Connecta amb nosaltres

Cultura

El Govern Collboni es desdiu del projecte consensuat pel Teatre Arnau

Publicat

on

Després d’anunciar que les obres del Teatre Arnau s’activarien al llarg de la primavera de 2025, el Govern municipal de l’alcalde, Jaume Collboni, ha concretat una mica més com vol que sigui l’Arnau del futur. Segons ha declarat a La Vanguardia el regidor de Cultura, Xavier Marcé, el que es va trobar el seu equip és “un projecte que no prioritzava tant els usos escènics, que plantejava més aviat una mena d’ateneu, de centre cívic”.

Davant d’aquesta situació, l’equip del regidor Marcé ha retallat el projecte aprovat entre consistori i una seixantena d’entitats en temps de l’alcaldessa Ada Colau. L’objectiu: alleugerir-lo i abaratir la seva construcció mitjançant l’eliminació d’uns quants espais i la rebaixa de la profunditat d’excavació. “Era massa car, plantejava massa sales polivalents, podia costar més de 20 milions d’euros”, ha declarat el regidor al mateix mitjà de comunicació.

Les entitats es revolten

La Plataforma d’Entitats pel Teatre Arnau i l’antiga plataforma Recuperem l’Arnau (nascuda el 2016) ha emès un contundent comunicat després de llegir a la premsa les intencions de l’executiu Collboni. Tal com han al·legat, “va ser la ciutadania” qui va activar la recuperació de l’Arnau i han recordat a Marcé que el seu futur ja es va definir en un procés participatiu que s’ha allargat vuit anys.

Segons denuncien, el socialista ara vol retallar la capacitat del teatre de 400 a 200 espectadors, mentre que a la vegada busca “saltar-se el pacte” que van tancar amb l’Ajuntament. “El model cultural proposava una gestió cívica de l’equipament […] tal com fan l’Ateneu de Nou Barris o la Central del Circ”, han afegit, en relació amb les declaracions esbiaixades del regidor sobre com preveia el futur del teatre.

Un quart de segle abandonat

L’Arnau va tancar l’any 2000 i des d’aleshores ha restat abandonat. L’Ajuntament el va comprar l’any 2011, però no serà fins aquest 2025 que entrin els operaris a rehabilitar-lo.  Les obres duraran uns vint mesos i la previsió actual és que suposi una inversió d’11,7 milions d’euros.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Cultura

L’òpera ‘Medusa’ rellegeix el mite per donar veu a qui denuncia una agressió sexual

L’obra compta amb la complicitat de dues entitats del Poble-sec i farà l’estrena mundial el 22 de novembre a l’Espai Escènic Tísner

Publicat

on

Durant segles, Medusa ha estat el monstre que convertia en pedra qui la mirava. L’inici del mite, però, és menys conegut. En la versió d’Ovidi, Posidó la viola al temple d’Atena i és ella qui rep el càstig, amb els cabells transformats en serps. D’aquesta paradoxa parteix Medusa. Crónica de una desesperanza, una òpera de cambra que farà l’estrena mundial el diumenge 22 de novembre a l’Espai Escènic Tísner, a l’altra banda del Paral·lel.

L’obra porta el mite al present. Una estudiant denuncia que el seu professor l’ha agredida sexualment i, des d’aquell moment, ha d’afrontar no només el record del que va passar, sinó també un sistema que qüestiona la seva paraula i la seva conducta. “Una jove denuncia, i el sistema respon convertint-la en sospitosa”, resumeixen els seus impulsors.

L’escenografia no és gaire ostentosa: una sala d’interrogatoris, una taula i dues cadires, res més. Des d’aquest espai, el relat salta entre el present i la memòria (el bar, la casa del professor, l’examen forense, el judici…), mentre sobre una tela blanca es dibuixen i s’esborren imatges en directe amb videomapatge. La soprano, Lily Holzman, encarna Medusa i la mezzosoprano, Tania González, dona vida a Atena i als rostres del professor, l’agent, la metgessa forense i la jutgessa. Per acompanyar-les hi ha Abel Litran al piano.

La música i la direcció escènica són del compositor mexicà establert a Barcelona i format al Conservatori del Liceu, Carlo Constantini. Pel que fa al llibret, aquest ha anat a càrrec de l’escriptora i educadora social xilena, Olivia Mortis. L’equip es proposa abordar les violències sexuals “sense convertir el dolor en espectacle”.

Col·laboració amb entitats poblesequines

Tot i que l’estrena serà a Sant Antoni, el projecte té arrels al Poble-sec. La BiblioMusiCineteca, l’entitat cultural del carrer de Vila i Vilà, ha acollit els assajos durant tot el procés de creació, “com si fos una residència artística”, explica Constantini. En paral·lel, MOMU Espai Tèxtil n’ha estat patrocinadora i hi ha aportat “l’assessorament del disseny de vestuari i la seva realització”. 

