Connecta amb nosaltres

Entitats

Verónica Blume: “L’estrès és el mal més comú de la nostra era”

Publicat

on

Verónica Blume, model i impulsora del centre de ioga The Garage

IMGP6209 (2)

Verónica Blume, al seu centre de ioga recentment inaugurat al Poble-sec / J.M.

@molina_jordi / De pare alemany i mare uruguaiana, Verónica Blume (Waldshut, 1977) va créixer a Barcelona abans de convertir-se en una de les top models més populars d’Espanya durant els 90. La seva melena rossa i els seus sensuals ulls blaus expliquen part d’un èxit que sempre ha mantingut aliè del món més groc. Avui dirigeix ​​The Garage (Carrer Magalhães, 2) el seu centre de ioga ubicat al Poble-sec.

“Per estar bé amb un mateix cal estar bé per dins i per fora”, se sol dir. Vostè ha seguit el refrany fil per randa: estat model i ara té un centre de ioga…

És una d’aquelles frases que semblen un tòpic, però sempre hi sol haver una raó per la qual existeixen els clixés. I, en aquest cas, no podria ser més encertat. Tinc comprovat que, quan un es cuida per dins i per fora, l’experiència de viure es gestiona amb molta més fluïdesa. Tenim un poder molt més gran del que ens pensem sobre la realitat.

Per què un centre de ioga al Poble-sec?

¿I per què no? Em vaig enamorar d’aquest garatge que avui és The Garage. Crec que el Poble-sec és un barri que està vivint un moment d’expansió important, però que segueix sent autèntic. Encara m’estic integrant, però pel poc temps que porto aquí, crec que els veïns són respectuosos i curiosos: ens visiten, treuen el cap, pregunten…

Què trobem a The Garage?

El Ioga és una de les nostres activitats principals, però a The Garage hi caben molt més coses. No ens lliguem a cap estil determinat, pensem que hi ha un ioga per a cada individu. Fem des de sessions personalitzades fins a workshops, passant per exposicions i esdeveniments.

¿Després d’anys de llums i focus, què suposa per a vostè aquest centre?

És molt més que una feina. Quan vaig ser mare, per exemple, no volia que el meu fill estigués gaires hores sense mi o amb una cangur. Ara em passa el mateix, no vull obrir un centre amb el meu nom i no ser-hi al cent per cent. Aquest projecte ha envaït la meva vida d’una manera nova, diferent, obrint-me a una nova dimensió de ritme frenètic, reunions, pressupostos, i decisions… moltes decisions!. Estic coneixent una altra perspectiva del món laboral, en la qual sóc molt més partícip de tot procés.

blume_p7

Blume posa per a Zona Sec / J.M,

 

I com ho porta?

Molt bé! Com a model hi havia un estrès important, però més personal, més relacionat amb una inestabilitat constant o amb la imatge. Ara és diferent, és més madur, més estable i molt més racional.

L’estrès… Anem massa estressats?

Diria que l’estrès és el mal més comú de la nostra era. Com totes les emocions, es manifesta en el pla físic, també. A alguns se’ns carreguen les espatlles, altres es desconnecten del seu món emocional i es perden en un espiral… Hem de cuidar les nostres emocions i això és part del que fem aquí.

El Poble-sec ha rebut darrerament l’impacte del turisme, no sempre sostenible. Vostè que hi entén del tema… Creu que li fa falta més pau interior?

El Poble-sec és un barri que coneixia poc, però que en poc temps m’ha conquistat totalment. Passejo pels seus carrers i, sí, sento pau interior. Hem de pensar que és un racó de Barcelona privilegiat, un lloc obert a la muntanya i al mar, on es respira un bon aire i on hi ha tradició i valors familiars… El problema del turisme no sostenible ens afecta com a veïns i afecta a tota la ciutat, Poble-sec inclòs, però crec que encara continua sent una joia molt ben conservada.

Quins riscos té la carrera d’una model quan arriba als 40?

Als 40?! Els riscos per a la carrera d’una model comencen als 25 anys! És una carrera que sol ser curta i intensa. És un ritme frenètic i una metxa que es crema ràpid. Amb 40 pots continuar fent algun treball, però és estrany que sigui l’activitat principal …

I en el teu cas?

Em considero molt afortunada de continuar treballant en el món de la moda de forma puntual. Quan una dona madura sap millor qui és. En el meu cas això es tradueix en què gaudeixo molt més dels treballs que em surten i dels reptes que abordo.

Què pensa quan s’associa una certa frivolitat a les models?

Doncs que som dones normals i corrents. Sí que hi pot haver casos en predomini aquesta frivolitat, però hi ha de tot. Segur que si anem a una oficina qualsevol, ens trobarem a gent més i menys culta. En el meu cas, he intentat mantenir una trajectòria coherent, allunyada del soroll de la premsa rosa. Fa molts anys que escric sobre benestar, i ja fa 13 anys que em vaig formar com a professora de ioga.

Continua llegint

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024