Continguts especials
Una gran exposició al Museu d’Història de Catalunya fa justícia al llegat del poble gitano del nostre país
La mostra dona paraula directa i testimonial als membres d’aquesta comunitat per reconstruir sis segles d’història compartida
El poble gitano català té la seva pròpia història, però, sovint aquesta ha quedat fora del relat oficial. Per fer-la visible i donar-li el valor que li correspon, el Museu d’Història de Catalunya (MHC) presenta l’exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura. És la primera vegada que una institució pública dedica una mostra d’aquesta envergadura a explicar el llegat i la cultura d’aquesta comunitat, de manera oberta i testimonial. La iniciativa és fruit de la col·laboració directa entre el MHC i la comunitat gitana de Catalunya, que n’ha estat part activa en totes les etapes del projecte.
L’exposició neix en el marc de l’Any del Poble Gitano 2025, coincidint amb dues efemèrides clau: el 275è aniversari del Baró Estradipen (la Gran Batuda de 1749) i els 600 anys de l’arribada del poble gitano a la península Ibèrica. La mostra, que es podrà visitar fins al 2 d’agost del 2026, recorre des de l’antic Orient als Balcans fins a arribar a casa nostra, i des de l’edat mitjana europea fins a l’actualitat, i denuncia i evidencia episodis foscos que no poden quedar en l’oblit.
El recorregut explica sis segles de presència del poble gitano al nostre país, amb rigor històric, testimoni viu, i fugint dels estereotips o del victimisme. Per a la comissària i activista, Mercedes Porras, és una oportunitat per “explicar el nostre passat amb veu pròpia i construir un futur basat en el respecte i la igualtat”.
La veu dels protagonistes
El relat dona veu directa als gitanos i gitanes i convida el públic a reflexionar sobre l’antigitanisme estructural i la necessitat de reconeixement i reparació́ simbòlica del llegat d’aquest poble. Pel director del Museu d’Història de Catalunya, Jordi Principal, és “un exercici de memòria històrica i una manera de mirar Catalunya amb uns altres ulls.”
Des de la seva arribada al segle XV fins a l’actualitat, els gitanos i gitanes han patit persecucions, lleis discriminatòries i intents d’assimilació. Tot i això, han mantingut viva una cultura pròpia i resilient, que ha deixat una empremta profunda en l’art, la llengua, la música i la vida quotidiana del país.
L’exposició és el resultat d’un ampli procés participatiu amb la comunitat gitana catalana, dinamitzat per l’equip del MHC, encapçalat per Raquel Castellà, coordinadora i documentalista de l’exposició: “El treball de mediació ha estat clau per crear aquesta exposició, que és el resultat d’un diàleg constant amb la comunitat que ens ha permès construir un relat rigorós, plural i compartit. Les aportacions de la comunitat han estat imprescindibles per donar autenticitat al relat de l’exposició. Cada testimoni és una peça única del trencaclosques, narrada amb les seves pròpies paraules i amb la saviesa particular de qui l’ha viscuda. La comunitat ens ha demanat una exposició viva, on les persones en siguin les protagonistes i ens parlin en primera persona».
El projecte ha comptat amb la implicació directa de més de 160 testimonis orals recollits arreu del territori. Homes i dones gitanes expliquen en primera persona les seves històries, records i somnis, convertint l’exposició en un espai d’escolta i reconeixement mutu. Es tracta d’una mostra viva i participativa, on les persones són, veritablement, les protagonistes.
Espai immersiu dedicat als tapissos La Història de Carrabara, dita dels egipcians (1500 – 1520) realitzats al taller d’Arnould Poissonier // MHC – Pep Herrero
Un recorregut immersiu
Entre els espais més singulars destaca la instal·lació immersiva i sensorial dedicada als tapissos flamencs de “La Història de Carrabara, dita dels egipcians”, una sèrie de disset tapissos teixits entre 1500 i 1520, que retraten l’arribada i l’assentament de grups gitanos a Europa. Les peces permeten al visitant endinsar-se i entendre com s’ha forjat la imatge del poble romaní́ en l’imaginari europeu.
Un altre àmbit interactiu permet explorar les dades recopilades per Bernard Leblon, un dels principals estudiosos de la persecució gitana a Catalunya. Mitjançant recursos digitals, el públic pot navegar per base de dades de gitanos i gitanes represàlies durant segles de legislació, censos i documents que revelen la magnitud del control i la repressió viscuda.
A més, l’exposició acull objectes inèdits, molts dels quals cedits per famílies gitanes, i més de 150 imatges seleccionades pel seu valor, procedents de diferents fons dipositats en arxius de Catalunya. També hi ha un espai dedicat al cinema, que analitza la representació del poble gitano a la gran pantalla.
