Connecta amb nosaltres

Societat

El repte de l’accessibilitat

El barri presenta tota una sèrie de dificultats a resoldre a mig termini per tal de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes amb mobilitat reduïda

Publicat

on

Viure en cadira de rodes al Poble-sec pot esdevenir un maldecap / DGM

El Poble-sec d’edificis humils, rampes pronunciades i carrers estrets, s’ha convertit en un maldecap per una part rellevant de la seva població. Sortejar les vies empinades i els elements que poden obstaculitzar la vorera no resulta cap mena de problema si es gaudeix d’una bona salut. Ara bé, tan bon punt es pateix d’algun imprevist que afecti la mobilitat personal, el barri pot convertir-se en una veritable trampa. Més enllà de la idea generalitzada de la Barcelona plana, no s’ha d’oblidar que també existeix una Barcelona que viu entre pendents i trencacames.

Si bé el nucli urbà que es va aixecar a la falda de Montjuïc no és un dels més pronunciats de la ciutat (El Carmel sempre serà el TOP-1), resulta interessant posar de relleu com la combinació de tota una sèrie de factors poden generar certa angoixa als inquilins més vulnerables. De fet, s’ha de tenir en compte que, per piràmide demogràfica, aquests no deixaran de créixer (si abans no han de marxar). Quins són els factors que en destaquen les entitats especialitzades en la matèria? La disposició de les terrasses a la via pública, l’aparcament de ciclomotors i cotxes i la darrera moda urbanística: la implementació de plataformes úniques.

COTXES MÉS AMPLES QUE LES VORERES
La densa trama urbana del Poble-sec dibuixa sobre la seva superfície un cas que resulta més habitual del que sembla al conjunt de la ciutat. En alguns carrers, l’amplada que ocupen els cotxes estacionats supera amb escreix l’espai que disposen els vianants per passejar. Tot i això, tal com assenyala José Ángel Carrey des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs (ACIC), la legislació estableix que una vorera ha de deixar un pas lliure superior a 1,80 metres per permetre la lliure circulació dels veïns. “En principi en les zones estretes, on la circulació de persones és complexa, s’hauria d’eliminar l’estacionament”, apunta Carrey.

A més, des de la Plataforma Carrers per Tothom posen de relleu que, quan es parla de mobilitat, no s’ha de tenir en compte només a aquelles persones que es desplacen en cadira de rodes: “No ens hem d’oblidar de les persones invidents”, assenyala l’afectada Lucia Melchor. Pel que fa a la situació d’aquest col·lectiu, Melchor denuncia “l’horror” que suposa haver d’anar superant amb el bastó les motos que aparquen sobre la vorera. A parer del president de Catalunya Camina, Joan Estevaordal, el consistori ha d’acabar amb els entrebancs que suposa un vehicle que “es pot aparcar fàcilment, còmodament, sense limitació, de forma gratuïta i a la porta de casa”. “S’ha de fer complir la llei”, resumeix.

LA PLATAFORMA ÚNICA
Ajuda la plataforma única a resoldre la mobilitat? Aparentment sí, però en opinió de les entitats consultades: no. Ans al contrari. Tal com assenyala Melchor, “les coses a mitges mai acaben bé”, motiu pel qual rebutja l’ús compartit del carrer amb vehicles motoritzats i aposta única i exclusivament per la peatonalització total de les vies estretes. “Hem de recordar que la desaparició de les voreres com a tal ens priva d’orientació de seguretat a les persones cegues”, afegeix Carrey.

Com regular la proliferació d’aquest model de ciutat? “Proposem que la plataforma única només es pugui implantar a carrers inferiors a 7,10 metres; si bé en carrer de 5 metres cap avall preferim la conversió en zona de vianants absoluta, en les vies de 5 a 7,10 metres amb ús mixt de vehicles-vianants demanem la senyalització amb punts tàctils per poder saber quines són les zones de perill”, plantegen des de l’ACIC.

TERRASSES
Tot i que el Govern de Barcelona ha recollit part de l’essència de l’anterior bateria d’idees, hi ha una qüestió fonamental en què sembla haver mirat cap a un altre costat. A parer de les entitats, “la nova normativa de terrasses elimina absolutament les distàncies mínimes de pas i diu que aquestes s’establiran amb criteris orientatius a desenvolupar posteriorment”. “Sí que diu que es respectaran les normes d’accessibilitat, però com a declaració d’intencions, ja que després elimina criteris d’espai de pas i permetrà terrasses enganxades a les façanes, les quals són la nostra referència”, avança el portaveu de l’ACIC.

