Connecta amb nosaltres

Societat

El veïnat diu prou i s’organitza per recuperar la pau a Blai

Publicat

on

Coneixem la història d’Emilio Casas, un avi de 87 anys, que seu cada matí a un piló de Blai com a protesta per la manca de bancs públics

@molina_jordi / L’Emilio Casas va néixer al número 53 de Poeta Cabanyes. Avui viu al 22 del mateix carrer. En els seus 87 anys de vida ha vist com el barri canviava, Guerra Civil inclosa. La seva dona, Francisca Soler, té la mateixa edat i viuen junts. Pràcticament no van més enllà del Paral·lel i cada cop els costa més caminar. El carrer Blai és el seu eix de referència. El carrer peatonal que havien esperat durant anys. L’edat no els ha amargat el caràcter i no tenen males paraules pels turistes. Ni pels immigrants. Toleren el soroll, tot i que consideren que és excessiu, però demanen una sola cosa: “M’agradaria poder seure al carrer Blai, sense pagar, i llegir el diari”.

En Miquel Montoliu, un altre veí, té una filla. A aquest pare de família viure a Blai li surt molt car. “M’he fet un doble vidre per aïllar el soroll i que la nena pugui dormir. Però és clar, passar tot el dia tancats no ens agrada i hi ha moments de l’any que fa calor. Total, que ens hem hagut d’instal·lar, a més a més, aire condicionat”. A més, durant molts mesos ha anat col·lacionat les denúncies que ha interposat a la Guardà Urbana. Com que no rebia resposta, un dia s’hi va apropar i les havien perdut. Els hi va portar còpia de totes les instàncies. “Al cap d’un temps van venir uns inspectors al barri un dilluns al matí, quan no hi ha soroll, i em van tractar d’exagerat”.

portada_2

Emilio Casas, veí de Blai de 87 anys, seu a un piló automàtic del carrer Blai per manca de basncs públics

El cas del Miquel o l’avi Casas no són casos aïllats. Són exemples de les molèsties quotidianes d’un carrer que, en paraules de qui va ser president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Amadeu Quintana, “ha mort d’èxit”. L’actual cap de la Cordi, Josep Guzmán, apunta al nou Ajuntament: “Nosaltres no anirem al Paral·lel a aturar el trànsit, però no és coherent que durant el mandat anterior fessin tant de soroll i ara sigui gairebé impossible parlar amb els responsables municipals”. De fet, la queixa de Guzmán no és aïllada. La petjada de Jaume Asens al barri, de moment i segons totes les entitats, és força discreta.

El veïnat s’organitza

L’obertura de nous bars al carrer Blai després de la suspensió de llicències ha fet saltar totes les alarmes. Més encara després d’un estiu dur. Amb aquest teló de fons, veïns del barri van celebrar una reunió per abordar possibles solucions per a Blai. Una trobada, celebrada el dia 8 d’octubre a la Biblioteca Francesc Boix, on hi van assistir membres de les principals organitzacions veïnals i associatives del barri.

Entre les solucions, els veïns demanen l’aturada de noves terrasses i bars a Blai. “Hem vist com després del Pla d’Usos s’han posat almenys tres bars més. Cal una inspecció de llicències a l’entitat que les ha atorgat irregularment, l’ECA”, ens explica Thais Bonilla, vinculada a la plataforma Som Paral·lel i veïna de Blai.

Sobre les terrasses, la proposta veïnal vol que l’horari es redueixi una hora els dissabtes i divendres, és a dir, que es tanqui a les 12:00pm i no a la 1:00am com ara. I, a poder ser, a les 23h entre setmana. Una de les propostes més aplaudides durant la trobada va ser la de “Blai, zona lliure de terrasses”. Si prospera, els veïns podrien gaudir dues vegades al mes de l’eix Blai-Blesa sense les terrasses.

foto_p3_Blai

El senyor Emilio Casas, en la reunió de veïns de Blai, a la biblioteca / Saioa Baleztena

 

Pel que fa al xivarri, els veïns de Blai demanen vidres antisoroll, donant prioritat a les persones que viuen en els pisos més baixos. I van una passa més enllà. Que el cost dels vidres antisoroll i la instal·lació corri a càrrec dels mateixos bars, a través d’un augment en el preu de la terrassa per bar. I que aquesta instal·lació la faci amb una empresa instal·ladora del barri per afavorir el comerç de proximitat.

La trobada del 8 d’octubre va comptar amb la testimonial participació d’un restaurant, que es va interessar pel malestar dels veïns. L’Elisabet, de Lia den Vicius (Blai, 28), va posar en valor la trajectòria i la comprensió d’alguns comerços que sí que volen cuidar el barri, al marge de complir amb la normativa. “No podem posar tots els bars al mateix sac, no ajuda i només ens confronta. La solució ha de ser compartida”.

Amb aquesta cimera veïnal, la pilota passa ara a la teulada de l’Ajuntament, que segons fonts consultades per aquest mitjà, té previst obrir un procés participatiu per a redactar la nova ordenança de terrasses. És aviat, encara, per saber quin paper es reserva als veïns, que reclamen una “participació decisòria” en la regulació del proper any. “No ens podem oblidar de la gentrificació com a gran problemàtica del barri”, recorda Bonilla. “No és casualitat que Blai sigui una zona tan saturada quan s’està fent del Poble sec un barri de moda amb molta inversió privada”.

hotel_brummell

L’Hotel Brummel, a Nou de la Rambla

Hotels que conviden als veïns a marxar

L’hotel Brummell del carrer Nou de la Rambla ha proposat als veïns del bloc contigu una suma important de diners si abandonen el seu domicili. La proposta neix de la voluntat d’ampliar el negoci del hotel, en sintonia amb la voluntat del propietari de vendre l’edifici amb el que l’hotel comparteix paret. El personal d’aquest hotel, que fa sis mesos que és al barri, ofereix 20 mil euros a més de trobar un nou pis als veïns, que mantindrien el seu lloguer de renta antiga.

En una visita de ZONA SEC a aquest hotel, el personal de recepció assegura voler actuar “amb transparència” davant el veïnat, conscients del moment delicat que viu el barri en relació a l’impacte turístic. A més, apunta que hi ha una plaga de paràsits a l’edifici que volen comprar, motiu pel qual, entenen, que els inquilins haurien d’acceptar l’oferta. Entre les tres famílies que hi viuen, de moment, hi ha diferents opinions. “Això és casa meva i jo no em moc d’aquí”, explica un veí a aquest diari, que prefereix guardar l’anonimat.

Continua llegint

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024