@molina_jordi / Ana Menéndez (Oviedo, 1963) concedeix la seva primera entrevista a ZONA SEC des que és va ser nomenada, aquest estiu, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Després d’anys d’alçar la veu al Poble-sec, aquesta pianista de professió fa el salt a la màxima entitat representativa del moviment veïnal barceloní.
Comencem pel turisme i el risc de gentrificació. El Poble-sec té un problema?
És un fenomen que veig amb preocupació. A Blai la problemàtica ha estat intensiva i no s’han adoptat decisions fins ara. S’ha continuat donant llicencies, incomprensiblement, i no hi ha un pla clar.
Sembla que la normativa no es compleix. Apareixen bars com a bolets!
Nosaltres vèiem la moratòria de llicencies molt necessària. Creiem que s’ha de mantenir, malgrat les pressions increïbles que s’estan veient. Blai té molt difícil tornar enrere. El rival és un sector privat molt fort, al qual li hem permès que es faci fort. Com tanques ara tots aquets bars? Cal un pla ambiciós i valent per a Blai.
Ana Menéndez, a la plaça del Sortidor, en un moment de l’entrevista / Sandra Lázaro
El turisme és un risc o una riquesa?
Està demostrat arreu del món que el turisme pot ser depredador. Les cadenes imposen les seves franquícies, i el comerç de proximitat s’ha de protegir amb altres mesures, com un pla treballat des del territori, sense falses expectatives. L’allau de turistes no és casual. La intensitat del creixement dels creuers i del port hi té molt a veure.
Com està Montjuïc, el pulmó verd que tan ha defensat?
Vam aconseguir una modificació del TGM, aprovada a finals del 2013, que va aturar la tendència de que la muntanya acollís tot tipus d’equipaments. Però no s’ha aconseguit el 100%. Hi ha zones susceptibles de jugar amb elles al pla urbanístic. Però dit això, és veritat que la resta queda protegit, molt més que Collserola, per exemple.
Ha sentit sempre el suport de tot el moviment veïnal i associatiu del Poble-sec?
Tothom és necessari i tothom té la seva funció, per tant no tenim perquè retreure’ns els uns als altres ni la representativitat, ni l’abast de l’acció. Fa falta la critica i també cobrir una funció vertebradora. Les dues coses són importants. Ara, jo sóc del parer que des de la critica és remouen més les consciències.
El teixit associatiu, perquè sigui crític i lliure, pot ser subvencionat?
No al cent per cent. Per la meva experiència a la Satalia li puc dir que la quota, tot i ser molt simbòlica, fidelitza. Em sembla bé que es subvencionin programes, però també és important que l’entitat no depengui només de la subvenció.
Vostè prové del moviment veïnal d’arrel tradicional, però ha col·laborat amb col·lectius assemblearis emergents. Com s’han de relacionar aquests dos mons?
Hi ha d’haver molta més confiança. Tots estem interessats en el bé públic, amb metodologies diferents, però tots pretenem el mateix: abordar les desigualtats i millorar la ciutat. Ara bé, és veritat que per part dels moviments nous hi ha una recança justificada perquè el moviment veïnal tradicional ha demostrat, de vegades, no tenir prou bona la salut. Cal reconèixer, però, que moltes AV sí que s’han renovat.
I la relació dels agents veïnals amb les institucions?
En aquest temps he après que amb l’administració s’ha de ser molt combatiu, però sobretot s’ha de ser col·laboratiu. No es pot ser nomes crític. Hem de buscar factors de solució, perquè es aquí on esta la raó d’existència.
Com valora els primers 100 dies de Colau?
Crec que estem una mica accelerats amb les valoracions. En part, perquè estem condicionats per la pressió que fa l’oposició. En alguns moments amb un comportament irresponsable i acusador. Trias va tenir un any de marge, no cent dies, per arribar a fer-se amb les tasques de govern. Va trigar gairebé dos anys per aprovar un PAM –Pla d’Actuació Municipal– o un PIM –Pla d’Inversió Municipal–. I això que eren 14 regidors i tots ells portaven molts anys a l’Ajuntament.
Però vostè, com veu els primers mesos…
S’han pres mesures més simbòliques que resolutives. Per exemple, en el pla de mesures contra la pobresa hi ha un munt d’inputs ben intencionats, ara falta acompanyar-los de pressupost i de mesures concretes. Són 100 dies que serveixen de ben poc en quant a accions de govern, però és normal. S’està creant una certa sensació de paràlisi que no es certa, perquè quan mires les ordres del dia dels plenaris veus, clarament, que s’està treballant, i a bon ritme.
Hi ha el risc de que ara que governa una activista com Ada Colau, la FAVB perdi l’esperit crític que tan l’ha caracteritzat?
És una dificultat. No neguem que ens la sentim ideològicament més propera que a Xavier Trias. Però si el moviment veïnal té alguna virtut és que el seu ADN és conciliador de ideologies. No totes les associacions de veïns són d’esquerres. N’hi ha de dretes i ens hem hagut d’entendre, com ens hem d’entendre amb tothom. La FAVB sabrà estar al seu lloc.