Després de més de dues dècades de cogestió entre el teixit veïnal, l’Ajuntament i després una empresa, el Centre Cívic El Sortidor ha passat a tenir una direcció exclusivament privada. La Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, que codirigia el centre des de la seva posada en funcionament el 2004, perd gairebé tot el pes que tenia i serà únicament Calaix de Cultura, una empresa privada, qui porti el dia a dia de l’equipament. És un moviment que debilita la participació dels poblesequins en l’activitat cultural i d’oci del barri, i que obre un debat sobre el paper dels espais comunitaris en un equipament de titularitat municipal.
Però com s’ha arribat fins aquí? El 2004 el centre es va posar en marxa amb una cogestió entre la Coordinadora i treballadors de l’Ajuntament. Amb el pas del temps, i ja en època de l’alcaldia de Jordi Hereu, el consistori va anunciar que no tenia prou funcionaris per a aquesta tasca i va ser l’empresa Calaix de Cultura qui va assumir la codirecció amb les entitats. Aquest model s’ha mantingut al llarg dels anys, però en els últims temps els serveis jurídics municipals van advertir que no era vàlid i que només podia haver-hi una única direcció en aquest tipus d’equipaments. Finalment, aquest 2025 ha començat amb la gestió exclusiva de Calaix de Cultura.
El primer canvi ja s’ha notat en l’horari: els diumenges al matí, que fins ara El Sortidor obria, l’equipament ha passat a estar tancat. Però la principal preocupació de les entitats és com quedarà l’ús dels espais on fins ara tenien prioritat. Fins aquest 2026, la programació la decidia principalment Calaix de Cultura, però hi havia un pacte que situava per davant les necessitats de les entitats a l’hora d’utilitzar sales per sobre dels tallers de pagament.
És a dir, iniciatives com CERHISEC, Escacs Comtal, l’Asociación Cultural Social Arte Culinario de Honduras y Amigos en Catalunya, la Formiga o els Tabalers, entre d’altres, tenien prioritat per oferir activitats, reunions i trobades obertes al veïnat. Ara, però, la incertesa és absoluta sobre com quedarà aquesta situació i quins criteris s’aplicaran en el repartiment d’horaris i espais. Per canalitzar les demandes s’ha creat la Taula de Programació, amb representants de Calaix de Cultura, del Districte de Sants-Montjuïc i de la Coordinadora. La primera reunió serà a mitjans de febrer, i des del teixit veïnal esperen que aquest espai tingui un paper real (i no estètic) en la definició de la programació.
“No volem que les entitats siguin contractades per fer tallers, sinó que formin part del dia a dia del centre”, explica a ZONA SEC el tresorer i expresident de la Coordinadora, Josep Guzmán. “Esperem continuar tenint prioritat en la utilització de sales”, afegeix. Una altra de les incògnites és si les entitats mantindran l’accés amb claus.
Tot plegat deixa oberta la pregunta sobre com s’articularà la relació entre gestió privada i participació veïnal en un equipament clau per a la vida del Poble-sec, mentre les entitats reclamen que els compromisos adquirits al llarg dels anys es tradueixin en mecanismes de participació, transparència en la presa de decisions i garanties d’accés als espais per mantenir l’activitat comunitària.
Gestió cívica o privada?
A Barcelona conviuen dos models de gestió en equipaments equiparables a El Sortidor. D’una banda, la gestió privada, sovint dirigida per Calaix de Cultura. De l’altra, la gestió cívica, amb una cinquantena d’exemples com la Casa Orlandai o l’Ateneu Popular 9 Barris. La cogestió (meitat empresa o Ajuntament i meitat entitat) ha anat desapareixent arran de l’advertiment jurídic que limita aquests espais a una sola direcció.
Ara bé, espais com les Cotxeres de Sants o el Casinet d’Hostafrancs van passar de la cogestió a la gestió cívica. En el cas del Sortidor, la Coordinadora assegura que no pot assumir els plecs de condicions, que exigeixen un mínim de treballadors i una facturació elevada. Un fet que topa amb que aquesta mateixa Coordinadora hagi aconseguit la gestió cívica del Poliesportiu Municipal Tres Xemeneies. “Per què una sí i altres no? Des de l’Ajuntament mai ens han dit per què”, apunten des de la Coordinadora. •