Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec, una democràcia cultural

Publicat

on

Diferents iniciatives del món de l’art han contribuït en els darrers anys a cohesionar socialment el Poble-sec, un barri popular marcat per la diversitat cultural

@molina_jordi / Una antiga fàbrica abandonada del carrer Puríssima Concepció va servir perquè un grup d’artistes hi projectés el seu taller de creació. “Simplement, quan vam veure aquell local que es queia a trossos, vam saber que allà ens hi quedàvem”, ens expliquen els impulsors de La Contra, un espai inaugurat el passat novembre i que presumeix d’un circuït obert de concerts, performance, teatre, titelles, dansa i que allotja pintors, dibuixants i escultors. La Contra, però, és només un dels múltiples casos que han anat consolidant el Poble-sec com un barri en plena efervescència artística. Ja sigui per una qüestió casual, o causal, el cas és que espais com ara El Mirall (c./Lafont, 18), inaugurat el març de 2013; La Vilella (pg. De l’Exposició 95), a l’octubre 2013; o més recentment l’espai Jam Circus (c/Margarit, 44), inaugurat l’1 de març 2014; representen l’emergència d’aquesta zona de la ciutat com una de les capdavanteres en iniciatives culturals.

web1_inter

Projecte Rua Xic (Marabal), una desfilada inclusiva / Esther Planas

L’art com element transformador és un dels comuns denominadors d’aquestes i moltes altres propostes –on també cal destacar l’aportació de la cultura tradicional, implicada en la cohesió social– d’un barri que, en pocs anys, va veure com la seva radiografia social canviava arran de l’onada migratòria de la primera dècada del 2000. Segons l’Informe Estadístic de l’Ajuntament La població estrangera a Barcelona –amb dades de gener de 2014— avui el 40% de la població del Poble-sec és d’origen immigrat. El col·lectiu de nouvinguts més nombrós és el pakistanès, que representa el 16,9% dels habitants —2.120 persones, exactament— unes dades que contrasten amb els 10 pakistanesos registrats a Pedralbes o els sis de Sarrià. Aquesta distribució desigual de la població nouvinguda ha estat tot un repte social pels barris més populars de la ciutat. El Poble-sec, malgrat les dificultats, ha estat capaç de fer-ne una lectura en clau d’oportunitat. “El barri és multicultural i això sempre és una riquesa, només cal mirar Brooklyn, a Nova York, o Brixton i Hackney, a Londres, que sovint se’ns presenten com els referents de la creació artística”, expliquen els impulsors de La Contra. En la mateixa línia, Esther García, tècnica del Pla Comunitari del Poble-sec, destaca la suma entre el teixit associatiu tradicional i l’onada de noves iniciatives alternatives com una de les fórmules que expliquen l’accent social de l’art del barri. “Mentre que a d’altres zones de la ciutat cal buscar sota les pedres iniciatives comunitàries, aquí el que ens costa és gestionar o acompanyar la quantitat de projectes que hi conviuen”.

 

Do d’Acords i Rua Xic, made in Poble-sec

Les dues sumen quatre anys i les dues s’han convertit en un referent en els seus àmbits. Do d’Acords és el nom de l’Orquestra Infantil i Juvenil del Poble-sec, una iniciativa de l’associació Integra Sons, instal·lada al Centre Cultural Albareda. L’èxit d’aquesta orquestra rau en la sinergia entre la comunitat educativa del barri i l’equip pedagògic de l’associació, que ha permès que els infants més vulnerables tinguin accés a la música. “El que més m’interessa és que els nens siguin creadors; no formo intèrprets, sinó creadors. I crec que aquesta és la necessitat més gran d’Europa avui dia: formar líders positius”, explica el músic i pedagog Pablo Persico, impulsor d’aquest projecte.

web2_inter

Projecte sociocultural Do d’Acords (Integra Sons), creació musical comunitària / A.Fernández / M.Pich

Sense marxar gaire lluny, trobem l’espai Marabal (c./ Bòbila,7), una organització que treballa amb les arts del cos com a mitjà creatiu i de creixement personal. Entre les seves activitats, destaquen projectes comunitaris com la Rua Xic Escena, que ha treballat a través del teatre la interculturalitat. “Durant les sessions setmanals hem anat comprovant com la interacció personal entre veïns de diferents cultures propicia el coneixement mutu i facilita una millor convivència”, explica l’actor i pedagog Joel Álvarez, que des de fa una dècada realitza tallers de teatre social per a joves i adults. “Hem escenificat les mateixes problemàtiques que condicionen aquesta convivència en el dia a dia del Poble-sec, per tal d’encarar-les i resoldre-les”, conclou.

