Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec, una democràcia cultural

Publicat

on

Diferents iniciatives del món de l’art han contribuït en els darrers anys a cohesionar socialment el Poble-sec, un barri popular marcat per la diversitat cultural

@molina_jordi / Una antiga fàbrica abandonada del carrer Puríssima Concepció va servir perquè un grup d’artistes hi projectés el seu taller de creació. “Simplement, quan vam veure aquell local que es queia a trossos, vam saber que allà ens hi quedàvem”, ens expliquen els impulsors de La Contra, un espai inaugurat el passat novembre i que presumeix d’un circuït obert de concerts, performance, teatre, titelles, dansa i que allotja pintors, dibuixants i escultors. La Contra, però, és només un dels múltiples casos que han anat consolidant el Poble-sec com un barri en plena efervescència artística. Ja sigui per una qüestió casual, o causal, el cas és que espais com ara El Mirall (c./Lafont, 18), inaugurat el març de 2013; La Vilella (pg. De l’Exposició 95), a l’octubre 2013; o més recentment l’espai Jam Circus (c/Margarit, 44), inaugurat l’1 de març 2014; representen l’emergència d’aquesta zona de la ciutat com una de les capdavanteres en iniciatives culturals.

web1_inter

Projecte Rua Xic (Marabal), una desfilada inclusiva / Esther Planas

L’art com element transformador és un dels comuns denominadors d’aquestes i moltes altres propostes –on també cal destacar l’aportació de la cultura tradicional, implicada en la cohesió social– d’un barri que, en pocs anys, va veure com la seva radiografia social canviava arran de l’onada migratòria de la primera dècada del 2000. Segons l’Informe Estadístic de l’Ajuntament La població estrangera a Barcelona –amb dades de gener de 2014— avui el 40% de la població del Poble-sec és d’origen immigrat. El col·lectiu de nouvinguts més nombrós és el pakistanès, que representa el 16,9% dels habitants —2.120 persones, exactament— unes dades que contrasten amb els 10 pakistanesos registrats a Pedralbes o els sis de Sarrià. Aquesta distribució desigual de la població nouvinguda ha estat tot un repte social pels barris més populars de la ciutat. El Poble-sec, malgrat les dificultats, ha estat capaç de fer-ne una lectura en clau d’oportunitat. “El barri és multicultural i això sempre és una riquesa, només cal mirar Brooklyn, a Nova York, o Brixton i Hackney, a Londres, que sovint se’ns presenten com els referents de la creació artística”, expliquen els impulsors de La Contra. En la mateixa línia, Esther García, tècnica del Pla Comunitari del Poble-sec, destaca la suma entre el teixit associatiu tradicional i l’onada de noves iniciatives alternatives com una de les fórmules que expliquen l’accent social de l’art del barri. “Mentre que a d’altres zones de la ciutat cal buscar sota les pedres iniciatives comunitàries, aquí el que ens costa és gestionar o acompanyar la quantitat de projectes que hi conviuen”.

 

Do d’Acords i Rua Xic, made in Poble-sec

Les dues sumen quatre anys i les dues s’han convertit en un referent en els seus àmbits. Do d’Acords és el nom de l’Orquestra Infantil i Juvenil del Poble-sec, una iniciativa de l’associació Integra Sons, instal·lada al Centre Cultural Albareda. L’èxit d’aquesta orquestra rau en la sinergia entre la comunitat educativa del barri i l’equip pedagògic de l’associació, que ha permès que els infants més vulnerables tinguin accés a la música. “El que més m’interessa és que els nens siguin creadors; no formo intèrprets, sinó creadors. I crec que aquesta és la necessitat més gran d’Europa avui dia: formar líders positius”, explica el músic i pedagog Pablo Persico, impulsor d’aquest projecte.

web2_inter

Projecte sociocultural Do d’Acords (Integra Sons), creació musical comunitària / A.Fernández / M.Pich

