Connecta amb nosaltres

Cultura

10 plans per no avorrir-se a l’agost

El mes de l’exili al mar i a la muntanya passa factura a les sales d’espectacles, les quals aprofiten per abaixar la persiana abans d’arrencar la nova temporada

Publicat

on

Colom / Lali Masriera - Flickr

Tot i que a les xarxes socials sembla que tothom ha marxat de vacances a alguna platja paradisíaca o al cim de qualsevol muntanya màgica, la realitat no acostuma a ser exactament aquesta i moltes famílies opten per marxar alguna setmana al poble o, directament, per quedar-se a casa, al barri, a la ciutat… Al cap i a la fi, el difícil context econòmic en què es troben moltes famílies no només es fa notar a la butxaca del gener, el febrer o el març; agost també pot ser un mes força complicat i difícil pel que fa a l’economia domèstica. Aquesta és excusa per quedar-se a casa? Des del ZONA SEC estem convençuts que no. Per aquest motiu hem cercat 10 plans perquè qualsevol pugui fer-los durant aquesta segona quinzena del mes d’agost per menys de 15 euros:

1. Pujar a l’estàtua de Colom

Ni apunta a Amèrica, ni està tancada com molts creuen. El símbol del final de les Rambles de Barcelona porta plantat a les portes del mar des de l’Exposició Universal de 1888, però la realitat és que molt pocs veïns i veïnes han pujat al seu mirador. Per només 6 euros es pot pujar en ascensor als seus 60 metres d’alçada i veure la ciutat des d’un skyline diferent dels que es guarden a la retina. De fet, també resulta curiós saber que a la tornada d’Amèrica Colom va escollir el port de Barcelona per desembarcar. Segons assenyalen els historiadors, el navegant va trobar-se a la ciutat amb els Reis Catòlics l’any 1493 per explicar-los què havia vist en el Nou Món. El cas, però, és que ell va morir sense saber que havia descobert les Amèriques (sempre creia haver descobert una nova ruta a les Índies).

2. Museu Marítim de Barcelona

Sí, potser aquesta instal·lació situada als peus de l’estàtua de Colom no és cap novetat per als seus veïns i veïnes. Fa dècades que el Museu Marítim està a les Drassanes, oi? Si més no, el que té ara els dies comptats és l’exposició temporal Vaixells: arquitectura al mar que allotja la Grada Major de la nau 4. En aquesta, el fil conductor són els arquitectes que van haver de dissenyar vaixells com a encàrrec dels seus clients o per simple afició. Obres nàutiques curioses que es poden veure sobre plànols, fotografies i maquetes fins al dia 2 de setembre, per 10 euros.

3. Teatre Apolo

Pocs metres més amunt del Paral·lel ens trobarem amb una de les poques sales d’espectacles que aquest agost no penja el cartell de tancat per vacances. El teló del Teatre Apolo continuarà pujant i baixant al ritme del Cabaret Tropicana, el qual ha tornat a Barcelona després de 26 anys. Al cap i a la fi, la proposta musical podria emular un si tu no vas a Cuba, Cuba et ve a tu. Més enllà de poder gaudir de l’aire condicionat de la sala, els espectadors faran un recorregut per la història de la música de l’illa acompanyats per la cinquantena d’artistes que ompliran de llum i color la sala al llarg de tot el mes d’agost, des de 14 euros.

4. Espai Bombers

Si les anteriors propostes no acaben de fer el pes al cercle familiar, sempre hi haurà l’alternativa tradicional (però no per això menys vàlida) de visitar l’antic Parc de Bombers del Poble-sec. El que va ser un palau de l’Exposició Internacional del 1929 allotja aquests dies la nova exposició temporal Els bombers i les bombes a vapor. 1826-1920, on es mostra com va arribar l’energia a vapor a la ciutat i com aquesta va suposar una revolució tecnològica en la feina del Cos de Bombers de Barcelona. No pots visitar-la a l’agost? No passa res, perquè aquesta mostra estarà oberta fins al 31 d’octubre. L’entrada general els dissabtes i diumenges és de 2,50 euros.

5. MNAC

Clàssic entre els clàssics, també és cert que el Museu Nacional d’Art de Catalunya no és precisament gaire visitat pels locals (com passa amb la majoria de museus). Tot i això, l’edifici acull fins al 14 d’octubre una atractiva exposició de primera divisió, la qual es pot visitar per 8 euros: Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol. En aquesta retrospectiva, l’espectador podrà conèixer des de la intimitat de Salvador Dalí a la seva parella: Gala. Nascuda en una família d’intel·lectuals de Kazan (Rússia), va viure la seva infantesa a Moscou, mentre que anys més tard viuria a Suïssa i París, on començaria a trobar-se amb els membres del moviment surrealista. Al geni del Cap de Creus, però, no el coneixeria fins al 1929 en una visita a Cadaqués.

