Connecta amb nosaltres

Societat

El repte de l’accessibilitat

El barri presenta tota una sèrie de dificultats a resoldre a mig termini per tal de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes amb mobilitat reduïda

Publicat

on

Viure en cadira de rodes al Poble-sec pot esdevenir un maldecap / DGM

El Poble-sec d’edificis humils, rampes pronunciades i carrers estrets, s’ha convertit en un maldecap per una part rellevant de la seva població. Sortejar les vies empinades i els elements que poden obstaculitzar la vorera no resulta cap mena de problema si es gaudeix d’una bona salut. Ara bé, tan bon punt es pateix d’algun imprevist que afecti la mobilitat personal, el barri pot convertir-se en una veritable trampa. Més enllà de la idea generalitzada de la Barcelona plana, no s’ha d’oblidar que també existeix una Barcelona que viu entre pendents i trencacames.

Si bé el nucli urbà que es va aixecar a la falda de Montjuïc no és un dels més pronunciats de la ciutat (El Carmel sempre serà el TOP-1), resulta interessant posar de relleu com la combinació de tota una sèrie de factors poden generar certa angoixa als inquilins més vulnerables. De fet, s’ha de tenir en compte que, per piràmide demogràfica, aquests no deixaran de créixer (si abans no han de marxar). Quins són els factors que en destaquen les entitats especialitzades en la matèria? La disposició de les terrasses a la via pública, l’aparcament de ciclomotors i cotxes i la darrera moda urbanística: la implementació de plataformes úniques.

COTXES MÉS AMPLES QUE LES VORERES
La densa trama urbana del Poble-sec dibuixa sobre la seva superfície un cas que resulta més habitual del que sembla al conjunt de la ciutat. En alguns carrers, l’amplada que ocupen els cotxes estacionats supera amb escreix l’espai que disposen els vianants per passejar. Tot i això, tal com assenyala José Ángel Carrey des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs (ACIC), la legislació estableix que una vorera ha de deixar un pas lliure superior a 1,80 metres per permetre la lliure circulació dels veïns. “En principi en les zones estretes, on la circulació de persones és complexa, s’hauria d’eliminar l’estacionament”, apunta Carrey.

A més, des de la Plataforma Carrers per Tothom posen de relleu que, quan es parla de mobilitat, no s’ha de tenir en compte només a aquelles persones que es desplacen en cadira de rodes: “No ens hem d’oblidar de les persones invidents”, assenyala l’afectada Lucia Melchor. Pel que fa a la situació d’aquest col·lectiu, Melchor denuncia “l’horror” que suposa haver d’anar superant amb el bastó les motos que aparquen sobre la vorera. A parer del president de Catalunya Camina, Joan Estevaordal, el consistori ha d’acabar amb els entrebancs que suposa un vehicle que “es pot aparcar fàcilment, còmodament, sense limitació, de forma gratuïta i a la porta de casa”. “S’ha de fer complir la llei”, resumeix.

LA PLATAFORMA ÚNICA
Ajuda la plataforma única a resoldre la mobilitat? Aparentment sí, però en opinió de les entitats consultades: no. Ans al contrari. Tal com assenyala Melchor, “les coses a mitges mai acaben bé”, motiu pel qual rebutja l’ús compartit del carrer amb vehicles motoritzats i aposta única i exclusivament per la peatonalització total de les vies estretes. “Hem de recordar que la desaparició de les voreres com a tal ens priva d’orientació de seguretat a les persones cegues”, afegeix Carrey.

Com regular la proliferació d’aquest model de ciutat? “Proposem que la plataforma única només es pugui implantar a carrers inferiors a 7,10 metres; si bé en carrer de 5 metres cap avall preferim la conversió en zona de vianants absoluta, en les vies de 5 a 7,10 metres amb ús mixt de vehicles-vianants demanem la senyalització amb punts tàctils per poder saber quines són les zones de perill”, plantegen des de l’ACIC.

TERRASSES
Tot i que el Govern de Barcelona ha recollit part de l’essència de l’anterior bateria d’idees, hi ha una qüestió fonamental en què sembla haver mirat cap a un altre costat. A parer de les entitats, “la nova normativa de terrasses elimina absolutament les distàncies mínimes de pas i diu que aquestes s’establiran amb criteris orientatius a desenvolupar posteriorment”. “Sí que diu que es respectaran les normes d’accessibilitat, però com a declaració d’intencions, ja que després elimina criteris d’espai de pas i permetrà terrasses enganxades a les façanes, les quals són la nostra referència”, avança el portaveu de l’ACIC.

