Connecta amb nosaltres

Societat

La lluita transsexual

Publicat

on

La majoria d’adolescents transsexuals pateixen assetjament a l’escola. Les traves administratives i mèdiques els impedeixen gaudir d’una situació d’igualtat.

@Pruna_ana / Durant els últims mesos l’homofòbia i la transfòbia han esdevingut temes que, per tristos motius, estan a l’ordre del dia. Tot just comencem a ser conscients que la intolerància és un problema que mata, tal com s’ha demostrat amb el cas del recentment desaparegut Alan, però com a societat encara queda molt camí per recórrer fins aconseguir normalitzar la relació amb les persones que ja no conviuen amb el gènere que els va ser imposat al néixer.

Transfòbia 2

La mort de l’Alan ha generat una onada de solidaritat entre la comunitat educativa

ZONA SEC ha tingut l’oportunitat de parlar amb en Teo i l’Erik, dos nois transsexuals del barri que han volgut compartir amb nosaltres les seves preocupacions i els seus punts de vista sobre la situació actual de les persones transgènere. El concepte de transfòbia inclou molts tipus de discriminació: sovint no és necessari que una persona transsexual sigui explícitament vexada per saber que es troba en una situació d’inferioritat a nivell de tracte i d’oportunitats. Començant per l’escola, on encara avui en dia la majoria d’infants que no encaixen amb els estereotips de gènere pateixen episodis d’assetjament: “Cada dia passen coses molt greus a les escoles, l’índex de suïcidis d’adolescents trans i homosexuals és molt més gran que el d’adolescents heterosexuals”, lamenta l’Erik. En Teo afegeix: “L’assetjament té lloc perquè la societat ho legitima, perquè hi ha una idea de normalitat i anormalitat que situa les persones en relacions de poder”.

L’educació, la millor eina 

Ampliar el concepte de normalitat és, doncs, una de les tasques pendents especialment a les escoles, on tenen lloc la majoria de casos d’assetjament a infants i adolescents trans. La Cooperativa Fil a l’Agulla, que treballa al districte, organitza tallers i xerrades a les escoles per explicar què és ser transsexual. La Sara Carro, una de les integrants de Fil a l’Agulla alerta de les conductes d’intolerància que ja des de ben petits segueixen els nens: “El nivell d’homofòbia i transfòbia a les escoles i instituts de Catalunya és altíssim. Quan parlem d’homosexualitat les reaccions són molt fortes: nens que tenen ganes de vomitar, que se’n riuen, que criden… A l’institut la gent pateix molt per la seva expressió de gènere.”

Una de les tasques de la cooperativa consisteix en observar les dinàmiques a classe i adaptar els tallers segons els resultats: “Observem que moltes vegades les persones que estan més marginades en una aula són les que no responen a l’estereotip de noi o de noia”. Amb les famílies dels alumnes també fan sessions sobre els jocs i les joguines que posen a l’abast dels fills i sobre la importància d’acompanyar-los en els seus gustos des de petits, sent conscients que hi ha un condicionament exterior molt fort.

Algunes escoles, han començat a incorporar xerrades informatives per pares i alumnes sobre la transsexualitat, per evitar episodis d’assetjament. L’escola Magòria del Poble-sec és una d’elles, en Jaime González n’és el director: “Un nen de l’escola va fer la transició i, d’acord amb la seva família i diversos especialistes, ens va semblar convenient informar la resta del col·lectiu escolar sobre transsexualitat”. González es mostra satisfet amb la resposta de les famílies però afegeix que “els pares i els alumnes no tenen prou informació sobre el tema però això no és una causa per a què la conseqüència sigui el rebuig cap a la persona trans’’.

Sobre aquesta qüestió, en Teo es mostra especialment crític: “Sovint no és manca d’informació sinó una qüestió de manca de voluntat. La gent discrimina perquè vivim en una societat profundament binària, masclista i totalment travessada per les relacions de poder”, diu.

Continua llegint

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024