Una ciutat no sempre ha de créixer per transformar-se. En molts casos, la resposta als nous models de vida i als reptes socials i ambientals passa per mirar d’una altra manera allò que ja existeix: els centres històrics, els espais públics, els antics espais productius o els teixits urbans que han anat perdent activitat.

Aquesta és la mirada que proposa «Ciutats en trànsit. Repensar per regenerar», una exposició que posa el focus en el potencial transformador de les ciutats intermèdies de Catalunya. La mostra, que es pot visitar al Palau Robert del 17 de setembre de 2026 al 8 de gener de 2027, s’emmarca en el programa de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.

A través de cinc casos d’estudi —Balaguer, Berga, Palamós, Tremp i Valls—, l’exposició presenta diferents estratègies per regenerar espais urbans i recuperar la vida dels centres de les ciutats. Les ciutats intermèdies, aquelles que sense ser grans metròpolis articulen el territori i actuen com a centres de serveis, d’activitat econòmica i de cohesió social, tenen un paper rellevant en l’organització urbana. Alhora, afronten el repte d’adaptar-se a noves necessitats i de disposar d’espais de qualitat, inclusius i sostenibles.

En aquest context, els centres històrics i l’espai públic poden esdevenir una oportunitat per transformar les ciutats. El patrimoni, el paisatge i els usos urbans existents poden servir de punt de partida per imaginar noves formes de vida urbana, recuperar activitat i reforçar la identitat de cada lloc.

Dues vies per regenerar les ciutats

L’exposició planteja dues grans estratègies. D’una banda, la rehabilitació sistemàtica dels teixits urbans obsolets dels centres històrics, tant en l’àmbit de l’habitatge com dels equipaments. De l’altra, la transformació estratègica de l’espai públic en àmbits concrets, incorporant sempre la dimensió social.

Panell amb informació sobre la ciutat de Berga

Els cinc casos d’estudi permeten observar com aquestes estratègies es poden adaptar a les característiques i necessitats de cada ciutat. L’objectiu no és aplicar una mateixa fórmula a tots els territoris, sinó identificar els reptes i les oportunitats específics de cadascun i plantejar-hi respostes ajustades a la seva singularitat.

Per fer-ho, la mostra parteix de dos estudis acadèmics impulsats pel Departament de Territori, Urbanisme i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya. Un d’ells, Arquitectura i ciutat: ciutats inclusives, ha estat desenvolupat per Nablabcn Studio i la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura. L’altre, centrat en la problemàtica de l’abandonament dels centres històrics de les ciutats mitjanes de Catalunya i en les estratègies de reús adaptatiu, ha estat elaborat per Magda Mària, Anna Martínez i Anna Pagès.

De l’anàlisi a les propostes

El recorregut expositiu permet conèixer tant els processos d’anàlisi i participació pública com les propostes desenvolupades per a cadascuna de les cinc ciutats. Maquetes, plànols, fotografies i audiovisuals ajuden a entendre com es poden detectar les necessitats d’un àmbit urbà i convertir-les en propostes de transformació.

La idea de fons és que regenerar una ciutat no implica necessàriament substituir-la, sinó repensar allò que ja existeix. Recuperar espais, reforçar-ne els usos, preservar-ne els valors patrimonials i adaptar-los a les necessitats actuals pot contribuir a recuperar la vida urbana i, alhora, millorar la qualitat de vida de les persones.

La visita a «Ciutats en trànsit. Repensar per regenerar» és gratuïta i es pot fer al Palau Robert (passeig de Gràcia, 107, Barcelona) fins al 8 de gener de 2027. L’exposició obre de dilluns a dissabte, de 9 a 20 h, i diumenges i festius, de 9 a 14.30 h. L’espai és accessible per a persones amb mobilitat reduïda. Per arribar-hi, es pot consultar el planificador de rutes de Barcelona en funció del punt de partida.

Fotografia | «Ciutats en trànsit. Repensar per regenerar» es pot veure de forma gratuïta al Palau Robert, a Barcelona, fins al 8 de gener

La destrucció del sistema sanitari a Gaza i l’acollida d’infants palestins en hospitals catalans són els dos eixos de «Quan la sanitat esdevé refugi«, la nova exposició que acull la Sala 4 del Palau Robert de Barcelona fins al 30 d’agost. La mostra, comissariada pel fotoperiodista Sergi Cámara, és d’accés lliure i gratuït.

