Quatre dies abans del fenomen inèdit de la Diada, el dia 7, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va afirmar que Espanya viu un “fenómeno inédito” per una recuperació econòmica “a una velocidad que no era esperable”.
Cristóbal Montoro, va afirmar que Espanya viu un “fenómeno inédito” / Efe
Suposo que es refereix a la disminució de l’atur en 31 persones en el mes d’agost, xifra que suposa que en 16.129 anys els sis milions de parats de l’estat hauran trobat feina. Efectivament, és un fenomen inèdit. També va afirmar que la reforma laboral situa Espanya “a la cabeza de Europa” i fins i tot que “España puede dar lecciones a Europa y al mundo” pel comportament econòmic (frase pròpia d’un “hidalgo” castellà arruïnat). El mateix dia, la derrota de Madrid, la ciutat més endeutada d’Europa, en la consecució dels Jocs Olímpics del 2020 va ser una lliçó, però no donada sinó rebuda, per una ciutat que en els últims deu anys ha invertit (tirat) 10.000 milions d’euros en aquest projecte. I jo que creia que Pere Navarro, ja omplia el contingent de bestieses de l’estiu, com les declaracions contra la sardana (atès que no li agraden les cadenes humanes…), i ara apareix un altre individu encara més faltat!
Situació internacional de l’economia
Veiem en una pinzellada la situació econòmica. A nivell internacional, als EUA els indicadors de confiança dels consumidors marquen una tendència a l’alça que està portant a la recuperació gradual de l’ocupació i l’habitatge. El Japó no acaba de fugir de la deflació, tot i que l’IPC de juliol va pujar un 0,7% interanual, que és el màxim dels últims cinc anys. Els països emergents creixen encara per sota del ritme anterior a la crisi: l’Índia un 4,4% i el Brasil un 3,3% (9% i 4%, respectivament, entre 2005 i 2010). Malgrat la guerra de Síria, el preu del barril de petroli es manté en nivells de 113 dòlars. A Europa, l’índex de sentiment econòmic millora de forma generalitzada a l’agost en tots els països i sectors de l’eurozona. La recuperació de l’activitat en el segon trimestre sembla consolidar-se en el tercer, i la taxa d’atur dels darrers quatre mesos s’ha mantingut en el 12,1%, mentre milloren les expectatives d’ocupació. Tot plegat assenyala un canvi de tendència. Pel que fa a l’economia de l’estat, mentre el govern central manté una guerra bruta i porca contra Catalunya, el dèficit estatal assoleix el 4,4% del PIB el juliol, superant l’objectiu per a tot l’any, que és del 3,8%, perquè l’administració central (els “hidalgos castellanos”) és incapaç de contenir el dèficit. La nota positiva són les exportacions, que apuntalen la caiguda del PIB en el segon trimestre, que ha estat menor que en el primer. En els propers mesos acabarà la reestructuració del sector financer, que se salda amb la desaparició de 44 de les 46 caixes d’estalvis que hi havia el 2009 (ara només en resten dues, la de Pollença i la d’Ontinyent), amb l’escàndol de les participacions preferents i el drama dels desnonaments.
La ultradreta al Tribunal Constitucional
Saludàvem en el darrer número a la nova “madame” del Tribunal Constitucional Español, Francisco Pérez de los Cobos. Avui en sabem alguna cosa més d’aquest ex-militant del PP, com que el 1978 va estripar un exemplar de la Constitució o que ve d’una família de militants de Fuerza Nueva que fins i tot han anat en les llistes electorals d’aquesta banda feixista. La premsa recull una munió de frases d’aquest individu, com ara: “Los catalanes han sido educados en el desprecio a la cultura española”. Ja ho deia Antonio Machado: “Castilla miserable, ayer dominadora, / envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora” i per molt que s’hi escarrassi Catalunya serà un país lliure ben aviat. Independència o mort.
Josep Maria Torremorell