En primer lloc, permet-nos preguntar-te com estàs, com us trobeu física i emocionalment les persones que heu estat al capdavant de la gestió de la crisi del coronavirus al CAP Les Hortes?
En 25 anys com a metge mai m’hagués pogut imaginar que pogués passar una cosa com aquesta en el nostre entorn. Ha estat impactant i encara ho estem paint. Ningú estava preparat, però, en aquest cas, el més important no és estar preparat sinó reaccionar adequadament i amb coratge davant del desconegut. I nosaltres ho hem fet. L’equip ha demostrat cohesió, resiliència, compromís i maduresa. Des del primer moment cadascú ha tingut molt clar el seu rol, ens hem cuidat els uns als altres. Tothom ha estat capaç de treure el millor de si mateix, ens hem sentit útils i ha sorgit una màgia que esperem que perduri. Els bons moments han superat els dolents, però tots portem sentiments molt profunds, que sovint han de quedar amagats darrere la cuirassa que representa la bata blanca.

Disposeu de dades sobre l’afectació del virus al Poble-sec? 
Hem fet 3142 visites presencials i 997 domiciliaries, a més de 20555 visites telemàtiques o no presencials. Pel que fa a les dades d’incidència s’han fet 544 diagnòstics clínics de probables positius, s’ha atès 71 casos de pneumònia i hi ha hagut 39 defuncions declarades amb Covid-19 positiu.

Quin ha estat el paper del vostre centre durant la pandèmia?
Diagnòstic, avaluació i seguiment de casos lleus i moderats. En els casos greus hem fet estudi i derivació. I també diagnòstic, proves PCR i seguiment de tots els usuaris i treballadors dels centres residencials del barri, de gent gran, discapacitats, menors i gent sense sostre. Hem donat suport a la residència medicalitzada per a la Covid19 del Paral·lel, hem incrementat les atencions domiciliàries segons les necessitats socials i hem obert en diumenges i festius. Això sense oblidar tota la resta d’activitat assistencial habitual en període pre Covid-19.

Éreu prou mans? 
Hem hagut de reforçar la plantilla amb la contractació d’una metgessa i una infermera i hem comptat amb la col·laboració de quatre voluntaris de l’Associació de Ciències de la Salut, un estudiant d’infermeria i tres de medicina, que ens han ofert una ajuda desinteressada d’un valor incalculable.

La població ha fet un ús responsable del servei d’urgències?
El comportament de la població ha estat exemplar en tot moment. Han ajudat molt a poder fer correctament l’atenció des del centre

Quina valoració fas de la gestió de la crisi fins al moment?
Si feu referència a la gestió dels polítics de la crisi, la meva valoració és que ha estat millorable. En referència a la gestió sanitària per part dels dispositius assistencials i els seus treballadors, ha estat excepcional.

Com ha estat la relació amb l’administració? Heu rebut tota la informació necessària de manera pertinent?
Ens ha agafat a tots de manera tan imprevista que, en general, tots els dispositius sanitaris s’han organitzat de manera molt eficient i autònoma. La gestió més propera a la ciutadania sempre ha anat per davant de les directrius de la feixuga maquinària administrativa.

Heu disposat dels EPI necessaris per fer front a la situació? S’han donat casos de positius entre el vostre personal sanitari?
En tot moment el personal ha estat correctament protegit amb les EPIs corresponents, set persones que treballen al CAP van sortir positives, amb clínica lleu, sortosament. Això no ha afectat al desenvolupament i capacitat de l’activitat assistencial, ja que totes aquestes persones han estat aïllades a casa, treballant telemàticament per voluntat pròpia, sense agafar la baixa, cosa que és d’agrair.

També ens agradaria saber com ha estat la relació amb el veïnat i amb les entitats del barri. S’han generat noves sinergies arran de la pandèmia?
Durant l’estat d’alarma hem mantingut el contacte amb totes les entitats existents i amb les de nova creació que han donat suport durant tot aquest temps. Hem consolidat sinergies sobretot amb els centres residencials on ara la col·laboració ja és molt més propera i de suport.

