Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec, una democràcia cultural

Publicat

on

Diferents iniciatives del món de l’art han contribuït en els darrers anys a cohesionar socialment el Poble-sec, un barri popular marcat per la diversitat cultural

@molina_jordi / Una antiga fàbrica abandonada del carrer Puríssima Concepció va servir perquè un grup d’artistes hi projectés el seu taller de creació. “Simplement, quan vam veure aquell local que es queia a trossos, vam saber que allà ens hi quedàvem”, ens expliquen els impulsors de La Contra, un espai inaugurat el passat novembre i que presumeix d’un circuït obert de concerts, performance, teatre, titelles, dansa i que allotja pintors, dibuixants i escultors. La Contra, però, és només un dels múltiples casos que han anat consolidant el Poble-sec com un barri en plena efervescència artística. Ja sigui per una qüestió casual, o causal, el cas és que espais com ara El Mirall (c./Lafont, 18), inaugurat el març de 2013; La Vilella (pg. De l’Exposició 95), a l’octubre 2013; o més recentment l’espai Jam Circus (c/Margarit, 44), inaugurat l’1 de març 2014; representen l’emergència d’aquesta zona de la ciutat com una de les capdavanteres en iniciatives culturals.

web1_inter

Projecte Rua Xic (Marabal), una desfilada inclusiva / Esther Planas

L’art com element transformador és un dels comuns denominadors d’aquestes i moltes altres propostes –on també cal destacar l’aportació de la cultura tradicional, implicada en la cohesió social– d’un barri que, en pocs anys, va veure com la seva radiografia social canviava arran de l’onada migratòria de la primera dècada del 2000. Segons l’Informe Estadístic de l’Ajuntament La població estrangera a Barcelona –amb dades de gener de 2014— avui el 40% de la població del Poble-sec és d’origen immigrat. El col·lectiu de nouvinguts més nombrós és el pakistanès, que representa el 16,9% dels habitants —2.120 persones, exactament— unes dades que contrasten amb els 10 pakistanesos registrats a Pedralbes o els sis de Sarrià. Aquesta distribució desigual de la població nouvinguda ha estat tot un repte social pels barris més populars de la ciutat. El Poble-sec, malgrat les dificultats, ha estat capaç de fer-ne una lectura en clau d’oportunitat. “El barri és multicultural i això sempre és una riquesa, només cal mirar Brooklyn, a Nova York, o Brixton i Hackney, a Londres, que sovint se’ns presenten com els referents de la creació artística”, expliquen els impulsors de La Contra. En la mateixa línia, Esther García, tècnica del Pla Comunitari del Poble-sec, destaca la suma entre el teixit associatiu tradicional i l’onada de noves iniciatives alternatives com una de les fórmules que expliquen l’accent social de l’art del barri. “Mentre que a d’altres zones de la ciutat cal buscar sota les pedres iniciatives comunitàries, aquí el que ens costa és gestionar o acompanyar la quantitat de projectes que hi conviuen”.

 

Do d’Acords i Rua Xic, made in Poble-sec

Les dues sumen quatre anys i les dues s’han convertit en un referent en els seus àmbits. Do d’Acords és el nom de l’Orquestra Infantil i Juvenil del Poble-sec, una iniciativa de l’associació Integra Sons, instal·lada al Centre Cultural Albareda. L’èxit d’aquesta orquestra rau en la sinergia entre la comunitat educativa del barri i l’equip pedagògic de l’associació, que ha permès que els infants més vulnerables tinguin accés a la música. “El que més m’interessa és que els nens siguin creadors; no formo intèrprets, sinó creadors. I crec que aquesta és la necessitat més gran d’Europa avui dia: formar líders positius”, explica el músic i pedagog Pablo Persico, impulsor d’aquest projecte.

web2_inter

Projecte sociocultural Do d’Acords (Integra Sons), creació musical comunitària / A.Fernández / M.Pich

Sense marxar gaire lluny, trobem l’espai Marabal (c./ Bòbila,7), una organització que treballa amb les arts del cos com a mitjà creatiu i de creixement personal. Entre les seves activitats, destaquen projectes comunitaris com la Rua Xic Escena, que ha treballat a través del teatre la interculturalitat. “Durant les sessions setmanals hem anat comprovant com la interacció personal entre veïns de diferents cultures propicia el coneixement mutu i facilita una millor convivència”, explica l’actor i pedagog Joel Álvarez, que des de fa una dècada realitza tallers de teatre social per a joves i adults. “Hem escenificat les mateixes problemàtiques que condicionen aquesta convivència en el dia a dia del Poble-sec, per tal d’encarar-les i resoldre-les”, conclou.

Els balcons, polèmics en el passat, expressen diversitat

Un balcó del barri, l'any 2009 / J.Herrera

Un balcó del barri, l’any 2009 / J.Herrera

La interculturalitat que caracteritza el barri ha estat el tema escollit –a més de per la Rua Xic 2014— també per al concurs de guarniment de balcons i façanes que acompanya l’arribada de la Festa Major. Enguany, a més, s’estén a finestres i aparadors. La iniciativa, que impulsa el Pla Comunitari –el braç social de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec— pretén posar en valor la diversitat cultural del barri que, fa uns anys, va servir de pretext per qüestionar-ne la convivència. La feina de les entitats en favor de la cohesió social va quedar entorpida arran de la campanya Volem un barri digne que aleshores també va tenyir alguns balcons del barri, però amb pancartes que lluïen aquest lema inscrit, en al·lusió a diferents problemàtiques de convivència, entre elles la immigració, tal i com recullen els mitjans que aleshores van cobrir la notícia. Han passat cinc anys d’aquell capítol i avui una amplia varietat d’iniciatives artístiques han contribuït ha fer del Poble-sec un entorn més creatiu i més inclusiu.

Entitats com les esmentades conceben el fet cultural com a motor social i element de cohesió. De fet, la Taula de Convivència –una iniciativa municipal— ha trobat en aquestes propostes creatives la millor eina per estimular els col·lectius de nouvinguts que, a poc a poc, han anat apropant-se a les propostes del barri. Investigacions fetes al Regne Unit, França i Veneçuela proven la capacitat de les arts en la transformació social de les comunitats. El Poble-sec, d’una aparent dificultat, n’està fent avantguarda.

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024