Connecta amb nosaltres

Societat

El jardí on cada planta explica una història intransferible

“Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”

Publicat

on

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un espai singular amagat dins de dos clots procedents d’antigues pedreres de Montjuïc. Aquest enclavament anònim per a una part important del veïnat, combina història i biodiversitat i es va començar a construir amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Precisament, el seu caràcter històric ha permès que avui s’hagi convertit en un lloc de recerca, conservació i divulgació botànica.

“Hi ha plantes originàries del nord d’Àfrica, ja que, tradicionalment, tant el Jardí Botànic com l’Institut Botànic, han centrat part de la seva recerca en la flora d’aquesta regió. També s’hi poden trobar espècies de les Illes Balears i d’altres zones de la península Ibèrica. Tot plegat, és un conjunt molt ric i divers”, detalla el tècnic del jardí, Jaume Pàmies Pagès, que explica a ZONA SEC la història i característiques d’aquest espai de la muntanya màgica.

De pedrera a jardí científic

“Amb motiu de l’Exposició Internacional es va oferir la primera gran oportunitat d’afrontar el repte d’integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona”, explica Pàmies. En aquell context, es van crear jardins per endinsar la muntanya a la ciutat. Així mateix, Francesc Cambó va encarregar al prestigiós paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier el disseny dels jardins. Aquest hi va deixar la seva empremta introduint espècies sud-americanes com la Tipuana tipu, la bellaombra, la xicrandra o la l’eritrina de Bentham, encara visibles avui.

De la mateixa manera, amb pocs recursos, però molta determinació, el botànic Pius Font i Quer va iniciar una col·lecció de flora pròpia de la península Ibèrica, Balears i el nord d’Àfrica. Una de les primeres va ser un exemplar d’aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Encara avui dia, un esqueix d’aquella planta creix prop de l’olivera de l’entrada.  “Aquest jardí té una mirada al passat i ens fa recordar que va néixer amb una vocació científica i passió claríssima”, afirma el tècnic del jardí.

Un jardí que ha encarat grans reptes

Gràcies a l’impuls del botànic Antoni de Bolòs, qui va agafar la direcció de l’espai l’any 1940, es va evitar l’extinció de la lisimàquia menorquina, fet que va culminar amb la inauguració oficial del jardí el 17 de juliol de 1941. Tanmateix, la història més fosca va arribar de la mà dels Jocs Olímpics: les obres de l’Anella l’any 1986 van provocar el seu tancament per inestabilitat estructural. No va ser fins a l’octubre de 2003 que el Sot de l’Estany va reobrir (avui dia el manté l’AMB). “Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Té un valor molt gran. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”, reafirma un dels seus responsables.

Biogeografia en dos sots

El jardí s’estructura entorn de dues pedreres: el Sot de l’Estany, fresc i ombrívol, i el Sot de la Masia, més assolellat i agrícola. “Al Sot de l’Estany hi trobem des de pins i alzines fins a falgueres com la Dicksonia antarctica, i espècies relictes com Ephedra altissima, una liana prehistòrica que competeix per la llum amb els pins”, assegura.

D’altra banda, el Sot de la Masia, amb una antiga masia restaurada, acull projectes educatius i activitats per fer en família. “En aquest espai, les plantes que hi viuen també són diferents, amb més presència d’espècies mediterrànies. El Jardí Botànic, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics, desenvolupa un programa d’activitats centrat en les plantes útils a l’home, que la pagesia ha conreat des del Neolític. És magnífic”, conclou Pàmies.

Cultura Botànica

Entre falgueres, pins i espècies relictes, el jardí convida a tota la ciutadania de manera gratuïta a descobrir la riquesa botànica de la Mediterrània i el nord d’Àfrica, en un entorn que uneix la natura amb la història de l’Exposició Internacional del 1929 i la recerca científica.

 

Societat

Comencen les obres del nou poliesportiu que es posarà en marxa amb retard

L’equipament s’inaugurarà sense grades ni vestidors, ja que es faran en una segona fase que encara no té ni data

Publicat

on

El nou poliesportiu ja està en obres, però no obrirà quan s’havia promès. Si bé pels volts de febrer del 2025 l’Ajuntament preveia tenir enllestida la primera fase a finals del 2026, ara el consistori fixa l’estrena de les pistes per a la primavera del 2027 sense detallar les causes del retard.

Amb una inversió de prop de tres milions d’euros, l’antic Pavelló 2 de la Fira es convertirà en un equipament de 3.450 m² amb dues pistes aptes per jugar a handbol, bàsquet, futbol sala i voleibol. També s’hi construiran un vestíbul, magatzems, una infermeria i lavabos. Això sí, vestidors i grades quedaran per a una segona fase, encara sense data.

