Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec, una democràcia cultural

Publicat

on

Diferents iniciatives del món de l’art han contribuït en els darrers anys a cohesionar socialment el Poble-sec, un barri popular marcat per la diversitat cultural

@molina_jordi / Una antiga fàbrica abandonada del carrer Puríssima Concepció va servir perquè un grup d’artistes hi projectés el seu taller de creació. “Simplement, quan vam veure aquell local que es queia a trossos, vam saber que allà ens hi quedàvem”, ens expliquen els impulsors de La Contra, un espai inaugurat el passat novembre i que presumeix d’un circuït obert de concerts, performance, teatre, titelles, dansa i que allotja pintors, dibuixants i escultors. La Contra, però, és només un dels múltiples casos que han anat consolidant el Poble-sec com un barri en plena efervescència artística. Ja sigui per una qüestió casual, o causal, el cas és que espais com ara El Mirall (c./Lafont, 18), inaugurat el març de 2013; La Vilella (pg. De l’Exposició 95), a l’octubre 2013; o més recentment l’espai Jam Circus (c/Margarit, 44), inaugurat l’1 de març 2014; representen l’emergència d’aquesta zona de la ciutat com una de les capdavanteres en iniciatives culturals.

web1_inter

Projecte Rua Xic (Marabal), una desfilada inclusiva / Esther Planas

L’art com element transformador és un dels comuns denominadors d’aquestes i moltes altres propostes –on també cal destacar l’aportació de la cultura tradicional, implicada en la cohesió social– d’un barri que, en pocs anys, va veure com la seva radiografia social canviava arran de l’onada migratòria de la primera dècada del 2000. Segons l’Informe Estadístic de l’Ajuntament La població estrangera a Barcelona –amb dades de gener de 2014— avui el 40% de la població del Poble-sec és d’origen immigrat. El col·lectiu de nouvinguts més nombrós és el pakistanès, que representa el 16,9% dels habitants —2.120 persones, exactament— unes dades que contrasten amb els 10 pakistanesos registrats a Pedralbes o els sis de Sarrià. Aquesta distribució desigual de la població nouvinguda ha estat tot un repte social pels barris més populars de la ciutat. El Poble-sec, malgrat les dificultats, ha estat capaç de fer-ne una lectura en clau d’oportunitat. “El barri és multicultural i això sempre és una riquesa, només cal mirar Brooklyn, a Nova York, o Brixton i Hackney, a Londres, que sovint se’ns presenten com els referents de la creació artística”, expliquen els impulsors de La Contra. En la mateixa línia, Esther García, tècnica del Pla Comunitari del Poble-sec, destaca la suma entre el teixit associatiu tradicional i l’onada de noves iniciatives alternatives com una de les fórmules que expliquen l’accent social de l’art del barri. “Mentre que a d’altres zones de la ciutat cal buscar sota les pedres iniciatives comunitàries, aquí el que ens costa és gestionar o acompanyar la quantitat de projectes que hi conviuen”.

 

Do d’Acords i Rua Xic, made in Poble-sec

Les dues sumen quatre anys i les dues s’han convertit en un referent en els seus àmbits. Do d’Acords és el nom de l’Orquestra Infantil i Juvenil del Poble-sec, una iniciativa de l’associació Integra Sons, instal·lada al Centre Cultural Albareda. L’èxit d’aquesta orquestra rau en la sinergia entre la comunitat educativa del barri i l’equip pedagògic de l’associació, que ha permès que els infants més vulnerables tinguin accés a la música. “El que més m’interessa és que els nens siguin creadors; no formo intèrprets, sinó creadors. I crec que aquesta és la necessitat més gran d’Europa avui dia: formar líders positius”, explica el músic i pedagog Pablo Persico, impulsor d’aquest projecte.

web2_inter

Projecte sociocultural Do d’Acords (Integra Sons), creació musical comunitària / A.Fernández / M.Pich

Sense marxar gaire lluny, trobem l’espai Marabal (c./ Bòbila,7), una organització que treballa amb les arts del cos com a mitjà creatiu i de creixement personal. Entre les seves activitats, destaquen projectes comunitaris com la Rua Xic Escena, que ha treballat a través del teatre la interculturalitat. “Durant les sessions setmanals hem anat comprovant com la interacció personal entre veïns de diferents cultures propicia el coneixement mutu i facilita una millor convivència”, explica l’actor i pedagog Joel Álvarez, que des de fa una dècada realitza tallers de teatre social per a joves i adults. “Hem escenificat les mateixes problemàtiques que condicionen aquesta convivència en el dia a dia del Poble-sec, per tal d’encarar-les i resoldre-les”, conclou.

