Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec, una democràcia cultural

Publicat

on

Diferents iniciatives del món de l’art han contribuït en els darrers anys a cohesionar socialment el Poble-sec, un barri popular marcat per la diversitat cultural

@molina_jordi / Una antiga fàbrica abandonada del carrer Puríssima Concepció va servir perquè un grup d’artistes hi projectés el seu taller de creació. “Simplement, quan vam veure aquell local que es queia a trossos, vam saber que allà ens hi quedàvem”, ens expliquen els impulsors de La Contra, un espai inaugurat el passat novembre i que presumeix d’un circuït obert de concerts, performance, teatre, titelles, dansa i que allotja pintors, dibuixants i escultors. La Contra, però, és només un dels múltiples casos que han anat consolidant el Poble-sec com un barri en plena efervescència artística. Ja sigui per una qüestió casual, o causal, el cas és que espais com ara El Mirall (c./Lafont, 18), inaugurat el març de 2013; La Vilella (pg. De l’Exposició 95), a l’octubre 2013; o més recentment l’espai Jam Circus (c/Margarit, 44), inaugurat l’1 de març 2014; representen l’emergència d’aquesta zona de la ciutat com una de les capdavanteres en iniciatives culturals.

web1_inter

Projecte Rua Xic (Marabal), una desfilada inclusiva / Esther Planas

L’art com element transformador és un dels comuns denominadors d’aquestes i moltes altres propostes –on també cal destacar l’aportació de la cultura tradicional, implicada en la cohesió social– d’un barri que, en pocs anys, va veure com la seva radiografia social canviava arran de l’onada migratòria de la primera dècada del 2000. Segons l’Informe Estadístic de l’Ajuntament La població estrangera a Barcelona –amb dades de gener de 2014— avui el 40% de la població del Poble-sec és d’origen immigrat. El col·lectiu de nouvinguts més nombrós és el pakistanès, que representa el 16,9% dels habitants —2.120 persones, exactament— unes dades que contrasten amb els 10 pakistanesos registrats a Pedralbes o els sis de Sarrià. Aquesta distribució desigual de la població nouvinguda ha estat tot un repte social pels barris més populars de la ciutat. El Poble-sec, malgrat les dificultats, ha estat capaç de fer-ne una lectura en clau d’oportunitat. “El barri és multicultural i això sempre és una riquesa, només cal mirar Brooklyn, a Nova York, o Brixton i Hackney, a Londres, que sovint se’ns presenten com els referents de la creació artística”, expliquen els impulsors de La Contra. En la mateixa línia, Esther García, tècnica del Pla Comunitari del Poble-sec, destaca la suma entre el teixit associatiu tradicional i l’onada de noves iniciatives alternatives com una de les fórmules que expliquen l’accent social de l’art del barri. “Mentre que a d’altres zones de la ciutat cal buscar sota les pedres iniciatives comunitàries, aquí el que ens costa és gestionar o acompanyar la quantitat de projectes que hi conviuen”.

 

Do d’Acords i Rua Xic, made in Poble-sec

Les dues sumen quatre anys i les dues s’han convertit en un referent en els seus àmbits. Do d’Acords és el nom de l’Orquestra Infantil i Juvenil del Poble-sec, una iniciativa de l’associació Integra Sons, instal·lada al Centre Cultural Albareda. L’èxit d’aquesta orquestra rau en la sinergia entre la comunitat educativa del barri i l’equip pedagògic de l’associació, que ha permès que els infants més vulnerables tinguin accés a la música. “El que més m’interessa és que els nens siguin creadors; no formo intèrprets, sinó creadors. I crec que aquesta és la necessitat més gran d’Europa avui dia: formar líders positius”, explica el músic i pedagog Pablo Persico, impulsor d’aquest projecte.

web2_inter

Projecte sociocultural Do d’Acords (Integra Sons), creació musical comunitària / A.Fernández / M.Pich

Sense marxar gaire lluny, trobem l’espai Marabal (c./ Bòbila,7), una organització que treballa amb les arts del cos com a mitjà creatiu i de creixement personal. Entre les seves activitats, destaquen projectes comunitaris com la Rua Xic Escena, que ha treballat a través del teatre la interculturalitat. “Durant les sessions setmanals hem anat comprovant com la interacció personal entre veïns de diferents cultures propicia el coneixement mutu i facilita una millor convivència”, explica l’actor i pedagog Joel Álvarez, que des de fa una dècada realitza tallers de teatre social per a joves i adults. “Hem escenificat les mateixes problemàtiques que condicionen aquesta convivència en el dia a dia del Poble-sec, per tal d’encarar-les i resoldre-les”, conclou.

