El barri del Poble-sec, viu una cruïlla de transformacions amb multitud de temes urbanístics desencallats per l’actual govern, molts d’ells esperats pel veïnat fa més de quinze anys. Alguns exemples: el nou equipament al carrer Blesa 7 pels castellers i la cultura popular (on també hi anirà una nova biblioteca), el nou poliesportiu del Poble-sec, l’espai veïnal de Paral·lel 149, la rehabilitació de la Casa de la Premsa, l’arribada d’habitatge públic (500 pisos) gràcies a la transformació de la Fira o el nou CECOR als jardins de les Tres Xemeneies.

Però més enllà de totes aquestes magnífiques notícies que per fi es fan realitat després d’anys d’espera, també estem lluitant contra la pressió turística i els efectes evidents del canvi climàtic. En aquest escenari, emergeix un concepte clau que connecta les futures generacions amb la qualitat de vida de tot el barri: el Pla Clima Escola.

El canvi climàtic ja no és una amenaça llunyana, ja el tenim aquí, es tradueix en onades de calor urbanes cada vegada més intenses que afecten especialment barris densos com el Poble-sec. En aquest context, millorar el clima dins de les aules s’ha convertit en una prioritat, una urgència.

Amb el Pla Clima Escola, Barcelona engega una política pública capdavantera, ja no només a Catalunya, sinó a tot Espanya: la climatització de totes les escoles públiques de la ciutat, unes 170, abans de 2029, amb una inversió global de 100 milions d’euros, gràcies a la recaptació de l’impost turístic que paga cada visitant que s’allotja a la ciutat.

El Poble-sec, que pateix una forta saturació en eixos com el carrer de Blai o l’accés als equipaments de Montjuïc, rep així un retorn social directe d’una activitat que sovint genera externalitats negatives. Que els diners dels turistes serveixin per climatitzar les escoles dels nostres fills i filles és un exemple clar de com posar l’economia del visitant al servei de la comunitat resident.

De les 170 escoles de Barcelona a climatitzar, ja se n’han actualitzat 85, quatre d’elles al districte de Sants-Montjuïc: l’escola Jaume I, l’escola Pràctiques, l’escola Gayarre i, al Poble-sec, l’escola Jacint Verdaguer, al carrer de Lleida. En aquesta s’han instal·lat sistemes moderns d’aerotèrmica i de renovació de l’aire, que garanteixen el confort tèrmic en els mesos més calorosos, i actuen com un autèntic escut contra la contaminació acústica i atmosfèrica de l’entorn. A més, també s’han canviat totes les finestres i porticons, que eren una reivindicació llargament esperada per la comunitat educativa del centre.

Un barri més verd, descarbonitzat i amb escoles resilients a la calor, és un millor barri per viure-hi, i, de retruc, un espai més amable per a un turisme conscient. L’Escola Jacint Verdaguer i el Pla Clima Escola, demostren que una altra gestió urbana és possible. Utilitzar la fiscalitat turística per combatre el canvi climàtic i millorar la vida dels veïns i veïnes dels nostres barris és un exemple.

Eudosio Gutiérrez

Conseller del Districte de Sants-Montjuïc pel PSC

El Poble-sec és un barri que fa massa temps que arrossega problemes que no acaben de trobar una resposta clara. La inseguretat, el sensellarisme o tot el que està passant amb les obres de Vila i Vilà en són alguns exemples.

Els veïns ho saben perquè ho viuen cada dia. Hi ha comerciants que tanquen abans, persones que eviten determinats carrers a segons quines hores i una sensació d’inseguretat que no podem fer veure com si no existís. Demanar més presència policial, millor il·luminació o més neteja no és exagerar. És demanar una cosa tan bàsica com poder viure amb tranquil·litat al teu barri.

També hem de parlar del sensellarisme sense mirar cap a una altra banda. Els veïns no són responsables de la degradació de l’espai públic ni han d’assumir tampoc com a normal situacions que s’allarguen durant mesos sense una resposta de l’administració.

Quan hi ha persones vivint de manera permanent al carrer, problemes de convivència o incidents vinculats al consum o al tràfic de drogues, l’Ajuntament ha d’actuar. No es pot traslladar als veïns la responsabilitat de conviure indefinidament amb aquestes situacions.

I després hi ha Vila i Vilà. Les obres del col·lector van començar l’abril de 2024 i està previst que s’allarguin fins al gener de 2027. Per a molts negocis, això vol dir gairebé tres anys convivint amb tanques, pols, soroll, problemes d’accés i una baixada molt important de clients.

