Connecta amb nosaltres

Cultura

Què hi ha darrere dels ‘graffitis’ de l’Arnau?

El projecte Arnau Gallery es va començar a desenvolupar el novembre de 2017 i ja s’hi han fet més de vint intervencions artístiques

Publicat

on

Mentre el Teatre Arnau espera ser rehabilitat i les entitats i veïns que formen l’Arnau Itinerant van donant forma al projecte escènic i comunitari, la seva façana s’ha convertit en un projecte de mur rotatiu que s’omple de colors i d’històries gràcies a les intervencions de diferents artistes urbans. L’Arnau Gallery va néixer el novembre de 2017 de la mà del col·lectiu Difusor i d’Street Art Barcelona. El seu artífex, Antoine Careil, explica que es va inspirar en les galeries a l’aire lliure que existeixen a diverses ciutats del món: “El concepte de mur rotatiu va sorgir a París amb un projecte que es diu Le Mur i que està ubicat al centre de la ciutat. Conviden artistes urbans i el mural es repinta cada dues setmanes”.

Una de les particularitats del mur de l’Arnau, però, és que cada intervenció es fa de manera col·laborativa, amb dos artistes que pinten plegats: fins al moment ja s’han fet 23 intervencions i han participat més d’una quarantena d’artistes. Careil és l’encarregat de triar la programació, buscar els artistes i proposar-los les col·laboracions, tot i que assegura que –cada vegada més– són els artistes els qui contacten amb ell per participar en el projecte, ja que “el mur de l’Arnau és molt cèntric, dona molta visibilitat als artistes i les obres es queden durant més temps que a les Tres Xemeneies”, explica.

Temàtica lliure 

El fet que els artistes treballin a quatre mans resulta interessant perquè no només comparteixen espai sinó que també es barregen estils. Tal com diu el creador del projecte “les col·laboracions són un desafiament per als artistes i això és el que em proposo: crear-los reptes, que experimentin”. Pel que fa a la temàtica dels murals, no hi ha res escrit; en alguna ocasió s’ha pintat sobre temes relacionats amb el teatre i amb l’avinguda del Paral·lel i en altres casos s’han treballat temàtiques molt allunyades del context de l’Arnau i del món del teatre. Careil afegeix que la idea final seria fer una exposició dins del Teatre Arnau, quan aquest estigui rehabilitat, i també fer un llibre que reculli totes les obres.

Totes les intervencions artístiques es poden veure a la pàgina d’Instagram @ArnauGallery, on també s’informa sobre les sessions que es van programant.

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024