Connecta amb nosaltres

Societat

El repte de l’accessibilitat

El barri presenta tota una sèrie de dificultats a resoldre a mig termini per tal de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes amb mobilitat reduïda

Publicat

on

Viure en cadira de rodes al Poble-sec pot esdevenir un maldecap / DGM

El Poble-sec d’edificis humils, rampes pronunciades i carrers estrets, s’ha convertit en un maldecap per una part rellevant de la seva població. Sortejar les vies empinades i els elements que poden obstaculitzar la vorera no resulta cap mena de problema si es gaudeix d’una bona salut. Ara bé, tan bon punt es pateix d’algun imprevist que afecti la mobilitat personal, el barri pot convertir-se en una veritable trampa. Més enllà de la idea generalitzada de la Barcelona plana, no s’ha d’oblidar que també existeix una Barcelona que viu entre pendents i trencacames.

Si bé el nucli urbà que es va aixecar a la falda de Montjuïc no és un dels més pronunciats de la ciutat (El Carmel sempre serà el TOP-1), resulta interessant posar de relleu com la combinació de tota una sèrie de factors poden generar certa angoixa als inquilins més vulnerables. De fet, s’ha de tenir en compte que, per piràmide demogràfica, aquests no deixaran de créixer (si abans no han de marxar). Quins són els factors que en destaquen les entitats especialitzades en la matèria? La disposició de les terrasses a la via pública, l’aparcament de ciclomotors i cotxes i la darrera moda urbanística: la implementació de plataformes úniques.

COTXES MÉS AMPLES QUE LES VORERES
La densa trama urbana del Poble-sec dibuixa sobre la seva superfície un cas que resulta més habitual del que sembla al conjunt de la ciutat. En alguns carrers, l’amplada que ocupen els cotxes estacionats supera amb escreix l’espai que disposen els vianants per passejar. Tot i això, tal com assenyala José Ángel Carrey des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs (ACIC), la legislació estableix que una vorera ha de deixar un pas lliure superior a 1,80 metres per permetre la lliure circulació dels veïns. “En principi en les zones estretes, on la circulació de persones és complexa, s’hauria d’eliminar l’estacionament”, apunta Carrey.

A més, des de la Plataforma Carrers per Tothom posen de relleu que, quan es parla de mobilitat, no s’ha de tenir en compte només a aquelles persones que es desplacen en cadira de rodes: “No ens hem d’oblidar de les persones invidents”, assenyala l’afectada Lucia Melchor. Pel que fa a la situació d’aquest col·lectiu, Melchor denuncia “l’horror” que suposa haver d’anar superant amb el bastó les motos que aparquen sobre la vorera. A parer del president de Catalunya Camina, Joan Estevaordal, el consistori ha d’acabar amb els entrebancs que suposa un vehicle que “es pot aparcar fàcilment, còmodament, sense limitació, de forma gratuïta i a la porta de casa”. “S’ha de fer complir la llei”, resumeix.

LA PLATAFORMA ÚNICA
Ajuda la plataforma única a resoldre la mobilitat? Aparentment sí, però en opinió de les entitats consultades: no. Ans al contrari. Tal com assenyala Melchor, “les coses a mitges mai acaben bé”, motiu pel qual rebutja l’ús compartit del carrer amb vehicles motoritzats i aposta única i exclusivament per la peatonalització total de les vies estretes. “Hem de recordar que la desaparició de les voreres com a tal ens priva d’orientació de seguretat a les persones cegues”, afegeix Carrey.

Com regular la proliferació d’aquest model de ciutat? “Proposem que la plataforma única només es pugui implantar a carrers inferiors a 7,10 metres; si bé en carrer de 5 metres cap avall preferim la conversió en zona de vianants absoluta, en les vies de 5 a 7,10 metres amb ús mixt de vehicles-vianants demanem la senyalització amb punts tàctils per poder saber quines són les zones de perill”, plantegen des de l’ACIC.

TERRASSES
Tot i que el Govern de Barcelona ha recollit part de l’essència de l’anterior bateria d’idees, hi ha una qüestió fonamental en què sembla haver mirat cap a un altre costat. A parer de les entitats, “la nova normativa de terrasses elimina absolutament les distàncies mínimes de pas i diu que aquestes s’establiran amb criteris orientatius a desenvolupar posteriorment”. “Sí que diu que es respectaran les normes d’accessibilitat, però com a declaració d’intencions, ja que després elimina criteris d’espai de pas i permetrà terrasses enganxades a les façanes, les quals són la nostra referència”, avança el portaveu de l’ACIC.

De fet, ell mateix critica el fet que en el Llibre Blanc del Gremi de Restauració s’assenyalés la possibilitat de no haver d’obligar als empresaris a adaptar els seus lavabos per poder disposar de terrassa. “Per nosaltres és una barbaritat i una discriminació; les coses avançarien molt si la gent és poses en la pell d’aquell que no pot accedir a un lloc perquè hi ha un esglaó”, considera Carrey. “Si la gent reflexionés des d’aquest punt de vista, seria molt més fàcil aconseguir determinades coses, però aquells que no estan afectats ho acostumen a veure tot en termes econòmics i no com un dret”, sintetitza.

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024