Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec, una democràcia cultural

Publicat

on

Diferents iniciatives del món de l’art han contribuït en els darrers anys a cohesionar socialment el Poble-sec, un barri popular marcat per la diversitat cultural

@molina_jordi / Una antiga fàbrica abandonada del carrer Puríssima Concepció va servir perquè un grup d’artistes hi projectés el seu taller de creació. “Simplement, quan vam veure aquell local que es queia a trossos, vam saber que allà ens hi quedàvem”, ens expliquen els impulsors de La Contra, un espai inaugurat el passat novembre i que presumeix d’un circuït obert de concerts, performance, teatre, titelles, dansa i que allotja pintors, dibuixants i escultors. La Contra, però, és només un dels múltiples casos que han anat consolidant el Poble-sec com un barri en plena efervescència artística. Ja sigui per una qüestió casual, o causal, el cas és que espais com ara El Mirall (c./Lafont, 18), inaugurat el març de 2013; La Vilella (pg. De l’Exposició 95), a l’octubre 2013; o més recentment l’espai Jam Circus (c/Margarit, 44), inaugurat l’1 de març 2014; representen l’emergència d’aquesta zona de la ciutat com una de les capdavanteres en iniciatives culturals.

web1_inter

Projecte Rua Xic (Marabal), una desfilada inclusiva / Esther Planas

L’art com element transformador és un dels comuns denominadors d’aquestes i moltes altres propostes –on també cal destacar l’aportació de la cultura tradicional, implicada en la cohesió social– d’un barri que, en pocs anys, va veure com la seva radiografia social canviava arran de l’onada migratòria de la primera dècada del 2000. Segons l’Informe Estadístic de l’Ajuntament La població estrangera a Barcelona –amb dades de gener de 2014— avui el 40% de la població del Poble-sec és d’origen immigrat. El col·lectiu de nouvinguts més nombrós és el pakistanès, que representa el 16,9% dels habitants —2.120 persones, exactament— unes dades que contrasten amb els 10 pakistanesos registrats a Pedralbes o els sis de Sarrià. Aquesta distribució desigual de la població nouvinguda ha estat tot un repte social pels barris més populars de la ciutat. El Poble-sec, malgrat les dificultats, ha estat capaç de fer-ne una lectura en clau d’oportunitat. “El barri és multicultural i això sempre és una riquesa, només cal mirar Brooklyn, a Nova York, o Brixton i Hackney, a Londres, que sovint se’ns presenten com els referents de la creació artística”, expliquen els impulsors de La Contra. En la mateixa línia, Esther García, tècnica del Pla Comunitari del Poble-sec, destaca la suma entre el teixit associatiu tradicional i l’onada de noves iniciatives alternatives com una de les fórmules que expliquen l’accent social de l’art del barri. “Mentre que a d’altres zones de la ciutat cal buscar sota les pedres iniciatives comunitàries, aquí el que ens costa és gestionar o acompanyar la quantitat de projectes que hi conviuen”.

 

Do d’Acords i Rua Xic, made in Poble-sec

Les dues sumen quatre anys i les dues s’han convertit en un referent en els seus àmbits. Do d’Acords és el nom de l’Orquestra Infantil i Juvenil del Poble-sec, una iniciativa de l’associació Integra Sons, instal·lada al Centre Cultural Albareda. L’èxit d’aquesta orquestra rau en la sinergia entre la comunitat educativa del barri i l’equip pedagògic de l’associació, que ha permès que els infants més vulnerables tinguin accés a la música. “El que més m’interessa és que els nens siguin creadors; no formo intèrprets, sinó creadors. I crec que aquesta és la necessitat més gran d’Europa avui dia: formar líders positius”, explica el músic i pedagog Pablo Persico, impulsor d’aquest projecte.

web2_inter

Projecte sociocultural Do d’Acords (Integra Sons), creació musical comunitària / A.Fernández / M.Pich

Sense marxar gaire lluny, trobem l’espai Marabal (c./ Bòbila,7), una organització que treballa amb les arts del cos com a mitjà creatiu i de creixement personal. Entre les seves activitats, destaquen projectes comunitaris com la Rua Xic Escena, que ha treballat a través del teatre la interculturalitat. “Durant les sessions setmanals hem anat comprovant com la interacció personal entre veïns de diferents cultures propicia el coneixement mutu i facilita una millor convivència”, explica l’actor i pedagog Joel Álvarez, que des de fa una dècada realitza tallers de teatre social per a joves i adults. “Hem escenificat les mateixes problemàtiques que condicionen aquesta convivència en el dia a dia del Poble-sec, per tal d’encarar-les i resoldre-les”, conclou.

