Connecta amb nosaltres

Societat

El repte de l’accessibilitat

El barri presenta tota una sèrie de dificultats a resoldre a mig termini per tal de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes amb mobilitat reduïda

Publicat

on

Viure en cadira de rodes al Poble-sec pot esdevenir un maldecap / DGM

El Poble-sec d’edificis humils, rampes pronunciades i carrers estrets, s’ha convertit en un maldecap per una part rellevant de la seva població. Sortejar les vies empinades i els elements que poden obstaculitzar la vorera no resulta cap mena de problema si es gaudeix d’una bona salut. Ara bé, tan bon punt es pateix d’algun imprevist que afecti la mobilitat personal, el barri pot convertir-se en una veritable trampa. Més enllà de la idea generalitzada de la Barcelona plana, no s’ha d’oblidar que també existeix una Barcelona que viu entre pendents i trencacames.

Si bé el nucli urbà que es va aixecar a la falda de Montjuïc no és un dels més pronunciats de la ciutat (El Carmel sempre serà el TOP-1), resulta interessant posar de relleu com la combinació de tota una sèrie de factors poden generar certa angoixa als inquilins més vulnerables. De fet, s’ha de tenir en compte que, per piràmide demogràfica, aquests no deixaran de créixer (si abans no han de marxar). Quins són els factors que en destaquen les entitats especialitzades en la matèria? La disposició de les terrasses a la via pública, l’aparcament de ciclomotors i cotxes i la darrera moda urbanística: la implementació de plataformes úniques.

COTXES MÉS AMPLES QUE LES VORERES
La densa trama urbana del Poble-sec dibuixa sobre la seva superfície un cas que resulta més habitual del que sembla al conjunt de la ciutat. En alguns carrers, l’amplada que ocupen els cotxes estacionats supera amb escreix l’espai que disposen els vianants per passejar. Tot i això, tal com assenyala José Ángel Carrey des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs (ACIC), la legislació estableix que una vorera ha de deixar un pas lliure superior a 1,80 metres per permetre la lliure circulació dels veïns. “En principi en les zones estretes, on la circulació de persones és complexa, s’hauria d’eliminar l’estacionament”, apunta Carrey.

A més, des de la Plataforma Carrers per Tothom posen de relleu que, quan es parla de mobilitat, no s’ha de tenir en compte només a aquelles persones que es desplacen en cadira de rodes: “No ens hem d’oblidar de les persones invidents”, assenyala l’afectada Lucia Melchor. Pel que fa a la situació d’aquest col·lectiu, Melchor denuncia “l’horror” que suposa haver d’anar superant amb el bastó les motos que aparquen sobre la vorera. A parer del president de Catalunya Camina, Joan Estevaordal, el consistori ha d’acabar amb els entrebancs que suposa un vehicle que “es pot aparcar fàcilment, còmodament, sense limitació, de forma gratuïta i a la porta de casa”. “S’ha de fer complir la llei”, resumeix.

LA PLATAFORMA ÚNICA
Ajuda la plataforma única a resoldre la mobilitat? Aparentment sí, però en opinió de les entitats consultades: no. Ans al contrari. Tal com assenyala Melchor, “les coses a mitges mai acaben bé”, motiu pel qual rebutja l’ús compartit del carrer amb vehicles motoritzats i aposta única i exclusivament per la peatonalització total de les vies estretes. “Hem de recordar que la desaparició de les voreres com a tal ens priva d’orientació de seguretat a les persones cegues”, afegeix Carrey.

Com regular la proliferació d’aquest model de ciutat? “Proposem que la plataforma única només es pugui implantar a carrers inferiors a 7,10 metres; si bé en carrer de 5 metres cap avall preferim la conversió en zona de vianants absoluta, en les vies de 5 a 7,10 metres amb ús mixt de vehicles-vianants demanem la senyalització amb punts tàctils per poder saber quines són les zones de perill”, plantegen des de l’ACIC.