Els balcons, polèmics en el passat, expressen diversitat

Un balcó del barri, l'any 2009 / J.Herrera

Un balcó del barri, l’any 2009 / J.Herrera

La interculturalitat que caracteritza el barri ha estat el tema escollit –a més de per la Rua Xic 2014— també per al concurs de guarniment de balcons i façanes que acompanya l’arribada de la Festa Major. Enguany, a més, s’estén a finestres i aparadors. La iniciativa, que impulsa el Pla Comunitari –el braç social de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec— pretén posar en valor la diversitat cultural del barri que, fa uns anys, va servir de pretext per qüestionar-ne la convivència. La feina de les entitats en favor de la cohesió social va quedar entorpida arran de la campanya Volem un barri digne que aleshores també va tenyir alguns balcons del barri, però amb pancartes que lluïen aquest lema inscrit, en al·lusió a diferents problemàtiques de convivència, entre elles la immigració, tal i com recullen els mitjans que aleshores van cobrir la notícia. Han passat cinc anys d’aquell capítol i avui una amplia varietat d’iniciatives artístiques han contribuït ha fer del Poble-sec un entorn més creatiu i més inclusiu.

Entitats com les esmentades conceben el fet cultural com a motor social i element de cohesió. De fet, la Taula de Convivència –una iniciativa municipal— ha trobat en aquestes propostes creatives la millor eina per estimular els col·lectius de nouvinguts que, a poc a poc, han anat apropant-se a les propostes del barri. Investigacions fetes al Regne Unit, França i Veneçuela proven la capacitat de les arts en la transformació social de les comunitats. El Poble-sec, d’una aparent dificultat, n’està fent avantguarda.

Societat

El parc de Montjuïc té nou responsable

Xavier Martín ocupa el càrrec de nova creació

Publicat

on

Montjuïc

Fa un any no existia la figura del responsable del parc de Montjuïc ja que, com ell mateix explica, “és un càrrec tècnic de nova creació per part del Districte de Sants-Montjuïc”. La principal missió és la coordinació de tots els serveis municipals que intervenen a la muntanya (BSM, Parcs i Jardins, Institut Barcelona Esports, Institut de Cultura de Barcelona…) i “treballar pel desenvolupament del Pla General Metropolità de la muntanya de Montjuïc (aprovat el 2014) i la seva concreció en el futur Pla d’Actuació del Parc Montjuïc”, indica Xavier Martín, la persona que ocupa aquest càrrec. 

Temes calents 

Martín diu que un dels principals problemes de la muntanya és “trobar el punt d’equilibri entre els usos culturals, turístics, lúdics i esportius i evitar situacions de col·lapse de la mobilitat i reduir les molèsties de soroll que generen al veïnat”. L’objectiu passa per coordinar tots els operadors implicats, escoltar els veïns i reduir el nombre d’actes que generen més afectacions. Per exemple, amb el Poble Espanyol, s’ha establert un acord per reduir el nombre de concerts.

Procés participatiu encara obert

El responsable del parc afegeix que la majoria de les entitats vinculades a la muntanya són membres del Consell del Parc de Montjuïc, l’òrgan municipal de participació que les engloba a totes i el canal obert de debat sobre el futur de la muntanya. Assegura que aquestes entitats tenen fil directe amb ell per tractar tot tipus de temes.

Pel que fa a la construcció del macro-edifici a la zona de la Satalia, Martín diu que aquesta zona “va quedar desafectada urbanísticament amb el PGM 2014 i, per tant, queda fora de l’àmbit de la muntanya de Montjuïc, tot i que és clarament fronterera” i afegeix que “el debat sobre el futur equipament de la Satalia i les reivindicacions al respecte de la Plataforma Salvem Montjuïc estan sent escoltades en el procés participatiu de debat del Pla d’Equipaments del Poble-sec que encara és obert per part del Districte”.

