Connecta amb nosaltres

Societat

La lluita transsexual

Publicat

on

La majoria d’adolescents transsexuals pateixen assetjament a l’escola. Les traves administratives i mèdiques els impedeixen gaudir d’una situació d’igualtat.

@Pruna_ana / Durant els últims mesos l’homofòbia i la transfòbia han esdevingut temes que, per tristos motius, estan a l’ordre del dia. Tot just comencem a ser conscients que la intolerància és un problema que mata, tal com s’ha demostrat amb el cas del recentment desaparegut Alan, però com a societat encara queda molt camí per recórrer fins aconseguir normalitzar la relació amb les persones que ja no conviuen amb el gènere que els va ser imposat al néixer.

Transfòbia 2

La mort de l’Alan ha generat una onada de solidaritat entre la comunitat educativa

ZONA SEC ha tingut l’oportunitat de parlar amb en Teo i l’Erik, dos nois transsexuals del barri que han volgut compartir amb nosaltres les seves preocupacions i els seus punts de vista sobre la situació actual de les persones transgènere. El concepte de transfòbia inclou molts tipus de discriminació: sovint no és necessari que una persona transsexual sigui explícitament vexada per saber que es troba en una situació d’inferioritat a nivell de tracte i d’oportunitats. Començant per l’escola, on encara avui en dia la majoria d’infants que no encaixen amb els estereotips de gènere pateixen episodis d’assetjament: “Cada dia passen coses molt greus a les escoles, l’índex de suïcidis d’adolescents trans i homosexuals és molt més gran que el d’adolescents heterosexuals”, lamenta l’Erik. En Teo afegeix: “L’assetjament té lloc perquè la societat ho legitima, perquè hi ha una idea de normalitat i anormalitat que situa les persones en relacions de poder”.

L’educació, la millor eina 

Ampliar el concepte de normalitat és, doncs, una de les tasques pendents especialment a les escoles, on tenen lloc la majoria de casos d’assetjament a infants i adolescents trans. La Cooperativa Fil a l’Agulla, que treballa al districte, organitza tallers i xerrades a les escoles per explicar què és ser transsexual. La Sara Carro, una de les integrants de Fil a l’Agulla alerta de les conductes d’intolerància que ja des de ben petits segueixen els nens: “El nivell d’homofòbia i transfòbia a les escoles i instituts de Catalunya és altíssim. Quan parlem d’homosexualitat les reaccions són molt fortes: nens que tenen ganes de vomitar, que se’n riuen, que criden… A l’institut la gent pateix molt per la seva expressió de gènere.”

Una de les tasques de la cooperativa consisteix en observar les dinàmiques a classe i adaptar els tallers segons els resultats: “Observem que moltes vegades les persones que estan més marginades en una aula són les que no responen a l’estereotip de noi o de noia”. Amb les famílies dels alumnes també fan sessions sobre els jocs i les joguines que posen a l’abast dels fills i sobre la importància d’acompanyar-los en els seus gustos des de petits, sent conscients que hi ha un condicionament exterior molt fort.

Algunes escoles, han començat a incorporar xerrades informatives per pares i alumnes sobre la transsexualitat, per evitar episodis d’assetjament. L’escola Magòria del Poble-sec és una d’elles, en Jaime González n’és el director: “Un nen de l’escola va fer la transició i, d’acord amb la seva família i diversos especialistes, ens va semblar convenient informar la resta del col·lectiu escolar sobre transsexualitat”. González es mostra satisfet amb la resposta de les famílies però afegeix que “els pares i els alumnes no tenen prou informació sobre el tema però això no és una causa per a què la conseqüència sigui el rebuig cap a la persona trans’’.

Sobre aquesta qüestió, en Teo es mostra especialment crític: “Sovint no és manca d’informació sinó una qüestió de manca de voluntat. La gent discrimina perquè vivim en una societat profundament binària, masclista i totalment travessada per les relacions de poder”, diu.

Continua llegint

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint

Societat

Vila i Vilà, atrapat entre obres interminables i facturació a la baixa

El projecte, que hauria d’estar enllestit des de fa anys, s’allargarà encara més: fins al segon semestre de 2026

Publicat

on

Al carrer Vila i Vilà s’han acostumat a la rasa oberta, el soroll de les màquines i les tanques que dificulten el pas. El que (fins fa poc) havia de finalitzar el juny del 2026, s’allargarà uns mesos més: les obres del nou col·lector no estaran enllestides fins al segon semestre de l’any vinent.

Els treballs, que es van iniciar el 2013 i que tenien una duració prevista de tres anys (res més lluny de la realitat), tenen com a objectiu evitar les inundacions que històricament han afectat el Paral·lel quan hi ha pluges intenses. Les tasques que duen a terme els operaris, però, ja han començat a provocar fins i tot talls esporàdics de subministraments bàsics (aigua i llum) als veïns i comerços de la zona.

