Barcelona, ciutat atrapada en una crisi d’habitatge sense precedents, acull aquest primer cap de setmana d’octubre The District 2025 a la Fira de Gran Via. Aquest congrés internacional, que reuneix milers de directius, centenars d’experts i desenes de firmes, com Merlin Properties o Stoneweg, promou l’especulació immobiliària sota el lema “Ready, Set, Invest”.

Amb desenes de sessions i un impacte econòmic estimat de 35 milions d’euros, la fira és un aparador de la financització de l’habitatge, on els barris es converteixen en actius i els veïns, en obstacles. Però aquest model, lluny de ser una oportunitat, agreuja la desigualtat i amenaça la cohesió social.

Des de la seva primera edició el 2022, The District ha estat rebut amb protestes per part d’organitzacions com el Sindicat de Llogateres o la PAH, que denuncien la seva complicitat amb la crisi habitacional. Aquest any, la situació és més crítica: gairebé 119.000 famílies catalanes podrien veure com se’ls caduca el contracte de lloguer si no s’actua, segons dades del moviment per l’habitatge. Mentrestant, l’Ajuntament de l’alcalde, Jaume Collboni, subvenciona l’esdeveniment amb 270.000 euros, 250.000 dels quals adjudicats de manera opaca, segons ha denunciat el Sindicat de Llogateres.

Aquest suport institucional contrasta amb la inacció davant casos com el de Concòrdia 41, on 35 veïns s’enfronten a l’expulsió per part del fons Urbe Enginova. Aquest va adquirir l’edifici per 1,8 milions d’euros, amb l’objectiu de no renovar contractes i revendre’ls a preus molt més elevats, malgrat que cinc pisos són de lloguer social municipal. L’Ajuntament, amb dret de tanteig, va decidir no actuar, fet que el va fer perdre una oportunitat clau per protegir habitatge assequible.

The District no només ven habitatges com actius; ven la ciutat sencera. El 60% de les compres de pisos a Barcelona es fan sense hipoteca, destinades a colivings o lloguers temporals que expulsen veïns i disparen preus. Per aquesta raó, cal una resposta contundent. Les institucions han de deixar de subvencionar esdeveniments que alimenten l’especulació i imposar taxes als fons estrangers. La lluita dels veïns de Concòrdia 41 i les darreres mobilitzacions històriques, amb centenars de milers de persones al carrer, mostren que la ciutat no es rendeix. Barcelona no pot ser un tauler de Monopoly per a especuladors. Els barris són comunitat, no mercaderia.

La darrera edició de la Festa Major del Poble-sec ha tornat a evidenciar la força i la vitalitat d’un barri que sap conjugar tradició, compromís social i participació ciutadana. Aquest any, la programació ha estat més rica i diversa que mai, posant en valor la capacitat del barri per fer sentir els seus veïns i convertir l’espai públic en un lloc d’intercanvi, diàleg i celebració compartida, malgrat la transformació demogràfica en què viu immers per l’arribada de milers de persones d’altres punts del món.

Alguns actes destacats –com les rutes de microteatre “Històries del taulell”, que han rescatat la memòria i l’essència del comerç local a través de recitals d’humor i emoció als establiments tradicionalment arrelats al barri (pàgina 7); o les trobades culturals i esportives que han sumat la implicació de diferents col·lectius– han reforçat la identitat singular del Poble-sec i la seva capacitat de crear comunitat. Els pregoners, Marta Calaf i Javier Velasco, escollits per la seva vinculació i aportació al barri, han sabut transmetre amb autenticitat i passió els valors més profunds del veïnat.

Aquest tipus de celebracions van molt més enllà d’una simple festa: són un teixit viu que uneix sectors socials, promotors culturals, entitats veïnals i una ciutadania diversa que es reconeix en la història i en la quotidianitat del barri. La cohesió social que es genera, el reforç dels llaços veïnals i la sensació de pertinença són, en definitiva, els grans èxits d’una Festa Major que, any rere any, construeix ponts entre el passat i el present, el local i l’obert, l’esperit crític i el gust per la convivència.

Volem expressar un reconeixement especial a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, que amb dedicació incansable ha aconseguit organitzar un programa equilibrat i inclusiu. La seva feina, sovint discreta, però fonamental, ha permès que cadascun dels actes trobi el seu lloc i la seva força, garantint que la festa reflecteixi la pluralitat i la riquesa cultural del barri.

En un moment en què les grans ciutats es veuen pressionades per la globalització i la desconnexió social, la Festa Major ens recorda que la vida de barri no només és possible sinó indispensable. Esdevé un instrument fonamental per enfortir la xarxa veïnal, preservar la memòria col·lectiva i estimular la solidaritat. Per tot això, és de celebrar l’èxit d’aquesta edició i reivindiquem el barri que volem i mereixem.

La setmana de l’Orgull LGTBIQ+ és molt més que una celebració: és un crit de llibertat, un espai de resistència i una oportunitat per recordar que el respecte a la diversitat és un pilar irrenunciable d’una societat justa. En un món on els discursos d’odi i la intolerància encara troben ressò, aquesta setmana és un recordatori de la necessitat de defensar els drets de totes les persones, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere. És un moment per visibilitzar la lluita d’un col·lectiu que ha hagut de superar estigmes, discriminacions i violències, però també per celebrar els avenços i la riquesa que aporta la diversitat a les nostres comunitats.

Malauradament, el 2025 ens trobem encara amb veus que alimenten l’odi, sigui per ignorància o per interessos polítics. Aquests discursos no només ataquen persones concretes, sinó que erosionen el teixit social, sembrant divisió i por. Per això, l’Orgull no és només una festa, sinó una reivindicació que hauria de ser inqüestionable: el dret a ser qui ets i a estimar qui vulguis. Aquest missatge, que sembla obvi, encara no està plenament assumit. És intolerable que en ple segle XXI hi hagi qui qüestioni drets fonamentals o promogui narratives que estigmatitzen. El respecte a la diversitat no és negociable; és una condició bàsica per a la convivència.

Les Festes Majors, com la del Poble-sec a finals de juliol, tenen un paper clau en aquest context. Aquestes celebracions, amb els seus correfocs, concerts i activitats veïnals, són espais on la comunitat es troba, es reconeix i es reforça. Són moments de convivència on les diferències es dilueixen en l’alegria col·lectiva, on el barri esdevé un espai d’acollida i de diàleg. La Festa Major del Poble-sec, amb la seva energia vibrant i la seva arrel comunitària, és un exemple perfecte de com la cultura i la tradició poden teixir vincles entre persones diverses. En aquest sentit, comparteix l’esperit de l’Orgull: ambdues celebracions creen comunitat, trenquen barreres i promouen la inclusió a través de la festa i la participació.

Cal que l’Orgull i les Festes Majors siguin espais segurs i oberts per a tothom. La lluita contra l’odi i la intolerància no s’acaba amb una setmana de banderes multicolor o uns dies de festa al barri. És un compromís diari. Que l’Orgull i les festes del barri siguin el mirall d’una societat que avança, unida, cap a un futur sense odi. •