Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec, una democràcia cultural

Publicat

on

Diferents iniciatives del món de l’art han contribuït en els darrers anys a cohesionar socialment el Poble-sec, un barri popular marcat per la diversitat cultural

@molina_jordi / Una antiga fàbrica abandonada del carrer Puríssima Concepció va servir perquè un grup d’artistes hi projectés el seu taller de creació. “Simplement, quan vam veure aquell local que es queia a trossos, vam saber que allà ens hi quedàvem”, ens expliquen els impulsors de La Contra, un espai inaugurat el passat novembre i que presumeix d’un circuït obert de concerts, performance, teatre, titelles, dansa i que allotja pintors, dibuixants i escultors. La Contra, però, és només un dels múltiples casos que han anat consolidant el Poble-sec com un barri en plena efervescència artística. Ja sigui per una qüestió casual, o causal, el cas és que espais com ara El Mirall (c./Lafont, 18), inaugurat el març de 2013; La Vilella (pg. De l’Exposició 95), a l’octubre 2013; o més recentment l’espai Jam Circus (c/Margarit, 44), inaugurat l’1 de març 2014; representen l’emergència d’aquesta zona de la ciutat com una de les capdavanteres en iniciatives culturals.

web1_inter

Projecte Rua Xic (Marabal), una desfilada inclusiva / Esther Planas

L’art com element transformador és un dels comuns denominadors d’aquestes i moltes altres propostes –on també cal destacar l’aportació de la cultura tradicional, implicada en la cohesió social– d’un barri que, en pocs anys, va veure com la seva radiografia social canviava arran de l’onada migratòria de la primera dècada del 2000. Segons l’Informe Estadístic de l’Ajuntament La població estrangera a Barcelona –amb dades de gener de 2014— avui el 40% de la població del Poble-sec és d’origen immigrat. El col·lectiu de nouvinguts més nombrós és el pakistanès, que representa el 16,9% dels habitants —2.120 persones, exactament— unes dades que contrasten amb els 10 pakistanesos registrats a Pedralbes o els sis de Sarrià. Aquesta distribució desigual de la població nouvinguda ha estat tot un repte social pels barris més populars de la ciutat. El Poble-sec, malgrat les dificultats, ha estat capaç de fer-ne una lectura en clau d’oportunitat. “El barri és multicultural i això sempre és una riquesa, només cal mirar Brooklyn, a Nova York, o Brixton i Hackney, a Londres, que sovint se’ns presenten com els referents de la creació artística”, expliquen els impulsors de La Contra. En la mateixa línia, Esther García, tècnica del Pla Comunitari del Poble-sec, destaca la suma entre el teixit associatiu tradicional i l’onada de noves iniciatives alternatives com una de les fórmules que expliquen l’accent social de l’art del barri. “Mentre que a d’altres zones de la ciutat cal buscar sota les pedres iniciatives comunitàries, aquí el que ens costa és gestionar o acompanyar la quantitat de projectes que hi conviuen”.

 

Do d’Acords i Rua Xic, made in Poble-sec

Les dues sumen quatre anys i les dues s’han convertit en un referent en els seus àmbits. Do d’Acords és el nom de l’Orquestra Infantil i Juvenil del Poble-sec, una iniciativa de l’associació Integra Sons, instal·lada al Centre Cultural Albareda. L’èxit d’aquesta orquestra rau en la sinergia entre la comunitat educativa del barri i l’equip pedagògic de l’associació, que ha permès que els infants més vulnerables tinguin accés a la música. “El que més m’interessa és que els nens siguin creadors; no formo intèrprets, sinó creadors. I crec que aquesta és la necessitat més gran d’Europa avui dia: formar líders positius”, explica el músic i pedagog Pablo Persico, impulsor d’aquest projecte.

web2_inter

Projecte sociocultural Do d’Acords (Integra Sons), creació musical comunitària / A.Fernández / M.Pich

Sense marxar gaire lluny, trobem l’espai Marabal (c./ Bòbila,7), una organització que treballa amb les arts del cos com a mitjà creatiu i de creixement personal. Entre les seves activitats, destaquen projectes comunitaris com la Rua Xic Escena, que ha treballat a través del teatre la interculturalitat. “Durant les sessions setmanals hem anat comprovant com la interacció personal entre veïns de diferents cultures propicia el coneixement mutu i facilita una millor convivència”, explica l’actor i pedagog Joel Álvarez, que des de fa una dècada realitza tallers de teatre social per a joves i adults. “Hem escenificat les mateixes problemàtiques que condicionen aquesta convivència en el dia a dia del Poble-sec, per tal d’encarar-les i resoldre-les”, conclou.