TERRASSES
Tot i que el Govern de Barcelona ha recollit part de l’essència de l’anterior bateria d’idees, hi ha una qüestió fonamental en què sembla haver mirat cap a un altre costat. A parer de les entitats, “la nova normativa de terrasses elimina absolutament les distàncies mínimes de pas i diu que aquestes s’establiran amb criteris orientatius a desenvolupar posteriorment”. “Sí que diu que es respectaran les normes d’accessibilitat, però com a declaració d’intencions, ja que després elimina criteris d’espai de pas i permetrà terrasses enganxades a les façanes, les quals són la nostra referència”, avança el portaveu de l’ACIC.

De fet, ell mateix critica el fet que en el Llibre Blanc del Gremi de Restauració s’assenyalés la possibilitat de no haver d’obligar als empresaris a adaptar els seus lavabos per poder disposar de terrassa. “Per nosaltres és una barbaritat i una discriminació; les coses avançarien molt si la gent és poses en la pell d’aquell que no pot accedir a un lloc perquè hi ha un esglaó”, considera Carrey. “Si la gent reflexionés des d’aquest punt de vista, seria molt més fàcil aconseguir determinades coses, però aquells que no estan afectats ho acostumen a veure tot en termes econòmics i no com un dret”, sintetitza.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

El parc de Montjuïc té nou responsable

Xavier Martín ocupa el càrrec de nova creació

Publicat

on

Montjuïc

Fa un any no existia la figura del responsable del parc de Montjuïc ja que, com ell mateix explica, “és un càrrec tècnic de nova creació per part del Districte de Sants-Montjuïc”. La principal missió és la coordinació de tots els serveis municipals que intervenen a la muntanya (BSM, Parcs i Jardins, Institut Barcelona Esports, Institut de Cultura de Barcelona…) i “treballar pel desenvolupament del Pla General Metropolità de la muntanya de Montjuïc (aprovat el 2014) i la seva concreció en el futur Pla d’Actuació del Parc Montjuïc”, indica Xavier Martín, la persona que ocupa aquest càrrec. 

Temes calents 

Martín diu que un dels principals problemes de la muntanya és “trobar el punt d’equilibri entre els usos culturals, turístics, lúdics i esportius i evitar situacions de col·lapse de la mobilitat i reduir les molèsties de soroll que generen al veïnat”. L’objectiu passa per coordinar tots els operadors implicats, escoltar els veïns i reduir el nombre d’actes que generen més afectacions. Per exemple, amb el Poble Espanyol, s’ha establert un acord per reduir el nombre de concerts.

Procés participatiu encara obert

El responsable del parc afegeix que la majoria de les entitats vinculades a la muntanya són membres del Consell del Parc de Montjuïc, l’òrgan municipal de participació que les engloba a totes i el canal obert de debat sobre el futur de la muntanya. Assegura que aquestes entitats tenen fil directe amb ell per tractar tot tipus de temes.

Pel que fa a la construcció del macro-edifici a la zona de la Satalia, Martín diu que aquesta zona “va quedar desafectada urbanísticament amb el PGM 2014 i, per tant, queda fora de l’àmbit de la muntanya de Montjuïc, tot i que és clarament fronterera” i afegeix que “el debat sobre el futur equipament de la Satalia i les reivindicacions al respecte de la Plataforma Salvem Montjuïc estan sent escoltades en el procés participatiu de debat del Pla d’Equipaments del Poble-sec que encara és obert per part del Districte”.

Continua llegint

Societat

Massa autoescoles fent pràctiques

Veïns i associacions manifesten el seu malestar

Publicat

on

El Poble-sec és una zona d’examen del carnet de conduir i això provoca que la majoria d’autoescoles de la ciutat vinguin al barri a circular. És una de les zones més temudes per tots els aspirants a treure’s el carnet de conduir. La zona 4 parteix del carrer Joaquim Blume i passa per Margarit, el passeig de l’Exposició i el passeig de Santa Madrona, entre altres carrers, abans d’enfilar cap a Montjuïc, una altra de les zones d’examen. El fet que el Poble-sec sigui zona d’examen fa que gairebé totes les autoescoles de la ciutat portin els seus alumnes a fer-hi pràctiques, amb les consegüents molèsties que això genera als veïns: “L’altre dia, des del passeig de l’Exposició amb Radas fins al passeig de Montjuïc vaig trigar 26 minuts”, explica amb indignació un veí afectat per aquesta situació.

