Connecta amb nosaltres

Societat

La lluita transsexual

Publicat

on

La majoria d’adolescents transsexuals pateixen assetjament a l’escola. Les traves administratives i mèdiques els impedeixen gaudir d’una situació d’igualtat.

@Pruna_ana / Durant els últims mesos l’homofòbia i la transfòbia han esdevingut temes que, per tristos motius, estan a l’ordre del dia. Tot just comencem a ser conscients que la intolerància és un problema que mata, tal com s’ha demostrat amb el cas del recentment desaparegut Alan, però com a societat encara queda molt camí per recórrer fins aconseguir normalitzar la relació amb les persones que ja no conviuen amb el gènere que els va ser imposat al néixer.

Transfòbia 2

La mort de l’Alan ha generat una onada de solidaritat entre la comunitat educativa

ZONA SEC ha tingut l’oportunitat de parlar amb en Teo i l’Erik, dos nois transsexuals del barri que han volgut compartir amb nosaltres les seves preocupacions i els seus punts de vista sobre la situació actual de les persones transgènere. El concepte de transfòbia inclou molts tipus de discriminació: sovint no és necessari que una persona transsexual sigui explícitament vexada per saber que es troba en una situació d’inferioritat a nivell de tracte i d’oportunitats. Començant per l’escola, on encara avui en dia la majoria d’infants que no encaixen amb els estereotips de gènere pateixen episodis d’assetjament: “Cada dia passen coses molt greus a les escoles, l’índex de suïcidis d’adolescents trans i homosexuals és molt més gran que el d’adolescents heterosexuals”, lamenta l’Erik. En Teo afegeix: “L’assetjament té lloc perquè la societat ho legitima, perquè hi ha una idea de normalitat i anormalitat que situa les persones en relacions de poder”.

L’educació, la millor eina 

Ampliar el concepte de normalitat és, doncs, una de les tasques pendents especialment a les escoles, on tenen lloc la majoria de casos d’assetjament a infants i adolescents trans. La Cooperativa Fil a l’Agulla, que treballa al districte, organitza tallers i xerrades a les escoles per explicar què és ser transsexual. La Sara Carro, una de les integrants de Fil a l’Agulla alerta de les conductes d’intolerància que ja des de ben petits segueixen els nens: “El nivell d’homofòbia i transfòbia a les escoles i instituts de Catalunya és altíssim. Quan parlem d’homosexualitat les reaccions són molt fortes: nens que tenen ganes de vomitar, que se’n riuen, que criden… A l’institut la gent pateix molt per la seva expressió de gènere.”

Una de les tasques de la cooperativa consisteix en observar les dinàmiques a classe i adaptar els tallers segons els resultats: “Observem que moltes vegades les persones que estan més marginades en una aula són les que no responen a l’estereotip de noi o de noia”. Amb les famílies dels alumnes també fan sessions sobre els jocs i les joguines que posen a l’abast dels fills i sobre la importància d’acompanyar-los en els seus gustos des de petits, sent conscients que hi ha un condicionament exterior molt fort.

Algunes escoles, han començat a incorporar xerrades informatives per pares i alumnes sobre la transsexualitat, per evitar episodis d’assetjament. L’escola Magòria del Poble-sec és una d’elles, en Jaime González n’és el director: “Un nen de l’escola va fer la transició i, d’acord amb la seva família i diversos especialistes, ens va semblar convenient informar la resta del col·lectiu escolar sobre transsexualitat”. González es mostra satisfet amb la resposta de les famílies però afegeix que “els pares i els alumnes no tenen prou informació sobre el tema però això no és una causa per a què la conseqüència sigui el rebuig cap a la persona trans’’.

Sobre aquesta qüestió, en Teo es mostra especialment crític: “Sovint no és manca d’informació sinó una qüestió de manca de voluntat. La gent discrimina perquè vivim en una societat profundament binària, masclista i totalment travessada per les relacions de poder”, diu.

Continua llegint

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024