Connecta amb nosaltres

Societat

El cicle Nits d’Estiu omple el Poble Espanyol de música, humor i cinema

Publicat

on

Oriol Adán / El Poble Espanyol torna a apostar pel cicle Nits d’Estiu que tan bé va funcionar l’any passat, amb una gran oferta d’espectacles musicals, d’humor i cinematogràfics a l’aire lliure. El cicle engloba les activitats Nits de Blues, Mecal Air, Sing-Along, RiuEstiu i Rock en Família, la principal novetat d’aquesta segona edició.

Molta música

L’oferta musical a l’aire lliure és la que més hores d’activitats omple al llarg de l’estiu, ja que es composa de tres propostes diferents. 

Per una banda, cada dijous fins al 14 de setembre es podrà gaudir de les Nits de Blues, que per quart any consecutiu arriben al Poble Espanyol de la mà de l’Escola de Blues de Barcelona, Capibola Blues i el Festival de Blues de Barcelona. Grups consagrats del panorama musical estatal, com A Contra Blues o Wax&Boogies, actuaran en petit format per fer gaudir els assistents.

Leo Bassi (2)

El còmic Leo Bassi actuant al RiuEstiu de l’any passat / Poble Espanyol

L’altra proposta plenament musical és una de les novetats d’enguany, el Rock en Família, pensat per a tota la família. Aquesta oferta fa sonar al Poble Espanyol els temes més reconeguts del rock a nivell mundial, amb actuacions de bandes tribut d’agrupacions com Iron Maiden, Metallica, Queen o The Beatles. Abans de l’actuació musical, que possiblement sigui el que més interessi als pares i mares que hi assisteixin, un contacontes explicarà una breu història de la banda protagonista del concert, per apropar aquests mites del rock als més menuts de la casa.

Cinema a la fresca

Finalment, la darrera proposta musical va molt lligada al cinema, i és que amb el Sing-Along es crea un gran karaoke amb els musicals més exitosos de la gran pantalla, com La La Land, Mamma Mia o Grease, un clàssic entre els clàssics. 

Així, els seients del gran teatre a l’aire lliure del Poble Espanyol s’omplen de gent amb ganes de cantar i ballar èxits com Dancing Queen o You’re the one that I want seguint el ritme de Danny Zucko i companyia.

Però l’oferta cinematogràfica no es queda en musicals clàssics, sinó que també aposta pels curtmetratges. Així, al Mecal Air es projecten, cada divendres, els millors curtmetratges de la darrera edició del Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona, amb una temàtica diferent cada setmana. Les projeccions es fan en versió original i subtitulades en castellà i anglès. 

Humor i màgia

Si hi ha algun tipus d’espectacle que no pot faltar en una proposta d’actuacions a l’aire lliure és l’humor. Sota l’etiqueta de RiuEstiu, el Poble Espanyol presenta una sèrie d’actuacions còmiques, monòlegs i màgia tots els dissabtes d’estiu. Bona part dels principals monologuistes de l’equip de Comedy Central, com Danny Boy Rivera, Eva Cabezas o Albert Boira, pujaran a l’escenari per mirar de fer riure els assistents. 

Preus variables

Els preus d’aquestes Nits d’Estiu varien segons el tipus d’actuació. Així, mentre que els concerts de blues i les projeccions de curtmetratges varien entre els 5,50 i els 6,50 euros, el Sing-Along puja fins als 12-13 euros, i l’humor del RiuEstiu oscil·la entre els 12 i els 24 euros, depenent del tipus d’entrada. Per al Rock en Familia s’ofereixen packs de 2 adults i 1 o 2 nens que abarateixen una entrada que, en cap cas, baixa dels 6 o 7 euros.

Iberona

Aquest havia de ser el nom de l’actual Poble Espanyol, però la dictadura de Primo de Rivera el va canviar ràpidament pel nom en què se’l coneix avui dia. La construcció es va aixecar per albergar el pavelló d’Espanya durant l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, amb la idea inicial d’enderrocar-lo quan aquesta acabés. No obstant això, l’èxit que va tenir va fer que l’Ajuntament de l’època optés per mantenir-lo. Malgrat tot, amb la Guerra Civil el recinte esdevé un camp de presoners i, quan aquesta acaba, el règim franquista el va fer servir per difondre propaganda anticatalanista. Entre finals dels anys 50 i principis dels 70, l’Ajuntament de Barcelona volia canviar la imatge decadent del Poble Espanyol i, en general, de tota la muntanya de Montjuïc, però tot i un intent de rehabilitació, el projecte seguia sense funcionar. No és fins el 1986 quan es comença a convertir el Poble Espanyol en el que és avui dia. L’Ajuntament va restaurar els edificis originals del recinte i va crear una important àrea d’oci, gastronomia i oferta nocturna. Però malgrat l’èxit inicial el recinte seguia presentant pèrdues fins que, el 1996, un grup d’empresaris assumeix la gestió del Poble Espanyol i, a més de mantenir l’interès turístic, presenta un gran ventall d’activitats culturals destinades tant al turisme com a la gent d’aquí.

