L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reorganitzat el govern municipal per encarar els dos últims anys del mandat en solitari, després de descartar l’entrada d’ERC, que es mantindrà com a “soci preferent”. Amb només 10 dels 41 regidors, Collboni ha creat una cinquena tinència d’alcaldia centrada en polítiques socials, liderada per la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, i figura clau en l’equip del PSC.

Aquest canvi reforça el perfil de Gil com a peça central en la gestió de les polítiques socials de la ciutat. De fet, més enllà de les seves responsabilitats al districte, Gil també gestiona les regidories de Promoció Econòmica, Feminismes i Memòria Democràtica, àmbits als quals ara sumarà els de Serveis Socials (fins ara sota la segona tinència de Maria Eugènia Gay). Segons l’executiu, l’objectiu és apostar per un enfocament transversal per reduir desigualtats i fomentar la prosperitat, amb Gil com a màxima responsable.

Per últim, destacar que el reforç del paper de la regidora a l’executiu Collboni arriba després de descartar definitivament a ERC com a socis de govern i, per tant, una hipotètica ampliació de regidors a l’executiu municipal.  •

Montjuïc, un dels pulmons verds més estimats de Barcelona, pateix una agressió constant: la contaminació acústica. L’últim episodi ha estat la reobertura de la Font del Gat com a restaurant amb activitat nocturna i concerts als Jardins de Laribal. Un espai històricament associat a la pau i el repòs ha estat transformat en una discoteca a l’aire lliure, trencant la tranquil·litat amb música fins a la matinada.

Les queixes veïnals no s’han fet esperar. Però no només parlem de molèsties als barris de la muntanya: el soroll és un contaminant ambiental reconegut, amb efectes sobre la salut de les persones i sobre l’ecosistema. A més d’un lloc per passejar, Montjuïc és una muntanya amb gran valor ecològic, on conviuen espècies com falcons, eriçons i granotes, a més de plantes úniques al món. Diversos estudis científics han documentat com la contaminació acústica pot provocar desorientació, interrupció del cicle reproductiu i fins i tot mort sobtada en ocells per estrès (com apunta Science Advances, 2017).

Aquest no és un fet puntual. La manca de control ha convertit Montjuïc en un calaix de sastre on s’ubiquen activitats que no s’acceptarien en cap altre lloc. L’històric és llarg: festivals com el Brunch Electronik, concerts al Palau Sant Jordi i al Poble Espanyol, o el Barça… Ara aquest nou ús del restaurant se suma a una tendència preocupant: una gestió institucional que està prioritzant l’activitat econòmica i el turisme per sobre del benestar veïnal i la conservació ambiental.

Cal recordar que Barcelona disposa de mapes de capacitat acústica que classifiquen els espais segons el nivell de soroll màxim permès, i que Montjuïc inclou zones amb alta protecció. Aquestes activitats sobrepassen els límits legals, i només podrien celebrar-se amb llicències extraordinàries que, sovint, no estan prou justificades.

A més, Barcelona és signatària de la Carta de Florència, que estableix que els jardins històrics són espais de pau, i que qualsevol ús festiu ha de ser excepcional i no malmetre el seu caràcter. L’esperit d’aquest compromís és vulnerat sistemàticament.

Potser alguns diran que la protecció d’un jardí o d’un ocell no val més que les activitats musicals i esportives. Però cal fer memòria: la salut mediambiental és també salut pública. I una ciutat sense espais de silenci, sense natura viva, és una ciutat menys habitable, menys humana.

Per això exigim mesures immediates i efectives: una revisió urgent de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica per a Montjuïc, una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos fins que no es garanteixi el respecte a la biodiversitat i al descans dels veïns i un espai de diàleg amb el veïnat per recollir les queixes i establir criteris clars de convivència.

El silenci és un dret. I Montjuïc, un tresor que no podem perdre per manca d’acció. •

Carolina López, consellera del Districte per Barcelona en Comú

El regidor de Barcelona en Comú, Marc Serra, ha celebrat aquest desembre el seu darrer plenari com a president del Districte de Sants-Montjuïc. El seu lloc l’ocuparà a partir d’ara la també regidora dels comuns, Jessica González, després de rebre el suport de la majoria de consellers del ple. Amb el seu comiat, Serra tanca una etapa a la primera fila política del districte, primer com a regidor sota l’alcaldia d’Ada Colau i fins ara com a president.

La marxa de Marc Serra és fruit de la reorganització interna de Barcelona en Comú, després de la sortida d’alguns regidors, com ara la mateixa Ada Colau. A partir d’ara el regidor es traslladarà com a regidor adscrit al districte de Gràcia i assumirà noves responsabilitats a la plaça de Sant Jaume. “Des de la part personal em fa molta pena deixar aquest districte; he estat molt fortament vinculat no només com a regidor executiu, sinó com a veí i en el seu teixit associatiu”.

Respecte a la seva tasca el darrer any i mig com a president del Districte, Serra ha admès que se li ha fet difícil veure’s obligat a mossegar-se la llengua en molts plenaris i audiències públiques (el seu paper aleshores era més aviat de moderador). “No poder emetre opinions personals crec que m’ha anat bé a nivell personal per explorar l’autocontenció”, ha confessat.

 Ara el càrrec de presidenta l’assumeix Jess González, qui ha desenvolupat la seva trajectòria a Ciutat Vella. En qualsevol cas, ha recordat que el seu compromís és “col·lectiu” i ha celebrat “la diversitat veïnal i la pluralitat del teixit cultural, comercial i de mitjans de comunicació que expliquen la realitat del districte”.

Malgrat ser una votació secreta, González tenia tots els números de sortir escollida com a presidenta del districte, derivat del repartiment de les presidències que van fer Comuns, PSC, ERC, Junts i PP a principis del mandat. Tanmateix, un dels vots anònims ha estat en blanc i un segon en favor del regidor candidat de VOX, De Oro Pulido.