Sense marxar gaire lluny, trobem l’espai Marabal (c./ Bòbila,7), una organització que treballa amb les arts del cos com a mitjà creatiu i de creixement personal. Entre les seves activitats, destaquen projectes comunitaris com la Rua Xic Escena, que ha treballat a través del teatre la interculturalitat. “Durant les sessions setmanals hem anat comprovant com la interacció personal entre veïns de diferents cultures propicia el coneixement mutu i facilita una millor convivència”, explica l’actor i pedagog Joel Álvarez, que des de fa una dècada realitza tallers de teatre social per a joves i adults. “Hem escenificat les mateixes problemàtiques que condicionen aquesta convivència en el dia a dia del Poble-sec, per tal d’encarar-les i resoldre-les”, conclou.

Els balcons, polèmics en el passat, expressen diversitat

Un balcó del barri, l'any 2009 / J.Herrera

Un balcó del barri, l’any 2009 / J.Herrera

La interculturalitat que caracteritza el barri ha estat el tema escollit –a més de per la Rua Xic 2014— també per al concurs de guarniment de balcons i façanes que acompanya l’arribada de la Festa Major. Enguany, a més, s’estén a finestres i aparadors. La iniciativa, que impulsa el Pla Comunitari –el braç social de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec— pretén posar en valor la diversitat cultural del barri que, fa uns anys, va servir de pretext per qüestionar-ne la convivència. La feina de les entitats en favor de la cohesió social va quedar entorpida arran de la campanya Volem un barri digne que aleshores també va tenyir alguns balcons del barri, però amb pancartes que lluïen aquest lema inscrit, en al·lusió a diferents problemàtiques de convivència, entre elles la immigració, tal i com recullen els mitjans que aleshores van cobrir la notícia. Han passat cinc anys d’aquell capítol i avui una amplia varietat d’iniciatives artístiques han contribuït ha fer del Poble-sec un entorn més creatiu i més inclusiu.

Entitats com les esmentades conceben el fet cultural com a motor social i element de cohesió. De fet, la Taula de Convivència –una iniciativa municipal— ha trobat en aquestes propostes creatives la millor eina per estimular els col·lectius de nouvinguts que, a poc a poc, han anat apropant-se a les propostes del barri. Investigacions fetes al Regne Unit, França i Veneçuela proven la capacitat de les arts en la transformació social de les comunitats. El Poble-sec, d’una aparent dificultat, n’està fent avantguarda.

Societat

El Paral·lel es converteix en zona inundable quan plou

Una obra inacabada que provoca l’efecte embut

Publicat

on

Per què el Paral·lel acumula diverses inundacions només en aquesta tardor? Aquesta és la pregunta que es fan molts veïns i veïnes i que encara no ha tingut cap resposta oficial. Cap responsable polític o tècnic ha sortit a la palestra per explicar per què l’avinguda es converteix en una riera. Si més no, sí que existeix una raó vinculada a la mateixa via: la seva inacabada obra.

Lluny del que suposava la transformació estètica de la seva superfície, la reforma del Paral·lel també contemplava la construcció d’un col·lector pluvial que permetés absorbir tota l’aigua que deixa caure Montjuïc pel Poble-sec i que alhora desembocaven als carrers verticals de l’Eixample. Aquest projecte, però, mai s’ha liquidat i el problema que ha començat a patir l’artèria és un efecte embut.

Segons fonts municipals, la finalització de l’obra tindrà efectes immediats. O dit d’una altra manera: s’esvairà amb tota probabilitat la possibilitat que el Paral·lel i Ciutat Vella es tornin a inundar. Fins aleshores, però, el perill de riuades continuarà existint (tot i que sempre vinculades a pluges torrencials, situades fora de la normalitat). Tot i això, s’ha de tenir en compte que poques vegades abans Barcelona s’havia vist compromesa en precipitacions tan intenses com les del darrer mes de setembre. Un cop passada la tardor, se suposa que aquestes pluges no s’haurien de tornar a repetir (tot i que el canvi climàtic sempre pot dictar nova sentència).