L’exposició explora la vida d’aquesta dona enigmàtica i intuïtiva, qui no només va ser musa i protagonista d’algunes de les pintures de Dalí. Ella mateixa va iniciar una cooperació artística amb el reconegut personatge, que va significar l’autoria compartida d’algunes obres.

Salvador Dalí. Gala Placidia. Galatea de las esferas, 1952. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2018

Salvador Dalí. Gala Placidia. Galatea de las esferas, 1952. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2018

6. Piscines Bernat Picornell

L’aigua de tantíssims esdeveniments internacionals també és l’aigua que gaudeixen els veïns i veïnes tant a l’hivern com a l’estiu. Si més no, el que pot resultar més interessant, ara a l’agost, és provar noves experiències (si mai s’han fet ja). Com ara? Doncs no es tracta de prendre un mojito des de l’hamaca, sinó de deixar-se el banyador a casa i ficar-se a l’aigua com es va arribar al món. En aquest sentit, destacar que l’horari nudista de la piscina és de 21 a 23 hores (només dissabtes) i que els 6,55 euros també donen accés a la sauna, l’hidromassatge i el bany de vapor.

7. Poble Espanyol

El cine a l’aire lliure agrada, però encara agrada més si és en un recinte com el Poble Espanyol i amb projeccions del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i l’In-Edit (el festival internacional de documental musical de Barcelona). Tot i que ara ja queden programades unes poques sessions, continua sent una oportunitat poder gaudir de tots dos esdeveniments culturals des de pocs metres de casa i per només 7 euros.

Al Castell de Montjuïc, 3 en 1

Per aquells que no volen donar gaires voltes al llarg del dia i busquen un únic espai des d’on fer tot un plegat d’activitats, el Castell de Montjuïc és una aposta segura:

8. Ferrer i Guàrdia

El que abans era un museu dedicat a l’esfera militar, aquest estiu acull una exposició sobre una de les figures més rellevants de l’ensenyament de principis del segle XX. La Revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia mostra els objectius, els principis, la repercussió i l’abast de la gran obra de Ferrer i Guàrdia: l’Escola Moderna.

9. Miquel Gonzalez

En paral·lel a Ferrer i Guàrdia, el castell també presenta l’exposició fotogràfica Memòria Perduda del fotògraf barceloní Miquel Gonzalez. L’autor ha recorregut la península ibèrica capturant amb la seva càmera les ubicacions de fosses comunes de la guerra civil espanyola, les zones on es van produir les atrocitats del conflicte bèl·lic i els indrets que encara no han estat excavats o commemorats. De fet, s’ha de destacar que molts d’aquests punts es van perdre i van restar ocults sota noves carreteres o edificis, o simplement van desaparèixer sense deixar cap rastre o senyal.

10. Cicle Vespres d’Estiu

Tot i que només queden dos diumenges per gaudir de la bona música dels vespres al castell, aquests no s’haurien de desaprofitar. Pel proper diumenge 19 d’agost està programat el concert de Mercè de la Fuente i pel 26 el d’Scaramouche. En aquest sentit, recordar que l’activitat i l’accés al Castell són gratuïts a partir de les 15 hores dels diumenges i que l’equipament municipal ofereix servei de bus llançadora gratuït a partir de les 21.30 hores.

Fotografia principal | Colom / Lali Masriera – Flickr

Cultura

Venes obertes d’Amèrica

Publicat

on

La dedicatòria que el frare dominic Bartolomé de las Casas (Sevilla, 1484–Madrid, 1566) va fer al príncep Felip, futur rei Felip II, al conegut informe titulat Brevísima relación de la destrucción de las Indias (1552) culmina amb les següents paraules: “I amb color que serveixen al rei els espanyols a Amèrica, deshonren Déu i roben i destrueixen el rei”. En aquests mots, el que fou el primer bisbe resident de Chiapas i “Protector dels indis”, es concentra tota la força de la denúncia d’un autor que va voler aixecar la veu contra la crueltat dels colons espanyols envers els pobles indígenes americans.

Al llibre L’assalt a Amèrica (Edicions del 1979, 2024), escrit per l’especialista en americanística Miquel Izard (1934-2024) i Ramon Pelegrí (1952), un historiador expert en les civilitzacions prehispàniques, hi trobem una crònica documentada d’un veritable genocidi, car hi són relatats els crims atroços que van perpetrar els colonitzadors espanyols durant la conquista i invasió d’Amèrica.

