Avui dia tot allò que fa funcionar les entitats de salut depèn cada cop més de sistemes digitals. La informació dels pacients, els informes mèdics, les proves diagnòstiques, les receptes i la coordinació dels equips assistencials es gestionen a través de xarxes informàtiques complexes i interconnectades. En aquest escenari, protegir la salut digital del nostre sistema sanitari esdevé una necessitat. L’anomenada ciberseguretat no és una opció; és una condició imprescindible perquè el servei públic de salut pugui funcionar amb seguretat i confiança.

El cibercrim ja ha donat proves del seu poder devastador en l’àmbit sanitari. Amb dades de la memòria del 2024, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va detectar  6.900 milions d’atacs i 1.250 milions van ser en l’entorn de salut. Aquestes xifres van en línia amb la tendència global: el Cyber Security Report de Check Point apuntava que el 2024 els ciberatacs dirigits a l’àmbit sanitari van augmentar a escala mundial un 47% respecte del 2023, arribant a una mitjana de 2.210 atacs setmanals.

Davant l’augment de les amenaces digitals, la millora contínua és necessària. En aquesta línia, el Govern ha decidit ampliar el Model de ciberseguretat al Sistema sanitari integral d’utilització pública (SISCAT), desplegant-lo a les entitats sociosanitàries i de salut mental. Aquest model es va començar a implementar a l’atenció especialitzada i durant el 2023 l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i el Departament de Salut van accelerar el seu desplegament, amb l’objectiu de millorar la resiliència de les entitats i garantir els serveis assistencials.

L’ampliació d’aquest Model de ciberseguretat, es finança a través dels fons europeus RETECH, una iniciativa que s’emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i que compta amb el suport de l’INCIBE, i té una durada prevista d’aproximadament d’un any. Posteriorment, el Departament de Salut preveu finançar la continuïtat del projecte amb fons propis fins al 2027.

Un model imprescindible per un sector imprescindible

El Model, que representa un pas decisiu en la protecció digital del sistema sanitari català, es desplega en cinc fases. La primera, el diagnòstic, consisteix a identificar el grau d’exposició de cada entitat, localitzar vulnerabilitats en molts casos derivades de sistemes obsolets i analitzar quins punts febles, o quines vies podrien aprofitar els atacants. La segona fase és el pla de seguretat, que defineix accions concretes per reduir riscos, incloent-hi actualitzacions, proteccions tècniques i formació del personal. La tercera fase és la integració operativa amb l’Agència, establint un vincle permanent amb el Centre d’Operacions de Ciberseguretat, que monitoritza i respon 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. La quarta fase, els serveis recurrents, inclou proves de penetració, simulacres d’incidents, reavaluacions constants i capacitació contínua, mentre que la cinquena fase condueix cap a la certificació en l’Esquema Nacional de Seguretat, que reconeix el nivell de maduresa i robustesa en ciberseguretat de cada entitat.

Un cop desplegat el Model de ciberseguretat i integrades les entitats, els resultats obtinguts el 2024 en van demostrar l’eficàcia. Durant aquell any, el Model va permetre disposar d’una major visibilitat de les entitats, detectar encara més atacs i evitar que qualsevol d’ells tingués un impacte rellevant en els serveis assistencials.

Hospitals, salut sociosanitària, salut mental i atenció primària

La clau del Model rau també en la seva extensió. Inicialment desplegat en tots els hospitals del SISCAT, l’estratègia ara s’estén a altres entitats sanitàries. Durant el 2025 i 2026, el Model s’anirà fent extensiu a la salut sociosanitària, la salut mental i l’atenció primària, consolidant un sistema de ciberprotecció homogeni. Els serveis recurrents asseguraran una evolució contínua, amb monitorització permanent, simulacres d’incidents per estar preparats, formació i revisió de vulnerabilitats.

Les dades dels centres sanitaris tenen un valor altíssim i són molt anhelades pels ciberdelinqüents. Els grups criminals orientats al ransomware, o programari de segrest, i altres formes d’atac no busquen només bloquejar els sistemes: busquen beneficis econòmics i troben en aquest tipus d’informació una font molt lucrativa.

