Connecta amb nosaltres

Societat

El repte de l’accessibilitat

El barri presenta tota una sèrie de dificultats a resoldre a mig termini per tal de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes amb mobilitat reduïda

Publicat

on

Viure en cadira de rodes al Poble-sec pot esdevenir un maldecap / DGM

El Poble-sec d’edificis humils, rampes pronunciades i carrers estrets, s’ha convertit en un maldecap per una part rellevant de la seva població. Sortejar les vies empinades i els elements que poden obstaculitzar la vorera no resulta cap mena de problema si es gaudeix d’una bona salut. Ara bé, tan bon punt es pateix d’algun imprevist que afecti la mobilitat personal, el barri pot convertir-se en una veritable trampa. Més enllà de la idea generalitzada de la Barcelona plana, no s’ha d’oblidar que també existeix una Barcelona que viu entre pendents i trencacames.

Si bé el nucli urbà que es va aixecar a la falda de Montjuïc no és un dels més pronunciats de la ciutat (El Carmel sempre serà el TOP-1), resulta interessant posar de relleu com la combinació de tota una sèrie de factors poden generar certa angoixa als inquilins més vulnerables. De fet, s’ha de tenir en compte que, per piràmide demogràfica, aquests no deixaran de créixer (si abans no han de marxar). Quins són els factors que en destaquen les entitats especialitzades en la matèria? La disposició de les terrasses a la via pública, l’aparcament de ciclomotors i cotxes i la darrera moda urbanística: la implementació de plataformes úniques.

COTXES MÉS AMPLES QUE LES VORERES
La densa trama urbana del Poble-sec dibuixa sobre la seva superfície un cas que resulta més habitual del que sembla al conjunt de la ciutat. En alguns carrers, l’amplada que ocupen els cotxes estacionats supera amb escreix l’espai que disposen els vianants per passejar. Tot i això, tal com assenyala José Ángel Carrey des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs (ACIC), la legislació estableix que una vorera ha de deixar un pas lliure superior a 1,80 metres per permetre la lliure circulació dels veïns. “En principi en les zones estretes, on la circulació de persones és complexa, s’hauria d’eliminar l’estacionament”, apunta Carrey.

A més, des de la Plataforma Carrers per Tothom posen de relleu que, quan es parla de mobilitat, no s’ha de tenir en compte només a aquelles persones que es desplacen en cadira de rodes: “No ens hem d’oblidar de les persones invidents”, assenyala l’afectada Lucia Melchor. Pel que fa a la situació d’aquest col·lectiu, Melchor denuncia “l’horror” que suposa haver d’anar superant amb el bastó les motos que aparquen sobre la vorera. A parer del president de Catalunya Camina, Joan Estevaordal, el consistori ha d’acabar amb els entrebancs que suposa un vehicle que “es pot aparcar fàcilment, còmodament, sense limitació, de forma gratuïta i a la porta de casa”. “S’ha de fer complir la llei”, resumeix.

LA PLATAFORMA ÚNICA
Ajuda la plataforma única a resoldre la mobilitat? Aparentment sí, però en opinió de les entitats consultades: no. Ans al contrari. Tal com assenyala Melchor, “les coses a mitges mai acaben bé”, motiu pel qual rebutja l’ús compartit del carrer amb vehicles motoritzats i aposta única i exclusivament per la peatonalització total de les vies estretes. “Hem de recordar que la desaparició de les voreres com a tal ens priva d’orientació de seguretat a les persones cegues”, afegeix Carrey.

Com regular la proliferació d’aquest model de ciutat? “Proposem que la plataforma única només es pugui implantar a carrers inferiors a 7,10 metres; si bé en carrer de 5 metres cap avall preferim la conversió en zona de vianants absoluta, en les vies de 5 a 7,10 metres amb ús mixt de vehicles-vianants demanem la senyalització amb punts tàctils per poder saber quines són les zones de perill”, plantegen des de l’ACIC.

TERRASSES
Tot i que el Govern de Barcelona ha recollit part de l’essència de l’anterior bateria d’idees, hi ha una qüestió fonamental en què sembla haver mirat cap a un altre costat. A parer de les entitats, “la nova normativa de terrasses elimina absolutament les distàncies mínimes de pas i diu que aquestes s’establiran amb criteris orientatius a desenvolupar posteriorment”. “Sí que diu que es respectaran les normes d’accessibilitat, però com a declaració d’intencions, ja que després elimina criteris d’espai de pas i permetrà terrasses enganxades a les façanes, les quals són la nostra referència”, avança el portaveu de l’ACIC.

De fet, ell mateix critica el fet que en el Llibre Blanc del Gremi de Restauració s’assenyalés la possibilitat de no haver d’obligar als empresaris a adaptar els seus lavabos per poder disposar de terrassa. “Per nosaltres és una barbaritat i una discriminació; les coses avançarien molt si la gent és poses en la pell d’aquell que no pot accedir a un lloc perquè hi ha un esglaó”, considera Carrey. “Si la gent reflexionés des d’aquest punt de vista, seria molt més fàcil aconseguir determinades coses, però aquells que no estan afectats ho acostumen a veure tot en termes econòmics i no com un dret”, sintetitza.

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024