Després de dos ascensos consecutius i un bon debut a Primera Catalana, aquesta nova temporada el primer equip de l’APA Poble-sec buscarà consolidar-se en la categoria amb una fórmula que, fins ara, ha donat bons resultats: confiar en els futbolistes de la casa, encara que altres clubs disposin de més recursos.

El director esportiu del club, Javi Miró, no amaga que el llistó és alt: “Crec que aquest any serà una mica més difícil”, adverteix. Després de pujar de Tercera a Primera Catalana, Miró avança que repetir una bona temporada exigirà un esforç afegit.

De l’escola al primer equip

La recepta de l’APA no passa per buscar una plantilla nova cada estiu. “La gran majoria són xavals de la casa”, destaca el director esportiu. Són jugadors que han crescut amb els colors de l’entitat i que continuen vinculats a un projecte amb dificultats per competir amb els incentius econòmics d’altres equips. El segon amateur, que milita a Quarta Catalana, també s’alimenta del planter. Després de quedar-se a tocar de l’ascens el curs passat, el conjunt no renuncia a tornar-ho a intentar.

Ara bé, perquè els futbolistes arribin a dalt, primer han d’assumir el repte de multiplicar la seva dedicació. El club divideix el seu model en tres etapes: formativa, precompetitiva i competitiva. A la primera, les victòries estan en un segon pla i primen els valors i el respecte als rivals. Després creix l’exigència, fet que permet que cada any alguns joves facin el salt a les categories superiors, on la competició ja no és negociable.

En aquest sentit, enguany l’APA comença el curs amb prop de 500 esportistes i uns 25 equips, unes dimensions similars a les de la temporada passada. Entre les novetats hi ha la incorporació de la nova secció Walking Football Barcelona APA, destinat a homes de més de 60 anys que volen continuar gaudint del futbol, però caminant.

El futbol femení, en canvi, continua sent l’assignatura pendent. L’entitat manté tres equips femenins de futbol sala, però encara no ha pogut crear-ne un de futbol onze. “No l’aconseguim fer”, lamenta Miró, qui destaca la fam i la capacitat de seducció de clubs més grans a l’hora de captar-les. Precisament, aquesta manca de continuïtat ha provocat que les noies que sí que s’anaven a quedar al club, hagin hagut de marxar aquesta temporada perquè no eren suficients per a confeccionar un equip.

Si bé l’APA manté múscul esportiu i social, el director esportiu creu que les ajudes municipals no avancen al mateix ritme. “No podem fer més amb els recursos que tenim”, afirma. El repte, per tant, serà continuar fent camí a Primera Catalana sense trencar el fil que uneix l’escola amb el primer equip.

Fotografia | APA Poble-sec

Qui li hauria dit a un barceloní que, passejant per Nova York, es trobaria un llibre amb el camp de la Satàlia com a portada. Es tracta de The World Atlas of Football Stadiums: 1000 Iconic Grounds & Their Stories, del periodista britànic John Gillard i publicat per l’editorial novaiorquesa Rizzoli. El volum exposa els mil camps més emblemàtics del món, i s’hi acumulen rareses de tota mena: des d’un camp escocès amb pista de curses de cotxes fins a un amb vistes paradisíaques. Tot això amb una breu fitxa per a cadascun i sense distingir entre futbol masculí i femení ni entre l’elit i els amateurs. I d’entre tots, per encapçalar la coberta, l’autor va triar un modest camp municipal del Poble-sec.

Un camp amb gairebé 100 anys d’història

Inaugurada el 1936 a la falda de Montjuïc, a uns 80 metres sobre el mar, la Satàlia és un camp amb vistes a tota Barcelona. Té un aforament de 1.000 espectadors i dos terrenys de gespa artificial que fa anys van substituir la vella sorra. Hi juguen entitats arrelades al barri, com la UE Poble Sec, l’Atlètic la Palma i el CE APA Poble Sec. El camp pren el nom del petit nucli de la Satàlia, conegut com “el poble de Montjuïc”: un dels racons menys coneguts de la ciutat, amb cases centenàries i carrers costeruts.

Que un editor de Nova York l’hagi triada entre mil per obrir el llibre és la prova que no cal travessar l’Atlàntic per trobar un camp de llegenda, n’hi ha prou d’enfilar-se a la muntanya.

La piscina olímpica del Club Natació Montjuïc ha tornat a omplir-se d’aigua, nedadors i vida gairebé cinquanta anys després de la seva construcció. L’entitat ha inaugurat aquest 7 de juliol la renovació integral d’una de les instal·lacions més emblemàtiques del complex esportiu, després de sis mesos de treballs.

La piscina manté les seves dimensions (50 metres de llargada per 21 d’amplada i una profunditat màxima de 2,20 metres), però tot el que no es veu des de la superfície ha canviat. El club ha renovat la maquinària, les canonades i els sistemes de filtratge, amb equips de més capacitat per millorar el tractament i la qualitat de l’aigua.

També s’ha reformat completament el vas i s’hi han instal·lat llums LED subaquàtiques, que transformen l’aspecte de la piscina quan cau el sol. A l’exterior, la instal·lació continua envoltada de gespa i arbres, amb el mateix caràcter de piscina descoberta durant els mesos d’estiu.

A l’hivern, però, quedarà coberta i climatitzada mitjançant un nou globus. Per guardar-lo durant els mesos de calor, s’ha buidat l’espai inferior de la graderia i s’hi ha habilitat un gran magatzem.

D’una piscina del 1978 a una instal·lació del segle XXI

La rehabilitació posa al dia una infraestructura que havia arribat gairebé als cinquanta anys d’activitat. El pas del temps, però, havia deixat obsoletes diverses instal·lacions i havia obligat la directiva a plantejar una transformació profunda.

Quan el projecte es va presentar el desembre del 2025, el president del CN Montjuïc, Josep Maria Valls, advertia que la reforma era “més que necessària”. La proposta va rebre el suport del 99% dels socis en assemblea i va donar pas a una inversió global prevista de 3,8 milions d’euros, finançada a través de diversos crèdits. D’aquesta quantitat, uns 2,5 milions s’han destinat a la transformació de la zona aquàtica i 1,3 milions, a altres espais del club.

Abans de l’obertura oficial, el club ha celebrat una preinauguració amb els socis i sòcies. La jornada ha inclòs música en directe, retrobaments i els primers banys a la instal·lació renovada, en una celebració que l’entitat ha presentat com l’inici d’una nova etapa.

La reforma no acaba aquí

La reobertura de la piscina olímpica només completa la primera fase del projecte. El CN Montjuïc té previst construir una segona piscina per repartir millor l’activitat aquàtica i descongestionar l’actual.

També es reformaran els vestidors de la piscina olímpica, s’instal·laran cinc noves pistes de pàdel, que se sumaran a les 14 pistes què ja disposa el club.

La zona de bar també canviarà d’aspecte amb un nou chill-out. Més endavant, l’entitat preveu modernitzar el gimnàs i instal·lar més plaques solars en altres edificis.