Connecta amb nosaltres

Cultura

10 plans per no avorrir-se a l’agost

El mes de l’exili al mar i a la muntanya passa factura a les sales d’espectacles, les quals aprofiten per abaixar la persiana abans d’arrencar la nova temporada

Publicat

on

Colom / Lali Masriera - Flickr

Tot i que a les xarxes socials sembla que tothom ha marxat de vacances a alguna platja paradisíaca o al cim de qualsevol muntanya màgica, la realitat no acostuma a ser exactament aquesta i moltes famílies opten per marxar alguna setmana al poble o, directament, per quedar-se a casa, al barri, a la ciutat… Al cap i a la fi, el difícil context econòmic en què es troben moltes famílies no només es fa notar a la butxaca del gener, el febrer o el març; agost també pot ser un mes força complicat i difícil pel que fa a l’economia domèstica. Aquesta és excusa per quedar-se a casa? Des del ZONA SEC estem convençuts que no. Per aquest motiu hem cercat 10 plans perquè qualsevol pugui fer-los durant aquesta segona quinzena del mes d’agost per menys de 15 euros:

1. Pujar a l’estàtua de Colom

Ni apunta a Amèrica, ni està tancada com molts creuen. El símbol del final de les Rambles de Barcelona porta plantat a les portes del mar des de l’Exposició Universal de 1888, però la realitat és que molt pocs veïns i veïnes han pujat al seu mirador. Per només 6 euros es pot pujar en ascensor als seus 60 metres d’alçada i veure la ciutat des d’un skyline diferent dels que es guarden a la retina. De fet, també resulta curiós saber que a la tornada d’Amèrica Colom va escollir el port de Barcelona per desembarcar. Segons assenyalen els historiadors, el navegant va trobar-se a la ciutat amb els Reis Catòlics l’any 1493 per explicar-los què havia vist en el Nou Món. El cas, però, és que ell va morir sense saber que havia descobert les Amèriques (sempre creia haver descobert una nova ruta a les Índies).

2. Museu Marítim de Barcelona

Sí, potser aquesta instal·lació situada als peus de l’estàtua de Colom no és cap novetat per als seus veïns i veïnes. Fa dècades que el Museu Marítim està a les Drassanes, oi? Si més no, el que té ara els dies comptats és l’exposició temporal Vaixells: arquitectura al mar que allotja la Grada Major de la nau 4. En aquesta, el fil conductor són els arquitectes que van haver de dissenyar vaixells com a encàrrec dels seus clients o per simple afició. Obres nàutiques curioses que es poden veure sobre plànols, fotografies i maquetes fins al dia 2 de setembre, per 10 euros.

3. Teatre Apolo

Pocs metres més amunt del Paral·lel ens trobarem amb una de les poques sales d’espectacles que aquest agost no penja el cartell de tancat per vacances. El teló del Teatre Apolo continuarà pujant i baixant al ritme del Cabaret Tropicana, el qual ha tornat a Barcelona després de 26 anys. Al cap i a la fi, la proposta musical podria emular un si tu no vas a Cuba, Cuba et ve a tu. Més enllà de poder gaudir de l’aire condicionat de la sala, els espectadors faran un recorregut per la història de la música de l’illa acompanyats per la cinquantena d’artistes que ompliran de llum i color la sala al llarg de tot el mes d’agost, des de 14 euros.

4. Espai Bombers

Si les anteriors propostes no acaben de fer el pes al cercle familiar, sempre hi haurà l’alternativa tradicional (però no per això menys vàlida) de visitar l’antic Parc de Bombers del Poble-sec. El que va ser un palau de l’Exposició Internacional del 1929 allotja aquests dies la nova exposició temporal Els bombers i les bombes a vapor. 1826-1920, on es mostra com va arribar l’energia a vapor a la ciutat i com aquesta va suposar una revolució tecnològica en la feina del Cos de Bombers de Barcelona. No pots visitar-la a l’agost? No passa res, perquè aquesta mostra estarà oberta fins al 31 d’octubre. L’entrada general els dissabtes i diumenges és de 2,50 euros.

5. MNAC

Clàssic entre els clàssics, també és cert que el Museu Nacional d’Art de Catalunya no és precisament gaire visitat pels locals (com passa amb la majoria de museus). Tot i això, l’edifici acull fins al 14 d’octubre una atractiva exposició de primera divisió, la qual es pot visitar per 8 euros: Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol. En aquesta retrospectiva, l’espectador podrà conèixer des de la intimitat de Salvador Dalí a la seva parella: Gala. Nascuda en una família d’intel·lectuals de Kazan (Rússia), va viure la seva infantesa a Moscou, mentre que anys més tard viuria a Suïssa i París, on començaria a trobar-se amb els membres del moviment surrealista. Al geni del Cap de Creus, però, no el coneixeria fins al 1929 en una visita a Cadaqués.