Art, memòria i futur
El recorregut culmina amb una peça creada especialment per a l’ocasió pel reconegut artista gitanofrancès Gabi Jimenez. Amb un fort component emocional, l’obra utilitza el llenguatge de l’art contemporani per transmetre orgull identitari i convidar al diàleg cultural i a la convivència.
El projecte es completarà amb un catàleg monogràfic i un documental, que recollirà part dels testimonis enregistrats. Paral·lelament, el museu impulsarà un programa d’activitats per aprofundir en la història i la cultura gitanes.
Fotografia | La mostra El poble gitano de Catalunya: història i cultura es pot visitar fins al pròxim 2 d’agost // MHC – Pep Herrero
Continguts especials
‘Ciutats en trànsit. Repensar per regenerar’ mostra al Palau Robert noves vies per transformar ciutats intermèdies
Balaguer, Berga, Palamós, Tremp i Valls protagonitzen cinc casos de transformació de l’espai públic i recuperació dels centres històrics.
Una ciutat no sempre ha de créixer per transformar-se. En molts casos, la resposta als nous models de vida i als reptes socials i ambientals passa per mirar d’una altra manera allò que ja existeix: els centres històrics, els espais públics, els antics espais productius o els teixits urbans que han anat perdent activitat.
Aquesta és la mirada que proposa «Ciutats en trànsit. Repensar per regenerar», una exposició que posa el focus en el potencial transformador de les ciutats intermèdies de Catalunya. La mostra, que es pot visitar al Palau Robert del 17 de setembre de 2026 al 8 de gener de 2027, s’emmarca en el programa de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.
A través de cinc casos d’estudi —Balaguer, Berga, Palamós, Tremp i Valls—, l’exposició presenta diferents estratègies per regenerar espais urbans i recuperar la vida dels centres de les ciutats. Les ciutats intermèdies, aquelles que sense ser grans metròpolis articulen el territori i actuen com a centres de serveis, d’activitat econòmica i de cohesió social, tenen un paper rellevant en l’organització urbana. Alhora, afronten el repte d’adaptar-se a noves necessitats i de disposar d’espais de qualitat, inclusius i sostenibles.
En aquest context, els centres històrics i l’espai públic poden esdevenir una oportunitat per transformar les ciutats. El patrimoni, el paisatge i els usos urbans existents poden servir de punt de partida per imaginar noves formes de vida urbana, recuperar activitat i reforçar la identitat de cada lloc.
Dues vies per regenerar les ciutats
L’exposició planteja dues grans estratègies. D’una banda, la rehabilitació sistemàtica dels teixits urbans obsolets dels centres històrics, tant en l’àmbit de l’habitatge com dels equipaments. De l’altra, la transformació estratègica de l’espai públic en àmbits concrets, incorporant sempre la dimensió social.
Panell amb informació sobre la ciutat de Berga
Els cinc casos d’estudi permeten observar com aquestes estratègies es poden adaptar a les característiques i necessitats de cada ciutat. L’objectiu no és aplicar una mateixa fórmula a tots els territoris, sinó identificar els reptes i les oportunitats específics de cadascun i plantejar-hi respostes ajustades a la seva singularitat.
Per fer-ho, la mostra parteix de dos estudis acadèmics impulsats pel Departament de Territori, Urbanisme i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya. Un d’ells, Arquitectura i ciutat: ciutats inclusives, ha estat desenvolupat per Nablabcn Studio i la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura. L’altre, centrat en la problemàtica de l’abandonament dels centres històrics de les ciutats mitjanes de Catalunya i en les estratègies de reús adaptatiu, ha estat elaborat per Magda Mària, Anna Martínez i Anna Pagès.
De l’anàlisi a les propostes
El recorregut expositiu permet conèixer tant els processos d’anàlisi i participació pública com les propostes desenvolupades per a cadascuna de les cinc ciutats. Maquetes, plànols, fotografies i audiovisuals ajuden a entendre com es poden detectar les necessitats d’un àmbit urbà i convertir-les en propostes de transformació.
La idea de fons és que regenerar una ciutat no implica necessàriament substituir-la, sinó repensar allò que ja existeix. Recuperar espais, reforçar-ne els usos, preservar-ne els valors patrimonials i adaptar-los a les necessitats actuals pot contribuir a recuperar la vida urbana i, alhora, millorar la qualitat de vida de les persones.
La visita a «Ciutats en trànsit. Repensar per regenerar» és gratuïta i es pot fer al Palau Robert (passeig de Gràcia, 107, Barcelona) fins al 8 de gener de 2027. L’exposició obre de dilluns a dissabte, de 9 a 20 h, i diumenges i festius, de 9 a 14.30 h. L’espai és accessible per a persones amb mobilitat reduïda. Per arribar-hi, es pot consultar el planificador de rutes de Barcelona en funció del punt de partida.