Embussos i crispació 

Fa més de 15 anys que els veïns manifesten el seu malestar: “Donada la complexitat del barri i la seva estructura, l’afluència tan massiva d’autoescoles l’únic que fa és complicar-la encara més. És un martiri per als que circulen i sobretot per als transportistes, és un barri molt complicat pel tema del repartiment i més ara amb les obres dels carrers Radas i Concòrdia”, diu Màxim Montori, vocal de convivència i civisme de la Coordinadora. 

Miquel Carrillo, de la Unió d’Associacions de Veïns, explica que durant l’últim any del mandat de la socialista Imma Moraleda, els havien assegurat que la situació amb les autoescoles canviaria perquè havien arribat a un acord amb la DGT. Però, 10 anys després, la situació és la mateixa: “Al Poble-sec hi operen unes 65 autoescoles, això sumat a que és un barri de carrers estrets i la circulació ja està molt reduïda, implica que el conductor del darrera acabi tenint un comportament agressiu al volant perquè el nivell de parades i de lentitud és extrem”. L’associació ha fet una reclamació a l’Ajuntament, des d’on els han dit que això no és competència d’ells, que és un problema de Tràfic. “La potestat de la circulació a Barcelona és un tema municipal, i l’Ajuntament ha de fer pressió per solucionar aquesta situació, però han passat olímpicament.”, afegeix Carrillo. 

L’‘estop de la mort’

La cruïlla entre Margarit i el passeig de l’Exposició és la més problemàtica degut a un estop que provoca nombrosos encallaments per part dels aprenents. Si algú passa deu minuts en aquesta intersecció, fàcilment podrà veure com passen cotxes de 15 autoescoles diferents i la majoria d’ells tenen problemes en aquest punt. Sergi Gázquez, de l’associació veïnal, explica que la situació ha empitjorat amb el boom de les autoescoles low cost, que compten amb grans flotes de vehicles. “El problema radica en què Poble-sec i Montjuïc són zones d’examen. Això genera més trànsit, més contaminació, més soroll als carrers i més crispació entre els conductors”, manté Gázquez. Malgrat tants anys de reivindicacions, però, aquesta qüestió no sembla estar entre les prioritats municipals i queda lluny de veure’s solucionat.

Continua llegint

Societat

Clam per uns parcs infantils dignes

En l’assemblea que va tenir lloc el passat mes de març ja es van acordar propostes per tal d’organitzar el veïnat i canalitzar les seves reivindicacions

Publicat

on

Per

El passat divendres 20 de juliol els membres de la Comissió de Parcs Infantils de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec conjuntament amb els membres de l’Associació de Veïns i Comerciants de Les Hortes de Sant Bertran van penjar 4 pancartes per reclamar uns parcs dignes per als infants del Poble-sec. Concretament les pancartes es van penjar al Parc de la Primavera, al Mirador del Poble-sec, als Jardins de Les Hortes de Sant Bertran i al Parc de Les 3 Xemeneies.

Reivindicacions objectives

Les principals reivindicacions de la Comissió de Parcs Infantils són la neteja dels espais, on sovint s’hi pot trobar excrements d’animals i restes de botellón, la renovació d’algunes de les instal·lacions per equiparar els jocs als d’altres barris de la ciutat, fer una revisió dels equipaments i, si s’escau instal·lar-ne de nous perquè els infants de totes les edats tinguin espais de joc i que tots els jocs quedin a l’interior dels tancats corresponents per evitar que els animals de companyia facin servir els sorrals dels infants.

S’espera a la consellera

S’ha demanat a la Consellera de Barri, Carolina López, de fer una visita a cadascun dels espais per tal de què els mateixos pares li puguin explicar les diferents problemàtiques i casuístiques de cada parc perquè des del Districte s’hi posi fil a l’agulla. A data d’avui encara no s’ha acordat una data per fer aquesta visita.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.