Connecta amb nosaltres

Continguts especials

El ‘Renaixement del Pla d’Almatà’: Balaguer redescobreix els seus orígens andalusins

El projecte vol recuperar el jaciment arqueològic de l’antiga al-Àndalus més gran de Catalunya, que va originar la ciutat fa més de mil anys

Publicat

on

Balaguer prepara la recuperació integral del jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, l’espai on va néixer la ciutat fa més de mil anys. El projecte té previst rehabilitar i impulsar aquest enclavament excepcional, considerat el jaciment d’època andalusina més gran de Catalunya i un dels principals de l’antiga al-Àndalus.

El projecte Renaixement del Pla d’Almatà, implementat per la Generalitat de Catalunya i la Paeria de Balaguer, pretén donar una visió integral de les restes de l’antiga ciutat i és previst que s’allargui fins a l’any 2027. Els treballs arqueològics, duts a terme fins ara per la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu de la Noguera, han descobert restes de les antigues defenses, les cases, zones industrials, espais col·lectius i cementiris.

La iniciativa preveu una renaturalització del jaciment, de 27 hectàrees, treballs de conservació-restauració de la muralla, fer aflorar l’antiga estructura urbana i la construcció d’un centre de visitants per allotjar el projecte immersiu “Els ulls de la història”. Aquest projecte vol situar-lo al centre del relat històric i identitari de la capital de la Noguera.

Els orígens de la ciutat

Per entendre la importància d’aquest espai cal retrocedir fins al segle VIII. Situat sobre un altiplà dominant el riu Segre, el Pla d’Almatà va ser l’indret escollit pels primers pobladors musulmans que, a partir de l’any 711, van penetrar a la península Ibèrica procedents d’Aràbia i del nord d’Àfrica. Seguint les rutes naturals, van arribar fins a la zona de la Noguera i van trobar en aquest emplaçament un punt estratègic per controlar el territori fronterer amb els comtats catalans. D’aquell primer assentament va néixer Medina Balagî, l’embrió de la Balaguer actual.

Recuperació, recerca i divulgació d’una ciutat mil·lenària

A partir del segle IX, el Pla d’Almatà es va convertir en una medina pròspera i planificada, envoltada per una muralla imponent de la qual encara se’n conserven uns set-cents metres. Els seus fonaments de pedra sorrenca i els panys de tàpia conserven la traça de les 27 torres que protegien la ciutat. Dins les muralles, un entramat ordenat de carrers acollia zones residencials, tallers artesanals, mercats, mesquites i cementiris.

La Medina Balagî reunia tots els elements que definien una ciutat islàmica: la mesquita aljama, el mercat i l’alcàsser o residència del governador, a més de banys públics i alfòndecs, una mena d’hostals per a comerciants i animals. La medina era, en definitiva, una ciutat pròspera, diversa i oberta, on convivien musulmans, cristians i jueus.

El projecte oferirà una visió integral de les restes de l’antiga ciutat per descobrir el seu passat islàmic // Departament de Cultura.

De la conquesta a l’oblit

La conquesta de Balaguer per part del comte d’Urgell, l’any 1105, va marcar la fi de la ciutat andalusina. El nucli urbà va quedar en ruïnes i la població musulmana va ser expulsada. Per repoblar la zona, es van concedir terres i privilegis a noves famílies cristianes. També es van crear els òrgans de govern municipal i es van donar les concessions per a mercats i fires.

Els nous habitants es van instal·lar a la part baixa de la ciutat i el Pla d’Almatà va quedar definitivament abandonat. Només les excavacions arqueològiques iniciades al segle XX van començar a recuperar la memòria d’una ciutat que havia estat motor econòmic i cultural del nord d’al-Àndalus.

Un espai viu

Ara, més de nou-cents anys després, el projecte de Renaixement del Pla d’Almatà vol revertir aquest oblit. La iniciativa preveu una recuperació integral del jaciment, amb actuacions arqueològiques, museïtzació dels espais i la creació d’un itinerari de visita que connecti el Pla amb el nucli històric.

El projecte vol fer del Pla d’Almatà un referent patrimonial i educatiu, amb activitats divulgatives, visites guiades i recursos digitals que permetin entendre com era aquella ciutat de fa mil anys. També es vol potenciar la recerca arqueològica i crear un centre d’interpretació que expliqui de manera accessible la importància històrica del jaciment.