Com ha funcionat l’atenció domiciliària durant la crisi? 
S’han fet unes 1000 atencions domiciliàries, algunes relacionades amb la Covid-19 i altres amb el control de malalties cròniques. S’han inclòs atencions de nens i nadons i vacunacions infantils a domicili.

Hi ha hagut informacions contradictòries respecte a les PCR que es fan als CAP. Es fan a demanda? Quin és el protocol? 
Les PCR es fan actualment a tots els pacients simptomàtics sota criteri mèdic i als convivents simptomàtics de les persones que donen resultat positiu.

Com es preveu el model de futur de l’atenció primària després de la Covid-19?
De ben segur que la pandèmia ens ha ensenyat que es pot fer una assistència molt més eficient amb un model de qualitat que poc té a veure amb el model que històricament s’ha mantingut amb mínims canvis estètics. Creiem que agafarà protagonisme l’atenció telemàtica i de relació estreta amb el pacient. Abans de la Covid-19 entraven per la porta del CAP fins a 1000 persones cada dia, òbviament això s’ha de reconduir. També és clar que l’atenció a l’usuari s’ha de prestar de la millor manera possible, i això s’aconsegueix si s’acompleixen tres premisses bàsiques: fer l’atenció en el millor moment possible (la immediatesa no sempre és una bona aliada), fer-la en el millor lloc possible, potenciant atenció telemàtica i domiciliària i que es dugui a terme per la persona més resolutiva en cada necessitat. Cal redefinir els rols professionals, jugarà un paper clau l’administratiu sanitari, s’empoderaran infermeria i treball social sanitari i potser algun altre perfil professional que fins al moment no formava part de l’equip d’atenció primària tradicional.

Per acabar, què creieu que es podria haver fet millor en la gestió d’aquesta crisi?
Sobretot la gestió política, l’atenció a les residències i haver pogut disposar de tests diagnòstics des del primer moment als Centres d’Atenció Primària. També s’haurien hagut de facilitar més els feixucs processos burocràtics vinculats tant a l’atenció dels pacients com a les baixes laborals.

Quines recomanacions faríeu a la població? Ens podem relaxar?
Tot i que sembla que actualment la circulació del virus al barri és residual, en cap cas hem de pensar que això està totalment controlat, cal seguir les recomanacions.

Ens pots explicar, a grans trets, el mapa socioeconòmic del barri en l’actualitat? 
Poble-sec és un dels barris amb característiques socioeconòmiques més desafavorides del Districte de Sants-Montjuïc; la renda familiar disponible és més baixa que la mitjana a Barcelona tot i que ha experimentat una lleugera millora respecte d’anys anteriors. Aquesta millora, però, podria reflectir un procés de canvi demogràfic basat en l’aparició de nous veïns amb major poder adquisitiu i la marxa d’altres que no poden assumir el cost econòmic dels habitatges de la zona, i no una millora de la situació econòmica de la població del barri. Aquests processos de caire sociològic poden provocar una invisibilització de la pobresa i de la població en situació d’atur, donada l’especificitat del Poble-sec com a barri en transformació, zona cèntrica i vinculada a moviments culturals i socials que el fan atractiu.

En què consisteix la teva feina com a tècnica de proximitat?
Molt resumidament podríem dir que som agents de desenvolupament local. L’àrea de proximitat de Barcelona Activa vol impulsar l’estratègia d’economia de proximitat, que busca generar una economia basant-se en les potencialitats que té el propi territori; crear activitat econòmica en resposta a les necessitats de la gent que viu als barris de la ciutat.

Com detecteu aquestes necessitats?
Treballem molt amb el Districte i amb tot el teixit social i empresarial del barri i també participem en els espais comunitaris. La nostra gran eina és el Pla de Desenvolupament Econòmic (PDE), que ordena totes les accions de desenvolupament econòmic, les mesures i les línies estratègiques que es poden produir al districte. Fem una diagnosi molt viva, perquè és continua, i això és el que ens permet estar alerta de les diferents circumstàncies, amenaces i oportunitats.

