Connecta amb nosaltres

Cultura

10 plans per no avorrir-se a l’agost

El mes de l’exili al mar i a la muntanya passa factura a les sales d’espectacles, les quals aprofiten per abaixar la persiana abans d’arrencar la nova temporada

Publicat

on

Colom / Lali Masriera - Flickr

Tot i que a les xarxes socials sembla que tothom ha marxat de vacances a alguna platja paradisíaca o al cim de qualsevol muntanya màgica, la realitat no acostuma a ser exactament aquesta i moltes famílies opten per marxar alguna setmana al poble o, directament, per quedar-se a casa, al barri, a la ciutat… Al cap i a la fi, el difícil context econòmic en què es troben moltes famílies no només es fa notar a la butxaca del gener, el febrer o el març; agost també pot ser un mes força complicat i difícil pel que fa a l’economia domèstica. Aquesta és excusa per quedar-se a casa? Des del ZONA SEC estem convençuts que no. Per aquest motiu hem cercat 10 plans perquè qualsevol pugui fer-los durant aquesta segona quinzena del mes d’agost per menys de 15 euros:

1. Pujar a l’estàtua de Colom

Ni apunta a Amèrica, ni està tancada com molts creuen. El símbol del final de les Rambles de Barcelona porta plantat a les portes del mar des de l’Exposició Universal de 1888, però la realitat és que molt pocs veïns i veïnes han pujat al seu mirador. Per només 6 euros es pot pujar en ascensor als seus 60 metres d’alçada i veure la ciutat des d’un skyline diferent dels que es guarden a la retina. De fet, també resulta curiós saber que a la tornada d’Amèrica Colom va escollir el port de Barcelona per desembarcar. Segons assenyalen els historiadors, el navegant va trobar-se a la ciutat amb els Reis Catòlics l’any 1493 per explicar-los què havia vist en el Nou Món. El cas, però, és que ell va morir sense saber que havia descobert les Amèriques (sempre creia haver descobert una nova ruta a les Índies).

2. Museu Marítim de Barcelona

Sí, potser aquesta instal·lació situada als peus de l’estàtua de Colom no és cap novetat per als seus veïns i veïnes. Fa dècades que el Museu Marítim està a les Drassanes, oi? Si més no, el que té ara els dies comptats és l’exposició temporal Vaixells: arquitectura al mar que allotja la Grada Major de la nau 4. En aquesta, el fil conductor són els arquitectes que van haver de dissenyar vaixells com a encàrrec dels seus clients o per simple afició. Obres nàutiques curioses que es poden veure sobre plànols, fotografies i maquetes fins al dia 2 de setembre, per 10 euros.

3. Teatre Apolo

Pocs metres més amunt del Paral·lel ens trobarem amb una de les poques sales d’espectacles que aquest agost no penja el cartell de tancat per vacances. El teló del Teatre Apolo continuarà pujant i baixant al ritme del Cabaret Tropicana, el qual ha tornat a Barcelona després de 26 anys. Al cap i a la fi, la proposta musical podria emular un si tu no vas a Cuba, Cuba et ve a tu. Més enllà de poder gaudir de l’aire condicionat de la sala, els espectadors faran un recorregut per la història de la música de l’illa acompanyats per la cinquantena d’artistes que ompliran de llum i color la sala al llarg de tot el mes d’agost, des de 14 euros.

4. Espai Bombers

Si les anteriors propostes no acaben de fer el pes al cercle familiar, sempre hi haurà l’alternativa tradicional (però no per això menys vàlida) de visitar l’antic Parc de Bombers del Poble-sec. El que va ser un palau de l’Exposició Internacional del 1929 allotja aquests dies la nova exposició temporal Els bombers i les bombes a vapor. 1826-1920, on es mostra com va arribar l’energia a vapor a la ciutat i com aquesta va suposar una revolució tecnològica en la feina del Cos de Bombers de Barcelona. No pots visitar-la a l’agost? No passa res, perquè aquesta mostra estarà oberta fins al 31 d’octubre. L’entrada general els dissabtes i diumenges és de 2,50 euros.

5. MNAC

Clàssic entre els clàssics, també és cert que el Museu Nacional d’Art de Catalunya no és precisament gaire visitat pels locals (com passa amb la majoria de museus). Tot i això, l’edifici acull fins al 14 d’octubre una atractiva exposició de primera divisió, la qual es pot visitar per 8 euros: Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol. En aquesta retrospectiva, l’espectador podrà conèixer des de la intimitat de Salvador Dalí a la seva parella: Gala. Nascuda en una família d’intel·lectuals de Kazan (Rússia), va viure la seva infantesa a Moscou, mentre que anys més tard viuria a Suïssa i París, on començaria a trobar-se amb els membres del moviment surrealista. Al geni del Cap de Creus, però, no el coneixeria fins al 1929 en una visita a Cadaqués.

L’exposició explora la vida d’aquesta dona enigmàtica i intuïtiva, qui no només va ser musa i protagonista d’algunes de les pintures de Dalí. Ella mateixa va iniciar una cooperació artística amb el reconegut personatge, que va significar l’autoria compartida d’algunes obres.

