La Maria Dolors, veïna del carrer del Roser, havia convertit els passejos amb el seu gos en una rutina quotidiana. Ara, però, els fa amb por. En els últims mesos, la seva percepció del barri ha canviat del tot, fins al punt que s’ha comprat un gas pebre d’autodefensa. “Ja no pujo mai sola a Montjuïc, quedo amb altres veïnes i hi anem juntes”, explica. Una d’elles va haver de portar el seu gos al veterinari després que l’animal ingerís drogues durant un passeig. “Amb els diners que gastem en impostos, és inadmissible no poder passejar tranquil·les per una de les zones més boniques de Barcelona, que s’ha convertit en un barri hostil i insegur”, lamenta.

El seu testimoni no és únic: cada vegada més residents denuncien un augment de la sensació d’inseguretat al barri. La proliferació de narcopisos (s’ha intervingut més d’una desena al llarg dels últims mesos) i el tràfic i consum de drogues a la via pública s’han sumat a episodis d’extrema gravetat, com la violació d’una dona als jardins Costa i Llobera al febrer. Però també hi ha altres factors com la brutícia, els carrers mal il·luminats i el sensellarisme que, sense estar vinculats amb l’activitat delictiva, també provoquen una percepció de degradació entre els veïns. Els Mossos d’Esquadra mantenen que les dades de criminalitat no reflecteixen deteriorament de la seguretat al barri, segons explica l’Associació de Veïns del Poble-sec. Ara bé, les xifres oficials corresponen al conjunt del districte de Sants-Montjuïc i, malgrat les reiterades peticions d’aquest mitjà de comunicació, el cos policial no ha proporcionat les estadístiques específiques del barri.

El grup de WhatsApp

Per canalitzar les seves preocupacions, part del veïnat es va organitzar a través del grup de WhatsApp Inseguridad – Incidencias Poble-sec, que va arribar a reunir més de 260 membres i es va convertir en un termòmetre del malestar veïnal. Hi circulaven avisos sobre presumptes punts de venda de droga, episodis de consum a la via pública i denúncies d’incivisme. En alguns casos, però, també s’hi van compartir informacions sense contrastar que van contribuir a incrementar l’alarma entre els participants.

El grup va convocar una reunió el 14 de maig, al centre cívic El Sortidor, en què una cinquantena de persones van posar en comú les principals problemàtiques detectades. També s’ha creat una campanya impulsada a Change.org sota el lema ‘Prou degradació al Poble-sec: exigim seguretat, convivència i espais públics dignes’, que ja ha recollit prop d’un miler de signatures i que reclama més presència policial, actuacions contundents contra els punts de venda de drogues, un reforç dels serveis de neteja i una millor coordinació municipal.

No obstant això, la mobilització també ha generat discrepàncies. El passat 12 de juny, l’Associació de Veïns, que havia passat a gestionar el grup de WhatsApp, el va acabar tancant en considerar que s’havia “anat allunyant del seu objectiu inicial”, i que alguns debats derivaven “cap a la confrontació i la desqualificació”. La decisió va generar malestar entre una part dels membres, que acusen l’entitat de confiar excessivament en les vies institucionals, mentre que l’associació defensa la interlocució amb les administracions com el camí més eficaç per obtenir resultats i rebutja alimentar discursos alarmistes.

Malgrat les diferències, tots els actors encara comparteixen un mateix objectiu: recuperar la convivència i fer del Poble-sec un barri on els veïns puguin tornar a sentir-se segurs. La tensió veïnal, però, no sembla que es pugui alleuguerir aquests propers mesos amb una temporada estival que portarà encara més pressió als carrers del barri.

El problema acapara l’agenda política local

Al Ple del Districte del 13 de maig, el govern municipal ha donat suport a una proposta de Junts que reclama més patrullatge policial a peu, un pla específic d’intervenció a Montjuïc i seguiment dels punts de venda de droga. Un mes després, a l’Audiència Pública de Sants-Montjuïc, la regidora del districte, Raquel Gil, ha assegurat que l’Ajuntament “té encarat el problema” i ha anunciat un grup de treball per millorar la situació al parc de les Tres Xemeneies, el qual s’estendrà a tres altres espais tensionats del barri: la plaça del Doctor Pere Franqueses, els jardins de les Hortes de Sant Bertran i el Parc de la Primavera. En paral·lel, la darrera Comissió de Seguretat del consitori ha aprovat una iniciativa d’ERC per impulsar un pla integral de convivència i seguretat amb la reforma d’espais degradats i l’acompanyament de joves i persones vulnerables. 

Assentament als jardins de les Hortes de Sant Bertran

Sants-Montjuïc s’ha convertit en el districte amb més persones en situació de sensellarisme, després d’un increment del 134% en dos anys, segons la fundació Arrels. L’entitat atribueix aquest augment a l’efecte del Pla Endreça, que considera que desplaça el fenomen cap a espais menys visibles de la perifèria, i critica que s’abordi la problemàtica des d’una òptica de seguretat i neteja.