Parla’ns una mica més d’aquesta eina que és el PDE.
Es desenvolupa a tots els districtes de la ciutat amb renda per sota de la mitjana i es basa en un nou model de dinamització econòmica que consisteix a desenvolupar serveis i accions que estan més a prop dels veïns i que estan dissenyades de forma conjunta amb el Districte, amb el teixit comunitari, amb les entitats socials i amb les empreses del territori.

Quins són els grans reptes al Poble-sec pel que fa al seu desenvolupament econòmic i social? 
En termes econòmics i comercials la proliferació de bars concentrats en determinats carrers de vianants i l’augment descontrolat d’habitatges d’ús turístic ha provocat una excessiva dependència vers aquestes activitats. La realitat dels darrers anys al Poble-sec ha demostrat que aquest model econòmic basat en el monocultiu de restauració i turisme ha derivat en algunes amenaces sociodemogràfiques i econòmiques com la gentrificació i la gradual desaparició de comerços en favor de l’aparició de bars i restaurants. Cal consolidar al barri accions de foment de l’ocupació i de l’emprenedoria en altres sectors professionals, aprofitant les oportunitats que presenta el barri per revertir aquesta situació i fomentant un desenvolupament econòmic sostenible, impulsant el model d’economia social i solidària, i alhora la professionalització del comerç de proximitat com a reclam per millorar i diversificar l’oferta comercial del barri.

Com és la vostra relació amb el teixit comercial del barri?
Pel que fa al comerç, la nostra tasca és la de detectar iniciatives que poden donar impuls socioeconòmic al barri, acompanyar-les i ajudar-les en allò que puguem. Oferim finançament a projectes d’emprenedoria, com hem fet, per exemple, amb el forn Can Farinetes del carrer Radas, que han reactivat el negoci i fan projectes en col·laboració amb entitats del barri. Un altre exemple és el projecte Cooperacures, que potencia un àmbit (les cures) amb molta precarietat i que necessita més impuls sota els paràmetres de treball digne. Potenciem l’economia plural, diversa, impulsada per persones del territori i que cobreixi necessitats de proximitat.

Sembla que hi ha cada vegada més projectes d’emprenedoria social…
Potser és perquè la gent comença a prendre consciència de l’impacte que té el tipus d’economia que promovem a les nostres vides i al nostre planeta. Sorgeixen perquè hi ha una política i una estratègia que vol enfortir aquest tipus d’activitat econòmica i perquè cada vegada hi ha més consciència social, també al món empresarial.

Interactueu amb els diferents espais associatius del barri?
Jo participo de la Comissió Sociolaboral del Poble-Sec, on es reuneixen totes les entitats rellevants del barri que treballen la inclusió sociolaboral. També em vaig reunint personalment amb cadascuna de les entitats per conèixer de primera mà la seva tasca. El seguiment tècnic dels projectes finançats pel programa Impulsem el que fas em permet anar coneixent més relat del barri. Per al desenvolupament de la meva tasca és molt important participar en aquest i altres espais, dialogant amb actors del Poble-sec per reafirmar el treball en xarxa i, sobretot, a l’hora de planificar i executar projectes de dinamització econòmica i foment de l’ocupació que veritablement responguin a les necessitats del barri.

Per últim, parla’ns del ‘Servei d’orientació i recerca de feina’. Hi ha un punt específic d’atenció al Poble-sec?
Sí, està ubicat al Centre Cívic El Sortidor i el 2019 s’hi han atès 129 persones: el 80% de les quals eren majors de 40 anys aturats de llarga durada que, en la major part, no cobren cap prestació. En l’àmbit de formació professionalitzadora, aquest 2020 es realitzarà el curs Operacions bàsiques de pastisseria (160 hores) des del dispositiu del Poble-sec. També es realitzen tallers monogràfics i mòduls de coaching, TIC, mercat de treball, alfabetització lingüística, carnet de manipulació d’aliments, carnet de carretons elevadors i carnet de plataformes elevadores. També hi ha un espai de recerca de feina al Centre Cultural Albareda.

