sec des de 1948.
La Gastronomia: l’autèntica protagonista del Sortidor
La cuina és un poderós vehicle d’expressió cultural i valors humans. A través del menjar les persones transmeten tradicions, amor, cura i solidaritat. En aquest context, la cuina no és simplement la preparació de plats sinó un reflex de qui som i això mateix defensava el veïnat dels 90.
Avui, Barcelona compta amb 52 centres cívics, algun d’ells tenen un projecte d’especialització; el del Sortidor és la gastronomia. “El centre sempre va disposar d’una cuina i els veïns volien mantenir-la. Per a ells era fonamental, per això avui és la protagonista”, esmenta l’Helena Muñoz, directora del centre juntament amb la Judith Balasch. “La gent no ve aquí per aprendre a cuinar, sinó per treballar un mètode d’expressió… és molt maco. De fet, el lema d’aquest 20è aniversari és: 20 anys fent bullir el barri en commemoració a tots aquells que han donat sentit a la identitat del centre”, assenyala la Judith. El projecte que personifica aquest sentiment rep el nom de A TAULA! Cicle de cultura i gastronomia, un espai propi per gaudir del món gastronòmic amb la programació de tallers i activitats culturals innovadores.
Helena i Judith, codirectores
El Sortidor destaca per la seva cogestió, que es visibilitza en les figures de l’Helena Muñoz i la Judith Balasch, directores de l’equipament conjuntament. Elles consideren que la vida els va canviar quan van arribar al barri. “El Poble-sec és ritme, aquí sempre passen coses, noves propostes, curiositats, nova gent… És un lloc molt ric en humanitat, per aquest fet poder treballar aquí és un privilegi”, explica l’Helena. La seva companya opina que aquest barri sempre té les portes obertes: “Conec a treballadores que consideren que és molt difícil dur a terme projectes, sempre piquen a moltes portes. Tot el contrari passa aquí, nosaltres rebem propostes quasi cada dia. Aquest ha estat el primer lloc on m’he desenvolupat, però el Poble-sec, la seva gent i l’aprenentatge que he guanyat són coses que mai oblidaré, sempre ho portaré amb mi”, relata amb il·lusió mentre mira als ulls de l’Helena a qui reconeix com una referent, ja que gràcies a ella ha après molt aquests anys.
Existeix una reivindicació directa: la precarització
La campanya Cultura i lleure en lluita està promoguda per part de les treballadores dels centres cívics de Barcelona, que lluiten per aconseguir un canvi de conveni. L’acció sindical és molt present des de fa anys, i la Judith considera que, tot i la feina que duen a terme, encara hi ha molt a fer. “No tot és tan maco com sembla des de fora”, argumenten les directores. El pressupost tan ajustat és un punt feble per a la gestió d’aquests espais: “Des d’aquí promovem molta cultura amb preus precaris perquè estem en un sistema que ho precaritza”, critiquen amb angoixa. I valoren com un punt negatiu la dinàmica de la plaça del Sortidor front les activitats. “Nosaltres considerem que s’han de deixar obertes les places per a poder desenvolupar-nos. No fem soroll, ho fem tot sota un horari respectuós, etc. Aquí la gent pot gaudir d’un altre tipus d’oci que genera cohesió social i desprivatitza els espais. Però és difícil i ens posen certes complicacions”, conclouen, remarcant la tasca que des de fa 20 anys duu a terme aquest centre cívic que tanta historia i feina té darrera.
El Sortidor demostra que la vitalitat d’una comunitat es nodreix de la diversitat dels seus membres i de l’espai que els brinda per créixer, aprendre i prosperar. En un món cada cop més digital, aquest centre cívic continua sent un far de connexió humana i un testimoni de la importància de la vida comunitària. El Sortidor sempre continuarà sent un reflex de la nostra identitat i un símbol d’unitat, assegurant que les generacions futures també puguin gaudir dels seus innombrables beneficis.
Culturafa 5 dies
Entrevistesfa 5 dies
Editorialfa 5 dies
Hemerotecafa 5 dies
Societatfa 5 dies