La proposta parteix de la idea que la salut és un dret universal, però que en contextos de guerra aquest dret es veu greument limitat. A través de fotografies, dades i testimonis, el visitant pot seguir un relat que posa en relació la realitat de Gaza amb les iniciatives d’acollida sanitària impulsades des de Catalunya.

El col·lapse del sistema sanitari a Gaza

El recorregut expositiu s’inicia amb un primer àmbit dedicat a les conseqüències que la guerra té sobre el sistema sanitari de Gaza. L’espai presenta una ambientació fosca i incorpora dades sobre la destrucció d’hospitals i infraestructures mèdiques, una fotografia del fotoperiodista Abdalhkem Abu Riash i una instal·lació sonora amb enregistraments reals de bombardejos.

L’objectiu és contextualitzar l’impacte que els conflictes armats tenen sobre els serveis de salut i les conseqüències que això comporta per a la població civil, especialment per als infants.

La Mayar sent atesa a l’Hospital Germans Trias i Pujol // Sergi Cámara

Quan els hospitals catalans es converteixen en refugi

El segon àmbit de l’exposició canvia d’escenari i posa el focus en la resposta sanitària. L’espai, amb una ambientació més lluminosa i oberta, presenta diversos casos d’infants de Gaza que han estat atesos en hospitals catalans.

Les fotografies de Sergi Cámara documenten els casos de la Mayar, la Nema i el Mohammed, tractats respectivament a l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Vall d’Hebron.

Aquest segon bloc també dona a conèixer les iniciatives de cooperació sanitària que fan possible l’atenció mèdica de pacients procedents de zones de guerra.

La cooperació sanitària internacional de Catalunya

L’exposició també incorpora dades sobre aquesta tasca assistencial. Durant el 2025, el sistema sanitari català va acollir 146 persones que van accedir temporalment a l’assistència sanitària per raons humanitàries i de cooperació internacional. Entre els pacients hi havia persones procedents de Palestina, Ucraïna o el Sàhara Occidental.

Aquesta actuació es fa en coordinació amb el Ministeri de Sanitat i amb la participació dels centres hospitalaris catalans.

Les dades també reflecteixen una tasca sostinguda al llarg dels anys. Des del 2001, més de 8.600 persones sol·licitants de protecció internacional inscrites al Registre de Persones Assegurades (RCA) han rebut assistència mèdica dins del sistema sanitari català.

El fotògraf Sergi Cámara retrata els infants de Gaza atesos als hospitals catalans // Sergi Cámara

Entre la destrucció i l’esperança

La mostra planteja un recorregut lineal que contraposa dos escenaris estretament relacionats. D’una banda, la destrucció del sistema sanitari provocada per la guerra; de l’altra, les iniciatives de cooperació que permeten oferir atenció mèdica a alguns dels infants afectats pel conflicte.

Amb aquest plantejament, «Quan la sanitat esdevé refugi» ofereix una mirada documental sobre les conseqüències humanes dels conflictes armats i sobre el paper que pot tenir la cooperació sanitària internacional en l’atenció de les persones més vulnerables.

Visites guiades

L’exposició ofereix un cicle de visites guiades a càrrec del seu comissari i autor de les fotografies, Sergi Cámara, que tindran lloc els dies 10, 11, 18 i 25 d’agost, a les 11 del matí, i amb una durada aproximada de 40 minuts.

Aquesta activitat ofereix als visitants l’oportunitat de conèixer de primera mà el procés de creació de la mostra, i també el context i les històries que hi ha darrere de les imatges. Les inscripcions es fan a través del correu palaurobert@gencat.cat.

Fotografia | «Quan la sanitat esdevé refugi» es podrà veure fins al 30 d’agost // Palau Robert

Fa quaranta anys, l’entrada de Catalunya a l’aleshores Comunitat Econòmica Europea va obrir la porta a una profunda transformació econòmica i social. Europa representava per a Catalunya molt més que un horitzó polític o econòmic. Era una idea de modernització, obertura i connexió amb el continent.

Quatre dècades després, aquesta relació ja no es percep només a les institucions o en les grans xifres macroeconòmiques. També és present als hospitals, les universitats, les infraestructures o els centres de recerca. I una part important d’aquest canvi profund iniciat el 1986 s’explica a través dels fons europeus.

Les xifres de la transformació

Les dades ajuden a entendre la magnitud d’aquesta evolució. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el PIB català ha passat de 40.576 milions d’euros el 1986 a 334.765 milions el 2025. Les exportacions catalanes a la Unió Europea han crescut un 542% des del 1994, fins a superar els 61.000 milions d’euros anuals. I la població catalana ha augmentat en més de dos milions de persones des de l’adhesió europea.

