Connecta amb nosaltres

Societat

Les plataformes Recuperem i Salvem el teatre Arnau rebutgen convertir-lo en un teatre infantil

Publicat

on

@pruna_ana / La idea va ser proposada pel socialista Jaume Collboni i ha provocat la indignació dels col·lectius que treballen des de fa mesos per la recuperació del vell cabaret.

Fa uns dies, un reportatge de LA VANGUARDIA anunciava que el conseller d’economia, cultura i esports, Jaume Collboni, volia convertir l’Arnau en un teatre per a nens, amb una programació, mobiliari i fins i tot una taquilla adequada pels infants. Segons assegurava el diari, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ja treballava en el document intern que havia de fer de l’Arnau un pioner teatre infantil.

Aquesta notícia va arribar a través del propi diari a les principals plataformes que treballen per la recuperació del teatre: Salvem el teatre Arnau i Recuperem el teatre Arnau, que van rebre-la amb estupefacció i indignació a parts iguals: “Actuar de forma unilateral és una falta de respecte cap a la gent que forma el procés participatiu. Si l’Arnau es recupera algun dia no serà per la feina del PSC sinó per la de la ciutadania”. Són paraules de Borja Lozano, de Recuperem el teatre Arnau. Aquesta plataforma és partidària d’oferir el teatre a les companyies que lluiten per la seva reobertura: “Pensem que hauria de ser un espai escènic obert a la participació de les companyies i alhora hi hauria d’haver un centre d’interpretació del Paral·lel però entès de forma amplia”, diu Lozano.

De la seva banda, Salvem el teatre Arnau també veu amb recel la proposta de convertir-lo en un teatre per a nens: “És molt lleig, en el moment que hi ha un procés participatiu obert, tirar pel dret i presentar un projecte que no s’ha mostrat a la resta d’agents que hi estem implicats. Nosaltres no volem que sigui un teatre més, i no veiem la necessitat tampoc que s’hi faci un teatre infantil. La realitat teatral a Barcelona és la que és, i no ens podem inventar ara una necessitat teatral que no existeix”, explica l’Enric H. March, membre de Salvem l’Arnau.

p1010328

La façana del vell Teatre Arnau / Anna Pruna

La gestió de l’Arnau: l’altre debat

En el cas de Salvem l’Arnau, preferirien convertir el futur espai rehabilitat en un element més del Museu de les Arts Escèniques (MAE), que actualment es troba a l’Institut del Teatre i no és accessible al públic. “No volem convertir l’Arnau en un lloc on hi hagi elements estàtics, sinó fer-ne un museu viu on es pugui mostrar el fons del MAE però al mateix temps que sigui un centre d’interpretació de la història del Paral·lel, tant de les arts escèniques com de l’oci popular, el moviment obrer…”, diu March.

La futura gestió de l’espai és també un tema controvertit; la plataforma que lidera March optaria per una cogestió “perquè hi ha elements que no poden estar en mans de gent senzillament il·lusionada. Cal un nivell de control professional”. De la seva banda, Recuperem l’Arnau seria partidari d’una gestió ciutadana o comunitària.

I el Talia què?

L’antic teatre Talia, actualment un solar abandonat de propietat privada, també és un dels espais emblemàtics del Paral·lel que resta pendent donar-li ús. Des de la plataforma Salvem l’Arnau creuen que podria ser una bona idea aprofitar aquest espai, convertint-lo en una carpa insonoritzada: “La manera de poder arribar a un acord dins del procés participatiu passa per oferir a les companyies que estan integrades a la plataforma una solució a la seva demanda. Pensem que l’Arnau no és el lloc però oferim, gràcies a l’Associació Talia Olympia, que dintre del pack s’incorporés l’espai del Talia, convertit en carpa per a les petites companyies o per teatre infantil, concerts…” diu March. Tant ell com en Toni Oller, de l’associació Talia Olympia, creuen que aquesta seria l’única manera de contemplar la proposta feta pel conseller Collboni. Les dues plataformes també apunten que a l’Arnau s’hi podria fer un teatre de butxaca, però de moment es mostren cautelosos amb les propostes: “Està per veure, quan es rehabiliti, quin serà l’espai útil que tindrà. L’espai és petit i encara ho serà més perquè hi ha elements que no es podran reconstruir”, conclou l’Enric H March.

