Connecta amb nosaltres

Societat

Barcelona supera els habitants de 1991

Un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera. A Barcelona estan empadronades 333.516 persones estrangers de 179 nacionalitats

Publicat

on

La població empadronada a Barcelona a 1 de gener de 2019 situa en 1.650.358 persones els residents a la ciutat, la xifra més elevada des del 1991. Un increment en termes absoluts de 21.422 persones en l’últim any. L’increment de la població es deu a l’increment dels fluxos migratoris atès que el creixement natural de la població durant el 2018 va ser negatiu (les defuncions superen els naixements).

Pel que fa a l’origen de la població, destaca que gairebé la meitat dels residents de Barcelona han nascut fora de la ciutat (49.9%). Això ha fet que el nombre de residents nascuts a la ciutat assoleixi el valor mes baix (50.1%). De les gairebé 434.000 persones residents a Barcelona que han nascut a l’estranger, un 28,7% té nacionalitat espanyola, bé sigui per naixement o perquè l’han adquirit amb posterioritat.

Per nacionalitats, un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera. A Barcelona estan empadronades 333.516 persones estrangeres de 179 nacionalitats. Aquesta xifra, que representa un 20,2% de la població resident total i suposa un màxim tant en termes absoluts com relatius de la història recent de la ciutat.

Italians, xinesos i pakistanesos

La nacionalitat més nombrosa és la italiana (36.276 persones), situant-se molt per davant de la xinesa (21.658). Els residents de nacionalitat pakistanesa arriben a 20.643 i se situen en tercer lloc. D’altra banda si ens fixem en el país de naixement de les persones residents, 433.846 persones han nascut a l’estranger, la qual cosa representa un 26,3% del total de residents a la ciutat. El tres principals països de lloc de naixement del residents a Barcelona són Argentina, Perú i Equador.

Un 42,2 % dels estrangers que viuen a Barcelona tenen estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior. Per continents, els estrangers més representats són europeus i americans. Al llarg del 2019, els col·lectius que més residents empadronats han sumat són Itàlia (+4.776), Veneçuela (+2.249), Hondures (+2.202), Colòmbia (2.098) i França (+1.680). Els increments de residents procedents de Veneçuela, Hondures i Colòmbia coincideixen amb les principals nacionalitats de procedència dels sol·licitants d’asil i refugi a Barcelona. El districte amb més població estrangera l’any 2018 és l’Eixample amb 61.546 residents estrangers, seguit de Ciutat Vella amb 52.214 i Sant Martí 45.556.

Naixements i defuncions

Pel que fa als moviments demogràfics, durant el 2018 Barcelona va registrar al padró 12.889 altes per naixement i 15.238 baixes per defunció. El nombre de naixements es va reduir un 4,7% l’any 2018, mentre que la taxa de natalitat es va situar en un 8‰, la més baixa des de 2003.

Principalment, Barcelona importa adults joves procedents de l’estranger. Del total d’altes per immigració (102.314 persones) un 16,3% tenen origen a la resta de Catalunya, un 9% a la resta d’Espanya, i el 74,7% procedeix de l’estranger. El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves que van majoritàriament a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya. Continua augmentant el nombre de persones que canvien de domicili dins de la ciutat.

REDACCIÓ (Font: Ajt. BCN)

Continua llegint

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024