Oriol Granados (Centre d’Estudis de Montjuïc) / Aquesta ha estat, sens dubte, una de les línies d’autobús més emblemàtiques de La Marina i resultat de les nombroses reivindicacions veïnals d’un barri molt populós, aïllat i amb una clarissima manca de comunicacions amb de la resta de la ciutat.
El seu precedent enquant al número va ser un tramvia que inicialment feia el trajecte de plaça d’Espanya a Magòria, a prop de la fàbrica Batlló. Aquest tramvia de via estreta va néixer el 1901 amb tracció animal o de sang. El 1907, amb distintiu de color blau, es va electrificar, i el 1911, en ser absorbit per la Companyia General de Tranvias (CGT), el seu recorregut es va ampliar des de la plaça de Catalunya a la plaça de les Arenes i a l’estació de Magòria, i se li va incorporar el número 9 sobre el seu antic distintiu blau. Aquest número, fins aleshores, l’havia portat un altre tramvia que comunicava la plaça de Sarrià amb l’estació Peu del Funicular de Vallvidrera.
Quan el 1912 es va inaugurar el ferrocarril de Barcelona a Martorell – Camino de Hierro del Nordeste de España-, el tramvia permetia l’enllaç des de l’estació de Magòria fins a la plaça d’Espanya, lloc on, a partir de 1926, es podia connectar amb el Metropolitano Transversal (avui la línia 1 del Metro). Aquest línia va ser suprimida el 1936.
Últim dia de la L9, a la parada de la Plaça del Nou i a la Plaça de Catalunya
L’increment de la població a la Marina, que va suposar la construcció d’un nou barri per als treballadors de la factoria SEAT, va comportar també que el 1958 es reforcessin les línies d’autobusos que circulaven cap a Can Tunis. A més, es va incorporar una nova línia que s’identificava amb la sigla Hbis. El 1964 van canviar la sigla pel número 9, que ha conservat fins el passat dia 14 de setembre.
Aquesta línia enllaçava la plaça d’Espanya i l’extrem final del passeig de la Zona Franca, el carrer del Cisell, on donava la volta per fer el trajecte de tornada. El 1970, amb la plaça de la Fragua, al Prat Vermell, ja urbanitzada, es convertí en el seu final de trajecte. Des d’aleshores els veïns ja no havien d’anar fins a l’edifici de l’Asil per trobar l’autobús. El 1980, les reivindicacions del poblat barri Eduard Aunós van propiciar que se’n modifiqués el nom. Per això avui és coneguda com la plaça del Nou.
El 1967 la línia 9, que va perllongar el seu recorregut fins a la plaça de la Universitat, es va reforçar amb la 109, que feia el mateix recorregut. A partir de 1968, però, va allargar l’itinerari fins a la zona industrial i logística de la Zona Franca.
Des del 1969, moment en què es construeixen unes andanes d’inici al carrer de Bergara, el 9 s’apropa a la plaça de Catalunya i, finalment, aquesta plaça va constituir el seu inici de trajecte, Ara ha esta substituït pel H16 de la nova xarxa ortogonal, mantenint el seu final a la emblemàtica plaça del Nou, però perllongant el seu trajecte fins al Forum- Diagonal Mar. L’itinerari presenta algunes variants respecte a l’anterior entre La Marina del Prat Vermell i la plaça de Catalunya, on, a més, abandona la seva parada d’inici anterior, ara translladada al costat mar de la plaça, per proseguir pel carrer de Fontanella en dirección al seu nou final: Diagonal Mar. El passat diumenge un grup de veïns i del Centre d’Estudis de Montjuïc varen voler fer un últim viatge de comiat.