Els comerciants han denunciat pèrdues molt fortes, amb caigudes de facturació del 30% al 50%. Alguns establiments fins i tot han hagut de tancar. Una obra pública pot ser necessària, però no és raonable que acabi posant contra les cordes negocis que fa anys que donen vida al barri.

Tampoc té sentit que es continuï cobrant una taxa de residus quan pràcticament no hi ha contenidors al carrer. També costa d’entendre que es mantingui l’impost del gual quan no es pot utilitzar amb normalitat.

I aquesta situació no afecta només els comerciants. Els veïns també ho pateixen cada dia. No se’ls pot demanar que assumeixin indefinidament totes aquestes incomoditats sense informació clara, sense alternatives i sense una resposta adequada per part de l’Ajuntament.

No es pot demanar paciència indefinidament a qui paga impostos, crea llocs de feina, viu al barri i contribueix a mantenir viu el barri. Si una obra pública provoca perjudicis com aquests, l’Ajuntament ha d’escoltar els afectats, donar explicacions clares i, sobretot, buscar solucions concretes.

Des del Partit Popular defensem una idea molt senzilla: un barri s’ha de cuidar en tots els sentits. Cal més seguretat, més suport social, més atenció al comerç i una administració que sigui present quan apareixen els problemes.

El Poble-sec no demana res extraordinari. Demana poder viure amb normalitat: sortir al carrer amb tranquil·litat, obrir un negoci sense por d’haver de tancar i saber que, quan hi ha un problema, l’Ajuntament respon. 

Marc Bettosini, conseller del Districte pel PP

Poble-sec és un barri singular. Situat entre els teatres del Paral·lel, la cultura institucional de Montjuïc i un passat obrer que encara marca el seu caràcter, el barri ha construït una identitat pròpia i profundament associativa. El resultat és un barri viu, amb més de dues-centes entitats que sostenen una intensa vida comunitària.

Aquest juliol, seixanta d’aquestes entitats tornaran a fer possible la Festa Major. És, probablement, la millor expressió d’un barri que troba en l’associacionisme la seva principal fortalesa. Darrere de cada activitat hi ha persones voluntàries que fa mesos que hi dediquen temps i il·lusió. Malauradament, no són temps fàcils per a les entitats ni per al veïnat.

Els darrers anys s’han acumulat els obstacles: augment de la burocràcia, retards en el pagament de subvencions, traves per obtenir permisos de via pública i manca d’espais. Equipaments llargament reivindicats continuen encallats: la rehabilitació de la Casa de la Premsa encara no ha començat i el local de Paral·lel 141 continua sense data d’obertura.

Després de tres anys de govern del PSC, el balanç és decebedor per a moltes veïnes. S’han destinat importants recursos a promocionar el Pla Endreça, mentre els problemes quotidians persisteixen. Les queixes per brutícia, degradació i manca de manteniment es repeteixen a Consells de Barri i Audiències Públiques, però les solucions no arriben. El que sí que arriben són les molèsties derivades de la concentració d’esdeveniments a Montjuïc. Enguany, la visita del Papa i el Tour de França afegeixen noves restriccions i dificultats de mobilitat pels residents.

Mentrestant, la crisi de l’habitatge continua expulsant famílies. Darrere de cada desnonament hi ha infants que canvien d’escola, persones que perden la xarxa de suport i comunitats que es fragmenten. El Poble-sec perd habitants de tota la vida mentre l’especulació immobiliària avança. Davant d’aquesta situació, preocupa que el govern municipal prioritzi grans esdeveniments i campanyes de comunicació mentre redueix recursos en àmbits essencials. Les vagues i mobilitzacions recents del personal municipal, dels serveis socials o de les escoles bressol han evidenciat el malestar de professionals que afronten cada vegada més problemes amb menys recursos.

Tampoc ajuda la manca d’una aposta clara pel teixit associatiu. Quan es debiliten els vincles comunitaris, també es debilita la millor defensa que tenim davant dels discursos de divisió i odi que l’extrema dreta intenta introduir als nostres barris.

Per això, la Festa Major és molt més que una celebració. És una demostració de força col·lectiva. La prova que, malgrat les dificultats, el Poble-sec compta amb una xarxa veïnal capaç d’organitzar-se, cuidar-se i construir comunitat. I això és, avui, motiu de celebració. Potser és hora que les institucions estiguin a l’altura de l’energia, la generositat i el compromís que les veïnes demostren cada dia. •