Els balcons, polèmics en el passat, expressen diversitat

Un balcó del barri, l'any 2009 / J.Herrera

Un balcó del barri, l’any 2009 / J.Herrera

La interculturalitat que caracteritza el barri ha estat el tema escollit –a més de per la Rua Xic 2014— també per al concurs de guarniment de balcons i façanes que acompanya l’arribada de la Festa Major. Enguany, a més, s’estén a finestres i aparadors. La iniciativa, que impulsa el Pla Comunitari –el braç social de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec— pretén posar en valor la diversitat cultural del barri que, fa uns anys, va servir de pretext per qüestionar-ne la convivència. La feina de les entitats en favor de la cohesió social va quedar entorpida arran de la campanya Volem un barri digne que aleshores també va tenyir alguns balcons del barri, però amb pancartes que lluïen aquest lema inscrit, en al·lusió a diferents problemàtiques de convivència, entre elles la immigració, tal i com recullen els mitjans que aleshores van cobrir la notícia. Han passat cinc anys d’aquell capítol i avui una amplia varietat d’iniciatives artístiques han contribuït ha fer del Poble-sec un entorn més creatiu i més inclusiu.

Entitats com les esmentades conceben el fet cultural com a motor social i element de cohesió. De fet, la Taula de Convivència –una iniciativa municipal— ha trobat en aquestes propostes creatives la millor eina per estimular els col·lectius de nouvinguts que, a poc a poc, han anat apropant-se a les propostes del barri. Investigacions fetes al Regne Unit, França i Veneçuela proven la capacitat de les arts en la transformació social de les comunitats. El Poble-sec, d’una aparent dificultat, n’està fent avantguarda.

Societat

Continua la investigació de les quatre violacions

Les víctimes descriuen l’agressor com un home jove, corpulent i amb una actitud agressiva

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra continuen amb la investigació oberta per localitzar al responsable o responsables de les darreres violacions que s’han produït al Poble-sec. Fins a quatre dones han sigut víctimes en els darrers mesos d’un agressor que, segons l’han descrit, es tractaria d’un home jove corpulent i amb una actitud agressiva. Tot i que la majoria de vegades aquesta mena de successos es relacionen amb noies joves, entre les quatre víctimes hi ha una dona que supera els 70 anys.

Tot i que el cas segueix obert, s’ha de posar de relleu que l’activitat del violador s’ha frenat en les darrers setmanes. Els primers casos es van produir el 21 i el 24 d’octubre pel parc de la muntanya de Montjuïc. Més concretament, la primera en un punt proper al carrer de Palaudaries i la segona la van trobar alterada caminant pel carrer de Vila i Vilà (tot i que l’agressió es va produir a la falda de la muntanya).

Pel que fa a la tercera, aquesta va ser assaltada molt a prop del passeig de la Vinyeta el diumenge 25 de novembre i la quarta víctima es va produir el 4 de desembre al Parc del Mirador, tal com ha publicat El Periódico de Catalunya. Es dóna la paradoxa que totes quatre passejaven el gos, fet que ha generat cert temor a passejar per la zona en hores compromeses. Tot i això, des de fa setmanes els Mossos d’Esquadra han establert un dispositiu a la zona per detenir al depredador sexual.

Les dades de la xacra

Segons les dades oficials, només a la primera meitat del passat 2018 es va registrar un increment del 30% de les violacions i els abusos sexuals a Barcelona, en les que una de cada quatre dones hi havia una menor implicada. Ja l’any 2017 es van registrar dues agressions sexuals al dia i en el 48% dels casos denunciats, els homes tenien entre 17 i 33 anys. Encara que es cregui que la major part de les violacions succeeixen a l’espai públic, com les darreres quatre produïdes a Montjuïc, s’ha de posar de relleu que més de la meitat de les violacions es produeixen als domicilis.

Continua llegint

Societat

Les lluites del Sindicat de Barri

Han impulsat la campanya contra les dates obertes de desnonaments

Publicat

on

Són la resistència. Homes i dones que s’han anat organitzant per crear un espai de suport mutu, un lloc on reunir les lluites de totes les generacions i col·lectivitzar els problemes d’habitatge, de cures, de feina… Una comunitat, en definitiva, que vol fer visible totes les injustícies i situacions que estan invisibilitzades. El Sindicat de Barri (SdB) treballa amb diverses línies d’actuació, com la Xarxa d’Aliments que organitzen amb la complicitat d’alguns comerços del barri per ajudar als components del sindicat que tenen més dificultats econòmiques.