El nou espai acollirà els cinc clubs que avui utilitzen el Pavelló d’Itàlia, destinat a l’enderroc: CBSAPS, APA Poble-sec, PalmaSec, Terra Negra i Joves Units del Poble-sec.

Cal tenir en compte que les obres formen part d’una transformació més àmplia de Montjuïc, la qual s’espera tenir enllestida pel 2029. A hora d’ara, la reforma ja ha obligat a traslladar el Piromusical de la Mercè de l’avinguda de la Reina Maria Cristina a la platja de la Nova Icària, mentre que la festa de Cap d’Any segurament se celebri a l’Anella Olímpica.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Societat

La biblioteca celebra el dia del seu aniversari tancada per una avaria

Publicat

on

La biblioteca Francesc Boix ha complert 25 anys aquest 15 de setembre amb la persiana abaixada. Una avaria a l’equip de climatització va deixar l’equipament ubicat al número 34 del carrer de Blai tancat al públic des del 2 de setembre, i no ha représ el servei fins aquest dilluns 21. Pel camí va caure la inauguració una exposició de fotos inèdites de quan el centre cultural va obrir les portes, l’any 2001. De fet, aquest havia de ser l’acte que encetés els actes de l’efemèride. Ara, però, sembla que la resta de l’agenda festiva manté la programació inicial. Això sí, amb tot d’aparells repartits.

Què va passar?

La biblioteca tanca cada agost i el personal es reparteix per altres centres de la xarxa. En tornar, els professionals de l’equipament es van trobar l’aire condicionat espatllat a les plantes de dalt. En canvi, a baix sí que funcionava, excepte a la sala on es fan les activitats.

Derivat d’aquesta circumstància, amb l’espai ple de gent, la temperatura podia superar els 27 graus. Unes condicions que no són recomanables ni per al personal ni per als usuaris, apunten: “Mentre no es repari l’avaria o no baixi la temperatura no es pot tenir la biblioteca en funcionament”, resumia abans de la reobertura de la biblioteca el vicepresident de l’Associació Francesc Boix, Ricard Marco.

Aires portàtils i ventiladors

La biblioteca ha reobert, però això no vol dir que l’avaria ja estigui arreglada. “S’ha resolt provisionalment amb aires condicionats portàtils i ventiladors”, explica a ZONA SEC el director de la biblioteca, Joan Delgado Borrallo. Marco ho detalla: “D’aquesta manera han pogut obrir amb normalitat, però encara s’ha de reparar la instal·lació fixa”.

El manteniment depèn del Districte de Sants-Montjuïc. Segons Marco, la biblioteca va avisar el servei, que hi va anar, s’ho va mirar i va prometre la reparació. El primer termini apuntava a mitjans o finals de setembre, però la previsió s’ha desplaçat a l’octubre. Com tantes coses de l’administració, “va una mica per llarg”, assegura. De la causa concreta, poca cosa se’n sap, però Marco la descriu com un fet fortuït: “No recordo altres precedents”. 

La festa d’aniversari continua

El programa del 25è aniversari se salva gairebé sencer. “Totes les activitats programades pel 25è aniversari del centre continuen vigents”, assegura Delgado. “L’única activitat anul·lada ha estat la del dia 9 de setembre”, precisa. Aquell acte es farà ara el divendres 2 d’octubre, amb la inauguració de l’exposició ‘Fa 25 anys al Poble-sec: memòria d’un inici’, que reuneix fotos inèdites de l’estrena.

Continua llegint

Societat

El Museu del Transport s’allunya de Montjuïc i posa rumb a la Vall d’Hebron

Publicat

on

El futur Museu del Transport ja té una ubicació preferent, però no és la que reclamava la plataforma pro-museu. L’Ajuntament i TMB han constituït aquest setembre el grup impulsor d’un Museu del Transport Públic, per la qual cosa ara es genera el dubte de si incorporarà material d’altres operadors. El que sí que s’ha definit, però, és que tindrà la seu principal sobre els tallers de metro de Sant Genís, a la Vall d’Hebron. La idea és que aquest espai exhibeixi vehicles històrics i recursos interactius, però el mateix consistori ha avançat que serà un segon recinte el que aculli el gruix dels vehicles. Ara bé, aquest segon espai està encara sense ubicació ni data d’execució.

En qualsevol cas, el projecte s’allunya de la proposta de la Coordinadora Pro Museu del Transport, que reivindica instal·lar un museu al Palau 1 de la Fira de Montjuïc, l’antic Palau de Comunicacions i Transports del 1929. De fet, el govern de l’alcalde, Jaume Collboni, ja ha descartat aquesta idea. Si bé la coordinadora ha lamentat el canvi de rumb, també ha assegurat que participarà en el grup impulsor amb l’objectiu de reimpulsar la idea de Montjuïc.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025