De ser presentat el juny del 2024 per l’alcalde, Jaume Collboni, com “un dels plans més importants que marcaran aquest mandat”, a pràcticament el no-res. Aquest ha estat el destí del Pla de Barris del Poble-sec. Només cal fer una ullada al web d’aquesta mesura de govern per adonar-se que al Poble-sec l’han buidat de contingut. De fet, gairebé l’han esborrat del mapa: “No existent”, detalla.

A diferència d’altres iniciatives de l’Ajuntament que també s’anuncien a bombo i plateret i que després no venen a ser res més que fum, el Pla de Barris sí que és (o havia de ser) una mesura que impactés directament sobre el barri, amb millores als carrers i la posada en marxa de plans socials. La realitat, però, és que ha quedat reduït a quatre projectes educatius.

Si bé Collboni va anunciar el Pla de Barris 2025-28 com “el més ambiciós” que ha tingut mai Barcelona, amb 300 milions d’euros de pressupost per als 27 barris escollits (o 26, si es descompta el Poble-sec), la realitat ha posat al seu lloc el discurs de l’alcalde.

El Pla s’ha esfumat

Pràcticament ningú sap què ha passat amb el Pla de Barris del Poble-sec. De fet, preguntats per ZONA SEC, membres del propi executiu socialista al districte desconeixen què se n’ha fet. En paral·lel, a les entitats tampoc se’ls ha dit en cap moment que el pla al final no s’executaria: “No hi ha hagut reunions, no tenim cap mena de notícia aquest mandat, com si no hi hagués Pla de Barris”, relata el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez.

En la mateixa línia, el vicepresident de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Hatim Azahri, denuncia que els ha mancat “molta informació” i es pregunta “a on han anat aquests 300 milions per revertir desigualtats? Quants ens tocaven al Poble-sec?”. Cal recordar que, precisament, aquesta mesura estrella del govern del PSC tenia com a objectiu “reforçar els barris més vulnerables de la ciutat, perquè cap barri quedi enrere del progrés i de la prosperitat”, segons el mateix Collboni.

Ara bé, tal com ha pogut saber aquest mitjà de comunicació, només sis mesos després de presentar-lo, l’Ajuntament va comunicar en una reunió que finalment no l’executarien. Una sentència que ha quedat confirmada per fonts de l’entorn de la regidora de Pla de Barris, Sara Belbeida: “Per un tema de pressupost i barem finalment el Poble-sec no va entrar com a barri seleccionat”.

L’objectiu de combatre la desigualtat desapareix

En la mateixa roda de premsa de presentació, l’aleshores regidor de Pla de Barris, Lluís Rabell, assegurava que aquest tindria una “vocació d’empoderament social”. “A partir de setembre i octubre [de 2024] farem els processos participatius en els diferents barris”, afegia. Unes trobades que havien de servir per acabar de “construir i dissenyar” els projectes “amb els propis actors dels barris”. La realitat, però, és que “no hi ha hagut cap reunió”, sintetitza Gàzquez, qui creu que els socialistes en realitat s’han volgut distanciar de la idea de Pla de Barris, precisament perquè emana del mandat de l’alcaldessa, Ada Colau.

Des de Barcelona en Comú, partit impulsor de l’anterior Pla de Barris, la consellera Carolina López ho té clar: “Això ha estat una decisió política”.

La decisió de no continuar amb la inversió posa punt final als programes de cohesió social

Des de Barcelona en Comú, la consellera encarregada de seguir el Pla de Barris, Carolina López, assenyala que la desaparició del pressupost que es va engegar en el mandat passat (quan es va posar en marxa el primer Pla de Barris), ha suposat que “molts projectes hagin desaparegut o no hagin sigut substituïts”. “Els més importants eren els programes per facilitar la cohesió veïnal; això s’ha perdut completament”, lamenta.