“És una incompetència constant”, denuncia la poblesequina i activista, Emma Lladó: “Fuita d’aigua per tercera vegada i tots els comerços del carrer sense llum.”  Segons explica, aquesta situació es dona de manera sobtada i recurrent. En el mateix sentit, la també veïna, Encarna Galindo, relata que les obres també han començat a tenir afectacions sobre l’economia local: “A la fleca que tenim al carrer la facturació no els ha deixat de baixar i ara el lloguer ja se’ls fa difícil d’afrontar.”

Un altre aspecte que preocupa és la brutícia. Tal com critica Lladó, aquesta no fa més que créixer: “Quan van iniciar les obres, van traslladar els contenidors de Vila i Vilà als carrers veïns, i ara tota la brossa s’acumula aquí i no la recullen fins passada una setmana”.

Voreres de mínims per als vianants

La reducció de l’espai per accedir als comerços resulta “incòmode” segons explica la recepcionista de l’Hostal Bedmates, Tatiana Cuau. Lamenta que reben “moltes queixes dels clients que s’allotgen” i que el negoci es veu afectat, perquè “les males ressenyes augmenten”. També ho destaca des del restaurant Elche l’Alèxia Iborra, i detalla que s’han vist diversos cops “sense internet ni línia telefònica”, un fet que ha provocat que no poguessin “treballar com és habitual”. “El difícil accés i la reducció de zones de pàrquing ha repercutit en la facturació”, afegeix. “Sabem que són obres llargues, que ens portaran algun benefici, però volem que acabin ja”.

Continua llegint

Societat

Les instal·lacions d’extraescolars, al límit: “No donem l’abast i molts es queden sense poder fer esport al barri”

Famílies i entitats reclamen que s’obrin els espais escolars a l’espera de construir el nou poliesportiu

Publicat

on

La manca d’instal·lacions esportives al Poble-sec és a dia d’avui una de les principals preocupacions de les entitats i famílies, que veuen com cada curs escolar es repeteix el mateix problema: molts infants i joves es queden sense poder accedir a activitats extraescolars, sobretot en l’àmbit esportiu.

El president de Joves Units del Poble-sec, Hatim Azahri, alerta: “El poliesportiu de les Tres Xemeneies no dona resposta. Per això és tan important el futur poliesportiu del Poble-sec. No donem l’abast i molts nens i nenes es queden sense poder fer esport al barri”. Aquesta situació evidencia que l’oferta és insuficient i que la manca d’espais esportius genera desigualtats: mentre unes famílies poden permetre’s traslladar-se a altres barris, d’altres es veuen obligades a renunciar al fet que els seus fills practiquin esport.

Un exemple és el del Club de Bàsquet Sant Antoni, el qual utilitza les pistes de les Tres Xemeneies i que s’ha vist forçat a desplaçar-se fins a La Marina per poder entrenar. El mateix passa amb l’APA Poble-sec, que s’ha vist obligat a limitar categories per falta d’espai. Aquestes restriccions deixen moltes criatures sense activitat, la qual cosa té un impacte no només esportiu, sinó també social i emocional. “El meu fill de vuit anys s’ha quedat sense plaça al bàsquet del barri. Ara hem d’anar fins a Sants perquè pugui jugar. És un desgast enorme per a les famílies”, explica la Laura, mare d’un alumne de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer.

Una demanda urgent

Diverses famílies del barri coincideixen en el fet que el futur poliesportiu és imprescindible per donar resposta a les necessitats del barri. Tot i això, també reclamen mesures immediates que permetin pal·liar el problema mentre no es construeix la nova instal·lació, prevista pel 2027. Entre les propostes que es posen sobre la taula hi ha ampliar l’ús d’espais escolars més enllà de l’horari lectiu, recuperar els programes de patis oberts i habilitar equipaments temporals que donin aire als clubs i entitats.

Azahri insisteix que no es tracta només d’una qüestió logística, sinó d’una necessitat de cohesió social: “Els nens i nenes tenen dret a fer esport al seu barri. Esperar fins al 2027 serà difícil. Necessitem solucions perquè és primordial fomentar el jovent a fer vida al barri”.

Una reivindicació històrica

La lluita per aconseguir un poliesportiu digne al Poble-sec no és nova. Fa més d’una dècada que entitats, famílies i associacions veïnals reclamen un equipament que doni resposta al creixement del barri. En aquest temps, els clubs han crescut, la població ha augmentat i les necessitats s’han multiplicat, fent que la situació sigui encara més urgent.

El missatge que arriba des del barri és clar: calen solucions immediates i imaginatives. Recuperar els patis oberts, habilitar espais provisionals i ampliar l’ús d’instal·lacions escolars són algunes de les mesures que, consideren, podrien alleugerir una problemàtica que afecta de ple el dia a dia de moltes famílies. El futur poliesportiu és una esperança, però el Poble-sec demana respostes ara. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024