Connecta amb nosaltres

Societat

El repte de l’accessibilitat

El barri presenta tota una sèrie de dificultats a resoldre a mig termini per tal de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes amb mobilitat reduïda

Publicat

on

Viure en cadira de rodes al Poble-sec pot esdevenir un maldecap / DGM

El Poble-sec d’edificis humils, rampes pronunciades i carrers estrets, s’ha convertit en un maldecap per una part rellevant de la seva població. Sortejar les vies empinades i els elements que poden obstaculitzar la vorera no resulta cap mena de problema si es gaudeix d’una bona salut. Ara bé, tan bon punt es pateix d’algun imprevist que afecti la mobilitat personal, el barri pot convertir-se en una veritable trampa. Més enllà de la idea generalitzada de la Barcelona plana, no s’ha d’oblidar que també existeix una Barcelona que viu entre pendents i trencacames.

Si bé el nucli urbà que es va aixecar a la falda de Montjuïc no és un dels més pronunciats de la ciutat (El Carmel sempre serà el TOP-1), resulta interessant posar de relleu com la combinació de tota una sèrie de factors poden generar certa angoixa als inquilins més vulnerables. De fet, s’ha de tenir en compte que, per piràmide demogràfica, aquests no deixaran de créixer (si abans no han de marxar). Quins són els factors que en destaquen les entitats especialitzades en la matèria? La disposició de les terrasses a la via pública, l’aparcament de ciclomotors i cotxes i la darrera moda urbanística: la implementació de plataformes úniques.

COTXES MÉS AMPLES QUE LES VORERES
La densa trama urbana del Poble-sec dibuixa sobre la seva superfície un cas que resulta més habitual del que sembla al conjunt de la ciutat. En alguns carrers, l’amplada que ocupen els cotxes estacionats supera amb escreix l’espai que disposen els vianants per passejar. Tot i això, tal com assenyala José Ángel Carrey des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs (ACIC), la legislació estableix que una vorera ha de deixar un pas lliure superior a 1,80 metres per permetre la lliure circulació dels veïns. “En principi en les zones estretes, on la circulació de persones és complexa, s’hauria d’eliminar l’estacionament”, apunta Carrey.

A més, des de la Plataforma Carrers per Tothom posen de relleu que, quan es parla de mobilitat, no s’ha de tenir en compte només a aquelles persones que es desplacen en cadira de rodes: “No ens hem d’oblidar de les persones invidents”, assenyala l’afectada Lucia Melchor. Pel que fa a la situació d’aquest col·lectiu, Melchor denuncia “l’horror” que suposa haver d’anar superant amb el bastó les motos que aparquen sobre la vorera. A parer del president de Catalunya Camina, Joan Estevaordal, el consistori ha d’acabar amb els entrebancs que suposa un vehicle que “es pot aparcar fàcilment, còmodament, sense limitació, de forma gratuïta i a la porta de casa”. “S’ha de fer complir la llei”, resumeix.

LA PLATAFORMA ÚNICA
Ajuda la plataforma única a resoldre la mobilitat? Aparentment sí, però en opinió de les entitats consultades: no. Ans al contrari. Tal com assenyala Melchor, “les coses a mitges mai acaben bé”, motiu pel qual rebutja l’ús compartit del carrer amb vehicles motoritzats i aposta única i exclusivament per la peatonalització total de les vies estretes. “Hem de recordar que la desaparició de les voreres com a tal ens priva d’orientació de seguretat a les persones cegues”, afegeix Carrey.

Com regular la proliferació d’aquest model de ciutat? “Proposem que la plataforma única només es pugui implantar a carrers inferiors a 7,10 metres; si bé en carrer de 5 metres cap avall preferim la conversió en zona de vianants absoluta, en les vies de 5 a 7,10 metres amb ús mixt de vehicles-vianants demanem la senyalització amb punts tàctils per poder saber quines són les zones de perill”, plantegen des de l’ACIC.

TERRASSES
Tot i que el Govern de Barcelona ha recollit part de l’essència de l’anterior bateria d’idees, hi ha una qüestió fonamental en què sembla haver mirat cap a un altre costat. A parer de les entitats, “la nova normativa de terrasses elimina absolutament les distàncies mínimes de pas i diu que aquestes s’establiran amb criteris orientatius a desenvolupar posteriorment”. “Sí que diu que es respectaran les normes d’accessibilitat, però com a declaració d’intencions, ja que després elimina criteris d’espai de pas i permetrà terrasses enganxades a les façanes, les quals són la nostra referència”, avança el portaveu de l’ACIC.