Sense data de finalització

El col·lector impulsat a mig mandat de Xavier Trias ja acumula quatre anys de retard. De fet, els pous havien d’estar acabats tot just quan Ada Colau entrava al despatx de l’alcaldia, però ni l’anterior batlle ni l’actual han actuat amb determinació sobre la qüestió. En aquest sentit, cal tenir en compte que les obres formaven part del paquet del Paral·lel (21 milions d’euros), però com succeiria amb l’avinguda, el projecte pluvial tampoc s’acabaria.

El projecte encara vigent té previst atacar la hidrologia de la via des de diferents punts, com ara la desembocadura de la ronda de Sant Pau i del carrer de Vilà i Vilà, entre altres confluències. Al cap i a la fi, la idea des del seu origen tenia com a objectiu resoldre la insuficiència hidràulica del territori (ja que la construcció del complex olímpic tampoc va calcular amb encert el drenatge pluvial). Per tant, fins que no es doni per acabat el projecte, difícilment el Paral·lel deixarà de ser zona inundable.

Continua llegint

Societat

El veïnat decidirà com serà el Parc de Montjuïc

L’Ajuntament engega una pluja d’idees perquè siguin els ciutadans els darrers en aportar les que s’han d’incorporar al pulmó verd

Publicat

on

Després de diferents períodes en què els Governs de Barcelona han tractat d’ordenar el Parc de la muntanya de Montjuïc sense èxit, l’Ajuntament ha presentat el darrer pla per deixar de donar batzegades i consolidar els fonaments sobre què ha de ser el parc. Tal com ha anunciat al darrer Consell de Barri del Poble-sec el nou responsable municipal de la zona verda, Xavi Martín, des d’aquest novembre la ciutadania ja pot aportar les seves idees per acabar de perfilar aquest pulmó de la ciutat.

La plataforma on s’abocarà la pluja d’idees serà la plana web decidim.barcelona, el portal digital que en un passat ja va ajudar a l’executiu a definir el full de ruta que havia de guiar les seves polítiques. Ara, en la pestanya/procés que s’ha obert amb el nom Montjuïc, un parc per a Barcelona, els veïns i veïnes podran proposar idees sobre què volen que incorpori la muntanya i quins elements s’haurien de transformar o directament suprimir. Posteriorment també seran els mateixos veïns els que votin les idees dels seus conciutadans per dotar-les de més empenta pública.

Operadors, entitats i tècnics, reunits pel consens

Després que l’any 2014 s’aprovés la reforma del PGM de la muntanya que blindava l’espai verd i apostava per la reducció de la circulació, fa escasses setmanes el nou òrgan que reunia a entitats veïnals, operadors i tècnics va tancar les quatre taules de treball. Un espai privat on consensuar què havia de ser la muntanya i que segons Martín, ha servit per fer sorgir idees que podrien “encaixar”. Els resultats d’aquesta taula de participació, però, ara s’hauran de complementar amb el que els veïns i veïnes proposin.

A data de tancar aquest article, el portal virtual ja ha recollit nou propostes en menys de dues setmanes. Entre aquestes, les que més suports han recollit han sigut una primera que demana “mantenir com a parc el solar del passeig de l’Exposició, 25”, una segona que incideix en la idea d’incrementar “el bosc natural, els horts i els camins” amb la idea d’estendre “el verd als barris limítrofs” i una tercera que la complementa, “naturalitzar Montjuïc: menys ciment, més pistes de sorra i menys cotxes”.

Menció a banda mereix la proposta presentada per l’organització del Brunch In The Park, la qual demana “mantenir i garantir les activitats culturals i socials a la muntanya de Montjuïc”. Respecte a aquesta activitat, la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, ja va denunciar el passat mes de maig les molèsties que causa als veïns el festival de música, fet que va aprofitar per qüestionar l’ús privatiu que es fa de l’espai públic, en aquest cas, dels Jardins Joan Brossa.