Societat

La Casa de la Premsa acollirà una extensió de l’Institut del Teatre

L’edifici obrirà les portes pel centenari de l’Exposició del ‘29 i encabirà espais per a les entitats locals

Publicat

on

Gir de guió. Després de descartar la idea d’encabir-hi una biblioteca (aquesta s’ubicarà a la nau de Blesa), la Casa de la Premsa finalment acollirà el nou Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. L’equipament, que haurà d’entrar en funcionament l’any 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional, també reservarà espais a les entitats que han impulsat la seva restauració. Val a dir, però, que el projecte encara està molt verd i que, a hores d’ara, només se sap que la transformació serà finançada per la Diputació de Barcelona (encara que l’esforç tècnic anirà a càrrec de l’Ajuntament, el qual tampoc ha definit cap pressupost).

El nou espai, vinculat a l’Institut del Teatre, serà l’evolució de l’actual Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques que hi ha a la plaça de Margarida Xirgu. Dit d’una altra, reinventarà l’actual servei i l’abordarà des de tres eixos. D’entrada, no només preservarà el patrimoni, sinó que també li donarà vida i el farà accessible a totes les persones que en vulguin fer-ne ús. Hi haurà col·leccions, préstecs, suport expert a la cerca i a la recerca, etc. En paral·lel, hi haurà recerca pràctica; és a dir, residències artístiques, laboratoris… I, per últim, l’edifici es convertirà en un espai d’acció comunitària i de foment de programes educatius.

L’associació Casa de la Premsa tindrà un espai garantit a l’edifici

Segons el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, l’obra “dignificarà” un edifici que, històricament, mai ha acollit activitats “a l’alçada”. “Nosaltres estarem a l’altura de les circumstàncies i de l’equipament, perquè a més ho farem de la mà dels veïns i veïnes que han reivindicat aquesta necessària recuperació”, ha detallat. De fet, els usos veïnals que es van pactar en un primer moment continuen sobre la taula, encara que s’haurà de fer “encaje de bolillos”, en paraules de la regidora del Districte, Raquel Gil, per veure quins espais de l’edifici ocupen finament.

Continua llegint

Societat

L’avantprojecte del nou CECOR a les Tres Xemeneies presenta deficiències

Publicat

on

Per

El Departament de Prevenció de Riscos Laborals (DPRL) de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat l’avantprojecte per ubicar el Centre de Coordinació Operativa de Emergències (CECOR) a l’edifici Llac de les Tres Xemeneies,. Segons un informe al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el projecte, impulsat per l’empresa municipal BIMSA i la Gerència de Seguretat, presenta “incompliments” i “deficiències” en seguretat, salut i higiene laboral.

Redactat per Bogom Arquitectura, l’avantprojecte no compliria amb normes bàsiques, com l’alçada mínima de tres metres als locals de treball o les condicions ambientals (temperatura, ventilació, soroll i il·luminació).L’informe també assenyala problemes en el sistema de protecció contra incendis, com la manca de senyalització d’extintors, il·luminació d’emergència i vies d’evacuació.

A més, l’avantprojecte no especifica quin mobiliari es faria servir per evitar la lipoatrofia semicircular, ni les mesures de seguretat en cables elèctrics o paviments.

En declaracions al mateix mitjà de comunicació, l’Ajuntament defensa que el projecte està en fase inicial i que és habitual rebre informes de millora. Fonts municipals asseguren que s’han fet reunions per incorporar correccions al projecte bàsic, que es tancarà en setmanes i es tornarà a avaluar.

El CECOR, actualment ubicat al carrer de Lleida, gestiona emergències amb personal de la Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Continua llegint

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025