De fet, ell mateix critica el fet que en el Llibre Blanc del Gremi de Restauració s’assenyalés la possibilitat de no haver d’obligar als empresaris a adaptar els seus lavabos per poder disposar de terrassa. “Per nosaltres és una barbaritat i una discriminació; les coses avançarien molt si la gent és poses en la pell d’aquell que no pot accedir a un lloc perquè hi ha un esglaó”, considera Carrey. “Si la gent reflexionés des d’aquest punt de vista, seria molt més fàcil aconseguir determinades coses, però aquells que no estan afectats ho acostumen a veure tot en termes econòmics i no com un dret”, sintetitza.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Tallers familiars de tardor

El projecte Equilibradament

Publicat

on

Per

Des del Pla Comunitari impulsem un nou petit projecte adreçat a les famílies del barri: tallers gratuïts per millorar la salut i el benestar emocional de tota la família. A la passada edició del projecte Equilibradament, es va oferir per primera vegada un itinerari familiar i davant la bona rebuda que va tenir, hem decidit apostar per aquests tipus de tallers també a la tardor. La intenció és oferir activitats per compartir en família, fomentant els vincles afectius entre pares, mares i fills i les relacions entre famílies diverses, a la vegada que donar visibilitat a diferents formes de tenir cura de la nostra salut.

L’art i les teràpies de consciència corporal ens ajuden a expressar-nos de manera diferent i a connectar a través de nous llenguatges que no són la paraula, que milloren el nostre benestar i ens fan sentir més lliures. Alguns dels tallers que trobareu: Artteràpia, Cuina de les emocions, risoteràpia, moviment i expressió corporal i plàstica i també tres sessions de contacontes amb valors per a totes les edats.

En aquests tallers hi col·laboren diferents entitats i equipaments del barri com ara el Centre Cultural Albareda, l’Associació Susoespai, La Raposa, Vive La Risa, Alimentació Conscient i moltes veïnes i veïns a títol individual, que ofereixen el seu temps i coneixements per millorar el barri. Veniu en família a gaudir en companyia!

PLA COMUNITARI POBLE-SEC

Continua llegint

Societat

La percepció de la (in)seguretat

Les dades en obert dels Mossos d’Esquadra permeten fer-se una idea sobre quin és el mapa delictiu del districte i com ha evolucionat en els darrers anys

Publicat

on

Barcelona, ciutat insegura? El que semblava un clàssic debat de cara a les eleccions municipals, s’ha instal·lat a la ciutat durant tota la temporada estival. El bombardeig informatiu de fets delictius i la construcció de determinats discursos polítics no fa més que generar una percepció d’inseguretat difícil d’esborrar. Ara bé, aquesta sensació està justificada per l’increment dels delictes, o és només fruit del clima mediàtic? Es cometen més delictes que en altres anys? Fins a quin punt l’incivisme l’englobem dins de la inseguretat?

Construir discursos en matèria de seguretat és d’allò més senzill. Tothom pot ser cap de la policia, conseller d’Interior o entrenador del Barça, però el que cal analitzar atentament són les dades reals que recullen els Mossos d’Esquadra. I no, el fet que la inseguretat sigui el principal problema dels veïns de Barcelona segons els baròmetres municipals no és una qüestió objectiva. Tot al contrari, al final la subjectivitat de l’opinió pública està estretament lligada amb el que es parla als mitjans de comunicació.

Les dades

Per tal de radiografiar fins a quin punt el Poble-sec és més (in)segur respecte al passat curs, el ZONA SEC ha indagat en el Mapa Delinqüencial que ha elaborat el cos dels Mossos d’Esquadra, amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Una base de dades oberta a tota la ciutadania que permet observar com han evolucionat els delictes a cada territori. En aquest cas, l’esglaó territorial més baix que permet analitzar l’eina és l’Àrea Bàsica Policial de Sants-Montjuïc. Dit d’una altra manera, el districte sencer (sense possibilitat de saber al detall les xifres del Poble-sec).

Per analitzar les dades, hem de tenir en compte que Sants-Montjuïc és un dels districtes més poblats de Barcelona amb més de 184.000 ciutadans empadronats. Per tant, en funció de la temporada la xifra es pot quedar o curta, o molt curta (no contempla ni persones que hi vénen a treballar, ni turistes que hi pernocten). En aquest cas, el període analitzat i comparat és el primer semestre de 2018 i 2019.