Entre els segles X i XI el Pla d’Almatà va quedar saturat. Com ja no tenia espai per expandir-se, la ciutat andalusina va començar a créixer cap a la part baixa, en el que avui és el Centre Històric.

Fotografia | Les excavacions han revelat l’entramat urbà de l’antiga medina // Departament de Cultura

Continua llegint

Continguts especials

FGC incorporarà fins a 70 maquinistes en els pròxims dos anys

Les noves contractacions seran per treballar a la línia Lleida-Terrassa i a la línia que unirà Barcelona amb l’Aeroport de Barcelona-El Prat

Publicat

on

Per

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es troba en ple procés d’expansió, amb un repte immediat sobre la taula: sumar fins a 70 nous maquinistes per cobrir els serveis que començarà a operar en la xarxa d’ample ibèric en els pròxims dos anys. Les contractacions es destinaran a la nova connexió ferroviària ràpida que unirà Barcelona amb l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i la línia Lleida-Terrassa.

L’objectiu de l’empresa pública és captar maquinistes que ja tinguin la titulació de conducció necessària i, alhora, incentivar joves i adults a iniciar la formació pertinent per poder treballar a la companyia. La professió de maquinista compta amb una ocupació propera al 100%, és una feina estable i amb bones condicions laborals.

Quines línies necessiten més maquinistes?

Per al servei entre Lleida i Terrassa, que FGC operarà a partir de l’estiu del 2026, es contractaran 20 maquinistes. Aquest recorregut actualment forma part del sistema de Rodalies Lleida, mitjançant les línies RL3 i RL4.

Pel que fa a la nova connexió entre Barcelona i l’Aeroport, FGC té previst contractar una quarantena de maquinistes més. La nova línia, actualment en construcció, unirà el centre de la capital catalana amb les dues terminals de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, amb freqüències de pas de cada 15 minuts i un temps de trajecte de poc més de 20 minuts, entre l’estació de passeig de Gràcia i la T-1.

Actualment, s’estan construint els deu trens que donaran servei a la futura línia, de 22,7 quilòmetres de longitud i un total de nou estacions: Sant Andreu, Sagrera, el Clot, passeig de Gràcia, Sants, Bellvitge, el Prat, Aeroport T-2 i Aeroport T-1.

FGC està buscant nous i noves maquinistes per a Rodalies Lleida i el nou servei Barcelona-Aeroport del Prat // FGC

Com es pot accedir a una plaça de maquinista?

Per treballar en alguna d’aquestes línies cal disposar de la llicència i el diploma oficial de maquinista de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF), o bé d’un certificat B expedit per una altra empresa ferroviària. Aquestes titulacions s’obtenen després de superar un curs en una escola homologada, i posteriorment, un examen teòric i pràctic a l’AESF, cosa que permet disposar del certificat de conducció de vehicles ferroviaris de categoria B.

Catalunya compta amb diversos centres on estudiar aquest curs: a Lleida, hi ha el Centro Europeo de Formación Ferroviaria (CEFF); a Barcelona, el Centre de Formació Ferroviària Alsa; i a Tarragona, el Centre de Formació de Captrain. Els cursos han començat entre el mes de setembre i el mes de novembre.

Quines són les condicions laborals?

FGC destaca que la professió de maquinista gaudeix d’una ocupació gairebé total, propera al 100%. La companyia ofereix estabilitat, bones perspectives salarials i conciliació de la vida personal i professional. Un element a tenir en compte és que els torns de treball s’inicien i acaben a la mateixa localitat, cosa que evita desplaçaments addicionals

En el cas de la línia Lleida-Terrassa, els torns començaran i acabaran a la capital del Segrià, mentre que a la nova connexió amb l’Aeroport ho faran dins de l’àrea metropolitana de Barcelona.

On trobar tota la informació?

Tota la informació actualitzada relacionada amb la convocatòria de places de maquinista per al servei entre Lleida i Terrassa i per a la connexió ràpida amb l’Aeroport de Barcelona-El Prat es pot consultar al web www.fgc.cat/nous-maquinistes. A més, l’espai web inclou la informació relacionada amb els requisits per poder accedir a aquestes places, vídeos sobre els nous projectes i sobre la professió de maquinista i un espai de preguntes freqüents per resoldre els possibles dubtes.

Per què formar-se ara com a maquinista?

La combinació de nous projectes ferroviaris, la necessitat de renovació de personal i la manca de professionals titulats converteixen el moment actual en una oportunitat única per a joves i adults que vulguin iniciar una carrera estable.

