Connecta amb nosaltres

Cultura

‘D’esquena’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla de com l’evolució és imparable…

Publicat

on

Tot va començar com una moda estúpida que seguien uns quants freaks. Creien que caminant d’aquella manera milloraven el rec sanguini dels glutis. Fins que un estudi inoportú de la universitat d’Oxford ho va avalar, però en un altre sentit: caminar cap endarrere, rejoveneix. A partir de llavors, es va desencadenar el drama. Primer, els influencers de torn van aparèixer a les xarxes socials parlant meravelles d’aquesta manera de desplaçar-se. No van passar ni dos dies que ja es veia força gent pel carrer fent-t’ho. Als retro-caminadors (així se’ls anomenava) els era igual caure escales avall del metro, o trepitjar tolls de merda de gos amb massa freqüència. Recordo el dia que el meu fill d’onze anys es va col·locar la motxilla penjada al davant de la panxa. Li vaig dir que ni parlar-ne. Vaig haver d’acompanyar-lo a l’escola per assegurar-me que hi anava caminant com Déu mana. Aquell mateix dia vaig comprovar decebut com la majoria dels professors i alumnes, entraven a l’escola caminant com crancs. Va ser aleshores quan em vaig adonar que l’estupidesa havia esdevingut tendència, i que no trigaria a ser una norma.
Em va sorprendre com la majoria de les fotos dels perfils d’Instagram van canviar d’un dia per l’altre. Res de cares somrients banyades en filtres, o de persones fent escalada, o d’escenes familiars entranyables. Res de tot això; clatells! Només apareixien clatells ben perfilats. Els perruquers van fer fortuna, perquè el clatell, sobtadament, va esdevenir la carta de presentació per a la majoria de les persones que practicaven la retro-caminada. Els fabricants de roba no van trigar a redissenyar les camises i col·locar la botonada a l’esquena. Les sabates també van sofrir canvis estructurals per fer el fet de caminar enrere molt més còmode. Fins i tot l’Anna, la meva dona, que estava embarassada de sis mesos, volia provar-ho. Crec que serà bo per al nadó, em va dir. Jo no hi estava d’acord, però no em va fer cas. I vinga! Amunt i avall amb la panxa mirant en direcció contrària i jo havent-la d’avisar dels semàfors. Em sentia sol. En aquell moment ja m’havia convertit en minoria. En un pària social que caminava estrany. No tenia cap lògica! Fins i tot vaig llegir una notícia que desmentia el maleït estudi d’Oxford, però ja donava igual, la bola era imparable.
I llavors, va arribar el dia del part. I tots corre que corre marxa enrere, tots menys jo. I el ginecòleg que em deia que tot aniria bé amb un bigoti tatuat al bell mig del clatell. I aleshores, va passar. Va néixer l’Alba. El seu plor va tronar al quiròfan i seguidament el doctor va cridar que era un miracle de l’evolució. Jo no ho vaig entendre fins que la van col·locar entre els braços de la meva dona i va obrir un ull, una ciclòpia. Sí, un ull incrustat al bell mig del clatell!
L’endemà la premsa feia cua al davant de casa. Volien conèixer la nena que havia fet un salt evolutiu impossible. Finalment i per un bon preu, vam acceptar fer-nos un reportatge tot passejant amb la criatura pels carrers del barri. Aquella, va ser la primera vegada que vaig caminar d’esquena.
ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

El programa Pedrera 3.8 puja als escenaris a grups emergents

Publicat

on

El Centre Cultural Albareda i l’Espai Jove La Bàscula han obert la novena convocatòria del Pedrera 3.8, un programa d’acompanyament adreçat a grups i solistes musicals emergents vinculats al districte de Sants-Montjuïc. La iniciativa ofereix, durant sis mesos, un seguiment professional pensat per ajudar els artistes a consolidar i professionalitzar els seus projectes.

La convocatòria està oberta fins al 15 d’octubre, i se seleccionaran tres projectes participants. L’itinerari que combina tutories i assessorament musical, residència als bucs d’assaig, pràctiques de gravació, preparació del directe i formacions sobre comunicació, management i gestió legal i econòmica.

La directora de l’Albareda, Irene Armangué, destaca que l’objectiu no és només formar els músics, sinó generar oportunitats perquè puguin actuar en diferents espais. “No volem que es quedin només en l’assaig, sinó que puguin sortir, tocar i començar a crear un circuit”, explica. Per això, el programa ha establert col·laboracions amb grans esdeveniments musicals del país, com el BAM de la Mercè i el Viu Montjuïc.

L’experiència dels participants de l’anterior edició exemplifica aquest impacte. El Mario, responsable del projecte solista Werio, explica que les tutories li van servir per “ordenar el projecte, treballar-ne la identitat i preparar millor els directes”. També destaca l’acompanyament per conèixer els circuits professionals i establir contactes amb la indústria.

Per la seva banda, l’Ayman i el Pedro, que integren el duet Laribal, indiquen que el programa els ha obert “moltíssimes portes”, amb propostes que difícilment haurien arribat sense el suport del Pedrera. Per això, tenen clar que qualsevol artista vinculat al districte ha d’aprofitar l’oportunitat i participar al programa. “Si tens un projecte musical, t’hi has d’apuntar”, asseguren. 