Els balcons, polèmics en el passat, expressen diversitat

Un balcó del barri, l'any 2009 / J.Herrera

Un balcó del barri, l’any 2009 / J.Herrera

La interculturalitat que caracteritza el barri ha estat el tema escollit –a més de per la Rua Xic 2014— també per al concurs de guarniment de balcons i façanes que acompanya l’arribada de la Festa Major. Enguany, a més, s’estén a finestres i aparadors. La iniciativa, que impulsa el Pla Comunitari –el braç social de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec— pretén posar en valor la diversitat cultural del barri que, fa uns anys, va servir de pretext per qüestionar-ne la convivència. La feina de les entitats en favor de la cohesió social va quedar entorpida arran de la campanya Volem un barri digne que aleshores també va tenyir alguns balcons del barri, però amb pancartes que lluïen aquest lema inscrit, en al·lusió a diferents problemàtiques de convivència, entre elles la immigració, tal i com recullen els mitjans que aleshores van cobrir la notícia. Han passat cinc anys d’aquell capítol i avui una amplia varietat d’iniciatives artístiques han contribuït ha fer del Poble-sec un entorn més creatiu i més inclusiu.

Entitats com les esmentades conceben el fet cultural com a motor social i element de cohesió. De fet, la Taula de Convivència –una iniciativa municipal— ha trobat en aquestes propostes creatives la millor eina per estimular els col·lectius de nouvinguts que, a poc a poc, han anat apropant-se a les propostes del barri. Investigacions fetes al Regne Unit, França i Veneçuela proven la capacitat de les arts en la transformació social de les comunitats. El Poble-sec, d’una aparent dificultat, n’està fent avantguarda.

Societat

Una xarxa de suport per a joves vulnerables

Punt de Referència és una associació sense ànim de lucre que ofereix acompanyament a joves extutelats a través de programes de mentoria

Publicat

on

El jovent tutelat i extutelat són nois i noies que han viscut part de la seva infància o adolescència en un centre de menors a causa de la pèrdua de lligams familiars. El primer que cal remarcar és que un menor d’edat pot estar sota tutela per motius diversos: ja sigui perquè ha viscut un procés migratori o també poden ser joves que han nascut i viscut aquí, però, per motius diversos, no tenen família propera que pugui fer-se càrrec d’ells. Davant d’aquesta realitat, l’associació Punt de Referència va néixer l’any 1997 per oferir acompanyament i suport al col·lectiu de jovent vulnerable que ha d’emprendre la seva vida adulta un cop surten dels centres on han viscut sota tutela.

18 anys i molts reptes 

A Punt de Referència treballen amb joves que es troben en diferents situacions: “Tenim joves en l’última fase de tutela (a partir dels 16 anys) i extutelats que ja han fet la majoria d’edat. Aquests últims són persones que deixen de tenir els recursos que ofereix un centre, sobretot els residencials, i que, a partir dels 18 anys, tenen el repte d’emancipar-se”, explica la Berta Roig, tècnica de l’entitat.

Aquestes persones tenen més dificultats a l’hora d’emancipar-se que la resta de joves de la seva edat perquè, amb només 18 anys, han de trobar un habitatge, una feina que els permeti pagar aquest habitatge i, si poden, formar-se. “Les ajudes i recursos residencials depenen de cada cas, però són petites ajudes econòmiques i la majoria no són a llarg termini”, diu la Berta.

Punt de Referència compta amb quatre pisos assistits, però com diuen des de l’entitat “són poques places i estan reservades per a joves que ens deriva la DGAIA, ja que n’hi ha moltíssims en llista d’espera”.

Suport emocional

El punt fort de l’associació són els programes de mentoria social: “Vinculem una persona jove a una persona voluntària que es converteix en la seva mentora, en una persona de referència per al jove. Des d’aquí supervisem la relació i formem als joves i als voluntaris”, explica la Berta.

El mentor voluntari ofereix suport en diversos aspectes, sobretot de caire emocional. És algú amb qui el jove pot comptar per realitzar gestions i per a les coses més petites del dia a dia (algú en qui confiar, algú amb qui celebrar el seu aniversari…).