Continua llegint

Societat

Massa autoescoles fent pràctiques

Veïns i associacions manifesten el seu malestar

Publicat

on

El Poble-sec és una zona d’examen del carnet de conduir i això provoca que la majoria d’autoescoles de la ciutat vinguin al barri a circular. És una de les zones més temudes per tots els aspirants a treure’s el carnet de conduir. La zona 4 parteix del carrer Joaquim Blume i passa per Margarit, el passeig de l’Exposició i el passeig de Santa Madrona, entre altres carrers, abans d’enfilar cap a Montjuïc, una altra de les zones d’examen. El fet que el Poble-sec sigui zona d’examen fa que gairebé totes les autoescoles de la ciutat portin els seus alumnes a fer-hi pràctiques, amb les consegüents molèsties que això genera als veïns: “L’altre dia, des del passeig de l’Exposició amb Radas fins al passeig de Montjuïc vaig trigar 26 minuts”, explica amb indignació un veí afectat per aquesta situació.

Embussos i crispació 

Fa més de 15 anys que els veïns manifesten el seu malestar: “Donada la complexitat del barri i la seva estructura, l’afluència tan massiva d’autoescoles l’únic que fa és complicar-la encara més. És un martiri per als que circulen i sobretot per als transportistes, és un barri molt complicat pel tema del repartiment i més ara amb les obres dels carrers Radas i Concòrdia”, diu Màxim Montori, vocal de convivència i civisme de la Coordinadora. 

Miquel Carrillo, de la Unió d’Associacions de Veïns, explica que durant l’últim any del mandat de la socialista Imma Moraleda, els havien assegurat que la situació amb les autoescoles canviaria perquè havien arribat a un acord amb la DGT. Però, 10 anys després, la situació és la mateixa: “Al Poble-sec hi operen unes 65 autoescoles, això sumat a que és un barri de carrers estrets i la circulació ja està molt reduïda, implica que el conductor del darrera acabi tenint un comportament agressiu al volant perquè el nivell de parades i de lentitud és extrem”. L’associació ha fet una reclamació a l’Ajuntament, des d’on els han dit que això no és competència d’ells, que és un problema de Tràfic. “La potestat de la circulació a Barcelona és un tema municipal, i l’Ajuntament ha de fer pressió per solucionar aquesta situació, però han passat olímpicament.”, afegeix Carrillo. 

L’‘estop de la mort’

La cruïlla entre Margarit i el passeig de l’Exposició és la més problemàtica degut a un estop que provoca nombrosos encallaments per part dels aprenents. Si algú passa deu minuts en aquesta intersecció, fàcilment podrà veure com passen cotxes de 15 autoescoles diferents i la majoria d’ells tenen problemes en aquest punt. Sergi Gázquez, de l’associació veïnal, explica que la situació ha empitjorat amb el boom de les autoescoles low cost, que compten amb grans flotes de vehicles. “El problema radica en què Poble-sec i Montjuïc són zones d’examen. Això genera més trànsit, més contaminació, més soroll als carrers i més crispació entre els conductors”, manté Gázquez. Malgrat tants anys de reivindicacions, però, aquesta qüestió no sembla estar entre les prioritats municipals i queda lluny de veure’s solucionat.

Continua llegint

Societat

Clam per uns parcs infantils dignes

En l’assemblea que va tenir lloc el passat mes de març ja es van acordar propostes per tal d’organitzar el veïnat i canalitzar les seves reivindicacions

Publicat

on

Per

El passat divendres 20 de juliol els membres de la Comissió de Parcs Infantils de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec conjuntament amb els membres de l’Associació de Veïns i Comerciants de Les Hortes de Sant Bertran van penjar 4 pancartes per reclamar uns parcs dignes per als infants del Poble-sec. Concretament les pancartes es van penjar al Parc de la Primavera, al Mirador del Poble-sec, als Jardins de Les Hortes de Sant Bertran i al Parc de Les 3 Xemeneies.

Reivindicacions objectives

Les principals reivindicacions de la Comissió de Parcs Infantils són la neteja dels espais, on sovint s’hi pot trobar excrements d’animals i restes de botellón, la renovació d’algunes de les instal·lacions per equiparar els jocs als d’altres barris de la ciutat, fer una revisió dels equipaments i, si s’escau instal·lar-ne de nous perquè els infants de totes les edats tinguin espais de joc i que tots els jocs quedin a l’interior dels tancats corresponents per evitar que els animals de companyia facin servir els sorrals dels infants.

S’espera a la consellera

S’ha demanat a la Consellera de Barri, Carolina López, de fer una visita a cadascun dels espais per tal de què els mateixos pares li puguin explicar les diferents problemàtiques i casuístiques de cada parc perquè des del Districte s’hi posi fil a l’agulla. A data d’avui encara no s’ha acordat una data per fer aquesta visita.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.