Connecta amb nosaltres

Societat

El repte de l’accessibilitat

El barri presenta tota una sèrie de dificultats a resoldre a mig termini per tal de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes amb mobilitat reduïda

Publicat

on

Viure en cadira de rodes al Poble-sec pot esdevenir un maldecap / DGM

El Poble-sec d’edificis humils, rampes pronunciades i carrers estrets, s’ha convertit en un maldecap per una part rellevant de la seva població. Sortejar les vies empinades i els elements que poden obstaculitzar la vorera no resulta cap mena de problema si es gaudeix d’una bona salut. Ara bé, tan bon punt es pateix d’algun imprevist que afecti la mobilitat personal, el barri pot convertir-se en una veritable trampa. Més enllà de la idea generalitzada de la Barcelona plana, no s’ha d’oblidar que també existeix una Barcelona que viu entre pendents i trencacames.

Si bé el nucli urbà que es va aixecar a la falda de Montjuïc no és un dels més pronunciats de la ciutat (El Carmel sempre serà el TOP-1), resulta interessant posar de relleu com la combinació de tota una sèrie de factors poden generar certa angoixa als inquilins més vulnerables. De fet, s’ha de tenir en compte que, per piràmide demogràfica, aquests no deixaran de créixer (si abans no han de marxar). Quins són els factors que en destaquen les entitats especialitzades en la matèria? La disposició de les terrasses a la via pública, l’aparcament de ciclomotors i cotxes i la darrera moda urbanística: la implementació de plataformes úniques.

COTXES MÉS AMPLES QUE LES VORERES
La densa trama urbana del Poble-sec dibuixa sobre la seva superfície un cas que resulta més habitual del que sembla al conjunt de la ciutat. En alguns carrers, l’amplada que ocupen els cotxes estacionats supera amb escreix l’espai que disposen els vianants per passejar. Tot i això, tal com assenyala José Ángel Carrey des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs (ACIC), la legislació estableix que una vorera ha de deixar un pas lliure superior a 1,80 metres per permetre la lliure circulació dels veïns. “En principi en les zones estretes, on la circulació de persones és complexa, s’hauria d’eliminar l’estacionament”, apunta Carrey.

A més, des de la Plataforma Carrers per Tothom posen de relleu que, quan es parla de mobilitat, no s’ha de tenir en compte només a aquelles persones que es desplacen en cadira de rodes: “No ens hem d’oblidar de les persones invidents”, assenyala l’afectada Lucia Melchor. Pel que fa a la situació d’aquest col·lectiu, Melchor denuncia “l’horror” que suposa haver d’anar superant amb el bastó les motos que aparquen sobre la vorera. A parer del president de Catalunya Camina, Joan Estevaordal, el consistori ha d’acabar amb els entrebancs que suposa un vehicle que “es pot aparcar fàcilment, còmodament, sense limitació, de forma gratuïta i a la porta de casa”. “S’ha de fer complir la llei”, resumeix.

LA PLATAFORMA ÚNICA
Ajuda la plataforma única a resoldre la mobilitat? Aparentment sí, però en opinió de les entitats consultades: no. Ans al contrari. Tal com assenyala Melchor, “les coses a mitges mai acaben bé”, motiu pel qual rebutja l’ús compartit del carrer amb vehicles motoritzats i aposta única i exclusivament per la peatonalització total de les vies estretes. “Hem de recordar que la desaparició de les voreres com a tal ens priva d’orientació de seguretat a les persones cegues”, afegeix Carrey.

Com regular la proliferació d’aquest model de ciutat? “Proposem que la plataforma única només es pugui implantar a carrers inferiors a 7,10 metres; si bé en carrer de 5 metres cap avall preferim la conversió en zona de vianants absoluta, en les vies de 5 a 7,10 metres amb ús mixt de vehicles-vianants demanem la senyalització amb punts tàctils per poder saber quines són les zones de perill”, plantegen des de l’ACIC.

TERRASSES
Tot i que el Govern de Barcelona ha recollit part de l’essència de l’anterior bateria d’idees, hi ha una qüestió fonamental en què sembla haver mirat cap a un altre costat. A parer de les entitats, “la nova normativa de terrasses elimina absolutament les distàncies mínimes de pas i diu que aquestes s’establiran amb criteris orientatius a desenvolupar posteriorment”. “Sí que diu que es respectaran les normes d’accessibilitat, però com a declaració d’intencions, ja que després elimina criteris d’espai de pas i permetrà terrasses enganxades a les façanes, les quals són la nostra referència”, avança el portaveu de l’ACIC.

