Connecta amb nosaltres

Societat

La “reconquesta de Montjuïc” arriba al Sant Jordi Club amb una macroreforma

Una sala per a 9.000 persones i 70 ME d’inversió reobre el debat sobre la massificació de la muntanya i el descans veïnal

Publicat

on

El germà petit del Palau Sant Jordi es fa gran. El Sant Jordi Club s’enderrocarà per complet per deixar pas a un edifici nou capaç d’acollir fins a 9.000 persones, el doble l’actual. Un salt de dimensions que al Poble-sec es mira amb recel. El projecte, presentat per l’Ajuntament el 15 de juliol, és obra dels estudis Bruther  i Jorge Vidal Studio. L’edifici tindrà 17.000 metres quadrats, 25 metres d’alçada i dues plantes soterrànies, i un aforament flexible de 3.500 a 9.000 espectadors (avui, uns 4.500). La inversió és de 70 milions d’euros i s’inaugurarà el 2029.

El futur equipament es presenta com la primera gran sala de l’Estat concebuda des de l’origen per a la música en viu, pensada per cobrir el buit dels concerts de format mitjà. Incorpora un sistema d’aïllament acústic de “caixa dins de caixa”, que envolta la sala amb una segona estructura interior perquè pugui funcionar alhora que el Palau Sant Jordi, i mesures sostenibles com les plaques fotovoltaiques, l’aerotèrmia o la recuperació d’aigua de pluja. L’alcalde, Jaume Collboni, ha emmarcat l’obra en el que ha batejat com la “reconquesta de Montjuïc”. Preguntat per ZONA SEC pel possible impacte sobre el veïnat, Collboni ha estat taxatiu: “Tot això es farà amb l’aïllament que sigui necessari. Estem fent servir l’última tecnologia perquè no afecti el veïnat. Evidentment, no els afectarà”.

La lectura des del barri és més prudent. Des de la Plataforma d’Afectats per la Contaminació Acústica i la Massificació d’Esdeveniments (PACAME) admeten que l’aïllament pot evitar que el so surti a fora, però avisen que el problema va més enllà de la sala: “Aportarà més assistents, més vehicles que ompliran els barris amb més col·lapses, més soroll i més contaminació”. Denuncien que no se’ls ha consultat i que se’ls neguin mesures habituals en altres barris, com l’aparcament exclusiu per a residents: “Els barris de la muntanya generen un gran benefici que no es repercuteix en inversió de retorn”. Tampoc entenen per què se’n diu “reconquesta” i alerten de la massificació d’un entorn que hauria de ser de natura i descans.

Des de l’Associació de Veïns del Poble-sec, el president, Sergi Gàzquez, hi posa matisos. Admet que és “un equipament de ciutat” i que, per als veïns aficionats als concerts, tenir-lo tan a prop “és molt còmode”. Però reclama que el focus es posi també en els equipaments que el barri necessita de debò (com el pavelló esportiu previst a l’espai de la Fira o la coberta de la pista de Terra Negra), que “segurament ens fan més falta que aquesta reforma”. Ho resumeix així: és un equipament “que és tant de ciutat i que viu tant d’esquena al barri” que, admet, “poca cosa hi tenim a dir”.

Continua llegint

Societat

El Museu del Transport continua encallat malgrat les negociacions entre Ajuntament i promotors

Publicat

on

Un any després de presentar les més de 4.000 signatures de la iniciativa ciutadana “Museu del Transport, ja!”, el projecte continua sense un acord sobre la seva ubicació. La Coordinadora Pro Museu del Transport s’ha reunit aquest 24 d’agost amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, i el conseller delegat de TMB, Xavier Flores, però la trobada no ha servit per acostar posicions ni desllorigar la situació.

L’Ajuntament manté la proposta de situar el museu a la Vall d’Hebron, mentre que els promotors insisteixen en el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc. Segons la Coordinadora, el consistori els va traslladar que aquest emplaçament “queda fora de les possibilitats sobre la taula”. És per això que l’entitat ha qualificat la reunió de “decepció” i ha reclamat fer efectiu l’acord del ple de gener, que va aprovar per unanimitat la iniciativa ciutadana.

En paral·lel, els promotors també han presentat un nou recurs contra la decisió de l’Ajuntament de no admetre la seva petició de revisar la concessió dels palaus de Montjuïc a Fira de Barcelona per 50 anys. La Coordinadora considera que la concessió es va aprovar de manera irregular i reclama que es revisi l’acord. Entre els arguments, qüestiona que la Comissió d’Economia i Hisenda tingués competència per aprovar-la i denuncia que la concessió es va tramitar mentre la seva iniciativa ciutadana encara estava en marxa.

Tot i les posicions allunyades, la Coordinadora ha acceptat participar en el grup de treball impulsat per TMB per desenvolupar el projecte de la Vall d’Hebron. Si bé els promotors asseguren que valoren els esforços per recuperar el patrimoni històric del transport, també es mostren profundament escèptics sobre la proposta que es treballa des de la plaça de Sant Jaume. “No renunciem a la nostra proposta”, asseguren. 