La transformació també es percep en àmbits molt més propers: la millora dels equipaments públics, la modernització del món rural, l’impuls de la recerca científica i l’expansió universitària. Entre el 1986 i el 2021, Catalunya va rebre prop de 5.946 milions d’euros en fons estructurals i de cohesió europeus. Uns recursos distribuïts en centenars de projectes que han acabat modelant el territori i la vida quotidiana de diverses generacions.

Inversió en sanitat i serveis socials

Un dels exemples més visibles és l’Hospital de la Cerdanya, inaugurat l’any 2012 i considerat el primer hospital transfronterer de la Unió Europea. El projecte va rebre 18,6 milions d’euros de fons FEDER i simbolitza una idea d’Europa construïda també des de la cooperació territorial. El finançament d’aquest fons ha arribat igualment a centres d’atenció primària com els de l’Ametlla de Mar, Roquetes o Torreforta, així com a reformes en escoles, residències i equipaments socials.

Els Fons Next Generation, desplegats després de la pandèmia, han donat un nou impuls a aquesta política d’inversions. Han permès reformar centres de dia i residències, construir unitats Barnahus d’atenció integral a menors víctimes de violència sexual o avançar en la digitalització de l’administració i la justícia.

Recerca i talent

Si durant les primeres dècades els fons europeus van estar molt vinculats a les infraestructures i a la cohesió territorial, en els darrers anys el focus s’ha desplaçat cap a la innovació i l’economia del coneixement. Catalunya s’ha convertit en un dels principals pols científics del sud d’Europa i ha reforçat la seva capacitat per captar finançament competitiu.

Només entre el 2021 i el febrer del 2026 va obtenir prop de 1.900 milions d’euros del programa Horizon Europe, amb més de 2.300 projectes de recerca. Iniciatives en àmbits com les ciències de la vida, la fotònica o la supercomputació han guanyat pes internacional i han consolidat un ecosistema científic plenament connectat amb Europa. Paral·lelament, els fons Next Generation han reforçat centres com el Barcelona Supercomputing Center o el Sincrotró ALBA, així com universitats i hospitals de referència.

De les ciutats al camp i al mar

L’impacte de la UE no es limita a les ciutats ni a la recerca. El món agrari català ha mantingut durant dècades una relació directa amb les polítiques europees.

Només l’any 2024, més de 36.000 explotacions agràries van rebre ajuts vinculats a la Política Agrària Comuna (PAC) per un valor de 301 milions d’euros. Els fons europeus també han servit per impulsar programes de relleu generacional, ajuts a joves agricultors i projectes de desenvolupament rural.

En l’àmbit pesquer, iniciatives finançades pel Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura han promogut una activitat més sostenible i eficient. Programes com Pesca Neta treballen conjuntament amb les confraries catalanes per retirar residus del Mediterrani i reforçar la protecció ambiental.

Cultura i cohesió social

L’empremta europea també s’estén a l’àmbit cultural. Més de 65 milions d’euros procedents dels fons MEDIA han impulsat produccions audiovisuals catalanes i la seva circulació internacional. Pel·lícules com Alcarràs, Robot Dreams o Pacifiction són alguns exemples recents d’aquesta projecció exterior.

D’altra banda, el programa Erasmus, convertit ja en símbol d’una generació europea, va permetre que prop de 10.000 estudiants catalans realitzessin estades internacionals entre el 2021 i el 2025, segons el Departament de Recerca i Universitats.

Al mateix temps, els indicadors socials mostren una evolució significativa durant aquestes quatre dècades. La taxa d’ocupació ha passat del 47,9% al 72,2% des del 1986, mentre que l’ocupació femenina ha crescut prop de quaranta punts, segons dades de l’Observatori del Mercat de Treball i Model Productiu del Departament d’Empresa i Treball.

En un moment en què Europa torna a afrontar reptes econòmics, tecnològics i geopolítics de gran abast, aquest aniversari es presenta també com una oportunitat per revisar el camí recorregut. Perquè una part molt important de la transformació viscuda per Catalunya des del 1986 no es pot entendre sense aquesta vinculació sostinguda amb el projecte europeu.

Fotografia | Imatge de la campanya de difusió ’40 anys de Catalunya a la UE’ // Generalitat de Catalunya