Continua llegint

Societat

Cooperacures: dignificar els serveis de cures

La Xarxa d’Economia Solidària CooperaSec engega un projecte per garantir la qualitat i confiança de serveis com la neteja de la llar i les cures a persones grans, dependents i infants

Publicat

on

Tot va començar quan, l’any 2016, CooperaSec va fer una diagnosi de diversos sectors econòmics al barri i va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats. A partir d’aquesta anàlisi es va començar a gestar Cooperacures, una associació per socialitzar i dignificar serveis com la neteja de la llar, altres serveis domèstics, les cures i l’acompanyament a persones grans i dependents i els serveis de cangur per als infants.

El grup motor del projecte va presentar-lo la primavera del 2017 i van guanyar una subvenció de Barcelona Activa per tirar endavant una idea que avui ja és una realitat: “L’objectiu era donar resposta a una necessitat que hi ha al barri que és la de les cures dignes, de qualitat i de confiança. Normalment aquesta necessitat es cobreix a través de l’explotació d’altres persones, la majoria de vegades dones migrades que no tenen cap altra opció que acceptar condicions de feina indignes per sobreviure”, explica la Julie Marquiset, coordinadora del projecte.

Beneficis per als usuaris i els treballadors

Cooperacures té dues potes: d’una banda, compten amb 10 dones que han passat per un procés de formació, d’acompanyament i de conscienciació durant sis mesos perquè aquest grup pugui portar el seu propi projecte d’activitat econòmica. D’altra banda, tenen l’objectiu de dignificar no només la feina de les cuidadores sinó també el propi servei de cures: “Les persones que reben les cures també són protagonistes i tenen coses a dir. Per això hem creat una associació on els socis són les persones que treballen i també les que reben el servei”, afegeix la Julie.

A través d’aquesta eina d’economia social i solidària es vol donar resposta d’una manera diferent a una realitat que cada vegada és més evident al barri i a la societat. “Actualment, les cures es cobreixen o bé a través de l’economia capitalista –que també és explotadora perquè la gent que treballa per aquesta via cobra salaris molt baixos– o a través del mercat negre, que no garanteix una qualitat”, expliquen des de l’associació. També existeix el Servei d’Atenció a Domicili dels serveis socials, però “cobreix una part molt petita de les necessitats que hi ha, perquè està destinat a persones que tenen molt pocs recursos i hi ha tota una part de la població que no està coberta”, afegeixen.

Les prestadores de serveis

Les sòcies que s’encarreguen d’oferir els serveis de cures són 10 dones d’entre 38 i 70 anys. La Julie explica que “totes tenen experiència i/o formació específica. Són persones que estan preparades però, per desgràcia, algunes d’elles han treballat molts anys en negre i no poden tenir reconeguda l’experiència, tot i que la tenen”. Durant sis mesos, s’ha fet una tasca d’acompanyament al grup, reunint-se un cop a la setmana en sessions de 4 hores diàries. Totes han passat per un procés d’acompanyament i formació, han treballat en dinàmiques grupals i han creat una base compartida de valors i ambicions.

Com funciona l’associació Cooperacures?

Quan algú interessat en contractar un servei contacta amb l’associació Cooperacures, el primer pas és conèixer la persona que ha de rebre el servei: “Avaluem les seves necessitats, fem una proposta de servei i de pressupost i, quan ens hem posat d’acord, aquesta persona es dona d’alta com a sòcia de l’entitat i nosaltres engeguem el contracte laboral”, diu la coordinadora del projecte.

Aquesta associació vol fer de paraigües i protegir no només a les treballadores sinó també a les persones que necessiten cures i a les seves famílies: “És un sector molt desprotegit i deixar una persona estimada perquè algú altre la cuidi requereix garanties. La idea és que tots plegats podem millorar les cures que oferim i ser més conscients de les necessitats de cadascú”. D’una banda està tothom assegurat i, de l’altra, Cooperacures ofereix un espai de diàleg, de seguiment i d’acompanyament a les famílies. “Posem la cura al centre i acompanyem a tots els col·lectius en els processos que estan vivint”, conclouen des d’aquesta associació que ja comença a rebre les primeres peticions.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.