L’exposició explora la vida d’aquesta dona enigmàtica i intuïtiva, qui no només va ser musa i protagonista d’algunes de les pintures de Dalí. Ella mateixa va iniciar una cooperació artística amb el reconegut personatge, que va significar l’autoria compartida d’algunes obres.

Salvador Dalí. Gala Placidia. Galatea de las esferas, 1952. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2018

Salvador Dalí. Gala Placidia. Galatea de las esferas, 1952. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2018

6. Piscines Bernat Picornell

L’aigua de tantíssims esdeveniments internacionals també és l’aigua que gaudeixen els veïns i veïnes tant a l’hivern com a l’estiu. Si més no, el que pot resultar més interessant, ara a l’agost, és provar noves experiències (si mai s’han fet ja). Com ara? Doncs no es tracta de prendre un mojito des de l’hamaca, sinó de deixar-se el banyador a casa i ficar-se a l’aigua com es va arribar al món. En aquest sentit, destacar que l’horari nudista de la piscina és de 21 a 23 hores (només dissabtes) i que els 6,55 euros també donen accés a la sauna, l’hidromassatge i el bany de vapor.

7. Poble Espanyol

El cine a l’aire lliure agrada, però encara agrada més si és en un recinte com el Poble Espanyol i amb projeccions del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i l’In-Edit (el festival internacional de documental musical de Barcelona). Tot i que ara ja queden programades unes poques sessions, continua sent una oportunitat poder gaudir de tots dos esdeveniments culturals des de pocs metres de casa i per només 7 euros.

Al Castell de Montjuïc, 3 en 1

Per aquells que no volen donar gaires voltes al llarg del dia i busquen un únic espai des d’on fer tot un plegat d’activitats, el Castell de Montjuïc és una aposta segura:

8. Ferrer i Guàrdia

El que abans era un museu dedicat a l’esfera militar, aquest estiu acull una exposició sobre una de les figures més rellevants de l’ensenyament de principis del segle XX. La Revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia mostra els objectius, els principis, la repercussió i l’abast de la gran obra de Ferrer i Guàrdia: l’Escola Moderna.

9. Miquel Gonzalez

En paral·lel a Ferrer i Guàrdia, el castell també presenta l’exposició fotogràfica Memòria Perduda del fotògraf barceloní Miquel Gonzalez. L’autor ha recorregut la península ibèrica capturant amb la seva càmera les ubicacions de fosses comunes de la guerra civil espanyola, les zones on es van produir les atrocitats del conflicte bèl·lic i els indrets que encara no han estat excavats o commemorats. De fet, s’ha de destacar que molts d’aquests punts es van perdre i van restar ocults sota noves carreteres o edificis, o simplement van desaparèixer sense deixar cap rastre o senyal.

10. Cicle Vespres d’Estiu

Tot i que només queden dos diumenges per gaudir de la bona música dels vespres al castell, aquests no s’haurien de desaprofitar. Pel proper diumenge 19 d’agost està programat el concert de Mercè de la Fuente i pel 26 el d’Scaramouche. En aquest sentit, recordar que l’activitat i l’accés al Castell són gratuïts a partir de les 15 hores dels diumenges i que l’equipament municipal ofereix servei de bus llançadora gratuït a partir de les 21.30 hores.

Fotografia principal | Colom / Lali Masriera – Flickr

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

Què hi ha darrere dels ‘graffitis’ de l’Arnau?

El projecte Arnau Gallery es va començar a desenvolupar el novembre de 2017 i ja s’hi han fet més de vint intervencions artístiques

Publicat

on

Mentre el Teatre Arnau espera ser rehabilitat i les entitats i veïns que formen l’Arnau Itinerant van donant forma al projecte escènic i comunitari, la seva façana s’ha convertit en un projecte de mur rotatiu que s’omple de colors i d’històries gràcies a les intervencions de diferents artistes urbans. L’Arnau Gallery va néixer el novembre de 2017 de la mà del col·lectiu Difusor i d’Street Art Barcelona. El seu artífex, Antoine Careil, explica que es va inspirar en les galeries a l’aire lliure que existeixen a diverses ciutats del món: “El concepte de mur rotatiu va sorgir a París amb un projecte que es diu Le Mur i que està ubicat al centre de la ciutat. Conviden artistes urbans i el mural es repinta cada dues setmanes”.