Continua llegint

Cultura

Viu Montjuïc torna amb més activitats, però amb el mateix caràcter popular

Destaca el 50è aniversari del Teatre Lliure, que oferirà una visita escènica, com també la commemoració dels 90 anys de l’Olimpíada Popular del 1936

Publicat

on

La muntanya de Montjuïc tornarà a ser festa a cel obert el 3 i 4 d’octubre. La sisena edició del Viu Montjuïc oferirà més d’un centenar d’activitats entre museus, teatres, jardins i espais patrimonials. El programa creix respecte del 2025, quan se’n van anunciar més de 90, però manté la mateixa recepta: obrir equipaments i fer sortir la cultura al carrer.

En aquest sentit, el Poble-sec tindrà veu pròpia. Dissabte, de 17 a 22 hores, la Taula de Cultura Comunitària i el Pla Comunitari organitzaran les Fontades Comunitàries a l’exterior del MNAC. La trobada gratuïta barrejarà dansa, circ, música, gastronomia, ràdio comunitària i tallers familiars. Mentre que l’any passat la programació es va desenvolupar al llarg de dues tardes a la plaça de Margarida Xirgu; enguany s’ha decidit concentrar-la en una única jornada i fer-la pujar al museu.

De la festa popular als escenaris

Diumenge, a les 17 hores, el Centre Cultural Albareda i l’Espai Jove La Bàscula participaran en l’organització d’un concert gratuït de quatre bandes emergents davant del MNAC: Laribal, Werio, Dani & Frida i Bob Greenhill. Dissabte, el mateix entorn acollirà dansa de l’alumnat de l’Institut del Teatre i el castell es transformarà a la tarda en un escenari de dansa contemporània, amb quatre peces de Jacob Gómez, La Cerda, Àngel Duran i Inka Romaní.

Entre les propostes especials de la 6a edició destaca el 50è aniversari del Teatre Lliure, que oferirà els dies 3 i 4 la visita escènica (Re)viure el Lliure i dissabte celebrarà una festa popular a la plaça de Margarida Xirgu. El festival també recordarà els 90 anys de l’Olimpíada Popular del 1936 amb una ruta del Museu Olímpic i el Museu d’Història que acabarà al Refugi 307.

Portes obertes

El MNAC obrirà de franc dissabte a la tarda i diumenge al matí, amb jocs i activitats familiars. La Fundació Joan Miró oferirà portes obertes dissabte i una actuació de poesia i música als jardins del Laribal. En paral·lel, el Poble Espanyol també serà gratuït per als residents a Barcelona que descarreguin prèviament l’entrada. Per últim, s’hi sumaran el Pavelló Mies van der Rohe, el Museu Olímpic, el Museu d’Arqueologia i el Castell de Montjuïc.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Cultura

El centre d’art Homesession continua connectat al carrer amb un nou espai expositiu i creatiu

Després de néixer l’any 2007 en un pis del Poble-sec, el centre d’art estrena una seu de més de 250 metres quadrats al carrer de Lafont

Publicat

on

El centre d’art Homesession va néixer en un pis del Poble-sec. L’any 2007, Olivier Collet i Jérôme Lefaure van obrir les portes de casa seva per acollir-hi artistes en residència. 19 anys després, aquella casa oberta s’ha fet gran. Aquest 15 de setembre el projecte ha inaugurat una seu de més de 250 metres quadrats al número 24 del carrer de Lafont.

Entre el pis i el carrer de Lafont hi va haver una etapa intermèdia, també al barri. El 2012, les residències es van traslladar a un local del carrer de la Creu dels Molers que, amb els anys, es va quedar petit. “El projecte ha crescut molt i allà només hi cabia una part de les activitats”, explica el coordinador de programes del centre, Danilo Pioli. L’espai permetia acollir un sol artista resident i exposicions de petit format. Calia mudar-se, però sense anar lluny: “Hem volgut seguir al barri”, detalla.

Una mirada enrere que no és retrospectiva

Per estrenar l’espai, Homesession mira enrere. L’exposició inaugural, ‘És allà on vaig. Ecos d’allò que va ser i no va tornar’, pren el títol d’un relat de Clarice Lispector i reuneix obres d’artistes que han passat per la casa en aquests 19 anys. Ara bé, el centre puntualitza que “no és una retrospectiva”, la proposta és tornar a mirar materials produïts en contextos diversos.

El vincle amb el Poble-sec va més enllà de l’adreça. “Totes les activitats són gratuïtes i obertes a tothom”, remarca Pioli. Al llarg d’aquests anys, el centre ha tirat endavant projectes “amb la col·laboració i la complicitat d’entitats del barri”. Entre aquests còmplices hi ha el Centre Cívic El Sortidor, l’Arnau Itinerant i la Biblioteca Francesc Boix.

Precisament, d’aquesta manera de treballar va sorgir Ex Libris, un programa que des del 2020 porta cada any un artista en residència a una biblioteca diferent perquè hi treballi amb les entitats de l’entorn. “És un exemple perfecte de l’interès que tenim a implicar comunitats en projectes artístics”, diu Pioli, que en destaca “l’aliança amb la xarxa de biblioteques de la ciutat”.

Mentrestant, al carrer de Lafont, l’exposició inaugural es pot visitar fins al 13 de novembre, de dimecres a divendres de 16 a 19 hores, amb entrada gratuïta. A més, hi ha dues activitats programades: el 28 d’octubre, Mai Bach-Ngoc Nguyen hi presentarà la performance ‘Unknown name’, i el 13 de novembre la mostra s’acomiadarà amb un finissage a càrrec de Chadine Amghar i Jules Carlito Beurrier-Loncan.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025