De fet, ell mateix critica el fet que en el Llibre Blanc del Gremi de Restauració s’assenyalés la possibilitat de no haver d’obligar als empresaris a adaptar els seus lavabos per poder disposar de terrassa. “Per nosaltres és una barbaritat i una discriminació; les coses avançarien molt si la gent és poses en la pell d’aquell que no pot accedir a un lloc perquè hi ha un esglaó”, considera Carrey. “Si la gent reflexionés des d’aquest punt de vista, seria molt més fàcil aconseguir determinades coses, però aquells que no estan afectats ho acostumen a veure tot en termes econòmics i no com un dret”, sintetitza.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

El Paral·lel es converteix en zona inundable quan plou

Una obra inacabada que provoca l’efecte embut

Publicat

on

Per què el Paral·lel acumula diverses inundacions només en aquesta tardor? Aquesta és la pregunta que es fan molts veïns i veïnes i que encara no ha tingut cap resposta oficial. Cap responsable polític o tècnic ha sortit a la palestra per explicar per què l’avinguda es converteix en una riera. Si més no, sí que existeix una raó vinculada a la mateixa via: la seva inacabada obra.

Lluny del que suposava la transformació estètica de la seva superfície, la reforma del Paral·lel també contemplava la construcció d’un col·lector pluvial que permetés absorbir tota l’aigua que deixa caure Montjuïc pel Poble-sec i que alhora desembocaven als carrers verticals de l’Eixample. Aquest projecte, però, mai s’ha liquidat i el problema que ha començat a patir l’artèria és un efecte embut.

Segons fonts municipals, la finalització de l’obra tindrà efectes immediats. O dit d’una altra manera: s’esvairà amb tota probabilitat la possibilitat que el Paral·lel i Ciutat Vella es tornin a inundar. Fins aleshores, però, el perill de riuades continuarà existint (tot i que sempre vinculades a pluges torrencials, situades fora de la normalitat). Tot i això, s’ha de tenir en compte que poques vegades abans Barcelona s’havia vist compromesa en precipitacions tan intenses com les del darrer mes de setembre. Un cop passada la tardor, se suposa que aquestes pluges no s’haurien de tornar a repetir (tot i que el canvi climàtic sempre pot dictar nova sentència).

Sense data de finalització

El col·lector impulsat a mig mandat de Xavier Trias ja acumula quatre anys de retard. De fet, els pous havien d’estar acabats tot just quan Ada Colau entrava al despatx de l’alcaldia, però ni l’anterior batlle ni l’actual han actuat amb determinació sobre la qüestió. En aquest sentit, cal tenir en compte que les obres formaven part del paquet del Paral·lel (21 milions d’euros), però com succeiria amb l’avinguda, el projecte pluvial tampoc s’acabaria.

El projecte encara vigent té previst atacar la hidrologia de la via des de diferents punts, com ara la desembocadura de la ronda de Sant Pau i del carrer de Vilà i Vilà, entre altres confluències. Al cap i a la fi, la idea des del seu origen tenia com a objectiu resoldre la insuficiència hidràulica del territori (ja que la construcció del complex olímpic tampoc va calcular amb encert el drenatge pluvial). Per tant, fins que no es doni per acabat el projecte, difícilment el Paral·lel deixarà de ser zona inundable.

Continua llegint

Societat

El veïnat decidirà com serà el Parc de Montjuïc

L’Ajuntament engega una pluja d’idees perquè siguin els ciutadans els darrers en aportar les que s’han d’incorporar al pulmó verd

Publicat

on

Després de diferents períodes en què els Governs de Barcelona han tractat d’ordenar el Parc de la muntanya de Montjuïc sense èxit, l’Ajuntament ha presentat el darrer pla per deixar de donar batzegades i consolidar els fonaments sobre què ha de ser el parc. Tal com ha anunciat al darrer Consell de Barri del Poble-sec el nou responsable municipal de la zona verda, Xavi Martín, des d’aquest novembre la ciutadania ja pot aportar les seves idees per acabar de perfilar aquest pulmó de la ciutat.

La plataforma on s’abocarà la pluja d’idees serà la plana web decidim.barcelona, el portal digital que en un passat ja va ajudar a l’executiu a definir el full de ruta que havia de guiar les seves polítiques. Ara, en la pestanya/procés que s’ha obert amb el nom Montjuïc, un parc per a Barcelona, els veïns i veïnes podran proposar idees sobre què volen que incorpori la muntanya i quins elements s’haurien de transformar o directament suprimir. Posteriorment també seran els mateixos veïns els que votin les idees dels seus conciutadans per dotar-les de més empenta pública.

Operadors, entitats i tècnics, reunits pel consens

Després que l’any 2014 s’aprovés la reforma del PGM de la muntanya que blindava l’espai verd i apostava per la reducció de la circulació, fa escasses setmanes el nou òrgan que reunia a entitats veïnals, operadors i tècnics va tancar les quatre taules de treball. Un espai privat on consensuar què havia de ser la muntanya i que segons Martín, ha servit per fer sorgir idees que podrien “encaixar”. Els resultats d’aquesta taula de participació, però, ara s’hauran de complementar amb el que els veïns i veïnes proposin.