Salvador Dalí. Gala Placidia. Galatea de las esferas, 1952. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2018

Salvador Dalí. Gala Placidia. Galatea de las esferas, 1952. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2018

6. Piscines Bernat Picornell

L’aigua de tantíssims esdeveniments internacionals també és l’aigua que gaudeixen els veïns i veïnes tant a l’hivern com a l’estiu. Si més no, el que pot resultar més interessant, ara a l’agost, és provar noves experiències (si mai s’han fet ja). Com ara? Doncs no es tracta de prendre un mojito des de l’hamaca, sinó de deixar-se el banyador a casa i ficar-se a l’aigua com es va arribar al món. En aquest sentit, destacar que l’horari nudista de la piscina és de 21 a 23 hores (només dissabtes) i que els 6,55 euros també donen accés a la sauna, l’hidromassatge i el bany de vapor.

7. Poble Espanyol

El cine a l’aire lliure agrada, però encara agrada més si és en un recinte com el Poble Espanyol i amb projeccions del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i l’In-Edit (el festival internacional de documental musical de Barcelona). Tot i que ara ja queden programades unes poques sessions, continua sent una oportunitat poder gaudir de tots dos esdeveniments culturals des de pocs metres de casa i per només 7 euros.

Al Castell de Montjuïc, 3 en 1

Per aquells que no volen donar gaires voltes al llarg del dia i busquen un únic espai des d’on fer tot un plegat d’activitats, el Castell de Montjuïc és una aposta segura:

8. Ferrer i Guàrdia

El que abans era un museu dedicat a l’esfera militar, aquest estiu acull una exposició sobre una de les figures més rellevants de l’ensenyament de principis del segle XX. La Revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia mostra els objectius, els principis, la repercussió i l’abast de la gran obra de Ferrer i Guàrdia: l’Escola Moderna.

9. Miquel Gonzalez

En paral·lel a Ferrer i Guàrdia, el castell també presenta l’exposició fotogràfica Memòria Perduda del fotògraf barceloní Miquel Gonzalez. L’autor ha recorregut la península ibèrica capturant amb la seva càmera les ubicacions de fosses comunes de la guerra civil espanyola, les zones on es van produir les atrocitats del conflicte bèl·lic i els indrets que encara no han estat excavats o commemorats. De fet, s’ha de destacar que molts d’aquests punts es van perdre i van restar ocults sota noves carreteres o edificis, o simplement van desaparèixer sense deixar cap rastre o senyal.

10. Cicle Vespres d’Estiu

Tot i que només queden dos diumenges per gaudir de la bona música dels vespres al castell, aquests no s’haurien de desaprofitar. Pel proper diumenge 19 d’agost està programat el concert de Mercè de la Fuente i pel 26 el d’Scaramouche. En aquest sentit, recordar que l’activitat i l’accés al Castell són gratuïts a partir de les 15 hores dels diumenges i que l’equipament municipal ofereix servei de bus llançadora gratuït a partir de les 21.30 hores.

Fotografia principal | Colom / Lali Masriera – Flickr

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

L’Arnau Itinerant estrena ‘Parrhesia. Espectacle autocensurat’

El Mercat de les Flors acull un espectacle comunitari protagonitzat pel veïnat del Paral·lel i l’exposició ‘Xarlatanes’

Publicat

on

L’Arnau Itinerant és un projecte que neix per donar resposta a la necessitat d’habitar el teatre Arnau abans que aquest existeixi, mentre té lloc la rehabilitació de l’espai. Els pròxims 15 i 16 de desembre, per tancar el primer any de treball, s’estrena Parrhesia. Espectacle autocensurat, una obra de teatre comunitària coordinada per Art&Coop i que té com a protagonistes els veïns del Raval, Poble-sec i Sant Antoni: un total 40 persones implicades en tot el procés creatiu i la producció.

A l’Antiga Grècia, parrhesia significava “dir-ho tot”, “parlar lliurement”. A partir d’aquest concepte, l’obra vol explorar el concepte de la llibertat d’expressió i fer un recorregut per la història de la censura, al mateix temps que reivindica les memòries del teatre Arnau i del Paral·lel. L’espectacle, que es representarà a la sala gran del Mercat de les Flors, és fruit de la construcció col·lectiva i neix amb la voluntat de fomentar la convivència en la diversitat, connectar els tres barris que uneix l’Arnau i apostar per la democràcia cultural, ja que “la comunitat ocupa l’escenari com a creadora d’un relat, superant el rol d’espectadora al qual se sol veure relegada”, expliquen des de l’Arnau Itinerant.