Una de les particularitats del mur de l’Arnau, però, és que cada intervenció es fa de manera col·laborativa, amb dos artistes que pinten plegats: fins al moment ja s’han fet 23 intervencions i han participat més d’una quarantena d’artistes. Careil és l’encarregat de triar la programació, buscar els artistes i proposar-los les col·laboracions, tot i que assegura que –cada vegada més– són els artistes els qui contacten amb ell per participar en el projecte, ja que “el mur de l’Arnau és molt cèntric, dona molta visibilitat als artistes i les obres es queden durant més temps que a les Tres Xemeneies”, explica.

Temàtica lliure 

El fet que els artistes treballin a quatre mans resulta interessant perquè no només comparteixen espai sinó que també es barregen estils. Tal com diu el creador del projecte “les col·laboracions són un desafiament per als artistes i això és el que em proposo: crear-los reptes, que experimentin”. Pel que fa a la temàtica dels murals, no hi ha res escrit; en alguna ocasió s’ha pintat sobre temes relacionats amb el teatre i amb l’avinguda del Paral·lel i en altres casos s’han treballat temàtiques molt allunyades del context de l’Arnau i del món del teatre. Careil afegeix que la idea final seria fer una exposició dins del Teatre Arnau, quan aquest estigui rehabilitat, i també fer un llibre que reculli totes les obres.

Totes les intervencions artístiques es poden veure a la pàgina d’Instagram @ArnauGallery, on també s’informa sobre les sessions que es van programant.

Continua llegint

Cultura

L’Encantada arriba a La Carbonera

És un mercat de llibres de segona mà

Publicat

on

La llibreria del carrer Blai ha començat l’any amb un munt de propostes noves per engrescar el veïnat. Una d’aquestes novetats és l’Encantada: el primer mercat de llibres de segona mà organitzat per La Carbonera, que tindrà lloc el dissabte 23 de febrer des de les 11.30 del matí fins a les 23.30 del vespre. Tot un dia per triar i remenar entre tots els exemplars que s’exposaran en unes taules al carrer. Tal com expliquen des de la llibreria, els llibres tindran “preus de febrer. És a dir curts”. A més, també s’instal·larà un micròfon al carrer “per anar fent lectures durant tot el dia”, afegeixen.

Club de lectura juvenil 

El dimecres 27 de febrer a les sis de la tarda La Carbonera comptarà amb la visita del Chascas (José Ignacio Valenzuela) un escriptor xilè polifacètic autor del llibre de literatura juvenil La iaia no hi toca. Ara torna amb un nou llibre El meu tiet Patxunguis i tots els assistents podran parlar amb ell i fer-li preguntes. Aquest club de lectura està orientat per a nois i noies a partir de 8 anys i és gratuït. A més, en el marc del #marçlila2019 la llibreria acollirà diverses propostes on el feminisme serà el protagonista.

Continua llegint

Cultura

La monstruositat del poder

Albert Sánchez Piñol retorna al gènere fantàstic amb ‘Fungus. El rei del Pirineo’

Publicat

on

L’antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) ha retornat amb Fungus. El rei dels Pirineus (La Campana, 2018), al seu viarany fantàstic que va començar a forjar amb el llibre de relats Les edats d’or (2001), va encimbellar amb La pell freda (2002) ‒un veritable best-seller que supera la trentena d’edicions i la trentena de llengües a les que ha estat traduïda o està en procés de ser-ho, convertint així a Sánchez Piñol en l’autor català més traduït‒, i va aconseguir mantenir-lo ben amunt amb la brillant Pandora al Congo (2005), que descriu l’explotació europea del país africà, i el magnífic llibre de relats Tretze Tristos Tràngols (2008). Després, vindrien Victus (2012) i Vae Victus (2015), de gènere històric i ambientades en la Guerra de Successió.

Amb Fungus. El rei dels Pirineus, Sánchez Piñol ens transporta a les valls pirinenques de finals del segle XIX de la mà d’un estrambòtic militant anarquista, en Ric Ric, que despertarà unes petites criatures que serviran per a què el nostre protagonista iniciï la revolució entre muntanyes. Amb aquesta novel·la, sota una original capa d’aventures fantàstiques, Sánchez Piñol ens fa reflexionar sobre què és veritablement el Poder ‒‘‘El Mal no existeix; només existeix el Poder”, se’ns dirà‒, per quins motius el cerquem i, un cop assolit, què en pensem fer.

Però no patiu pas que si el que busqueu és el Sánchez Piñol ple d’acció, violència i aventures de l’entregues anteriors, Fungus. El rei dels Pirineus no us decebrà pas, sinó que l’autor, fins i tot, redoblarà els seus esforços per mantenir-nos ben alerta des de la primera pàgina fins a la darrera. Ah, i el que és encara millor: sembla ser que tindrem, tard o d’hora, una segona remesa de Fungus…

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.