Els balcons, polèmics en el passat, expressen diversitat

Un balcó del barri, l'any 2009 / J.Herrera

Un balcó del barri, l’any 2009 / J.Herrera

La interculturalitat que caracteritza el barri ha estat el tema escollit –a més de per la Rua Xic 2014— també per al concurs de guarniment de balcons i façanes que acompanya l’arribada de la Festa Major. Enguany, a més, s’estén a finestres i aparadors. La iniciativa, que impulsa el Pla Comunitari –el braç social de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec— pretén posar en valor la diversitat cultural del barri que, fa uns anys, va servir de pretext per qüestionar-ne la convivència. La feina de les entitats en favor de la cohesió social va quedar entorpida arran de la campanya Volem un barri digne que aleshores també va tenyir alguns balcons del barri, però amb pancartes que lluïen aquest lema inscrit, en al·lusió a diferents problemàtiques de convivència, entre elles la immigració, tal i com recullen els mitjans que aleshores van cobrir la notícia. Han passat cinc anys d’aquell capítol i avui una amplia varietat d’iniciatives artístiques han contribuït ha fer del Poble-sec un entorn més creatiu i més inclusiu.

Entitats com les esmentades conceben el fet cultural com a motor social i element de cohesió. De fet, la Taula de Convivència –una iniciativa municipal— ha trobat en aquestes propostes creatives la millor eina per estimular els col·lectius de nouvinguts que, a poc a poc, han anat apropant-se a les propostes del barri. Investigacions fetes al Regne Unit, França i Veneçuela proven la capacitat de les arts en la transformació social de les comunitats. El Poble-sec, d’una aparent dificultat, n’està fent avantguarda.

Societat

Punt i seguit, la vida després d’un adéu

L’Associació Mixta de Separats i Viuds de Catalunya celebra aquest 2019 el seu 40è aniversari de vida

Publicat

on

Sigui per qüestions naturals com per afers personals, arriba un moment en què les parelles passen de ser un tàndem a diluir-se. Un punt traumàtic en què moltes persones són capaces d’entomar el seu nou camí de forma individual, però en el qual sempre entren tota una sèrie de circumstàncies que esdevenen hàndicaps. Relacions d’amistat que es veuen truncades, soledat, pèrdua de motivació…

Per poder reendreçar aquesta situació fa 40 anys que va néixer l’Associació Mixta de Separats i Vidus de Catalunya, amb seu a l’avinguda del Paral·lel, 97 (a tocar del carrer de Margarit). Tal com explica la seva presidenta, Anna Hernández, l’espai pretén ser un punt de trobada “per a persones que tenen una motxilla similar i que es volen tornar a desenvolupar com a persones i generar noves amistats”.

Combatre la soledat

“Les persones joves no acostumen a tenir gaires dificultats en refer el seu camí i les seves amistats, però les persones que ja voregen els 50 anys es troben en una certa soledat, ja que no els sembla tot tan fàcils”, emfatitza Henrández. Davant d’aquesta dicotomia, l’entitat aposta per activitats centrades en el dinamisme: “L’objectiu és que tornin a parlar amb la gent, fer grups, fer activitats i passar-s’ho bé; Ara tenim tallers de psicologia, creixement personal, sortides de tot el dia, grups de teatre, cinefòrums, dinars i fins i tot actuacions musicals”, explica.

Es pot trobar una nova parella a l’associació? D’entrada Hernández sempre recomana aparcar aquesta possibilitat a l’hora d’associar-se al col·lectiu: “Aquest és un punt per refer-se com a persones”, assenyala. Tot i això, també admet que entre les parets del local s’ha desafermat l’amor: “Si bé aquest és un espai per relacionar-se i entretenir-se, sempre és inevitable que dues persones es puguin enamorar”, sentència.