Els balcons, polèmics en el passat, expressen diversitat

Un balcó del barri, l'any 2009 / J.Herrera

Un balcó del barri, l’any 2009 / J.Herrera

La interculturalitat que caracteritza el barri ha estat el tema escollit –a més de per la Rua Xic 2014— també per al concurs de guarniment de balcons i façanes que acompanya l’arribada de la Festa Major. Enguany, a més, s’estén a finestres i aparadors. La iniciativa, que impulsa el Pla Comunitari –el braç social de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec— pretén posar en valor la diversitat cultural del barri que, fa uns anys, va servir de pretext per qüestionar-ne la convivència. La feina de les entitats en favor de la cohesió social va quedar entorpida arran de la campanya Volem un barri digne que aleshores també va tenyir alguns balcons del barri, però amb pancartes que lluïen aquest lema inscrit, en al·lusió a diferents problemàtiques de convivència, entre elles la immigració, tal i com recullen els mitjans que aleshores van cobrir la notícia. Han passat cinc anys d’aquell capítol i avui una amplia varietat d’iniciatives artístiques han contribuït ha fer del Poble-sec un entorn més creatiu i més inclusiu.

Entitats com les esmentades conceben el fet cultural com a motor social i element de cohesió. De fet, la Taula de Convivència –una iniciativa municipal— ha trobat en aquestes propostes creatives la millor eina per estimular els col·lectius de nouvinguts que, a poc a poc, han anat apropant-se a les propostes del barri. Investigacions fetes al Regne Unit, França i Veneçuela proven la capacitat de les arts en la transformació social de les comunitats. El Poble-sec, d’una aparent dificultat, n’està fent avantguarda.

Societat

Persones amb discapacitat recuperen un quiosc del Paral·lel

La cooperativa Diverscoop torna a dotar de vida comercial a l’establiment ubicat al número 91 de l’avinguda del Paral·lel

Publicat

on

Després de restar anys tancat, el quiosc ubicat al número 91 l’avinguda del Paral·lel (a tocar del Teatre Condal) ha tornat a aixecar la persiana. Un fet que no és fruit de l’aposta de cap capital privat, sinó que forma part d’una iniciativa capitanejada per l’Ajuntament de Barcelona i la cooperativa Diverscoop. La seva intenció: dotar d’una nova vida a una desena d’establiments de premsa repartits per tota Barcelona des d’una vessant social, integradora i sostenible.

Per aconseguir-ho, el primer que ha fet l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha estat formar a onze persones que estaven a l’atur perquè fossin capaces de posar en marxa una cooperativa amb caràcter social i integrador. Una empresa “en la que en tot moment hem sigut acompanyats per l’Ajuntament, ja que cap de nosaltres estàvem relacionats amb entitats de persones amb discapacitat, ni coneixem el món cooperatiu”, ha explicat al ZONA SEC el portaveu de Divercoop, Josep Giménez.

Un cop formats en la matèria al llarg de sis mesos, el consistori els ha cedit els dos primers quioscos: un ubicat al carrer de Ramon Albó i un segon a l’avinguda del Paral·lel. Tot plegat amb la previsió de finalitzar l’any amb cinc establiments més i poder obrir els restants al llarg del 2021. “Ara mateix som onze cooperativistes els que hem començat a gestionar aquests espais, però més endavant segurament ens caldrà contractar a més persones en situació d’inserció laboral per donar les mateixes oportunitats que ens han donat a nosaltres”, ha assenyalat Giménez.

Economia circular

La qüestió social del projecte no només resideix en apostar en persones en risc d’exclusió laboral. Com que tots els membres del projecte són conscients que el model tradicional de premsa a dia d’avui està esgotat, des de la cooperativa apostaran per oferir una nova gamma de productes. “La nostra intenció és col·laborar amb les entitats del territori que elaborin productes sostenibles en els seus tallers ocupacionals i posar-los a la venda al quiosc, com podria ser el cas de les xocolates artesanals”, emfatitza el portaveu.

A més, el projecte no només té la intenció de situar aquest nou quisoc a l’epicentre de les noves dinàmiques socials i sostenibles del Poble-sec, sinó que també té com a objectiu recuperar un element del paisatge urbà que amb els anys ha anat desapareixent. De fet, la reobertura d’aquests establiments suposa un punt d’inflexió en la dinàmica de la ciutat, ja que només en la darrera dècada han tancat fins el 35% dels establiments.

Continua llegint

Societat

Gastronomia d’alta muntanya

Publicat

on

Per

El Centre Cívic El Sortidor presenta la programació d’hivern del projecte específic del centre, “A taula! Cicle de cultura i gastronomia”, que té la finalitat de contribuir en la divulgació del món de la gastronomia i els bons hàbits alimentaris.

La cuina d’alta muntanya és el tret de sortida de les propostes de l’estació més freda de l’any, on els protagonistes seran el paisatge natural dels Pirineus i les seves receptes autòctones. La xerrada «El Camí Ramader de Marina, de la Cerdanya al Penedès» ens aproparà a la ruta transhumant que feien els pastors per moure el bestiar des de les muntanyes al litoral català.

El taller «Pans d’alta muntanya: quan la necessitat esdevé virtut» ens brinda l’oportunitat d’aprendre a elaborar pa artesà a casa a la vegada que recuperem els sabors i les textures tradicionals que s’han perdut amb la industrialització dels processos de producció d’aquest aliment.