Fotografia | La professió de maquinista compta amb una ocupació propera al 100% // FGC

Continua llegint

Continguts especials

Catalunya celebra la Setmana Bio amb més de 450 activitats

Visites, tastos, tallers i experiències per a totes les edats apropen la producció ecològica i promouen el consum d’aliments ecològics de l’11 al 19 d’octubre

Publicat

on

Per

Arriba la Setmana Bio per a l’alimentació ecològica, una iniciativa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per descobrir com es produeixen aquests productes i promoure el seu consum. De l’11 al 19 d’octubre, més de 450 activitats, per a totes les edats, ompliran el territori de tallers, visites, tastos i experiències úniques.

L’objectiu és acostar la producció i l’alimentació ecològica a tothom i fer visible el treball dels pagesos, ramaders i elaboradors que aposten pel respecte al medi ambient i la biodiversitat. La Setmana Bio pretén no només informar, sinó també ser font d’inspiració per viure l’ecologia de manera pràctica i divertida.

Entre les activitats, destaquen les visites a productors i elaboradors ecològics, que obren les portes de les seves finques i obradors per mostrar el procés de creació dels seus productes; les activitats de divulgació, com tallers, jornades, fires, mercats, espais a biblioteques i passis de documentals, que aprofundeixen en la qualitat i els beneficis dels aliments ecològics; les activitats esportives, que permeten descobrir els aliments i els paisatges ecològics mentre es practica esport; i les activitats gastronòmiques, que conviden a tastar i cuinar productes ecològics a través de tallers, showcookings o experiències en restaurants.

Com participar-hi?

Participar en la Setmana Bio és fàcil i accessible per a tothom. A través de la plataforma web oficial setmanabio.cat es pot consultar tota la programació detallada. Hi ha activitats totalment obertes i altres que necessiten inscripció prèvia, algunes amb un petit cost d’inscripció.

Allà on les abelles passen la tardor

Si hi ha una cosa que fa especial la Setmana Bio és que convida a acostar-nos a la natura i conèixer de prop les persones que hi treballen. Un exemple de tot plegat és la visita “On passen la tardor les abelles”, organitzada pels Serveis Territorials de Girona.

Els visitants passejaran entre ruscs, observaran les abelles de prop i aprendran com s’elabora la mel, el pròpolis i la cera d’abelles de manera natural a l’explotació d’apicultura ecològica Mel la Calma, ubicada a la Garrotxa. La jornada acabarà amb una degustació de totes les varietats i aromes de les mels de la Garrotxa.

L’objectiu de la Setmana Bio és acostar la producció i l’alimentació ecològica a tothom // Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

“Del camp a la cuina”

La Setmana Bio no s’oblida de les escoles amb activitats pensades perquè els infants descobreixin el món ecològic d’una manera divertida. Una de les més esperades és el taller “Del camp a la cuina. L’aventura de la producció ecològica”; una experiència interactiva que ja reuneix més de 1.500 alumnes i que es farà a seixanta escoles de primària repartides per Catalunya.

La sessió comença amb una petita introducció sobre la importància de cuidar què mengem. Després, a través d’un àlbum digital interactiu, els nens i nenes s’endinsen en el món de Cal Bolet i Mas Romaní, on es cultiva agricultura i es crien animals de manera ecològica.

D’altra banda, s’organitzaran vuit jornades tallers, titulats “Engeguem l’hort d’hivern”, una a cada demarcació territorial, amb professors i mestres d’escoles i centres educatius de la zona. L’objectiu és que aquest personal rebi formació i planter, per tal d’engegar un hort al seu centre. En total, hi participaran unes 180 escoles.

Com a novetat, enguany s’impulsa una prova pilot de xerrades-debat sota el títol “Producció ecològica, models agroalimentaris i implicacions globals”. Les xerrades es faran en deu centres d’educació secundària, amb la participació d’operadors ecològics del territori. Aquesta proposta busca fomentar la reflexió i el debat entre l’alumnat sobre el sistema agroalimentari actual, el seu impacte social, ambiental i econòmic, i el paper que hi pot tenir la producció ecològica.

La Setmana Bio s’emmarca dins de les actuacions del Pla d’acció per al desenvolupament de la producció ecològica 2024-2027 del Govern. El pla busca estimular la demanda i garantir la confiança de les persones consumidores i millorar el coneixement del valor afegit dels productes ecològics.