Qualsevol persona pot ser voluntària i formar part d’algun dels programes de mentoria. En tenen tres de programes: Referents; Atenea –més centrat en l’acompanyament en el procés formatiu– i GR16-18, només per a joves que encara estan tutelats. En aquest últim, el jove té un mentor assignat, però es troben de forma grupal per fer activitats al voltant de la fotografia. En tots els casos es tracta de projectes que duren gairebé un curs i la persona voluntària es compromet a quedar amb el jove com a mínim dues hores a la setmana.  Actualment l’entitat treballa amb un centenar de persones voluntàries i amb 179 joves.

Per a més informació: www.puntdereferencia.org. I al carrer de Sant Antoni Abat, 10.

Continua llegint

Societat

Comença la campanya de recollida d’aliments i joguines

Publicat

on

Del 14 de novembre al 15 de desembre tindrà lloc, un any més, la campanya Nadal Solidari al Poble-sec. Durant tot un mes, es recolliran aliments bàsics, productes d’higiene personal i material escolar nou per a les persones més desfavorides. Hi ha diversos punts de recapte, com les parròquies, la Biblioteca Francesc Boix, Bona Voluntat en Acció i la Bibliomusicineteca, entre altres. A més, del 16 al 30 de desembre, els Reis Solidaris recolliran jocs, joguines i material escolar nous als mateixos punts de recapte. L’objectiu de la campanya és superar les bones xifres de l’any passat, quan es van aconseguir 1.275 kgs de menjar, productes d’higiene, material escolar i regals de reis per a més de 296 infants del barri.

Torna la Marató de TV3

Com també és habitual, algunes entitats del barri promouen activitats per recaptar diners per a la Marató de TV3, que enguany se centra en les malalties minoritàries. La Penya Blaugrana Les Tres Xemeneies organitza un partit de futbol entre l’APA Poble Sec i la Penya Blaugrana, i després un dinar a la Casa del Mar, a més de sortejos i bingos per recollir diners. Els Amics de la Plaça de Santa Madrona i les Parròquies del Poble-sec també preparen activitats que aviat donaran a conèixer a través de la web de la Coordinadora d’Entitats. L’any passat es van recaptar 3.250 euros per a la Marató entre totes les activitats solidàries organitzades al barri.

Continua llegint

Societat

Nit al ras per visibilitzar la problemàtica de les persones sense llar

A mitjanit, qui ho vulgui podrà quedar-se a dormir a la intempèrie per donar suport a la causa

Publicat

on

Amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre què significa viure al carrer, Arrels organitza Intempèrie, una marató d’espectacles i experiències que tindrà lloc el dissabte 23 de novembre a la plaça de Margarida Xirgu a partir de les 16 h i fins l’endemà quan surti el sol. Aquest acte pretén posar sobre la taula la situació de les 1.200 persones que viuen al carrer a Barcelona i la “invisibilitat i vulneració de drets que pateixen”, diuen des de la fundació. L’objectiu de la trobada també passa per compartir un espai lúdic i de reflexió per a persones de totes les edats on intercanviar punts de vista amb persones que saben què suposa viure al carrer. Amb les col·laboracions i donacions es vol garantir una llar a 200 persones amb les quals treballa Arrels.

15 hores a la Intempèrie

Durant la trobada, hi haurà lloc per a la reflexió amb l’exposició fotogràfica La poètica del mirall, de Juan Lemus; la mostra Vides inacabades i Antígona, un espai de reflexió interactiu. Però també hi haurà lloc per a la música, amb actuacions d’Itaca Band, The Penguins i Cesck Freixas, entre altres. A més, hi haurà actuacions teatrals com l’espectacle Tou com un peluix de Martademarte&Cia; diverses propostes de microteatre; contacontes i tallers infantils per als més petits. A mitjanit, qui ho vulgui podrà quedar-se a dormir a la intempèrie per donar suport a la causa.

Una situació alarmant

Les dades parlen per elles mateixes: durant els darrers 12 mesos han mort 54 persones que vivien o havien viscut al carrer. Els més joves tenien només 31 anys. Tal com indiquen des d’Arrels, la mitjana d’edat de les persones que han mort era de 56 anys, 26 menys que la resta de la població de Barcelona.

Més info i reserva d’entrades a: www.intemperie.org

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.