De fet, ell mateix critica el fet que en el Llibre Blanc del Gremi de Restauració s’assenyalés la possibilitat de no haver d’obligar als empresaris a adaptar els seus lavabos per poder disposar de terrassa. “Per nosaltres és una barbaritat i una discriminació; les coses avançarien molt si la gent és poses en la pell d’aquell que no pot accedir a un lloc perquè hi ha un esglaó”, considera Carrey. “Si la gent reflexionés des d’aquest punt de vista, seria molt més fàcil aconseguir determinades coses, però aquells que no estan afectats ho acostumen a veure tot en termes econòmics i no com un dret”, sintetitza.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

El violador era un jove de 17 anys

L’imputen altres agressionas a Horta

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han identificat el menor de 17 anys que presumptament hauria estat l’autor de les darreres violacions al Poble-sec i dels voltants de l’Hospital de la Vall d’Hebron. En el cas de les que van tenir lloc a la muntanya de Montjuïc, aquestes són les tres que van tenir lloc entre finals d’octubre i principis de desembre. En total se l’imputen sis agressions sexuals a la via pública. Tal com ha comunicat la policia catalana, no constaven antecedents en el seu registre penal.

Un dels ítems que va posar en alerta a la unitat d’investigació va ser que, si bé entre el primer i el segon atac a Montjuïc va transcórrer un mes, després l’adolescent va actuar amb major celeritat. De fet, les quatre violacions restants es van comptabilitzar amb pocs dies de diferència. El seu modus operandi, però, sempre era similar: actuava en qualsevol franja horària i abordava al carrer les seves víctimes, dones d’edat mitjana i avançada, per agredir-les sexualment.

Internament en un centre

Segons el cos policial, l’autor sempre protegia el seu rostre amb l’objectiu d’evitar que el poguessin identificar i, en dos dels casos, també ho va aprofitar per robar a les seves víctimes. A més, els seus assalts sempre anaven acompanyats de violència i amenaces reiterades. Finalment, els investigadors dels Mossos d’Esquadra van aconseguir arrestar-lo pels fets d’Horta el passat 7 de desembre i el jutjat de menors va decretar l’internament en un centre tancat. Dies després, els experts van trobar que el seu ADN coincidia amb el que s’havia localitzat als fets del Poble-sec.

Fotografia | Mossos d’Esquadra

Continua llegint

Societat

Agenda d’actes dels 150 anys del Poble-sec

Ja s’ha presentat el logo i la web

Publicat

on

El passat dissabte 2 de febrer es va engegar el tret de sortida dels actes que es faran duran tot el 2019 per commemorar els 150 anys del Poble-sec. Desenes de veïns, representants d’entitats i grups de cultura popular es van reunir a la  Casa de la Premsa, on es va presentar la comissió d’organització dels esdeveniments i Josep Guzmán, que forma part d’aquesta, va explicar que es tracta d’una “organització assembleària i oberta a tothom que vulgui participar”. En aquesta presentació va veure la llum el logotip de la commemoració: una imatge del contorn de la muntanya de Montjuïc acompanyada de les dates 1869-2019 i amb un text que remarca “150 anys del Poble-sec”.

També es va presentar una pàgina web creada especialment per a l’ocasió on es troba tota la informació sobre les activitats que s’aniran fent al llarg de l’any, a més d’una introducció sobre la història del barri i un apartat sobre tots els col·laboradors que formen part de la comissió. Després de l’acte a la Casa de la Premsa, els grups de tabalers del barri van posar el ritme per encaminar els assistents cap al pati de l’escola Jacint Verdaguer, on va continuar la festa amb una xocolatada i les actuacions de diferents grups de cultura popular.

Activitats programades 

Entre els actes que s’organitzaran per commemorar l’efemèride trobem xerrades, teatre, poesia, trobades de col·leccionisme, sortides culturals i històriques i moltes altres propostes per a adults i canalla. Les activitats tindran lloc a diversos espais del barri, com la Casa de la Premsa, la Biblioteca Francesc Boix, algunes escoles de la zona i també a places i espais públics. La primera trobada és una taula rodona al voltant de l’escriptor Juan Gallardo Muñoz “Curtis Garland” el 27 de febrer a la biblioteca.

Més info a: www.poblesec150.cat

Continua llegint

Societat

El puzle comença a prendre forma

Per primera vegada, l’Ajuntament i les entitats es posen d’acord en determinar quin ha de ser el futur de la muntanya. La norma servirà per reforçar l’MPGM del 2014

Publicat

on

A foc lent. Així s’ha cuinat el Pla d’Actuació de la muntanya de Montjuïc. Després de gairebé 15 mesos de reunions, negociacions i taules de participació, finalment els tècnics municipals han començat a posar ordre als acords tancats. Una tasca que aglutina 232 idees i que es presentarà el proper mes de març. Si bé el plat encara no ha sortit del forn, als seus tècnico-redactors ja els fa bona olor.

Què és aquest pla d’actuació? Doncs la norma que servirà per posar ordre a les activitats i elements que configuren i operen a l’espai natural. S’ha de tenir en compte que des de principis del 2000 els successius governs municipals han provat d’endreçar la muntanya. Les intencions, però, mai han tingut l’èxit desitjat. Fins al 2014 que els grups municipals no es van posar d’acord per aprovar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM); un text que a l’urbanisme seria una espècie de Los Pilares de la Tierra.

