Connecta amb nosaltres

Economia

La cooperativa Art&Coop tanca després de tres anys

Han impulsat projectes com la Rua XIC i gestionat el Pla Comunitari

Publicat

on

Trista notícia per al món cultural i per al teixit associatiu del barri. Art&Coop s’acomiada aquest 31 de desembre del barri que l’ha vist néixer i desenvolupar-se durant els darrers tres anys. Res feia pensar que aquesta cooperativa plegaria veles; els seus projectes comunitaris comptaven amb molts adeptes i el seu nom ja era reconegut per tothom qui estigués interessat en la cultura amb vocació social. “Hem volgut fer una productora d’art comunitari i ens estava anant prou bé, però hem vist que el sector no està preparat per mantenir un projecte així, amb consistència i organització. No hi ha licitacions, concursos ni subvencions no puntuals destinades a aquesta mena de projectes, que permetin sostenir una estructura o tenir una previsió econòmica més enllà del curt termini”, lamenta Joel Álvarez, un dels tres socis fundadors de la cooperativa, juntament amb la Júlia Gutiérrez i l’Eva Vilanova. El panorama polític no ha ajudat; amb les eleccions municipals d’enguany, els ajuntaments han quedat aturats durant mesos i molts dels seus projectes amb ells. “Amb tot, hem vist que el projecte no se sostenia i, abans que la pilota es fes més gran, decidim plegar.”, expliquen les sòcies.

Art i comunitat, els pilars del projecte

Art&Coop va néixer l’any 2016 com una herència de l’associació Marabal. El seu objectiu era promoure accions artístiques des de la mirada comunitària i generant sempre un retorn als barris. Alguns dels seus projectes més emblemàtics són la Creació XIC –que promou la convivència en la diversitat a través de les arts escèniques i el treball entre veïnat, entitats i organitzacions del barri– o Tiretades, accions artístiques als hospitals. En aquest sentit, des de la cooperativa asseguren que intentaran que “tots els projectes es reinventin sota altres paraigües”. A més, l’any passat van formar part de l’Arnau Itinerant i enguany han gestionat el Pla Comunitari del Poble-sec, després de guanyar una subvenció pública. Pel que fa a aquest últim projecte, caldrà esperar l’any vinent per saber quina entitat el gestionarà més endavant.

No és un cas aïllat 

És un moment complicat per a la cultura de proximitat. Fa pocs mesos, ZONA SEC es feia ressò de la desaparició de les entitats Jam Circus i Porta Roja, i altres projectes del barri tampoc passen pel seu millor moment. Tal com explica Joel Álvarez, “a la cultura comunitària del barri no se la pot sostenir, i això és un mal que afecta la ciutat”. Factors com la gentrificació i la pujada dels preus del lloguer no han ajudat, però el detonant principal del tancament d’Art&Coop ha estat la manca d’una aposta real des de les administracions: “Hem trobat a faltar el suport institucional; no acaba d’haver-hi un pla estratègic en aquest sentit”, diu Álvarez. En l’àmbit personal, els socis de la cooperativa afirmen que seguiran treballant en les arts escèniques i plàstiques comunitàries i transformadores. Des d’aquest mitjà, només ens queda desitjar-los molta sort.

Economia

Més dura serà la caiguda

L’estat espanyol, al caire de la fallida, amb un deute públic que bat rècords, rep una ajuda internacional que maquilla un rescat de facto

Publicat

on

Per

L’anormalitat que provoca la Covid-19 continuarà als països occidentals fins a finals del 2021; si més no, així ho ha anunciat Bill Gates, que també ha dit que el tercer món haurà d’esperar fins a finals de 2022. I aquest paio sap el que té entre mans. Mentrestant, les dades econòmiques presenten unes xifres negatives, mai vistes abans. El deute públic de l’Estat, en augment, en acabar juny fou de 1,29 bilions d’euros, que equivalen al 114% del PIB. D’aquest saldo, el 91,3% correspon a l’administració central de l’Estat (1,18 bilions). De fet, en l’estat “més descentralitzat del món” les comunitats autònomes i els ajuntaments s’endeuten poc. En comparació a un any abans, l’administració central està un 6,8% més endeutada, les comunitats autònomes un 0,92% més i els ajuntaments han reduït el deute en un 4,5%. L’administració central no en té prou i ara ha proposat quedar-se amb els superàvits dels ajuntaments.

L’ajuda de la UE

A més, cal advertir que el deute acumulat per la Seguretat Social arriba als 68.855 milions d’euros. No hi ha prou diners per a pensions, que tornen a estar en perill, però sí per a despesa militar (23.000 milions d’euros enguany), que inclouen els 2.100 milions dels tancs comprats per desplegar-los a Catalunya en un futur (o creieu que pensen envair Portugal o França?) i un increment de sou extra al personal militar (i els exhaustes sanitaris?). L’ajuda de la UE aviat arribarà, després que la caverna qualifiqués de miserable al primer ministre holandès, perquè no volia ajudes sense control: ¿Què ens ha de dir aquest don nadie d’un país petit, que viu en un pis de 50 m2 i va en bicicleta en lloc de moure’s amb un Audi, dur escorta amb metralleta i viure a palau com correspon a un país important? deia l’imperialisme cavernícola castellà.