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Continua llegint

Societat

Llançament d’ous a la plaça de les Navas

Joves es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics” mentre els veïns intenten dormir

Publicat

on

Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS - GABRIEL GUILLÉN

A parer de l’Associació de Veïns de la plaça de Les Navas, aquesta pateix “un mal endèmic”. On situen l’origen del problema? A partir de la seva reforma. “Ja estem a ple estiu i cada nit grups de salvatges no deixen dormir als veïns; ahir eren les dues de la nit i fins que no van rebentar d’esgotament no van marxar a dormir”, descriu un dels veïns. De fet, sobta que aquest ja prefereixi quedar en l’anonimat, després de donar la cara en múltiples ocasions “per no-res”, comenta.

Tal com denuncien, ja han arribat a comptar fins a una trentena de joves que es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics”. Una activitat que, com resulta senzill d’imaginar, deixa el seu rastre l’endemà. “La major part són menors d’edat i des del Districte ho saben, però no fan res; a les 5 del matí algun dia han arribat a tirar una traca de petards i han despertat a tota la plaça i fins i tot als carrers del voltant”, destaca.

Què genera tota aquesta situació? Doncs que més enllà de les deixalles, alguns matins la plaça es llevi amb les restes d’ous que han llençat alguns veïns. “És desesperant”, confessa la mateixa font, qui ja s’ha resignat a no dir-los res “perquè a sobre són violents”. “Si els hi dius res, alguns se t’encaren”, assegura sobre una situació que més enllà de generar malestar, també desperta preocupació.

A més, els veïns posen de relleu que, a diferència d’altres zones del barri, aquesta plaça no és territori de turistes: “El que ens emprenya és que el Govern ara vulgui donar la culpa als turistes, quan el problema són els incívics del barri i dels voltants; cada any són els mateixos”, lamenten. “Si la situació hagués millorat, també ho diríem, però la veritat és que cada any estem igual i no hi ha cap perspectiva de què sigui diferent l’any vinent o el següent”, lamenta.

FOTOGRAFIA | Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS – GABRIEL GUILLÉN

Continua llegint

Societat

Una assignatura que marca la diferència

L’Institut Consell de Cent celebra l’èxit de l’optativa d’Emprenedoria

Publicat

on

Educació

L’Institut Consell de Cent està considerat per part de la Generalitat com un centre d’alta complexitat, una etiqueta que es posa als centres en els quals –ja sigui per la procedència de l’alumnat o pel comportament disruptiu d’aquest– l’educació que es pot donar no és la normalitzada en altres centres. En termes generals, els alumnes d’aquestes escoles “tenen una molt complicada sortida en el món laboral perquè molts d’ells no acaben els estudis”, tal com explica Robert Martínez, un dels professors del Consell de Cent.

Bons resultats

Des de fa tres anys, aquest centre va posar en marxa una nova assignatura optativa, Emprenedoria, amb l’objectiu de què els alumnes de tercer de l’ESO posessin un primer peu en el món de l’empresa. Aquest curs, però, l’assignatura s’ha fet per primera vegada al llarg de tot el curs i amb els estudiants de quart de l’ESO, que tenen entre 15 i 16 anys. Per cursar aquesta matèria, els joves que l’han triat s’han organitzat en grups tutoritzats i amb la col·laboració de l’empresa d’assessorament empresarial SECOT. La sorpresa, per part de SECOT i del propi institut, ha estat que els resultats han estat millors en aquest centre d’alta complexitat que no pas en altres de la zona alta de Barcelona.

Engrescar l’alumnat

“Hem observat que aquesta assignatura els està encaminant i que té una alta acceptació entre els nostres alumnes”, explica, orgullós, Robert Martínez, el professor d’Emprenedoria. L’assignatura ha constat de tres sessions d’una hora a la setmana i, al llarg del curs, els alumnes han après a preparar un pla d’empresa d’una companyia fictícia, sempre sota el seguiment dels tutors, i a final de curs l’han presentat i defensat davant d’un jurat.

“Els alumnes han sintonitzat moltíssim amb els tutors i, quan han acabat el curs, a més del títol de l’ESO, també se’ls ha atorgat un diploma conforme han cursat aquesta assignatura d’Emprenedoria”, diu Martínez, qui afegeix que està convençut que, arran d’haver-la cursat, “molts alumnes s’han engrescat a estudiar i a optar per estudis relacionats amb l’empresa, perquè tenien una motivació especial per aquesta assignatura malgrat tenir un baix rendiment acadèmic en altres matèries”, conclou.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.