Quan l’euro va començar a circular molta gent es preguntava si amb una moneda comuna els preus i els salaris s’igualarien, la resposta és que els primers sí, però no els salaris. Vegem un exemple: una indústria d’un país fabrica un producte amb 100 empleats i el ven a un preu determinat; si la d’un altre país en fabrica la mateixa quantitat amb 200 empleats, potser podrà igualar el preu de venda, però els sous seran més baixos, i així ha passat dins de la zona de l’euro. La clau per igualar els salaris és la productivitat, que hem d’entendre-la com una relació entre els béns i serveix produïts i els recursos emprats per obtenir-los. Els polítics, en general, no acostumen a tenir experiència laboral o d’empresa, però són els responsables de les normes que regeixen el país i de les infraestructures que incideixen sobre la productivitat (com a màxim fan algun curset accelerat), d’aquí que Catalunya des de fa dues dècades perd pes en l’economia de l’Estat en bona part a causa d’una estructura radial i ineficaç de les comunicacions.

Les comunitats més eficients

Donem una ullada a la productivitat dels empleats públics, és a dir, dels empleats de l‘Estat, comunitats, diputacions, ajuntaments, cabildos, etc., incloses les forces de seguretat o el personal d’universitats. Són 2.588.174 empleats que representen el 13,50% dels ocupats a nivell estatal. Se suposa que per gestionar serveis similars cal la mateixa proporció d’empleats públics, però una ullada a com es distribueixen ens demostra el contrari. Ceuta i Melilla, amb el 35,50% i 32,09% d’empleats públics sobre el total d’ocupats, són una excepció per la seva singularitat. Les comunitats més eficients són Catalunya (9,76%), les Illes Balears (9,95%), i València (11,67%). Els pitjors: Extremadura (23,15%), Castella i Lleó (16,75%) i Aragó (16,15%). No és casual que les tres comunitats dels Països Catalans tinguin dèficit fiscal. A més de ser les més eficients financen els sous dels més ineptes i la més alta productivitat no proporciona millors sous als seus empleats públics, com passaria en un mercat privat o en cas d’independència.

Perseverar en l’objectiu

En plena pandèmia i campanya electoral catalana s’ha inaugurat un tram de l’AVE de Madrid a Alacant, de manera que ja el 80 % de les inversions en el corredor del Mediterrani són connexions amb Madrid, ineficients i ruïnoses. El nou govern català haurà d’encarar la recuperació econòmica, però l’economia i la societat catalanes només tenen una sortida viable cap al progrés: perseverar en el procés cap a la independència, que és el camí que els ciutadans han assenyalat als partits polítics. Caldrà vigilar el cavall de Tròia dels Comuns. El contrari suposaria mantenir l’actual estatus econòmic amb flaire colonial, per l’elevat dèficit fiscal.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

L’ateneu popular La Base, que enguany celebrarà 10 anys, és un espai de trobada al Poble-sec i un projecte que parteix de la necessitat de reconstruir la constel·lació d’infraestructures autogestionades que els barris de Barcelona van tenir durant el primer terç del segle XX, format per cooperatives de consum, ateneus, seus sindicals, escoles racionalistes, publicacions, etc. Des del seu naixement, s’hi han organitzat multitud d’activitats, xerrades i tallers pel veïnat i ara, com passa amb tots els projectes que reuneixen persones, s’han hagut de transformar.

Un menjador amb productes ecològics

El Menjador de La Base ja existia abans de la pandèmia, però actualment també s’ha reformulat i adaptat a les circumstàncies actuals. És un dels llocs al barri on el menú és, a més de molt assequible, ecològic i de proximitat. Es tracta d’un servei de restauració que, de dilluns a divendres al migdia, ofereix un menú a 6 euros que inclou primer plat, segon plat, aigua, pa artesanal del forn La Fabrique i postres. La majoria de productes que utilitzen són ecològics, com els ous i les verdures, que provenen d’un pagès de la zona. El menú és vegetarià, tot i que també hi ha opció de carn.

L’Annalisa, una de les persones que hi treballen, explica que estan “molt agraïts a la comunitat, ja que ens han donat suport durant els mesos difícils. I volem que tot el barri pugui accedir a aquest servei i que coneguin el projecte de La Base”. A banda del menú de migdia, els dijous s’ofereix un sopar temàtic per emportar, amb cuina marroquina, sushi i altres especialitats que van variant. Cada divendres al vespre programen l’esdeveniment Cuina Cultura, on participa un grup de jazz. Aquesta activitat es fa amb aforament limitat, actualment no s’ofereix menjar i cal reserva prèvia.