Fotografia | Visita de referència a la productora de nous ecològiques Nous Soler (Moianès) // Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya

Continua llegint

Continguts especials

Arrenca la campanya de vacunació: a qui li toca la de la grip, COVID-19 o totes dues

Salut fa una crida a reforçar la protecció de les persones més vulnerables abans que s’intensifiquin els virus respiratoris

Publicat

on

Per

Cada any, durant els mesos de tardor, s’inicia la vacunació contra la grip i la COVID-19 per protegir les persones més vulnerables abans que arribi el fred i els virus respiratoris comencin a circular. Vacunar-se és una acció senzilla, però vital per prevenir complicacions. Enguany, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya posa en marxa un any més la campanya de vacunació a partir del 13 d’octubre. Les dues vacunes tenen recomanacions pròpies.

Les dues vacunes es poden posar conjuntament, sense haver d’esperar entre l’una i l’altra. L’única excepció és si s’ha passat recentment la COVID-19. En aquest cas, s’aconsella esperar tres mesos abans de vacunar-se. La primera fase de la campanya, per als col·lectius més prioritaris, com les persones grans que viuen en residències o els infants més petits, va començar el passat 22 de setembre.

Per què cal vacunar-se cada any?

Els virus de la grip i de la COVID-19 muten cada any i la protecció que ofereixen les vacunes o la immunitat adquirida amb el temps va disminuint. D’aquí la importància de tornar a vacunar-te cada tardor, si formes part d’un grup de risc, ja que les vacunes van adaptant la seva composició per fer front a les noves variants.

A més, vacunant-te també redueixes el risc de contagiar persones vulnerables, com els infants, les embarassades, la gent gran o les persones amb malalties cròniques, que poden patir complicacions greus. Una dada a destacar: a Catalunya, més de la meitat de les persones majors de seixanta anys ingressades a l’UCI per grip no estaven vacunades.

De fet, les persones de risc tenen una major predisposició a desenvolupar complicacions si contrauen la grip o la COVID-19, com ara pneumònia, otitis, sinusitis, deshidratació i agreujament de malalties cròniques, com per exemple, insuficiència cardíaca, asma o diabetis.

Com i on demanar cita?

La vacunació és gratuïta i es pot demanar cita a través de La Meva Salut o contactant directament amb el Centre d’Atenció Primària (CAP).

Tot i que les vacunes estaran disponibles fins al mes de març, com a novetat aquest any, i fins al 5 de desembre, els centres d’atenció primària oferiran horari de vacunació, sense cita prèvia, per a aquelles persones que no hagin pogut demanar hora. L’horari serà de dilluns a divendres, de 9.30 a 12.30 i de 16.30 a 19.30.

A qui li toca cada vacuna?

La vacuna de la grip es recomana a:

  • Totes les persones de seixanta anys o més
  • Infants de sis mesos a quatre anys inclosos
  • Infants i joves fins als divuit anys que tenen condicions de risc o que prenen tractaments amb àcid acetilsalicílic
  • Persones a partir de 5 anys i de menys de 60 anys amb condicions de risc (fumadores, amb immunosupressió, malaltia celíaca, malaltia diabètica, etc.).
  • Residents en centres sanitaris o sociosanitaris, com residències de gent gran
  • Embarassades o que han donat a llum en els darrers sis mesos
  • Professionals sanitaris i sociosanitaris, docents, personal de farmàcies i treballadors amb exposició a animals
  • Convivents o cuidadors de persones d’alt risc

Pel que fa a la vacuna de la COVID-19, les recomanacions són similars:

  • Persones de seixanta anys o més
  • Persones d’entre sis mesos i 59 anys amb malalties cròniques o altres condicions de risc
  • Persones institucionalitzades en residències o centres sociosanitaris
  • Embarassades
  • Professionals sanitaris i sociosanitaris
  • Convivents o cuidadors de persones vulnerables

Salut insisteix en la importància que les dones embarassades es vacunin de la grip i de la COVID-19. En el cas de la grip, aquesta protecció s’estén també a través de la lactància. La vacunació es recomana durant qualsevol moment de l’embaràs.

Finalment, les persones amb condicions de risc com diabetis, cardiopaties o amb immunosupressió o residents en institucions tancades, haurien de rebre tant la vacuna de la grip com la de la COVID-19.

Fotografia | La vacunació és essencial per prevenir complicacions en els col·lectius més vulnerables // Departament de Salut

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025