Lesions vs robatoris

Un cop endinsats en matèria delictiva, cal posar de relleu dues tendències: per una banda els delictes de lesions, on se subscriuen les baralles i la violència de gènere, han disminuït en un 5% en només un any, tot i que de mitjana cada dia es denuncia més d’un cas a la comissaria del districte. En la mateixa línia, les temptatives d’homicidi també han anat a la baixa, tot i tractar-se de casos molt més aïllats. Mentre que l’any passat entre gener i juny van produir-se cinc intents d’homicidi, enguany s’han produït dos.

43 furts al dia al districte

En canvi, on sí que ha crescut l’ús de la violència física ha sigut en els robatoris. Els robatoris amb força s’han incrementat un 3% i a finals del mes de juny ja s’havien registrat fins a 561 delictes en aquesta matèria (gairebé una vintena més que el 2018). A diferència del que contempla l’imaginari col·lectiu, però, aquest tipus de robatori són una petita part dels que es duen a terme (la majoria de vegades els lladres aprofiten les distraccions per apropiar-se de l’aliè). És aquesta darrera dada la que sí resulta preocupant: d’un any a l’altre els furts s’han disparat un 16% i de mitjana es produeixen prop de 43 furts/dia al districte. Si comparem els furts del 2019 amb els del 2012, la comparativa encara resulta més agressiva, ja que el nombre de casos denunciats s’ha multiplicat per quatre.

Potser en un 400% com l’anterior delicte no ha augmentat, però de seguir la tendència podria ser plausible: el delicte que més ha crescut d’un any a l’altre ha sigut el de robatori amb violència i/o intimidació. Mentre que al 2018 es van interposar 544 denúncies, en els sis primers mesos del present any han sigut 752 (+38%). Per últim, quin altre delicte ha crescut de forma prou rellevant? El de les estafes. Pràcticament cada dia sis veïns de Sants-Montjuïc són estafats, un 15% més.

Els vehicles, trofeu preuat

 

Quan es pensa en robatoris sovint s’atribueix el fet delictiu a sostraccions de carteres, telèfons mòbils, rellotges, etc. Però tot i que els vehicles potser han caigut en l’oblit dins del que imaginem com a robatoris habituals, aquests encara són una delicatessen per als lladres. Sí, la xifra és molt menor a la dels furts, però els robatoris a l’interior del vehicle encara són considerables (i això que els casetes ja han passat de moda). Només aquest any s’han produït de forma diària tres robatoris d’aquestes característiques al districte (tot i que han baixat un 8% respecte a l’any anterior).

En canvi, els que han pujat de forma sostinguda han sigut els robatoris de vehicles sencers, de manera que si en els sis primers mesos de 2018 els lladres es van emportar fins a 189 vehicles de Sants-Montjuïc (entre cotxes, motos, ciclomotors, furgonetes, etc.), aquest any han sigut 257, un 25% més.

Segons les dades estatals del Ministeri de l’Interior, els cotxes preferits pels lladres són els SUV o tot terrenys. El motiu? Són cotxes que estan de moda i a més cada cop existeix més demanda per part dels conductors a causa de la seva versatilitat. Per marques, les preferides són les alemanyes, seguides per les japoneses, britàniques i sueques. En alguns casos, els robatoris de cotxes es realitzen per a cometre altres delictes o simplement per a divertir-se amb ells a curses il·legals. Ara bé, si l’objectiu és aquest, els vehicles robats acostumen a ser més antics, apunten.

Fotografia | Mossos d’Esquadra

Continua llegint

Societat

Detingut un motorista que cometia atracaments al Paral·lel

Publicat

on

Per

La nit del 6 al 7 d’agost, tres persones van denunciar haver patit robatoris al Paral·lel. En tots tres casos, l’atracador era un motorista que els havia robat la bossa o el mòbil, sorprenent-los per l’esquena i donant-se a la fuga. La unitat d’investigació del Districte de Sants-Montjuïc va recollir imatges de les càmeres instal·lades a establiments comercials propers a la zona on s’havien denunciat els robatoris. Van localitzar la motocicleta i van confirmar que constava com a robada. Setmanes més tard, uns agents van trobar la motocicleta i la persona que havia comès els atracaments, un home de 42 anys que formava part de la llista de sospitosos dels Mossos perquè comptava amb antecedents per robatoris amb violència i força. L’home va ser arrestat i el jutge va decretar el seu ingrés a presó preventiva.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.