També hi ha un grup de dones, ja que bona part de les afectades són dones amb fills o amb persones que depenen d’elles. Moltes d’elles estan soles, no tenen papers i es troben en situacions de vulnerabilitat. Actualment, des del Sindicat també s’està iniciant un espai psicosocial “per abordar els processos emocionals que es deriven de tota violència que implica perdre la casa”, tal com explica la Silvia Abadía, membre del SdB.

La Cuineta del Poble-sec

El cas de la Cuineta del Poble-sec no deixa de ser un exemple paradigmàtic que il·lustra molt bé la realitat del barri pel que fa al petit comerç: un negoci familiar de cuina casolana està en perill perquè la nova propietària del local vol convertir l’edifici en pisos turístics i expulsar-ne a la família que hi treballa. “Hem estat fent molta pressió a la propietat però sembla que no vol moure fitxa. El contracte acaba a la primavera i nosaltres estem fent tota una campanya d’adhesions per visibilitzar aquest conflicte i aviat començarem a fer més pressió cap a la propietat”, diuen des del Sindicat.

La xacra dels desnonaments amb data oberta

Des de fa 4 mesos diversos grups d’habitatge de la ciutat, entre ells el SdB, impulsen la plataforma Prou desnonaments amb data oberta, que compta amb més de 200 entitats adherides. Els jutges, per evitar les concentracions de suport, donen als cossos policials dues setmanes de marge per poder actuar: “Això resulta en una indefensió de les veïnes i accentua molt més la situació d’inestabilitat” A més, els moviments solidaris d’habitatge ho tenen més difícil per actuar, ja que han d’estar durant 15 dies pendents de quan tindrà lloc el desnonament.

“Assenyalem directament a la jutgessa degana dels jutges d’instrucció de Barcelona que és qui està permetent aquesta pràctica il·legal, així com a tots els culpables d’això: bancs, fonts d’inversió, grans propietaris i també les institucions públiques”, indiquen des del Sdb.

Continua llegint

Societat

Canviar l’estil de vida dels ciutadans

Consum responsable als centres educatius

Publicat

on

La Xarxa Cooperasec i l’associació Som la Clau-Ecologia i Transició Urbana, han posat en marxa el projecte Compromís de Consum Responsable de les Escoles del Poble-Sec per contribuir a conscienciar els infants i adolescents respecte a les pràctiques i els valors del consum responsable i afavorir l’adopció dels hàbits de sostenibilitat per part de les comunitats. Han participat les escoles Mossèn Jacint Verdaguer, Tres Pins i l’institut XXV Olimpíada i s’ha treballat per donar a conèixer als més joves quins mitjans tenen, a la seva escola i el seu barri, per aconseguir un consum responsable.

Sensibilitzar els alumnes

El primer pas va consistir a explicar, amb material visual, la crisi ambiental, tractant temes com el canvi climàtic, el malbaratament alimentari i el mar de plàstic: “Primer els hem ensenyat fotos i després hem mirat quines són les solucions que es poden aplicar des de la nostra escala com a ciutadans. Tot es pot resumir en viure d’una altra manera, d’una forma menys materialista”, explica la Chiara Monterotti, tècnica del projecte. En una segona fase, els alumnes més grans han treballat per grups ideant estratègies per reduir el consum energètic, d’aigua, d’aliments i de material escolar.

Jornada de presentació

Les conclusions a les quals han arribat els alumnes que han participat en el projecte s’han recollit en uns informes i el 14 de desembre va tenir lloc una jornada al Centre Cívic El Sortidor, on 33 alumnes van explicar al públic les millores que volien aportar a les escoles. A més, els participants van fer uns dibuixos en relació al consum responsable i l’ecologia que estan exposats a la primera planta del centre cívic. “Hem comprovat que els més joves són molt sensibles a aquests temes i que entenen molt bé la situació límit que vivim”, diu la Chiara. El professor Xavier Benito, de l’escola Jacint Verdaguer, afegeix que els alumnes “s’ho han pres com una activitat molt interessant i han tingut molta iniciativa per participar-hi. Hem intentat fer propostes realistes i això els ha engrescat. Ara programarem els objectius perquè es comencin a aplicar a l’escola”. Amb tot, l’objectiu final del projecte passa per “motivar els ciutadans del futur a escollir, quan siguin adults, un canvi del seu estil de vida, on es posi la vida al centre de tot i es col·labori en lloc de competir”, diuen els impulsors del projecte.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.