A data de tancar aquest article, el portal virtual ja ha recollit nou propostes en menys de dues setmanes. Entre aquestes, les que més suports han recollit han sigut una primera que demana “mantenir com a parc el solar del passeig de l’Exposició, 25”, una segona que incideix en la idea d’incrementar “el bosc natural, els horts i els camins” amb la idea d’estendre “el verd als barris limítrofs” i una tercera que la complementa, “naturalitzar Montjuïc: menys ciment, més pistes de sorra i menys cotxes”.

Menció a banda mereix la proposta presentada per l’organització del Brunch In The Park, la qual demana “mantenir i garantir les activitats culturals i socials a la muntanya de Montjuïc”. Respecte a aquesta activitat, la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, ja va denunciar el passat mes de maig les molèsties que causa als veïns el festival de música, fet que va aprofitar per qüestionar l’ús privatiu que es fa de l’espai públic, en aquest cas, dels Jardins Joan Brossa.

Continua llegint

Societat

Cooperacures: dignificar els serveis de cures

La Xarxa d’Economia Solidària CooperaSec engega un projecte per garantir la qualitat i confiança de serveis com la neteja de la llar i les cures a persones grans, dependents i infants

Publicat

on

Tot va començar quan, l’any 2016, CooperaSec va fer una diagnosi de diversos sectors econòmics al barri i va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats. A partir d’aquesta anàlisi es va començar a gestar Cooperacures, una associació per socialitzar i dignificar serveis com la neteja de la llar, altres serveis domèstics, les cures i l’acompanyament a persones grans i dependents i els serveis de cangur per als infants.

El grup motor del projecte va presentar-lo la primavera del 2017 i van guanyar una subvenció de Barcelona Activa per tirar endavant una idea que avui ja és una realitat: “L’objectiu era donar resposta a una necessitat que hi ha al barri que és la de les cures dignes, de qualitat i de confiança. Normalment aquesta necessitat es cobreix a través de l’explotació d’altres persones, la majoria de vegades dones migrades que no tenen cap altra opció que acceptar condicions de feina indignes per sobreviure”, explica la Julie Marquiset, coordinadora del projecte.

Beneficis per als usuaris i els treballadors

Cooperacures té dues potes: d’una banda, compten amb 10 dones que han passat per un procés de formació, d’acompanyament i de conscienciació durant sis mesos perquè aquest grup pugui portar el seu propi projecte d’activitat econòmica. D’altra banda, tenen l’objectiu de dignificar no només la feina de les cuidadores sinó també el propi servei de cures: “Les persones que reben les cures també són protagonistes i tenen coses a dir. Per això hem creat una associació on els socis són les persones que treballen i també les que reben el servei”, afegeix la Julie.

A través d’aquesta eina d’economia social i solidària es vol donar resposta d’una manera diferent a una realitat que cada vegada és més evident al barri i a la societat. “Actualment, les cures es cobreixen o bé a través de l’economia capitalista –que també és explotadora perquè la gent que treballa per aquesta via cobra salaris molt baixos– o a través del mercat negre, que no garanteix una qualitat”, expliquen des de l’associació. També existeix el Servei d’Atenció a Domicili dels serveis socials, però “cobreix una part molt petita de les necessitats que hi ha, perquè està destinat a persones que tenen molt pocs recursos i hi ha tota una part de la població que no està coberta”, afegeixen.

Les prestadores de serveis

Les sòcies que s’encarreguen d’oferir els serveis de cures són 10 dones d’entre 38 i 70 anys. La Julie explica que “totes tenen experiència i/o formació específica. Són persones que estan preparades però, per desgràcia, algunes d’elles han treballat molts anys en negre i no poden tenir reconeguda l’experiència, tot i que la tenen”. Durant sis mesos, s’ha fet una tasca d’acompanyament al grup, reunint-se un cop a la setmana en sessions de 4 hores diàries. Totes han passat per un procés d’acompanyament i formació, han treballat en dinàmiques grupals i han creat una base compartida de valors i ambicions.

Com funciona l’associació Cooperacures?

Quan algú interessat en contractar un servei contacta amb l’associació Cooperacures, el primer pas és conèixer la persona que ha de rebre el servei: “Avaluem les seves necessitats, fem una proposta de servei i de pressupost i, quan ens hem posat d’acord, aquesta persona es dona d’alta com a sòcia de l’entitat i nosaltres engeguem el contracte laboral”, diu la coordinadora del projecte.

Aquesta associació vol fer de paraigües i protegir no només a les treballadores sinó també a les persones que necessiten cures i a les seves famílies: “És un sector molt desprotegit i deixar una persona estimada perquè algú altre la cuidi requereix garanties. La idea és que tots plegats podem millorar les cures que oferim i ser més conscients de les necessitats de cadascú”. D’una banda està tothom assegurat i, de l’altra, Cooperacures ofereix un espai de diàleg, de seguiment i d’acompanyament a les famílies. “Posem la cura al centre i acompanyem a tots els col·lectius en els processos que estan vivint”, conclouen des d’aquesta associació que ja comença a rebre les primeres peticions.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.