En aquest context, el Model actua com una estructura viva de protecció i vigilància. No és només un conjunt de procediments tècnics; és una cultura organitzativa. Les entitats sanitàries, juntament amb l’Agència, aprenen a detectar anomalies, a reaccionar davant de símptomes d’intrusió i a recuperar-se ràpidament si algun incident arriba a produir-se. Aquesta coordinació i capacitació continuada genera un efecte multiplicador: els professionals coneixen els riscos, saben com actuar i contribueixen a la resiliència global del sistema.

Mantenir una cultura de protecció i prevenció

Aquest enfocament no només protegeix les dades, sinó que transforma la manera com els centres sanitaris funcionen. Amb un sistema de ciberseguretat robust, els hospitals poden operar amb més confiança, els professionals poden centrar-se en l’atenció al pacient sense por a interrupcions tecnològiques, i la ciutadania pot confiar que la seva informació està protegida. Així, la ciberseguretat esdevé una peça clau de la qualitat assistencial, una capa invisible que garanteix la seguretat i la continuïtat del servei.

Mirant cap al futur, el repte és mantenir aquesta cultura viva de protecció i prevenció. Els ciberatacs evolucionen constantment, i només un sistema flexible, adaptatiu i col·laboratiu podrà fer front a aquestes amenaces. Això implica no només desplegar tecnologies de protecció, sinó també formar els professionals, compartir informació entre entitats, fomentar la conscienciació i establir protocols sòlids per a la detecció i resposta. La ciberseguretat, així com la salut, és un procés continu que requereix vigilància, manteniment i evolució constant.

Fotografia | La ciberseguretat és una condició imprescindible perquè el servei públic de salut pugui funcionar // AdobeStock

La Generalitat impulsa un conjunt d’accions per millorar l’atenció a prop d’un milió de persones que, en algun moment de la vida, poden necessitar suport social i sanitari alhora: especialment les persones grans, amb dependència o discapacitat, problemes de salut mental o addiccions, o que viuen situacions de fragilitat, pobresa o vulnerabilitat. L’aposta per l’atenció integrada social i sanitària (AISS) té per objectiu garantir una atenció centrada en les persones, més eficient, coherent i personalitzada, millorant tant la qualitat de l’atenció com l’experiència de les persones usuàries.

Així, per exemple, una persona gran, amb 5 malalties cròniques, que viu sola i que necessiti ajuda a domicili, actualment pot ser atesa per una dotzena d’equips diferents en un any, sovint de forma descoordinada. Amb l’AISS aquesta persona disposarà d’un pla d’atenció únic consensuat amb ella, així com d’un professional de referència que coordina la resta de professionals. Això redueix la burocràcia i duplicitats, evita sobrediagnòstics i assegura una atenció continuada i de qualitat.

Atenció integrada al domicili i a la comunitat

Un 93% dels catalans expressen la voluntat de desenvolupar durant el màxim de temps possible el seu projecte de vida a casa. És per aquest motiu que el Govern treballa per prioritzar l’atenció a les persones en l’entorn domiciliari i comunitari, potenciant l’atenció domiciliària integrada social i sanitària.

Si fins a l’any passat ja s’havien impulsat 8 experiències avançades d’atenció integrada social i sanitària en l’entorn domiciliari, aquest any 2025 s’incorporaran fins a 10 experiències més. En els territoris on s’està oferint una major atenció integrada en aquest àmbit, s’ha pogut constatar per exemple que es disminueix un 20% la necessitat d’acabar vivint en una residència de persones grans.

Atenció integrada a les residències de persones grans

Catalunya és el territori de l’estat espanyol amb major volum de residències i llars residències (més de 1.000) i de residents que viuen en aquest àmbit (més 60.000). Aquestes persones tenen una edat molt avançada, una mitjana de 86 anys, múltiples malalties (89% presenta condicions de complexitat clínica elevada, 20% estan al darrer any de la seva vida). La pandèmia de COVID-19 va fer palesa la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu i les limitacions del model assistencial, marcat històricament per la fragmentació entre l’àmbit social i el sanitari.

L’any 2024 els Departaments de Salut i de Drets Socials i inclusió van iniciar el desplegament a tot Catalunya d’un ambiciós pla orientat a oferir una atenció integrada entre els professionals de les residències i els equips d’atenció primària de Salut, amb l’objectiu que els residents rebin la mateixa atenció sanitària de qualitat que qualsevol altra persona de Catalunya.

