Connecta amb nosaltres

Entitats

Ana Menéndez: “Des de la crítica es remouen més les consciències”

Publicat

on

@molina_jordi / Ana Menéndez (Oviedo, 1963) concedeix la seva primera entrevista a ZONA SEC des que és va ser nomenada, aquest estiu, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Després d’anys d’alçar la veu al Poble-sec, aquesta pianista de professió fa el salt a la màxima entitat representativa del moviment veïnal barceloní.

Comencem pel turisme i el risc de gentrificació. El Poble-sec té un problema?
És un fenomen que veig amb preocupació. A Blai la problemàtica ha estat intensiva i no s’han adoptat decisions fins ara. S’ha continuat donant llicencies, incomprensiblement, i no hi ha un pla clar.

Sembla que la normativa no es compleix. Apareixen bars com a bolets!

Nosaltres vèiem la moratòria de llicencies molt necessària. Creiem que s’ha de mantenir, malgrat les pressions increïbles que s’estan veient. Blai té molt difícil tornar enrere. El rival és un sector privat molt fort, al qual li hem permès que es faci fort. Com tanques ara tots aquets bars? Cal un pla ambiciós i valent per a Blai.

Ana_Menendez_11

Ana Menéndez, a la plaça del Sortidor, en un moment de l’entrevista / Sandra Lázaro

El turisme és un risc o una riquesa?

Està demostrat arreu del món que el turisme pot ser depredador. Les cadenes imposen les seves franquícies, i el comerç de proximitat s’ha de protegir amb altres mesures, com un pla treballat des del territori, sense falses expectatives. L’allau de turistes no és casual. La intensitat del creixement dels creuers i del port hi té molt a veure.

Com està Montjuïc, el pulmó verd que tan ha defensat?

Vam aconseguir una modificació del TGM, aprovada a finals del 2013, que va aturar la tendència de que la muntanya acollís tot tipus d’equipaments. Però no s’ha aconseguit el 100%. Hi ha zones susceptibles de jugar amb elles al pla urbanístic. Però dit això, és veritat que la resta queda protegit, molt més que Collserola, per exemple.

Ha sentit sempre el suport de tot el moviment veïnal i associatiu del Poble-sec?

Tothom és necessari i tothom té la seva funció, per tant no tenim perquè retreure’ns els uns als altres ni la representativitat, ni l’abast de l’acció. Fa falta la critica i també cobrir una funció vertebradora. Les dues coses són importants. Ara, jo sóc del parer que des de la critica és remouen més les consciències.

El teixit associatiu, perquè sigui crític i lliure, pot ser subvencionat?

No al cent per cent. Per la meva experiència a la Satalia li puc dir que la quota, tot i ser molt simbòlica, fidelitza. Em sembla bé que es subvencionin programes, però també és important que l’entitat no depengui només de la subvenció.

Vostè prové del moviment veïnal d’arrel tradicional, però ha col·laborat amb col·lectius assemblearis emergents. Com s’han de relacionar aquests dos mons?

Hi ha d’haver molta més confiança. Tots estem interessats en el bé públic, amb metodologies diferents, però tots pretenem el mateix: abordar les desigualtats i millorar la ciutat. Ara bé, és veritat que per part dels moviments nous hi ha una recança justificada perquè el moviment veïnal tradicional ha demostrat, de vegades, no tenir prou bona la salut. Cal reconèixer, però, que moltes AV sí que s’han renovat.
I la relació dels agents veïnals amb les institucions?

En aquest temps he après que amb l’administració s’ha de ser molt combatiu, però sobretot s’ha de ser col·laboratiu. No es pot ser nomes crític. Hem de buscar factors de solució, perquè es aquí on esta la raó d’existència.

Com valora els primers 100 dies de Colau?

Crec que estem una mica accelerats amb les valoracions. En part, perquè estem condicionats per la pressió que fa l’oposició. En alguns moments amb un comportament irresponsable i acusador. Trias va tenir un any de marge, no cent dies, per arribar a fer-se amb les tasques de govern. Va trigar gairebé dos anys per aprovar un PAM –Pla d’Actuació Municipal– o un PIM –Pla d’Inversió Municipal–. I això que eren 14 regidors i tots ells portaven molts anys a l’Ajuntament.
Però vostè, com veu els primers mesos…

S’han pres mesures més simbòliques que resolutives. Per exemple, en el pla de mesures contra la pobresa hi ha un munt d’inputs ben intencionats, ara falta acompanyar-los de pressupost i de mesures concretes. Són 100 dies que serveixen de ben poc en quant a accions de govern, però és normal. S’està creant una certa sensació de paràlisi que no es certa, perquè quan mires les ordres del dia dels plenaris veus, clarament, que s’està treballant, i a bon ritme.

Hi ha el risc de que ara que governa una activista com Ada Colau, la FAVB perdi l’esperit crític que tan l’ha caracteritzat?

És una dificultat. No neguem que ens la sentim ideològicament més propera que a Xavier Trias. Però si el moviment veïnal té alguna virtut és que el seu ADN és conciliador de ideologies. No totes les associacions de veïns són d’esquerres. N’hi ha de dretes i ens hem hagut d’entendre, com ens hem d’entendre amb tothom. La FAVB sabrà estar al seu lloc.

Continua llegint

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024