Una exposició performativa 

En paral·lel a l’espectacle, el vestíbul del Mercat de les Flors acollirà els mateixos 15 i 16 de desembre l’exposició Xarlatanes, transmissions i memòries al voltant del Paral·lel. La mostra forma part del projecte Relats de l’Arnau, una xarxa de memòries d’un teatre de barraca, coordinat per la cooperativa Laberint Cultura i que ha servit per recollir testimonis orals, escrits i objectes aportats pel veïnat del Raval, Poble-sec i Sant Antoni. En tot el procés de recollida s’ha posat èmfasi en la diversitat de relats que conformen la memòria del Teatre Arnau i el Paral·lel, “una diversitat possible gràcies a la transmissió oral, que esdevé una eina davant la censura tàcita amagada en el relat únic de la memòria de la ciutat i els seus barris”, expliquen els organitzadors de la mostra.

El nom de l’exposició és un homenatge als “xarlatans”, venedors ambulants que s’instal·laven al voltant del Paral·lel. Posant el nom de “xarlatanes”, en femení, es busca evidenciar la invisibilització dels relats de les dones, tant a l’espai públic com a la historiografia oficial del Paral·lel. Des de l’Arnau Itinerant expliquen que l’exposició serà, a més, un lloc de trobada on compartir impressions, ja que es farà a partir d’una performance col·laborativa.

Continua llegint

Cultura

El ‘Maig del 68’ s’acostava…

Sembra Llibres reedita ‘M’enterro en els fonaments’, retrat de la Barcelona dels 60s

Publicat

on

Sembra Llibres és un projecte editorial col·laboratiu nascut a València que va triar aquest nom amb la intenció de no defugir els reptes que ens han tocat viure. A més, demostren, amb l’edició de cadascun dels seus llibres, la seva voluntat de bastir un catàleg ple de compromís social i polític, i amb la publicació del clàssic de Manuel de Pedrolo, M’enterro en els fonaments ho han tornat a complir amb escreix.

La novel·la, escrita el 1962, va veure la llum el 1967 i retrata la difícil situació de la Barcelona dels anys seixanta a través d’un cas ben curiós: un metge descobreix unes estranyes fotografies a l’habitació del seu fill de dinou anys. Moltes d’elles són d’un fort caràcter sexual però, la que li crida més l’atenció és la d’un home mort. A partir d’aquest moment, el pare iniciarà una llarga investigació que el portarà a descobrir que el seu fill universitari està involucrat en la lluita contra la dictadura franquista.

M’enterro en els fonaments és una clara mostra dels retrats de la societat barcelonina que sorgien de la ploma de Manuel de Pedrolo. En aquesta audaç novel·la negra, ben amarada d’elements polítics i construïda a partir de les dues veus protagonistes que dialoguen a través de capítols alterns, hi trobem un reflex ben viu de la societat dels anys seixanta: enfrontament generacional i ideològic, existencialisme, compromís polític, llibertat sexual, pensament crític… De fet, si haguéssim de descriure la novel·la de Pedrolo amb una sola frase diríem que és un retrat de totes les ideologies, pulsions i mirades que acabarien esclatant en allò que coneixem com Maig del 68. Ah, i pels amants del cinema, Josep Maria Forn en va fer una adaptació (que va tenir molts problemes amb la censura espanyola) titulada La respuesta.

Continua llegint

Cultura

Pedrolo per partida doble

Navona se suma a l’Any Pedrolo amb la recuperació de ‘Perquè ha mort una noia’ i ‘Pas de ratlla’

Publicat

on

Manuel de Pedrolo

Pere Sureda sol parlar de “llegat” quan explica la tasca que realitza a l’editorial Navona, ja que els seus propietaris, en morir el juny de 2015, la hi deixaren en herència. I, des de llavors, l’equip que Sureda capitaneja està exercint una magnífica tasca a l’hora de combinar les reedicions de clàssics amb la promoció de noves veus (publicant, fins i tot, novel·les gràfiques com ara La ciudad de cristal, de Paul Auster). D’aquesta manera, a Navona hi podem trobar obres de E. M. Forster, John Donne, Faulkner, Tolstói, Conrad i de… Manuel de Pedrolo.

En motiu de l’Any Pedrolo, l’editorial Navona s’hi ha volgut sumar amb la publicació de dos títols de l’autor segarrenc: Perquè ha mort una noia (escrita el 1958 i, després de les topades de l’editorial Nova Terra amb la censura franquista, publicada el 1976) i Paso en falso (la traducció al castellà de Pas de ratlla, una obra de finals dels cinquanta que no va ser publicada tampoc fins a la dècada dels setanta, de la mà de la comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga).

Si Perquè ha mort una noia és un retrat històric i desesperançat que aconsegueix dibuixar-nos, a través d’una Barcelona ben negra, com tot el que s’havia aconseguit durant la República se’n va en orris amb la guerra civil i la posterior dictadura franquista, amb Paso en falso ens trobem amb una obra farcida d’ingredients propis de la novel·la negra: una mort que no se sap si ha estat un assassinat o no, un xantatge, etc. No obstant, si haguéssim de descriure aquesta obra, hauríem de parlar d’un text d’intriga psicològica que retrata amb cruesa un entorn de sordidesa econòmica i moral. Dues veritables joies editades amb la cura habitual de la que sempre ha fet bandera Navona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.