Fotografia | Carlo Constantini

Continua llegint

Cultura

El programa Pedrera 3.8 puja als escenaris a grups emergents

Publicat

on

El Centre Cultural Albareda i l’Espai Jove La Bàscula han obert la novena convocatòria del Pedrera 3.8, un programa d’acompanyament adreçat a grups i solistes musicals emergents vinculats al districte de Sants-Montjuïc. La iniciativa ofereix, durant sis mesos, un seguiment professional pensat per ajudar els artistes a consolidar i professionalitzar els seus projectes.

La convocatòria està oberta fins al 15 d’octubre, i se seleccionaran tres projectes participants. L’itinerari que combina tutories i assessorament musical, residència als bucs d’assaig, pràctiques de gravació, preparació del directe i formacions sobre comunicació, management i gestió legal i econòmica.

La directora de l’Albareda, Irene Armangué, destaca que l’objectiu no és només formar els músics, sinó generar oportunitats perquè puguin actuar en diferents espais. “No volem que es quedin només en l’assaig, sinó que puguin sortir, tocar i començar a crear un circuit”, explica. Per això, el programa ha establert col·laboracions amb grans esdeveniments musicals del país, com el BAM de la Mercè i el Viu Montjuïc.

L’experiència dels participants de l’anterior edició exemplifica aquest impacte. El Mario, responsable del projecte solista Werio, explica que les tutories li van servir per “ordenar el projecte, treballar-ne la identitat i preparar millor els directes”. També destaca l’acompanyament per conèixer els circuits professionals i establir contactes amb la indústria.

Per la seva banda, l’Ayman i el Pedro, que integren el duet Laribal, indiquen que el programa els ha obert “moltíssimes portes”, amb propostes que difícilment haurien arribat sense el suport del Pedrera. Per això, tenen clar que qualsevol artista vinculat al districte ha d’aprofitar l’oportunitat i participar al programa. “Si tens un projecte musical, t’hi has d’apuntar”, asseguren. 

Continua llegint

Cultura

Viu Montjuïc torna amb més activitats, però amb el mateix caràcter popular

Destaca el 50è aniversari del Teatre Lliure, que oferirà una visita escènica, com també la commemoració dels 90 anys de l’Olimpíada Popular del 1936

Publicat

on

La muntanya de Montjuïc tornarà a ser festa a cel obert el 3 i 4 d’octubre. La sisena edició del Viu Montjuïc oferirà més d’un centenar d’activitats entre museus, teatres, jardins i espais patrimonials. El programa creix respecte del 2025, quan se’n van anunciar més de 90, però manté la mateixa recepta: obrir equipaments i fer sortir la cultura al carrer.

En aquest sentit, el Poble-sec tindrà veu pròpia. Dissabte, de 17 a 22 hores, la Taula de Cultura Comunitària i el Pla Comunitari organitzaran les Fontades Comunitàries a l’exterior del MNAC. La trobada gratuïta barrejarà dansa, circ, música, gastronomia, ràdio comunitària i tallers familiars. Mentre que l’any passat la programació es va desenvolupar al llarg de dues tardes a la plaça de Margarida Xirgu; enguany s’ha decidit concentrar-la en una única jornada i fer-la pujar al museu.

De la festa popular als escenaris

Diumenge, a les 17 hores, el Centre Cultural Albareda i l’Espai Jove La Bàscula participaran en l’organització d’un concert gratuït de quatre bandes emergents davant del MNAC: Laribal, Werio, Dani & Frida i Bob Greenhill. Dissabte, el mateix entorn acollirà dansa de l’alumnat de l’Institut del Teatre i el castell es transformarà a la tarda en un escenari de dansa contemporània, amb quatre peces de Jacob Gómez, La Cerda, Àngel Duran i Inka Romaní.

Entre les propostes especials de la 6a edició destaca el 50è aniversari del Teatre Lliure, que oferirà els dies 3 i 4 la visita escènica (Re)viure el Lliure i dissabte celebrarà una festa popular a la plaça de Margarida Xirgu. El festival també recordarà els 90 anys de l’Olimpíada Popular del 1936 amb una ruta del Museu Olímpic i el Museu d’Història que acabarà al Refugi 307.

Portes obertes

El MNAC obrirà de franc dissabte a la tarda i diumenge al matí, amb jocs i activitats familiars. La Fundació Joan Miró oferirà portes obertes dissabte i una actuació de poesia i música als jardins del Laribal. En paral·lel, el Poble Espanyol també serà gratuït per als residents a Barcelona que descarreguin prèviament l’entrada. Per últim, s’hi sumaran el Pavelló Mies van der Rohe, el Museu Olímpic, el Museu d’Arqueologia i el Castell de Montjuïc.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025