De fet, ell mateix critica el fet que en el Llibre Blanc del Gremi de Restauració s’assenyalés la possibilitat de no haver d’obligar als empresaris a adaptar els seus lavabos per poder disposar de terrassa. “Per nosaltres és una barbaritat i una discriminació; les coses avançarien molt si la gent és poses en la pell d’aquell que no pot accedir a un lloc perquè hi ha un esglaó”, considera Carrey. “Si la gent reflexionés des d’aquest punt de vista, seria molt més fàcil aconseguir determinades coses, però aquells que no estan afectats ho acostumen a veure tot en termes econòmics i no com un dret”, sintetitza.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Persones amb discapacitat recuperen un quiosc del Paral·lel

La cooperativa Diverscoop torna a dotar de vida comercial a l’establiment ubicat al número 91 de l’avinguda del Paral·lel

Publicat

on

Després de restar anys tancat, el quiosc ubicat al número 91 l’avinguda del Paral·lel (a tocar del Teatre Condal) ha tornat a aixecar la persiana. Un fet que no és fruit de l’aposta de cap capital privat, sinó que forma part d’una iniciativa capitanejada per l’Ajuntament de Barcelona i la cooperativa Diverscoop. La seva intenció: dotar d’una nova vida a una desena d’establiments de premsa repartits per tota Barcelona des d’una vessant social, integradora i sostenible.

Per aconseguir-ho, el primer que ha fet l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha estat formar a onze persones que estaven a l’atur perquè fossin capaces de posar en marxa una cooperativa amb caràcter social i integrador. Una empresa “en la que en tot moment hem sigut acompanyats per l’Ajuntament, ja que cap de nosaltres estàvem relacionats amb entitats de persones amb discapacitat, ni coneixem el món cooperatiu”, ha explicat al ZONA SEC el portaveu de Divercoop, Josep Giménez.

Un cop formats en la matèria al llarg de sis mesos, el consistori els ha cedit els dos primers quioscos: un ubicat al carrer de Ramon Albó i un segon a l’avinguda del Paral·lel. Tot plegat amb la previsió de finalitzar l’any amb cinc establiments més i poder obrir els restants al llarg del 2021. “Ara mateix som onze cooperativistes els que hem començat a gestionar aquests espais, però més endavant segurament ens caldrà contractar a més persones en situació d’inserció laboral per donar les mateixes oportunitats que ens han donat a nosaltres”, ha assenyalat Giménez.

Economia circular

La qüestió social del projecte no només resideix en apostar en persones en risc d’exclusió laboral. Com que tots els membres del projecte són conscients que el model tradicional de premsa a dia d’avui està esgotat, des de la cooperativa apostaran per oferir una nova gamma de productes. “La nostra intenció és col·laborar amb les entitats del territori que elaborin productes sostenibles en els seus tallers ocupacionals i posar-los a la venda al quiosc, com podria ser el cas de les xocolates artesanals”, emfatitza el portaveu.

A més, el projecte no només té la intenció de situar aquest nou quisoc a l’epicentre de les noves dinàmiques socials i sostenibles del Poble-sec, sinó que també té com a objectiu recuperar un element del paisatge urbà que amb els anys ha anat desapareixent. De fet, la reobertura d’aquests establiments suposa un punt d’inflexió en la dinàmica de la ciutat, ja que només en la darrera dècada han tancat fins el 35% dels establiments.

Continua llegint

Societat

Gastronomia d’alta muntanya

Publicat

on

Per

El Centre Cívic El Sortidor presenta la programació d’hivern del projecte específic del centre, “A taula! Cicle de cultura i gastronomia”, que té la finalitat de contribuir en la divulgació del món de la gastronomia i els bons hàbits alimentaris.

La cuina d’alta muntanya és el tret de sortida de les propostes de l’estació més freda de l’any, on els protagonistes seran el paisatge natural dels Pirineus i les seves receptes autòctones. La xerrada «El Camí Ramader de Marina, de la Cerdanya al Penedès» ens aproparà a la ruta transhumant que feien els pastors per moure el bestiar des de les muntanyes al litoral català.

El taller «Pans d’alta muntanya: quan la necessitat esdevé virtut» ens brinda l’oportunitat d’aprendre a elaborar pa artesà a casa a la vegada que recuperem els sabors i les textures tradicionals que s’han perdut amb la industrialització dels processos de producció d’aquest aliment.

El cicle conclou amb la projecció del vídeo Les pastores, cada vida és 8 de març on a partir de diferents testimonis es visibilitzarà i es reivindicarà el paper de la dona en l’ofici de la ramaderia.

