Hi ha una manera força efectiva de saber que l’estiu s’ha acabat al Poble-sec: mirar les marquesines del Paral·lel. Al setembre desapareixen els cartells de les funcions estivals i els teatres tornen a carregar munició per afrontar una temporada que, enguany, arribarà amb sarsuela catalana, grans musicals, Brecht, comèdia, màgia i algun espectacle que demanarà més hores de butaca del que és habitual.

L’Apolo, el Condal, el Victòria i el Teatre Lliure de Montjuïc concentraran bona part de l’activitat. Ho faran, això sí, amb dues absències importants: el Mercat de les Flors inicia una etapa fora de casa per les obres de remodelació, i El Molino continuarà tancat per resoldre els problemes d’insonorització.

Setembre: de la sarsuela catalana a Brecht

El primer a disparar serà l’Apolo. Del 3 al 6 de setembre, el teatre recupera Cançó d’amor i de guerra, una de les sarsueles més emblemàtiques del repertori català. Una setmana després, el Condal posarà una família al voltant d’una taula fins que esclati: Cesc Gay hi porta 53 domingos, una comèdia sobre tres germans que han de decidir què fan amb el seu pare de 86 anys, el comportament del qual comença a preocupar-los.

Al mateix Paral·lel, l’Apolo canviarà de registre amb Sonrisas y lágrimas. Abans d’acabar el mes, però, la sala encara reservarà espai per a una proposta ben diferent: Ane Gabarain protagonitzarà Cantando bajo las balas, una sàtira que posa en escena el fundador de la Legió, Millán Astray, per disseccionar-ne el narcisisme, el militarisme i la concepció de la pàtria.

I mentre l’avinguda mirarà cap als grans musicals, Montjuïc començarà la temporada amb artilleria pesada. El Teatre Lliure celebra enguany el seu 50è aniversari i ho farà obrint la Sala Fabià Puigserver amb L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill.

A les portes de la tardor

De cara a les jaquetes d’entretemps, al Condal Joel Joan hi estrenarà Bons i dolents, dirigida per Nelson Valente. A més, a Montjuïc, Julio Manrique recuperarà Bouvetøya (La necessitat d’una illa) a l’Espai Lliure i el Paral·lel tindrà dos grans espectacles de màgia simultànis: a l’Apolo, el Mago Yunke instal·larà Hangar 52 i el Victòria tornarà a convertir-se en la casa d’Antonio Díaz, el Mago Pop.

Ja al novembre, el Lliure programarà una de les apostes més contundents a la Sala Fabià Puigserver: L’herència, dirigida per Josep Maria Mestres.

En un context de gentrificació i programacions cada cop més comercials, un grup “d’artistes de les varietats” (cabaret, clown, drag, burlesque…) s’ha constituït enguany en associació per defensar el gènere com a patrimoni viu del Paral·lel. Es tracta de Torna Paral·lel, un projecte presentat el 30 de juny i que ja busca socis.

El detonant, explica la seva presidenta, Sara Brown, va ser la reobertura d’El Molino el 2023. La sala més emblemàtica del cabaret barceloní tornava, però ho feia “sense les cabareteres i sense totes les persones artistes que han fet aquest lloc el símbol que és”. “Ens va semblar indignant”, recorda. La resposta va ser una acció davant del mateix Molino, on van llegir per primera vegada el seu manifest davant de centenars de persones. D’allà van sortir els espectacles que avui fan pel Poble-sec i altres barris, sempre “des de cert nivell de precarietat”.

Brown reivindica les varietats com a memòria i futur de l’avinguda. “El Paral·lel era com el Broadway de Barcelona, un lloc de llibertat, de joia, d’entreteniment obrer de la classe treballadora”, descriu. “Són patrimoni històric, però també són patrimoni viu de la ciutat”. Per això lamenta que El Molino o l’Apolo apostin per una programació allunyada de les varietats.

L’entitat posa l’accent en les persones, i no només en els equipaments. “L’entreteniment en viu no és accessori, és una cosa que a la gent sí que li dóna alegria, sí que li serveix”, defensa Brown, que parla d’un servei públic i d’”aliment humà” enfront del consum a través de les pantalles. També denuncia la precarietat del sector: “A les artistes no se’ls donen mai les eines per protegir la feina”, i molts cops han d’acceptar condicions no gaire favorables.

Un setembre que promet

Amb aquest objectiu, l’associació prepara per a finals de setembre unes jornades a l’Albareda amb tallers de tècnica escènica, d’aspectes laborals i de memòria històrica. Tot i l’empenta, encara es tracta “d’una entitat encara jove i en construcció”, admet Brown, “però amb voluntat de créixer i trobar nous socis”.

Fotografia | Miriam Nebah

El Festival Grec arriba aquest estiu a una fita històrica. La cita escènica més important de la ciutat celebra entre aquest 29 de juny i 31 de juliol la seva 50a edició amb prop d’un centenar de propostes repartides en 58 espais i una programació que combina grans noms internacionals, talent local i projectes concebuts específicament per commemorar mig segle d’història.

L’edició 2026 vol servir per reivindicar el paper que el festival ha tingut en la transformació cultural de Barcelona des del seu naixement, l’any 1976. Precisament, la celebració arriba en un moment de plena maduresa del festival. En total, la programació posarà a la venda unes 197.000 entrades i reunirà algunes de les figures més destacades de les arts escèniques contemporànies. Entre els noms confirmats hi ha creadors com Calixto Bieito, Anne Teresa De Keersmaeker, Angélica Liddell, Christiane Jatahy, Hofesh Shechter, Àlex Rigola o la companyia Mal Pelo.

Al mateix temps, el Grec manté la seva aposta per les noves veus internacionals amb artistes que actuaran per primera vegada a Barcelona, com Florentina Holzinger, Ntando Cele, Andrea Peña, Sung Im Her o el col·lectiu Elephants Laugh.

La commemoració dels cinquanta anys no es limitarà a una mirada nostàlgica. El festival ha preparat diverses accions especials per recuperar la memòria de la cita cultural i, alhora, projectar-la cap al futur. Entre aquestes iniciatives destaca la creació d’un Arxiu Obert dedicat a la història del Grec, una celebració especial al Teatre Grec amb peces audiovisuals, així com “Arrels de llum”, una col·laboració inèdita amb la Sagrada Família.

La directora del festival, Leticia Martín Ruiz, mantindrà l’aposta per un model que combina creació contemporània, experimentació artística i connexió amb la ciutat.

La música, protagonista dels 50 anys

Una de les propostes més destacades serà ‘Cançons del Grec: 50 anys de música, ponts i mestissatge’, un concert especial que reunirà el 20 de juliol al Teatre Grec artistes de primer nivell vinculats a la trajectòria del festival, com Maria del Mar Bonet, Mayte Martín, Estrella Morente o Lucía Fumero.