Actualment, els equips ja han començat a treballar col·laborativament en el 95% de les residències, per part de gairebé la totalitat dels 320 equips d’atenció primària amb alguna residència al seu àmbit de referència. Això ha implicat la reducció del 13% dels ingressos hospitalaris, una disminució del 7% de la polimedicació, o un increment de 3 dies a l’any més de mitjana que els residents poden viure a la residència.

Integració digital i simplificació administrativa

Un any enrera, els professionals del sistema sanitari no podien consultar les dades dels sistemes d’informació social, amb l’objectiu d’oferir una atenció més coordinada. Tampoc els professionals de l’àmbit social podien consultar les dades necessàries per agilitzar algunes prestacions socials. Per donar-hi resposta, l’estiu de l’any passat Drets Socials i Salut van interconnectar per primera vegada els seus sistemes d’informació, posant en funcionament algunes eines digitals pioneres com els microvisors Salut-Social, que permeten a professionals de tots dos àmbits consultar, de manera segura, dades rellevants sobre l’atenció d’una mateixa persona.

Això ja ha tingut un impacte directe en la reducció de tràmits: les persones ja no han de portar informes mèdics al servei de valoració de la dependència i la discapacitat, perquè els equips socials poden consultar-los directament. Tot plegat, suposa un estalvi de més de 130.000 visites anuals als CAP i una atenció més àgil i eficient.

En paral·lel, s’ha redissenyat tot el procés de valoració de la dependència per fer-lo més ràpid i senzill. Actualment, pot durar entre 12 i 18 mesos, però al novembre s’iniciarà una prova pilot en alguns territoris de Catalunya per reduir-lo considerablement.

Un nou model que transforma l’atenció a Catalunya

L’atenció integrada social i sanitària està transformant profundament la manera com Catalunya cuida les persones més vulnerables. Amb l’objectiu de continuar avançant de forma irreversible cap a aquest horitzó més integrat, actualment està en tràmit parlamentari la creació d’una Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya (AGAISS-Cat), organisme que ha de garantir una atenció més coordinada a tota la població de Catalunya.

Més informació: Atenció Integrada Social i Sanitària (AISS)

Fotografia principal | Residència Feixa Llarga-Laia González de l’Hospitalet de Llobregat // Departament de Drets Socials i Inclusió

Gir de guió. Després de descartar la idea d’encabir-hi una biblioteca (aquesta s’ubicarà a la nau de Blesa), la Casa de la Premsa finalment acollirà el nou Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. L’equipament, que haurà d’entrar en funcionament l’any 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional, també reservarà espais a les entitats que han impulsat la seva restauració. Val a dir, però, que el projecte encara està molt verd i que, a hores d’ara, només se sap que la transformació serà finançada per la Diputació de Barcelona (encara que l’esforç tècnic anirà a càrrec de l’Ajuntament, el qual tampoc ha definit cap pressupost).

El nou espai, vinculat a l’Institut del Teatre, serà l’evolució de l’actual Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques que hi ha a la plaça de Margarida Xirgu. Dit d’una altra, reinventarà l’actual servei i l’abordarà des de tres eixos. D’entrada, no només preservarà el patrimoni, sinó que també li donarà vida i el farà accessible a totes les persones que en vulguin fer-ne ús. Hi haurà col·leccions, préstecs, suport expert a la cerca i a la recerca, etc. En paral·lel, hi haurà recerca pràctica; és a dir, residències artístiques, laboratoris… I, per últim, l’edifici es convertirà en un espai d’acció comunitària i de foment de programes educatius.

L’associació Casa de la Premsa tindrà un espai garantit a l’edifici

Segons el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, l’obra “dignificarà” un edifici que, històricament, mai ha acollit activitats “a l’alçada”. “Nosaltres estarem a l’altura de les circumstàncies i de l’equipament, perquè a més ho farem de la mà dels veïns i veïnes que han reivindicat aquesta necessària recuperació”, ha detallat. De fet, els usos veïnals que es van pactar en un primer moment continuen sobre la taula, encara que s’haurà de fer “encaje de bolillos”, en paraules de la regidora del Districte, Raquel Gil, per veure quins espais de l’edifici ocupen finament. •