En un context de gentrificació i programacions cada cop més comercials, un grup “d’artistes de les varietats” (cabaret, clown, drag, burlesque…) s’ha constituït enguany en associació per defensar el gènere com a patrimoni viu del Paral·lel. Es tracta de Torna Paral·lel, un projecte presentat el 30 de juny i que ja busca socis.

El detonant, explica la seva presidenta, Sara Brown, va ser la reobertura d’El Molino el 2023. La sala més emblemàtica del cabaret barceloní tornava, però ho feia “sense les cabareteres i sense totes les persones artistes que han fet aquest lloc el símbol que és”. “Ens va semblar indignant”, recorda. La resposta va ser una acció davant del mateix Molino, on van llegir per primera vegada el seu manifest davant de centenars de persones. D’allà van sortir els espectacles que avui fan pel Poble-sec i altres barris, sempre “des de cert nivell de precarietat”.

Brown reivindica les varietats com a memòria i futur de l’avinguda. “El Paral·lel era com el Broadway de Barcelona, un lloc de llibertat, de joia, d’entreteniment obrer de la classe treballadora”, descriu. “Són patrimoni històric, però també són patrimoni viu de la ciutat”. Per això lamenta que El Molino o l’Apolo apostin per una programació allunyada de les varietats.

L’entitat posa l’accent en les persones, i no només en els equipaments. “L’entreteniment en viu no és accessori, és una cosa que a la gent sí que li dóna alegria, sí que li serveix”, defensa Brown, que parla d’un servei públic i d’”aliment humà” enfront del consum a través de les pantalles. També denuncia la precarietat del sector: “A les artistes no se’ls donen mai les eines per protegir la feina”, i molts cops han d’acceptar condicions no gaire favorables.

Un setembre que promet

Amb aquest objectiu, l’associació prepara per a finals de setembre unes jornades a l’Albareda amb tallers de tècnica escènica, d’aspectes laborals i de memòria històrica. Tot i l’empenta, encara es tracta “d’una entitat encara jove i en construcció”, admet Brown, “però amb voluntat de créixer i trobar nous socis”.

Fotografia | Miriam Nebah

El Festival Grec arriba aquest estiu a una fita històrica. La cita escènica més important de la ciutat celebra entre aquest 29 de juny i 31 de juliol la seva 50a edició amb prop d’un centenar de propostes repartides en 58 espais i una programació que combina grans noms internacionals, talent local i projectes concebuts específicament per commemorar mig segle d’història.

L’edició 2026 vol servir per reivindicar el paper que el festival ha tingut en la transformació cultural de Barcelona des del seu naixement, l’any 1976. Precisament, la celebració arriba en un moment de plena maduresa del festival. En total, la programació posarà a la venda unes 197.000 entrades i reunirà algunes de les figures més destacades de les arts escèniques contemporànies. Entre els noms confirmats hi ha creadors com Calixto Bieito, Anne Teresa De Keersmaeker, Angélica Liddell, Christiane Jatahy, Hofesh Shechter, Àlex Rigola o la companyia Mal Pelo.

Al mateix temps, el Grec manté la seva aposta per les noves veus internacionals amb artistes que actuaran per primera vegada a Barcelona, com Florentina Holzinger, Ntando Cele, Andrea Peña, Sung Im Her o el col·lectiu Elephants Laugh.

La commemoració dels cinquanta anys no es limitarà a una mirada nostàlgica. El festival ha preparat diverses accions especials per recuperar la memòria de la cita cultural i, alhora, projectar-la cap al futur. Entre aquestes iniciatives destaca la creació d’un Arxiu Obert dedicat a la història del Grec, una celebració especial al Teatre Grec amb peces audiovisuals, així com “Arrels de llum”, una col·laboració inèdita amb la Sagrada Família.

La directora del festival, Leticia Martín Ruiz, mantindrà l’aposta per un model que combina creació contemporània, experimentació artística i connexió amb la ciutat.

La música, protagonista dels 50 anys

Una de les propostes més destacades serà ‘Cançons del Grec: 50 anys de música, ponts i mestissatge’, un concert especial que reunirà el 20 de juliol al Teatre Grec artistes de primer nivell vinculats a la trajectòria del festival, com Maria del Mar Bonet, Mayte Martín, Estrella Morente o Lucía Fumero.

La Societat Coral Els Moderns de Poble-sec celebra aquest 2026 el seu centenari després d’un segle marcat per la música, la cultura popular i la vida associativa del barri. L’entitat, fundada l’any 1926, arriba a aquesta fita convertida en l’última banda activa d’aquest tipus al Poble-sec i amb la voluntat de continuar sumant noves generacions al projecte.

“Imaginar-nos arribar als 100 anys? Doncs no la veritat”, reconeix l’Andrea Rodríguez, secretària de l’entitat i tercera generació vinculada a la banda. “Per mi és molt sentimental, perquè hi ha estat la meva mare, la meva tieta i el meu avi. Jo sempre he volgut seguir els passos del meu avi”, explica.

100 anys d’evolució

Els Moderns van néixer com moltes altres societats corals catalanes de principis del segle XX, combinant música, balls i fins i tot un equip de futbol. Amb els anys, però, l’activitat va anar evolucionant fins a convertir-se en l’actual banda de percussió i vent. “Abans teníem corals i cantàvem, però això fa molts anys que ja no ho tenim”, recorda Rodríguez.

El canvi més important va arribar a principis dels anys 2000, quan la banda va començar a incorporar nous estils musicals. “Ja no es tocava només marxa, va ser aleshores quan vam començar a incorporar samba, salsa, pasdobles o batxata”, detalla. “Ens hem adaptat i quan surten cançons noves les traiem i les toquem amb la trompeta”.

Actualment, l’entitat compta amb una vintena de membres entre la banda i l’esquadra. “La més jove té 12 anys i la més gran 67”, detalla Rodríguez. Tot i això, assegura que avui hi ha “més gent jove que gran”.

En aquest sentit, la Segona Pasqua continua sent una de les cites més especials per a l’entitat, especialment per les tradicionals cascades de foc. “Per nosaltres és el dia més especial de l’any, és una de les coses que has de sentir”, afirma.

Oberts al veïnat

Rodríguez defensa que formar part dels Moderns va molt més enllà de tocar un instrument. “No has de tenir nivell musical professional”, assegura. “Has de tenir ganes d’aprendre, disciplina, compromís amb els assajos i ganes de compartir el temps”. I resumeix l’esperit de la banda amb una frase clara: “Som com una petita família”.

Per celebrar el centenari, l’entitat ha organitzat una exposició al llarg d’aquest maig sobre la seva història al CC Albareda i una jornada cultural amb la participació de nombroses entitats del barri, com gegants, castellers, diables o corals. “Era molt important que aquest aniversari sortís al carrer”, explica Rodríguez. “Hem convidat gairebé totes les entitats amigues del barri perquè era un dia per compartir amb tothom”.

Ara bé, la secretària de l’entitat admet que el futur de la cultura popular passa necessàriament pel relleu generacional. “Si no hi ha gent jove, la cultura es perdrà”, alerta. Per això, espera que el centenari serveixi perquè antics membres tornin a apropar-se a la banda i perquè noves generacions s’hi animin. “La música ajuda molt, és una teràpia realment”, assegura.

Cal tenir en compte que l’entitat ha arribat a superar el centenar de membres en altres èpoques, una xifra molt llunyana dels vint integrants actuals. Tot i així, Rodríguez mira el futur amb optimisme. “Ara estem en un bon punt”, afirma. “Amb el centenari ha tornat gent antiga al coro i això ens agrada molt”.