Fotografia | «Ciutats en trànsit. Repensar per regenerar» es pot veure de forma gratuïta al Palau Robert, a Barcelona, fins al 8 de gener
Continguts especials
“Quan la sanitat esdevé refugi”: el Palau Robert mostra l’acollida d’infants palestins en hospitals catalans
L’exposició retrata l’impacte de la guerra sobre el sistema sanitari a Gaza i l’atenció mèdica que alguns infants han rebut a Catalunya
La destrucció del sistema sanitari a Gaza i l’acollida d’infants palestins en hospitals catalans són els dos eixos de «Quan la sanitat esdevé refugi«, la nova exposició que acull la Sala 4 del Palau Robert de Barcelona fins al 30 d’agost. La mostra, comissariada pel fotoperiodista Sergi Cámara, és d’accés lliure i gratuït.
La proposta parteix de la idea que la salut és un dret universal, però que en contextos de guerra aquest dret es veu greument limitat. A través de fotografies, dades i testimonis, el visitant pot seguir un relat que posa en relació la realitat de Gaza amb les iniciatives d’acollida sanitària impulsades des de Catalunya.
El col·lapse del sistema sanitari a Gaza
El recorregut expositiu s’inicia amb un primer àmbit dedicat a les conseqüències que la guerra té sobre el sistema sanitari de Gaza. L’espai presenta una ambientació fosca i incorpora dades sobre la destrucció d’hospitals i infraestructures mèdiques, una fotografia del fotoperiodista Abdalhkem Abu Riash i una instal·lació sonora amb enregistraments reals de bombardejos.
L’objectiu és contextualitzar l’impacte que els conflictes armats tenen sobre els serveis de salut i les conseqüències que això comporta per a la població civil, especialment per als infants.
La Mayar sent atesa a l’Hospital Germans Trias i Pujol // Sergi Cámara
Quan els hospitals catalans es converteixen en refugi
El segon àmbit de l’exposició canvia d’escenari i posa el focus en la resposta sanitària. L’espai, amb una ambientació més lluminosa i oberta, presenta diversos casos d’infants de Gaza que han estat atesos en hospitals catalans.
Les fotografies de Sergi Cámara documenten els casos de la Mayar, la Nema i el Mohammed, tractats respectivament a l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Vall d’Hebron.
Aquest segon bloc també dona a conèixer les iniciatives de cooperació sanitària que fan possible l’atenció mèdica de pacients procedents de zones de guerra.
La cooperació sanitària internacional de Catalunya
L’exposició també incorpora dades sobre aquesta tasca assistencial. Durant el 2025, el sistema sanitari català va acollir 146 persones que van accedir temporalment a l’assistència sanitària per raons humanitàries i de cooperació internacional. Entre els pacients hi havia persones procedents de Palestina, Ucraïna o el Sàhara Occidental.
Aquesta actuació es fa en coordinació amb el Ministeri de Sanitat i amb la participació dels centres hospitalaris catalans.
Les dades també reflecteixen una tasca sostinguda al llarg dels anys. Des del 2001, més de 8.600 persones sol·licitants de protecció internacional inscrites al Registre de Persones Assegurades (RCA) han rebut assistència mèdica dins del sistema sanitari català.
El fotògraf Sergi Cámara retrata els infants de Gaza atesos als hospitals catalans // Sergi Cámara
Entre la destrucció i l’esperança
La mostra planteja un recorregut lineal que contraposa dos escenaris estretament relacionats. D’una banda, la destrucció del sistema sanitari provocada per la guerra; de l’altra, les iniciatives de cooperació que permeten oferir atenció mèdica a alguns dels infants afectats pel conflicte.
Amb aquest plantejament, «Quan la sanitat esdevé refugi» ofereix una mirada documental sobre les conseqüències humanes dels conflictes armats i sobre el paper que pot tenir la cooperació sanitària internacional en l’atenció de les persones més vulnerables.
Visites guiades
L’exposició ofereix un cicle de visites guiades a càrrec del seu comissari i autor de les fotografies, Sergi Cámara, que tindran lloc els dies 10, 11, 18 i 25 d’agost, a les 11 del matí, i amb una durada aproximada de 40 minuts.
Aquesta activitat ofereix als visitants l’oportunitat de conèixer de primera mà el procés de creació de la mostra, i també el context i les històries que hi ha darrere de les imatges. Les inscripcions es fan a través del correu palaurobert@gencat.cat.
Fotografia | «Quan la sanitat esdevé refugi» es podrà veure fins al 30 d’agost // Palau Robert
Continguts especials
L’empremta europea a Catalunya
Quatre dècades a la UE han impulsat el progrés econòmic i social del país, així com la modernització de sectors clau gràcies als fons europeus
