@pruna_ana / La doctora en ginecologia i sexòloga Rosa Almirall dirigeix els Serveis d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de diversos centres com els CAP Manso i les Hortes. L’any 2012 aquesta activista feminista crea Trànsit, un servei per donar una atenció respectuosa a la salut sexual i reproductiva de les persones trans. La Rosa porta 40 anys exercint com a ginecòloga, escriu el bloc Trótula Crítica i es desmarca del model patologitzador i binari que allunya molts transsexuals dels metges. Parlem amb ella sobre salut trans, anticoncepció i avortament i l’espai d’aquesta entrevista ens queda massa curt…
En què consisteix el programa Trànsit.
És un servei de l’atenció primària, gratuït, de promoció de les persones trans. Es tracta d’un model molt allunyat del model patologitzador que hi ha d’aquestes persones. Per desgràcia, la transsexualitat encara està considerada una malaltia mental, nosaltres pensem que la identitat forma part de la diversitat humana i, per tant, aquestes persones no requereixen de cap diagnòstic per part d’un metge o un psiquiatra. Les persones que venen poden estar en etapes molt diferents i en funció del moment en què es troben atenem les seves necessitats d’acompanyament des del punt de vista clínic (tractaments hormonals, dubtes sobre la reproducció, sobre l’anticoncepció) des del punt de vista psicològic si la persona vol treballar algun aspecte concret, i també comptem amb una treballadora social.
Com vas decidir especialitzar-te en atenció ginecològica per a persones trans?
Rosa Almirall al seu despatx del CAP Manso / Anna Pruna
Em vaig fer ginecòloga per activisme polític i feminista. Pensar el gènere m’acompanya des de fa molt i també porto molts anys gestionant serveis de salut de ginecologia d’atenció primària i sempre m’ha interessat muntar coses que no hi són. Vaig pensar que estaria bé fer un servei respectuós amb cossos diversos i poder fer promoció de la salut amb persones que s’apropen poc als serveis de salut.
Què significa per a tu ser feminista?
El meu concepte del feminisme ha evolucionat, com jo mateixa, i sobretot el tema trans m’ha obert més la mirada. Em vaig iniciar en l’activisme als anys 70, aleshores hi havia un concepte binarista de la societat (homes/ dones), jo em situava en la lluita per la igualtat de la dona des de la diferència. En aquests moments lluito més pel respecte a totes les diversitats.
Existeix una ginecologia feminista?
Segurament existeix però és molt puntual i individual. Quan jo vaig començar al món de la ginecologia hi havia molt poques dones i era esperançador el fet de la feminització que hi ha hagut de la carrera de medicina i en particular de la ginecologia. Però he vist que la major part de dones ginecòlogues són molt poc crítiques del que han après. Són transmissores d’una ciència absolutament heteropatriarcal i que no entén què és el cos de les dones.
Les persones trans han nascut en un cos equivocat?
Aquesta frase en un moment donat va servir perquè les persones trans expliquessin als demés una cosa que els altres poguessin entendre. Altres trans han qüestionat que això no és així, però jo encara rebo persones que creuen que van néixer en el cos equivocat. No és que hagin nascut en un cos equivocat sinó que senten un gènere independentment del cos en el que estiguin.
Quin efecte tenen campanyes transfòbiques com la de l’autocar d’ Hazte Oir?
Aquests lemes transfòbics és el mateix que s’explica cada dia a les facultats de medicina i té de base els mateixos conceptes que té tota la societat, l’educació, els llibres educatius… Això només és una mostra externa i molt evident d’una societat que és transfòbica en general. Nosaltres preferiríem que tots els polítics i administracions que han sortit a aturar aquest autobús, aturessin tots els actes transbòfics que hi ha cada dia a la societat. Però en certa manera això ha permès veure que estem en un moment molt diferent de fa 10 anys, amb una mirada més oberta a la diversitat, al menys des d’un punt de vista verbal…
La major part de dones ginecòlogues són transmissores d’una ciència absolutament heteropatriarcal i que no entén el cos de les dones.
Un tema tabú en ginecologia és l’ús d’alguns anticonceptius com el diafragma. És un mètode obsolet?
Per a mi és un mètode molt viu, ha estat el meu mètode preferit. Va ser una eina –en un moment en què l’anticoncepció era molt complexa– d’apoderar la dona en el sentit que era ella qui feia l’acte d’usar l’anticoncepció. Aleshores l’anticoncepció va entrar en una indústria farmacèutica molt potent i el diafragma, que mai havia estat prestigiós, va ser-ho encara menys. No s’explica en els currículums acadèmics i no hi ha gent que sàpiga assessorar-lo, per això molts diuen que no funciona. A mi cada setmana dues o tres dones em demanen el diafragma.
El 80% de les dones de Barcelona desconeix que l’avortament és lliure i gratuït. Cal més informació en aquest aspecte?
Sempre falta informació, sobretot en temes de salut. Però la sort d’avui en dia és que encara que la persona no tingui aquest coneixement, si s’enfronta de manera individual a aquest tema pot accedir a informació.