Un exemple de les iniciatives que va impulsar el primer Pla de Barris, i que després va deixar de rebre finançament municipal, és el Gresola Cultural. El seu objectiu era vincular els centres educatius amb el teixit associatiu i els equipaments culturals de Montjuïc. En aquest cas, però, Hatim Azahri explica que la Coordinadora d’Entitats va saber trobar una nova línia econòmica a través de la Generalitat per mantenir-lo viu. Altres programes, en canvi, no han tingut la mateixa sort.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reorganitzat el govern municipal per encarar els dos últims anys del mandat en solitari, després de descartar l’entrada d’ERC, que es mantindrà com a “soci preferent”. Amb només 10 dels 41 regidors, Collboni ha creat una cinquena tinència d’alcaldia centrada en polítiques socials, liderada per la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, i figura clau en l’equip del PSC.

Aquest canvi reforça el perfil de Gil com a peça central en la gestió de les polítiques socials de la ciutat. De fet, més enllà de les seves responsabilitats al districte, Gil també gestiona les regidories de Promoció Econòmica, Feminismes i Memòria Democràtica, àmbits als quals ara sumarà els de Serveis Socials (fins ara sota la segona tinència de Maria Eugènia Gay). Segons l’executiu, l’objectiu és apostar per un enfocament transversal per reduir desigualtats i fomentar la prosperitat, amb Gil com a màxima responsable.

Per últim, destacar que el reforç del paper de la regidora a l’executiu Collboni arriba després de descartar definitivament a ERC com a socis de govern i, per tant, una hipotètica ampliació de regidors a l’executiu municipal.  •

Montjuïc, un dels pulmons verds més estimats de Barcelona, pateix una agressió constant: la contaminació acústica. L’últim episodi ha estat la reobertura de la Font del Gat com a restaurant amb activitat nocturna i concerts als Jardins de Laribal. Un espai històricament associat a la pau i el repòs ha estat transformat en una discoteca a l’aire lliure, trencant la tranquil·litat amb música fins a la matinada.

Les queixes veïnals no s’han fet esperar. Però no només parlem de molèsties als barris de la muntanya: el soroll és un contaminant ambiental reconegut, amb efectes sobre la salut de les persones i sobre l’ecosistema. A més d’un lloc per passejar, Montjuïc és una muntanya amb gran valor ecològic, on conviuen espècies com falcons, eriçons i granotes, a més de plantes úniques al món. Diversos estudis científics han documentat com la contaminació acústica pot provocar desorientació, interrupció del cicle reproductiu i fins i tot mort sobtada en ocells per estrès (com apunta Science Advances, 2017).

Aquest no és un fet puntual. La manca de control ha convertit Montjuïc en un calaix de sastre on s’ubiquen activitats que no s’acceptarien en cap altre lloc. L’històric és llarg: festivals com el Brunch Electronik, concerts al Palau Sant Jordi i al Poble Espanyol, o el Barça… Ara aquest nou ús del restaurant se suma a una tendència preocupant: una gestió institucional que està prioritzant l’activitat econòmica i el turisme per sobre del benestar veïnal i la conservació ambiental.

Cal recordar que Barcelona disposa de mapes de capacitat acústica que classifiquen els espais segons el nivell de soroll màxim permès, i que Montjuïc inclou zones amb alta protecció. Aquestes activitats sobrepassen els límits legals, i només podrien celebrar-se amb llicències extraordinàries que, sovint, no estan prou justificades.

A més, Barcelona és signatària de la Carta de Florència, que estableix que els jardins històrics són espais de pau, i que qualsevol ús festiu ha de ser excepcional i no malmetre el seu caràcter. L’esperit d’aquest compromís és vulnerat sistemàticament.

Potser alguns diran que la protecció d’un jardí o d’un ocell no val més que les activitats musicals i esportives. Però cal fer memòria: la salut mediambiental és també salut pública. I una ciutat sense espais de silenci, sense natura viva, és una ciutat menys habitable, menys humana.

Per això exigim mesures immediates i efectives: una revisió urgent de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica per a Montjuïc, una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos fins que no es garanteixi el respecte a la biodiversitat i al descans dels veïns i un espai de diàleg amb el veïnat per recollir les queixes i establir criteris clars de convivència.

El silenci és un dret. I Montjuïc, un tresor que no podem perdre per manca d’acció. •

Carolina López, consellera del Districte per Barcelona en Comú