De les propostes en format taller en destaquen «Tast i maridatge de melmelades i conserves» on aprendrem quines són les receptes més adients per aprofitar la fruita i la verdura al llarg de l’any i «Pop roquer i pop blanc», que ens oferirà propostes culinàries saludables en fred i en calent.

Enguany es commemoren els 250 anys del naixement de Ludwig van Beethoven. Per commemorar aquesta efemèride, els concerts de música clàssica en retran homenatge amb diverses peces musicals de l’autor en diferents formats: piano i violoncel, piano i violí i finalment el cant.

Podeu fer una ullada a totes les activitats culturals a: ccivics.bcn.cat/elsortidor

Continua llegint

Societat

Els reptes de la nova dècada

Analitzem les cinc matèries que hauran d’estar resoltes a finals d’aquests nous anys 20

Publicat

on

El segle XX va comptar amb la reconeguda dècada dels Feliços anys vint, la qual va acabar de forma estrepitosa amb l’enfonsament de l’economia mundial i l’ou de la serp a punt d’eclosionar. Mentre que alguns tendeixen a dir que “la història sempre es repeteix”, els darrers esdeveniments assenyalen que no estem tant lluny de repetir els errors del passat. En tot cas, des de l’àmbit de la proximitat, la nova dècada presenta punts que canviaran la nostra forma d’encarar el 2030. Des del ZONA SEC els hem agrupat en cinc punts:

1. La substitució generacional

Naixem, creixem i morim. Dissortadament, el cicle vital resulta impossible d’aturar i la població del Poble-sec no en serà aliena. Tenint en compte que el barri presenta una de les mitjanes d’edat més elevades, la substitució de les persones més grans per gent jove farà canviar les dinàmiques socials i econòmiques del territori. La substitució, però, no serà total. El barri s’enfrontarà a un nou equilibri demogràfic: tots els baby boomers amb propietats al barri es jubilaran i hauran de conviure cada vegada amb més joves globalitzats i d’alt poder adquisitiu. Què passarà amb aquells que avui dia viuen de lloguer? Doncs que, segurament, d’aquí a deu anys ja no tindran opcions habitacionals a la falda de Montjuïc.

2. Habitatge

En aquest procés de substitució, el paper de l’habitatge serà clau. Per què? Doncs perquè la major part de pisos que avui són propietat de gent gran, molt probablement acabaran posats a la venda o en lloguer pels seus hereus. Tot i que des de l’administració local i els grups prohabitatge fan crides a regular els preus, cap mesura sembla que podrà fer retornar les xifres als valors (assenyats) d’anys enrere. Pel que fa al creixement en superfície del nucli urbà, al final els darrers acords respecte al projecte de la Fira de Barcelona només suposaran unes poques promocions immobiliàries més.

3. Equipaments

Manca d’espai per manca de solars buits equival també a manca d’equipaments. Si més no, aquesta dècada en què entrem haurà de servir per inaugurar la Casa de la Premsa i desenvolupar un nou ús al Palau d’Esports. A més, l’Ajuntament ja pensa a ubicar al costat dels nous blocs de pisos de la Fira nous equipaments. Per contra, la nova dècada també acabarà per sentenciar (o salvar) una peça clau: l’equipament de Les Tres Xemeneies, el qual resta bloquejat. La residència d’avis al Paral·lel mereixeria un capítol a banda.

4. Emergència climàtica

Aquest dimecres 15 de gener, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, declara l’emergència climàtica a la ciutat. Una declaració, però, que d’entrada no tindrà efectes palpables. La mateixa Zona de Baixes Emissions s’ha estrenat amb unes xifres de disminució del trànsit molt més reduïdes de les esperades (-2,4%). Davant d’aquesta circumstància, l’executiu haurà de prendre mesures encara més valentes per lluitar contra la contaminació i aquestes podrien afectar el Poble-sec per tots els flancs. L’electrificació total del Port de Barcelona, la remodelació de les places d’Espanya i de les Drassanes o convertir el Paral·lel en un eix pacificat són mesures no tan esbojarrades a desenvolupar en els deu anys vinents.

5. Model econòmic

El model Amazon trepitja fort i el comerç de proximitat se’n comença a ressentir. Tenint en compte que a un ampli conjunt d’establiments comercials els hi queden menys de deu anys per jubilar-se, caldrà veure qui els pren el relleu. Per ara, l’increment de la taxa de les terrasses tampoc sembla que faci tancar cap establiment de restauració. El futur econòmic del Poble-sec s’encamina perillosament a ser una safata amb cerveses i pinxos i, com bé saben Salou o Lloret, viure exclusivament del turisme i l’oci no és la millor opció. Els petits empresaris, però, tampoc sembla que podran competir amb les omnipresents franquícies.

Fotografia | Tom Mrazek

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.