La posada en marxa d’aquest MPGM va servir per complir amb quatre aspectes fonamentals que el veïnat reclamava des de feia anys enrere. Per una banda, la recuperació de Montjuïc com un espai verd per a la ciutat i el bloqueig a noves construccions. I després, la desafectació del barri de La Satalia, de manera que els seus veïns deixaven de viure sota una espasa de Dàmocles. El motiu: en un principi les seves llars havien d’anar a terra. Per últim, la modificació del mapa de la muntanya també serviria per impulsar la seva renaturalització. O dit d’una altra manera: eliminar vials secundaris i aprimar les autopistes de l’antic circuit. La idea era ben bàsica: replantar arbres d’on se’ls va treure.

Participació

Cal tenir en compte que el fet de tenir aquest document aprovat ha resultat insuficient fins aquest 2019. Tot, perquè no posava ordre a altres esferes que formen part del món social. Ni regulava les activitats de la muntanya, ni fixava criteris en aspectes relacionats amb la convivència. Davant d’aquesta circumstància, el Govern municipal encapçalat per l’alcaldessa Ada Colau va decidir tornar a posar en marxa el Consell del Parc de la Muntanya, que portava prop de tres anys en stand-by. La idea: “Reactivar les propostes al voltant del parc i elaborar un pla hereu d’aquell MPGM”, ha explicat a ZONA SEC el tècnic Responsable del Parc de Montjuïc del Districte de Sants-Montjuïc, Xavier Masip.

Després d’una primera fase en què les diferents àrees tècniques de l’Ajuntament van actualitzar les dades i van diagnosticar quins aspectes s’haurien de millorar respecte l’MPGM, els actors culturals, econòmics i les entitats veïnals van cedir a seure en diferents taules i negociar el futur. “A diferència del que es podria imaginar, sorprenentment operadors i veïns van arribar a molts punts d’acord”, ha revelat Masip. La raó: “Tampoc s’estava demanant a la muntanya cap nou equipament o esdeveniment, només es volia posar ordre bàsicament”. És a dir, evitar les trepitjades entre uns i altres.

232 idees a ordenar

De tot el procés participatiu que en la seva darrera fase es va obrir als veïns, han sorgit fins a un total de 232 idees que ara els tècnics hauran d’encaixar en un únic dossier. Posteriorment, seran les formacions polítiques les que avalin el document en el qual el consens ha sigut una qüestió primordial. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que seran les formacions que integrin el futur govern de la ciutat les que posin en marxa el pla en el proper mandat. “El document no només estarà pensat per executar-se en una legislatura, sinó que suposarà deures per als propers governs que puguin venir”, ha emfatitzat el màxim responsable tècnic.

Tal com consta al document, mentre que algunes accions es podrien posar en marxa en un curt termini, com ara una plana web informativa, d’altres podrien trigar anys a executar-se. “Hi ha projectes com la reducció de la circulació del vehicle privat que abans ha de suposar un enfortiment del transport públic a la zona”, ha avançat Masip. Actuacions i accions que, en aquest cas sí, tinguin un fort component polític.

Les peticions dels veïns

Tot i que a les taules participatives han participat operadors i entitats dels diferents barris limítrofs a l’elevació natural, des de l’administració local han detectat diferents qüestions que, segons el nucli urbà, se’ls ha donat més o menys rellevància. En el cas del Poble-sec, asseguren que l’interés per la renaturalització i la permeabilització de l’entramat urbà amb el parc han sigut dos dels tòtems que en cap moment les associacions han volgut deixar de banda: “Hi ha un gran interès a poder accedir més fàcilment a peu”, han destacat des de la direcció del procés participatiu.

La seguretat a la zona també ha sigut tema de discussió, sobretot després de les agressions sexuals que s’han produït. En aquest sentit, tot i que la detenció del presumpte agressor sembla haver relaxat la tensió, fonts municipals asseguren que es continuarà treballaran al respecte.

Els veïns de la Font de la Guatlla han reclamat aspectes vinculats amb la convivència i l’activitat turística de la muntanya. Un fenomen lligat als grans esdeveniments que es tractaran de reendreçar i reduir en nombre. Xifra que també es podria extrapolar al nombre de cotxes que hi circulen. Tal com han denunciat des de La Marina, l’actual xarxa viària serveix a molts conductors com a drecera per entrar a Barcelona en comptes de fer servir la Ronda Litoral.

Al seu parer, l’Ajuntament ha de treballar per revertir aquesta situació. Segons l’administració, però, peticions relacionades amb la mobilitat formen part d’aquelles que es podrien allargar més del desitjat, perquè aquestes mesures hauran d’anar acompanyades d’un reforç en el transport públic, com ara autobusos o noves estacions de Bicing “que no es poden implementar d’un dia per l’altre”, han confessat.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.