En quest volum, a més d’una admirable (i documentada) denúncia de les vexacions i massacres que, amb crueltat i sadisme, realitzaren els colons en aquell territori, hi trobem d’altres aspectes ben interessants com ara una genealogia del concepte d’hispanitat, que es tanca amb una explicació del motiu pel qual el Dia de la Hispanitat se celebra el 12 d’octubre i què s’hi vol commemorar “el franquisme, el colonialisme i la mort”, segons els autors.

El llibre es tanca amb una acurada reflexió sobre el genocidi i l’esclavització amb una mirada que també es fixa en què passa al món ara i aquí. En suma, un llibre tan dur com necessari en aquests temps d’incerteses on, com deia Antonio Gramsci: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres”.

Continua llegint

Cultura

Els talent jove pren la pantalla gran al Festival u22

Publicat

on

Set anys enrere, un grup de joves sense cap suport institucional, va decidir que el món del cinema no havia d’estar permanentment dirigit per adults consagrats. Per aquesta raó, van organitzar una jornada al MACBA amb pen drives, curts casolans i molta insolència creativa. Aquella aventura es va dir Festival u22. Des de llavors ha crescut fins a convertir-se en el principal punt de trobada del cinema jove a Barcelona, amb més de 7.700 espectadors i col·laboracions amb festivals d’arreu d’Europa. Del 17 al 21 de setembre celebrarà la seva VII edició a la Fundació Miró amb cinc dies de projeccions, taules rodones i sessions a la fresca.

Però, què el fa diferent? L’u22 mostra curtmetratges de creadors menors de 22 anys i l’organitza un equip igual de jove, que es renova cada pocs anys per mantenir l’esperit fresc i crític. Enguany s’hi podran veure vint curts, tant locals com internacionals, amb sis estrenes mundials, quatre de catalanes, i convidats de luxe: José Luis Guerin i Jonás Trueba; Laura Citarella i la seva primera retrospectiva a Espanya; i Marta Balletbò-Coll, pionera del cinema lèsbic català.

La inauguració de l’u22 també celebrarà alguns dels noms més importants del panorama català, amb una performance audiovisual en directe que farà dialogar les imatges d’arxiu escollides pel Ramon Balcells i els sons de LaFrancesssa.

Aquest 2025, el festival enceta un nou cicle sota la direcció de la Marina Miyar, la Marta del Hoyo i la Marina Zubiaur, per reafirmar la seva aposta: cinema jove per i per a joves.

Continua llegint

Cultura

Manuel Borja-Villel desafia a l’espectador i a la concepció tradicional de ‘museu’

Publicat

on

Per

L’exposició ‘Fabular paisatges’, que es pot veure gratuïtament (però amb reserva) fins al 5 d’octubre als palaus Victòria Eugènia de Montjuïc i Moja a la Rambla, proposa una lectura radicalment crítica dels espais museístics, en el marc del projecte Museu Habitat. Liderada per Manuel Borja-Villel, més que una simple mostra, ‘Fabular paisatges’ és un laboratori expositiu on es debaten els fonaments del discurs museístic: qui explica la història i qui en queda exclòs.

Amb més de quaranta artistes i col·lectius participants, el recorregut desafia la comoditat física i intel·lectual del visitant. La mostra reuneix obres històriques, instal·lacions contemporànies i produccions específiques que repensen les col·leccions tradicionals, exposant tant els paisatges romàntics de Modest Urgell com la vida marginal de Montjuïc. El paisatge, entès aquí com artefacte cultural, revela la mirada colonial present en la representació artística: la natura i les persones convertides en objecte, sempre susceptibles de ser explotades.

L’exposició es presenta com una “ceba” on el nucli central fa visible la història clàssica, glorificant els imperis, mentre que la perifèria representa a les veus dissidents: minoritats ètniques, col·lectius queer i feministes, artistes com Lola Lasurt, Antoni Muntadas, o l’Associació de Dones Adrianes del Barri de La Mina. Hi trobem la cosificació del poble gitano, la denúncia fotogràfica sobre la destrucció mediambiental i fins i tot una gran escultura de caganer.

Els espais triats (Montjuïc i el Palau Moja) no són casuals a l’exposició.  De fet, Borja-Villel, juntament amb Lluís Alexandre i Beatriz Martínez, volen fer pensar i transformar la institució museística, posant en crisi els relats cronològics i les narratives immutable: “No és un llibre ni una tesi, sinó una exposició que es viu amb el cos”, destaca Martínez.

Fotografia | Jordi Medina – Gencat

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024