Fotografia | Associació Mixta de Separats i Viuds de Catalunya

Continua llegint

Societat

Disminueixen les molèsties de l’oci nocturn al ‘triangle lúdic’

Primers brots verds de la mesura municipal

Publicat

on

El triangle lúdic que conformen els carrers Paral·lel, Nou de la Rambla i Vilà i Vilà es desinfla (tot i que la festa continua). És aquesta la conclusió a la qual han arribat els responsables del Districte de Sants-Montjuïc després d’analitzar la mesura que van posar en marxa aproximadament fa un any. Segons les dades que ha presentat en el darrer Consell de Barri la referent de prevenció del Districte, Ariadna Ros, les trucades a la Guàrdia Urbana i les molèsties que es generen al voltant dels locals han disminuït prop d’un 66%.

Cal recordar que l’origen d’aquesta mesura està en un programa de col·laboració de l’administració municipal amb els 23 locals que tenen activitat econòmica en aquests tres carrers. A més, el pla també ha contemplat la presència d’agents cívics que tenien com a objectiu conscienciar i fer pedagogia entre els clients dels bars perquè no generessin molèsties al veïnat en sortir al carrer. Segons sembla, la seva presència ha resultat determinant.

El resultat

El principal indicador que demostra que el programa ha funcionat en la seva primera edició és el fet que les nits que ha estat el servei d’agents cívics en funcionament (les nits de dijous, divendres i dissabte entre les 00.00 hores fins a les 05.00 hores), les trucades a la Guàrdia Urbana han baixat substancialment. Es calcula que ha disminuït l’impacte en la via pública i les molèsties que generen els locals al voltant d’un 66% respecte al període de juny a octubre del 2018.

Per contra, des del mateix Districte de Sants-Montjuïc s’ha reconegut que els dies intersetmanals que no hi ha hagut el servei d’agents cívics s’han incrementat les molèsties respecte a l’any anterior. Més concretament, entre els dies laborals les nits de dimecres són les que acumulen un nombre més elevat de requeriments policials. Segons els responsables del pla, aquest fet exemplifica la necessitat de fer “un treball transversal amb la Guàrdia Urbana i el servei d’inspeccions i vincular-los amb els equips de col·laboració cívica al carrer”. El pressupost destinat a aquests dispositiu va ser de 270.000 euros.

Continua llegint

Societat

Altres Poble-secs pel món

Publicat

on

El nostre Poble-sec no és l’únic barri català amb aquest nom. En castellà hi ha Pueblos Secos a alguns indrets, podem trobar un Pueblo Seco a Colòmbia, un altre a Xile, un a Veneçuela i encara un altre als Estats Units. L’origen del nom pot ser divers, pel que fa als barris de ciutats catalanes no he trobat encara una explicació prou satisfactòria. Hi ha Poble-secs a Cardedeu, a Igualada, a Sitges, a Olesa de Montserrat…

S’admet que probablement el nostre barri rebés aquest nom popular en el moment en el qual a la zona de les Hortes de Sant Bertran es van començar a salinitzar els pous d’aigua potable a causa de la utilització del lloc per als prats d’indianes però el cert és que el nom de Poble-sec no es va limitar a aquest espai, tan sols. Algú amb prou coneixements sobre toponímia em va amollar una teoria interessant: que potser Poble-sec va ser una mena de qualificatiu una mica despectiu per a batejar nous barris, una mica apartats del centre i amb  gent nou vinguda. De fet es comença a dir Poble-sec (escrit Poble Sech) quan aquest no està ni urbanitzat, en temps del pintor Simó Gómez, a mitjans del XIX. Tot plegat es fa difícil, gairebé impossible de comprovar. Vaig parlar per casualitat fa poc amb una persona del Poble-sec de Cardedeu (per cert, tan sols nosaltres posem el guionet normatiu ja que hi ha molta indisciplina normativa i molta ignorància a l’entorn de les raons que el fan necessari) i em va admetre que no sabia d’on havia sortit el nom del seu barri, un barri molt estimat pels seus veïns, per cert.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.