Connecta amb nosaltres

Societat

Barcelona supera els habitants de 1991

Un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera. A Barcelona estan empadronades 333.516 persones estrangers de 179 nacionalitats

Publicat

on

La població empadronada a Barcelona a 1 de gener de 2019 situa en 1.650.358 persones els residents a la ciutat, la xifra més elevada des del 1991. Un increment en termes absoluts de 21.422 persones en l’últim any. L’increment de la població es deu a l’increment dels fluxos migratoris atès que el creixement natural de la població durant el 2018 va ser negatiu (les defuncions superen els naixements).

Pel que fa a l’origen de la població, destaca que gairebé la meitat dels residents de Barcelona han nascut fora de la ciutat (49.9%). Això ha fet que el nombre de residents nascuts a la ciutat assoleixi el valor mes baix (50.1%). De les gairebé 434.000 persones residents a Barcelona que han nascut a l’estranger, un 28,7% té nacionalitat espanyola, bé sigui per naixement o perquè l’han adquirit amb posterioritat.

Per nacionalitats, un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera. A Barcelona estan empadronades 333.516 persones estrangeres de 179 nacionalitats. Aquesta xifra, que representa un 20,2% de la població resident total i suposa un màxim tant en termes absoluts com relatius de la història recent de la ciutat.

Italians, xinesos i pakistanesos

La nacionalitat més nombrosa és la italiana (36.276 persones), situant-se molt per davant de la xinesa (21.658). Els residents de nacionalitat pakistanesa arriben a 20.643 i se situen en tercer lloc. D’altra banda si ens fixem en el país de naixement de les persones residents, 433.846 persones han nascut a l’estranger, la qual cosa representa un 26,3% del total de residents a la ciutat. El tres principals països de lloc de naixement del residents a Barcelona són Argentina, Perú i Equador.

Un 42,2 % dels estrangers que viuen a Barcelona tenen estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior. Per continents, els estrangers més representats són europeus i americans. Al llarg del 2019, els col·lectius que més residents empadronats han sumat són Itàlia (+4.776), Veneçuela (+2.249), Hondures (+2.202), Colòmbia (2.098) i França (+1.680). Els increments de residents procedents de Veneçuela, Hondures i Colòmbia coincideixen amb les principals nacionalitats de procedència dels sol·licitants d’asil i refugi a Barcelona. El districte amb més població estrangera l’any 2018 és l’Eixample amb 61.546 residents estrangers, seguit de Ciutat Vella amb 52.214 i Sant Martí 45.556.

Naixements i defuncions

Pel que fa als moviments demogràfics, durant el 2018 Barcelona va registrar al padró 12.889 altes per naixement i 15.238 baixes per defunció. El nombre de naixements es va reduir un 4,7% l’any 2018, mentre que la taxa de natalitat es va situar en un 8‰, la més baixa des de 2003.

Principalment, Barcelona importa adults joves procedents de l’estranger. Del total d’altes per immigració (102.314 persones) un 16,3% tenen origen a la resta de Catalunya, un 9% a la resta d’Espanya, i el 74,7% procedeix de l’estranger. El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves que van majoritàriament a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya. Continua augmentant el nombre de persones que canvien de domicili dins de la ciutat.

REDACCIÓ (Font: Ajt. BCN)

Continua llegint

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024