Fa onze anys, el Paral·lel va viure una remodelació important. Amb el pas del temps, però, s’ha evidenciat que la reforma del 2015 no va funcionar com s’esperava: massa tràfic i poca vida de barri. Per això mateix, l’Ajuntament ha presentat el pla ‘Millorem el Paral·lel’, que preveu una inversió de més de 22 milions d’euros per revifar l’avinguda des del punt de vista cultural, comercial i urbà. El projecte suma 22 actuacions i es desplegarà entre el 2026 i el 2028.
La regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, emmarca la proposta dins la necessitat de donar “una mirada nova al Paral·lel” però des del “realisme”. Tal com ha explicat, s’apostarà per actuacions concretes i s’evitaran els projectes difícils d’executar: “El que proposem són mesures que busquen revitalitzar la cultura, crear sinergies econòmiques i socials i millorar la connexió urbana”.
Què canviarà?
El pla es concreta en tres línies d’actuació. La primera buscarà connectar millor la cultura amb el comerç del carrer. Es vol vincular l’activitat dels teatres i sales amb botigues, bars i restaurants; impulsar una “marca pròpia” del Paral·lel i intervenir en la imatge dels locals amb accions artístiques a persianes i façanes. També s’intentarà reforçar l’associacionisme comercial i es donarà suport a eixos com el de Vila i Vilà, afectat per les obres del col·lector (veure pàgina 6).
El segon bloc de la mesura de govern se centra a portar més vida al carrer. L’Ajuntament vol que el Paral·lel aculli des de grans esdeveniments fins a iniciatives de barri. Es planteja integrar-hi cites com la Cavalcada de Reis o la Mercè, reforçar la presència de colles de cultura popular i activar equipaments com El Molino o el futur Teatre Arnau.
Finalment, el gruix de la inversió es pretén destinar a l’espai públic. Es preveuen millores en l’enllumenat, més zones verdes i d’ombra, reforç de la neteja i la seguretat, i actuacions urbanístiques com la reforma de la plaça de les Tres Xemeneies, la reurbanització de la plaça de les Drassanes o la millora del tram sud del Paral·lel.
“El Paral·lel ha de ser nostre”
Un cop analitzada la mesura municipal, des de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Josep Guzmán defensa que “el Paral·lel ha de ser dels veïns i veïnes”. Insisteix que el repte no és només urbanístic, sinó també comunitari. “Quan fem activitats, quan surten els gegants o fem la cursa, han de passar pel Paral·lel”, explica, i reivindica que l’avinguda torni a ser escenari de la vida associativa. En aquest sentit, Guzmán també posa l’accent en el fet que el pla parli de mesures concretes, després d’anys d’intents fallits. “S’ha intentat moltes vegades i s’ha acabat tirant enrere”, admet. “Esperem que sigui l’empenta definitiva”.
El comerç defensa els establiments locals
El president de l’Associació de Comerciants Poble-sec Paral·lel, Manel Tort, considera que el pla és “necessari” perquè “és una via principal a Barcelona i s’ha de dinamitzar comercialment”. Segons explica, el potencial de l’avinguda hi és, però cal ordenar-lo i potenciar-lo.
“L’entramat d’arts escèniques i gastronomia que hi ha és molt bo”, afegeix Tort, i defensa que el futur del Paral·lel no ha de passar per grans operadors, sinó per reforçar el teixit existent. “Hem de tornar a la botiga de proximitat”, i admet que l’avinguda ha perdut part de la seva força amb els anys.
Per què no va funcionar la reforma?
La reforma del Paral·lel de l’any 2015 naixia amb l’objectiu de convertir l’avinguda en un gran eix cívic i cultural. D’entrada, el projecte va generar oposició veïnal, perquè molts col·lectius consideraven que s’havia dissenyat més pensant en el turisme que en les necessitats del barri. Això es traduïa en decisions urbanístiques com l’ampliació de voreres pensada per afavorir terrasses, percebuda com una privatització de l’espai públic.
A més, la reforma va quedar incompleta i interrompuda per canvis polítics, deixant trams pendents i un projecte sense continuïtat clara. Aquesta manca d’execució va reforçar la sensació d’un Paral·lel “a mig fer”.
Un altre element clau va ser la falta d’un pla d’usos. Entitats i veïns denunciaven que, sense regulació, l’avinguda corria el risc d’esdevenir un espai de pas i orientat al turisme en lloc d’un punt de trobada veïnal.