El cicle conclou amb la projecció del vídeo Les pastores, cada vida és 8 de març on a partir de diferents testimonis es visibilitzarà i es reivindicarà el paper de la dona en l’ofici de la ramaderia.

De les propostes en format taller en destaquen «Tast i maridatge de melmelades i conserves» on aprendrem quines són les receptes més adients per aprofitar la fruita i la verdura al llarg de l’any i «Pop roquer i pop blanc», que ens oferirà propostes culinàries saludables en fred i en calent.

Enguany es commemoren els 250 anys del naixement de Ludwig van Beethoven. Per commemorar aquesta efemèride, els concerts de música clàssica en retran homenatge amb diverses peces musicals de l’autor en diferents formats: piano i violoncel, piano i violí i finalment el cant.

Podeu fer una ullada a totes les activitats culturals a: ccivics.bcn.cat/elsortidor

Continua llegint

Societat

Els reptes de la nova dècada

Analitzem les cinc matèries que hauran d’estar resoltes a finals d’aquests nous anys 20

Publicat

on

El segle XX va comptar amb la reconeguda dècada dels Feliços anys vint, la qual va acabar de forma estrepitosa amb l’enfonsament de l’economia mundial i l’ou de la serp a punt d’eclosionar. Mentre que alguns tendeixen a dir que “la història sempre es repeteix”, els darrers esdeveniments assenyalen que no estem tant lluny de repetir els errors del passat. En tot cas, des de l’àmbit de la proximitat, la nova dècada presenta punts que canviaran la nostra forma d’encarar el 2030. Des del ZONA SEC els hem agrupat en cinc punts:

1. La substitució generacional

Naixem, creixem i morim. Dissortadament, el cicle vital resulta impossible d’aturar i la població del Poble-sec no en serà aliena. Tenint en compte que el barri presenta una de les mitjanes d’edat més elevades, la substitució de les persones més grans per gent jove farà canviar les dinàmiques socials i econòmiques del territori. La substitució, però, no serà total. El barri s’enfrontarà a un nou equilibri demogràfic: tots els baby boomers amb propietats al barri es jubilaran i hauran de conviure cada vegada amb més joves globalitzats i d’alt poder adquisitiu. Què passarà amb aquells que avui dia viuen de lloguer? Doncs que, segurament, d’aquí a deu anys ja no tindran opcions habitacionals a la falda de Montjuïc.

2. Habitatge

En aquest procés de substitució, el paper de l’habitatge serà clau. Per què? Doncs perquè la major part de pisos que avui són propietat de gent gran, molt probablement acabaran posats a la venda o en lloguer pels seus hereus. Tot i que des de l’administració local i els grups prohabitatge fan crides a regular els preus, cap mesura sembla que podrà fer retornar les xifres als valors (assenyats) d’anys enrere. Pel que fa al creixement en superfície del nucli urbà, al final els darrers acords respecte al projecte de la Fira de Barcelona només suposaran unes poques promocions immobiliàries més.

3. Equipaments

Manca d’espai per manca de solars buits equival també a manca d’equipaments. Si més no, aquesta dècada en què entrem haurà de servir per inaugurar la Casa de la Premsa i desenvolupar un nou ús al Palau d’Esports. A més, l’Ajuntament ja pensa a ubicar al costat dels nous blocs de pisos de la Fira nous equipaments. Per contra, la nova dècada també acabarà per sentenciar (o salvar) una peça clau: l’equipament de Les Tres Xemeneies, el qual resta bloquejat. La residència d’avis al Paral·lel mereixeria un capítol a banda.

4. Emergència climàtica

Aquest dimecres 15 de gener, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, declara l’emergència climàtica a la ciutat. Una declaració, però, que d’entrada no tindrà efectes palpables. La mateixa Zona de Baixes Emissions s’ha estrenat amb unes xifres de disminució del trànsit molt més reduïdes de les esperades (-2,4%). Davant d’aquesta circumstància, l’executiu haurà de prendre mesures encara més valentes per lluitar contra la contaminació i aquestes podrien afectar el Poble-sec per tots els flancs. L’electrificació total del Port de Barcelona, la remodelació de les places d’Espanya i de les Drassanes o convertir el Paral·lel en un eix pacificat són mesures no tan esbojarrades a desenvolupar en els deu anys vinents.

5. Model econòmic

El model Amazon trepitja fort i el comerç de proximitat se’n comença a ressentir. Tenint en compte que a un ampli conjunt d’establiments comercials els hi queden menys de deu anys per jubilar-se, caldrà veure qui els pren el relleu. Per ara, l’increment de la taxa de les terrasses tampoc sembla que faci tancar cap establiment de restauració. El futur econòmic del Poble-sec s’encamina perillosament a ser una safata amb cerveses i pinxos i, com bé saben Salou o Lloret, viure exclusivament del turisme i l’oci no és la millor opció. Els petits empresaris, però, tampoc sembla que podran competir amb les omnipresents franquícies.

Fotografia | Tom Mrazek

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.