La Plataforma Salvem el Teatre Arnau adverteix del “perill” de deixar degradar l’edifici. El regidor Ciurana es mostra “optimista” de cara al futur del local
@4Tito4 / Ja fa una dècada que a la Plaça de Raquel Meller s’hi veu la mateixa imatge: el Teatre Arnau tancat. Amb el pas del temps, l’edifici s’ha anat deteriorant i s’ha hagut d’apuntalar per garantir que no és una amenaça. I aquest és el “perill” que alerta el promotor de la Plataforma Salvem el Teatre Arnau, Enric H. March, i continua, “l’immoble es pot desgastar fins a tal punt que es declari impossible de rehabilitar i es tiri a terra. Aleshores, ens quedem sense edifici”. El Tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana, condiciona la recuperació de l’Arnau a la millora econòmica del país “perquè és un espai clau, té una situació idònia i una història al darrere” i afegeix, “vull ser optimista”.
La façana del Teatre Arnau s’amaga entre andamis i les branques dels arbres / Albert Hernàndez
Des de l’Ajuntament de Barcelona s’han mantingut, des de fa una mica més d’un any, converses “amb coneguts operadors de les arts escèniques” de la ciutat i això demostra l’interès que desperta, però el mateix Ciurana comprèn que és “una decisió de molts milions d’euros i s’ha de meditar bé”. I és que, segons el consistori, la reconstrucció s’elevaria als 10 milions d’euros. Per aquest motiu, apunta el regidor, “estem disposats a fer una cessió llarga a qui se’n faci càrrec”. Un punt que desperta dubtes al impulsor de preservar el Teatre Arnau, “l’ajuntament ha de tenir la paella pel mànec. S’ha d’implicar, no pot cedir l’espai i desentendre’s”. La seva proposta és fer un museu de les arts escèniques i de la història del Paral·lel amb documents i obres com les de l’exposició del CCCB, El Paral·lel 1894-1936: Barcelona i l’espectacle de la modernitat, “que tan bona acollida va tenir”, afirma March. Però Ciurana considera que l’ús “ha de ser proporcional a l’inversió”.
La gran reforma que s’està fent a l’Avinguda del Paral·lel no contempla cap acció sobre el teatre. “La prioritat és arreglar l’espai públic, per a la gent”, apunta el regidor de Cultura, i continua, “fent això, l’Arnau també trobarà la seva sortida”. Sigui com sigui, tocarà fer el mateix que aquests últims deu anys: esperar.
Deu anys d’incerteses
Des del tancament definitiu, el Teatre Arnau ha viscut molts capítols. De tots els colors. El 2006 es va produir una ocupació simbòlica per reclamar la seva recuperació. Un any més tard, l’Ajuntament de Barcelona va engegar la maquinària per expropiar-lo, però els propietaris l’havien venut a l’Església Cristiana Xinesa, que d’aquesta manera traslladava la seva seu de l’Eixample, però una falta de permisos no els va permetre canviar-se. Així que l’alcalde d’aleshores, Jordi Hereu, a principis del 2011, anunciava la compra del teatre per una mica més de 2 milions d’euros. “L’hem acabat de pagar en aquest mandat”, subratlla l’actual regidor de Cultura, Jaume Ciurana. La finalitat de tal compra era, en paraules d’Hereu, “convertir el Paral·lel en un punt de trobada dels barris i un dels grans eixos culturals de Barcelona”. Poc després, a finals del 2012, la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, obria un expedient d’ofici pel mal estat de l’edifici. Fins a la data, aquest organisme no ha rebut resposta de l’Ajuntament de Barcelona, però aquest confirma haver destinat 250.000€ per consolidar la façana.