Manca d’autocrítica

D’altra banda, el virus sense fronteres i gestionat “unidos”, ara ja en té, i es gestiona “separados” sense un polsim d’autocrítica del “gobierno más progresista de la historia”. Mentrestant l’emèrit depredador sexual borbònic (se li atribueixen una vintena de fills no reconeguts), ens costa 46.000 euros diaris, normal en el règim del 36 amb la careta democràtica del 78, que ha estat a punt de perdre el seu contribuent número 1 (50 milions l’any), que no es cap patriota espanyol, sinó Leo Messi. Tot plegat, un caos que els catalans desaprofitem, en part per la mediocritat dels nostres polítics i, en part, per “llirisme”. I així la repressió no s’aturarà i, com deia el poeta i periodista francès Eugène Godin (1856-1942), “els pastors seran brutals, mentre les ovelles siguin estúpides”. Per tant, prepareu-vos, preparem-nos, perquè encara no ho hem vist tot.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Restaurant O Meu Lar, exemple de prevenció contra la Covid-19

Publicat

on

Per

El restaurant O Meu Lar (Margarit, 24 / www.omeular.es) es preocupa per la seguretat sanitària des seus clients i ha introduït al seu local tot el necessari per tal de prevenir la possibilitat de contagi de la Covid-19. A part de la normativa bàsica que han de tenir tots els establiments de restauració ha col·locat mampares protectores anticontagi com a mesura de prevenció i protecció contra la Covid-19.

Cada taula, amb la seva mampara, assegura que el grup de persones entaulades podrà gaudir amb seguretat i tranquil·litat dels plats que distingeixen aquest local, conegut a tota la ciutat de Barcelona.

Oferta gastronòmica de gran qualitat

Al restaurant O Meu Lar es pot començar l’àpat amb un esplèndid pica-pica: unes cloïsses, gambes, un excel·lent pop a la gallega… i a continuació, després de reposar l’estómac, continuar amb l’especialitat de la casa, com són les carns gallegues a la graella o peix del dia fresc. No podia ser d’una altra manera! Si encara queda algun racó per a les postres, el millor és deixar-se aconsellar per l’Antonio o el Santi, que de segur oferiran un final de festa d’allò més agradable.

O Meu Lar és un restaurant de barri, però amb clients d’arreu ja que les seves excel·lències culinàries han traspassat les fronteres dels barris que l’envolten. En aquests temps difícils per a  la ciutadania i la restauració en concret és d’agrair que aquest establiment hagi apostat per posar per davant la seguretat dels clients.

Continua llegint

Economia

Els veïns volen un barri amb millor mobilitat, sostenibilitat i educació

La ciutadania es bolca a dir la seva al Decidim Barcelona i proposa més d’una cinquantena de projectes per millorar el Poble-sec

Publicat

on

Termini tancat. Els primers Pressupostos Participatius que s’han engegat a la ciutat ja han exhaurit el període perquè els veïns presentessin els seus projectes. En total, l’Ajuntament de Barcelona té previst destinar 9 milions d’euros al Districte de Sants-Montjuïc, els quals s’hauran de repartir entre els diferents barris d’aquesta divisió administrativa. El que ha quedat patent al llarg de la primera fase és la iniciativa que ha pres el veïnat poblesequí: fins a 53 projectes han presentat al Decidim Barcelona.

Tot i la pluralitat d’idees que s’han abocat a la plataforma virtual, es poden desengranar tres eixos centrals: la mobilitat, la sostenibilitat i l’educació. En aquesta línia, ens trobem que han sigut les mateixes comunitats educatives de l’Escola del Bosc de Montjuïc, l’AFA de l’Escola Tres Pins i l’Escola Municipal Tres Pins les que han reclamat recuperar l’ecologia de la muntanya, crear camins accessibles i millorar els entorns dels equipaments escolars de la muntanya. En un aspecte similar, altres veïns han proposat eixamplar les voreres que envolten aquests centres educatius, recuperar el Sot del Pantà de la Foixarda, reformar els jardins de Fabià Puigserver, els de Walter Benjamin, així com el de les Hortes de Sant Bertran, sense oblidar la restauració de les escales del funicular o la possible creació d’una ludoteca ambiental.

Una mobilitat respectuosa

Com és habitual, la mobilitat ha tornat a esdevenir un aspecte central del debat i el nombre d’aportacions per millorar l’espai urbà ha resultat més que destacable. Per una banda, el veïnat ha reclamat poder disposar de més bancs públics al carrer de Blai, mentre que d’altres han apostat per crear directament una xarxa d’itineraris a peu per a persones amb mobilitat reduïda. També s’ha presentat la possibilitat de crear un carril bici pel passeig de l’Exposició o millorar les voreres del carrer de Vila i Vilà i les dels entorns d’El Molino. Fins i tot s’ha reclamat la plantació d’arbres al parterre de l’avinguda del Paral·lel, perquè aquest abandoni la seva imatge de “brutícia” i generi ombra als ciclistes.

Actualment, els Pressupostos Participatius es troben en el punt on els tècnics municipals valoren la viabilitat dels projectes en funció dels criteris establerts, així que arribarà més tard el torn de la votació dels veïns. Mentre que el calendari de votacions encara està sine die a conseqüència de la crisi de la Covid-19, ja se sap que els 30 projectes amb més suports de cada districte seran els que passin a la següent fase. Posteriorment s’acabarà de concretar la forma dels projectes amb més suports i finalment seran els veïns qui tornin a votar el que prefereixen per al Districte.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.