Continua llegint

Societat

La biblioteca Francesc Boix celebra 25 anys de cultura i servei veïnal

L’equipament i l’Associació Francesc Boix preparen un trimestre carregat d’activitats, documentals i xerrades per celebrar l’aniversari de l’espai

Publicat

on

Fa 25 anys, el Poble-sec va decidir que el nom de Francesc Boix no quedés només als llibres d’història. El 15 de setembre de 2001, la biblioteca del carrer de Blai va ser batejada amb el nom del fotògraf poblesequí que va sobreviure al camp de concentració de Mauthausen i, amb l’ajuda d’altres deportats, va contribuir a salvar centenars de negatius de les SS que documentaven els crims nazis. Aquelles imatges acabarien servint com a prova als judicis de Nuremberg.

Un quart de segle després, la biblioteca que porta el seu nom celebrarà l’aniversari amb una programació especial durant tota la tardor. Exposicions, documentals, xerrades i rutes recuperaran tant la figura de Boix com altres històries vinculades a la memòria del Poble-sec.

Boix (1920-1951), fill del carrer Margarit, havia marxat al front amb només 17 anys, ja com a fotògraf. Quan la biblioteca es va inaugurar el 2001, el CERHISEC i altres entitats van demanar que en portés el nom. “Avui està especialitzada en pau, memòria i deportació”, explica Ricard Marco, vicepresident de l’Associació Francesc Boix.

Un trimestre ple d’activitats

La programació arrencarà el 9 de setembre, a la biblioteca, amb una exposició de fotos inèdites de la inauguració del 2001, cedides per la família. La mostra, que porta per títol Fa 25 anys al Poble-sec: memòria d’un inici. Inauguració de la Biblioteca Francesc Boix, es podrà visitar fins al 7 de novembre. La jornada servirà també per presentar l’Espai Francesc Boix i inclourà la projecció d’una entrevista amb Núria Boix, germana petita del fotògraf, vinguda de Mèxic, i una vitrina amb objectes seus, com el carnet de premsa o una pedra de Mauthausen.

El 29 de setembre, el CERHISEC farà la xerrada La Biblioteca Francesc Boix: 25 anys al servei del Poble-sec, que l’agenda oficial anuncia a càrrec de Xavier Rodríguez i Eulàlia Derch. A l’octubre s’estrenarà el cicle de documentals Veus recuperades, amb tres títols fins al desembre. I el 28 de novembre, una ruta resseguirà la joventut de Boix al Poble-sec.

El programa també rescata figures oblidades. Al novembre, Sergio Romero presentarà Traços d’una dona. Rosa Boix, la dibuixant oblidada, sobre la germana del fotògraf i dibuixant de còmics als anys trenta, “una cosa totalment desconeguda i que serà de gran interès”, assegura Marco. L’agenda situa aquesta activitat el 12 de novembre.

Abans, a partir del 9 de novembre, la biblioteca acollirà una exposició sobre el dibuixant exiliat Francesc Miró i Pomares, internat al camp d’Argelers. L’historiador Pau Vinyes, comissari de la mostra, serà l’encarregat de presentar-la.

Una entitat en honor a Boix

L’Associació Francesc Boix va néixer quan Ricard Marco, fotògraf de professió, va comprar en una subhasta uns negatius anònims i va descobrir que eren de Boix, del front del Segre (1938). Des d’aleshores, mantenen viva la seva memòria amb rutes pel Poble-sec, xerrades i visites a instituts. “Anem a les escoles a fer de testimoni de l’aula”, explica Marco.

Ara, bona part d’aquesta feina s’aplegarà per celebrar el 25è aniversari de la biblioteca. La commemoració fins i tot sortirà de les seves parets: l’entitat penjarà fotografies al bar de la cantonada del carrer Margarit, a tocar d’on Boix vivia de petit.

Fotografia | Família Salomó – Boix

Continua llegint

Societat

Els Castellers del Poble-sec consoliden els castells de 7

Publicat

on

Els Castellers del Poble-sec fan un balanç positiu del primer tram de la temporada, el que s’obre per Santa Eulàlia, al febrer, i es tanca amb la Festa Major del barri. Tot i un inici “una mica complicat”, expliquen, la colla ha consolidat els castells de 7 i ha aconseguit arrossegar públic i castellers fins a les diades de fora del barri.

La presidenta de la colla, Núria Bosch, situa el repte no en les actuacions, sinó en els assajos. “A les diades la gent respon molt bé, el que costa és el compromís de venir a assajar, sobretot els dimarts”, explica. Ho atribueix al ritme de vida actual i al fet que bona part de la massa social ja no viu al Poble-sec: molts membres s’han de desplaçar per entrenar, en un context en què la crisi de l’habitatge fa difícil arrelar-se al barri. La captació, admet, és “una assignatura pendent”. Mantenir la colla i, sobretot, fer créixer la canalla, exigeix un esforç constant de “picar pedra” a les escoles i pel barri.

Ara la colla encara el segon tram, més curt (de setembre a novembre), que arrenca amb la Diada Nacional de Catalunya i té posada la mirada en el Concurset, una jornada castellera a Torredembarra que se celebra el diumenge 27 de setembre. L’objectiu és consolidar els castells de 7 i mig i, si el múscul social acompanya, mirar més amunt: “El 4 de 8 seria un somni enorme”, reconeix.

De cara al Concurset, els Castellers fan una crida al veïnat. Conviden qualsevol persona, amb experiència o sense, a acostar-se als assajos per reforçar la pinya. “Tothom que tingui ganes de viure l’experiència d’un concurs, que ens contacti”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025