Explica’ns què és el kung-fu i quina és la diferència amb el taitxí, doncs ambdós conceptes es confonen sovint.
A occident hi ha una confusió generalitzada pel que fa al terme kung-fu, ja que el nom correcte per designar aquestes tècniques marcials procedents de la Xina és Wushu, que significa marcialitat (Wu) i art (Shu). En la societat xinesa s’aplica el terme kung-fu per expressar una acció que requereix de treball i temps per aconseguir allò que està ben fet, o el que és el mateix, ‘Art de Moviment’. Per tant, es fa extensible a altres arts com cal·ligrafia, dibuix, música, medicina tradicional xinesa, etc. El Wushu és una disciplina marcial xinesa amb més de 3.000 anys d’història, essent per tant l’origen de totes les altres arts marcials del món. El Confucianisme, el Taoisme i el Budisme són la base d’aquestes arts guerreres. El Taijiquan forma part del Wushu i està catalogat com un art marcial de caràcter intern perquè s’estudia de dins cap a fora; per això el lema ‘silenci per fora, moviment per dins’.

Com comença la teva passió per aquesta disciplina?
Com la gran majoria dels meus companys d’arts marcials de l’època, gràcies a les pel·lícules del mític Bruce Lee. En la meva època, de més jove, tenia molts problemes amb altres nois. Això em va fer començar a investigar, i em va portar a veure totes les pel·lícules d’arts marcials. Va ser el meu primer pas…

Parla’ns del teu primer mestre (Laoshi) i les teves primeres passes en aquest món.
El primer Laoshi que vaig tenir va ser el Gran Mestre Suyuchang. El mestre Su era nadiu de Taiwan i sempre serà recordat en la seva vida marcial per ser l’únic mestre capaç de reunir els 5 estils de kung-fu de la Mantis Religiosa. Va ser tan gran el seu nivell de mestratge que va ser anomenat Mà llampec. Amb ell vaig estudiar durant més de 10 anys els estils externs de la Mantis Religiosa, Puny dels Vuit Suprems, Palmells que Pengen Tallant; i els estils interns de Taijiquan, Baguazhang i Xingyiquan; aquestes tres escoles es consideren “germanes” i són de la línia interna del Wushu. Els meus inicis van ser molt durs perquè el mestre Su era molt estricte a les seves classes. Encara recordo com ens feia romandre en una posició fixa durant més de 5 minuts sense moure’ns. Després, llançàvem més de 150 vegades un mateix puny o puntada a l’aire. En acabar la sessió, tot el meu cos estava adolorit.

Més endavant, vas tenir el mestre Wangqi, qui et va orientar a l’estudi del Puny de Canó dels Tres Emperadors. Què significa això?
En efecte, l’any 2006 viatjo a Beijing, Xina, i passo a estudiar sota la tutela del mestre Wangqi l’estil de Wushu Puny de Canó dels Tres Emperadors. Aquest és un dels estils de Wushu més antics que es recorda. Els seus moviments són molt poderosos, sense pretensions i fonamentats en el desenvolupament de l’energia interna, per aquesta raó té el nom de Puny de Canó. La seva antiguitat està vinculada als savis sobirans de la cultura tradicional xinesa.

A les arts marcials és molt important la figura del professor (Shifu). Quina relació s’estableix entre mestre i alumne?
Si s’estudia Wushu en un llinatge d’antics descendents, la tradició et durà al fet que hagis de realitzar la cerimònia de deixeble, Baishi. Des d’aquest moment,
demostraràs de per vida respecte, honradesa i veneració i tens el dret d’adreçar-te al teu mestre amb el terme “mestre/pare” Shifu i ell cap a tu, amb el de Dìzǐ, “deixeble”. A partir de llavors, formaràs part inseparable de l’antic món de les arts marcials xineses tradicionals. Gràcies a això, he pogut aprofundir i dominar el kung-fu. Dins del si familiar, soc conegut amb el nom de Rui Long (Drac Afortunat).

Hi ha dones mestres? Tots els grans noms de Shifu són homes. Per què aquesta pràctica està tan masculinitzada?
Crec que aquesta situació ja va canviar per a bé de la societat i, per descomptat, en favor de les arts marcials en general. En el meu cas, he format a moltes alumnes en el món del Wushu; fins i tot algunes d’elles avui en dia estan fent classes per diferents indrets del país. El Wushu és una esplèndida eina que poden compartir homes i dones, sense distincions.

Quines habilitats i aptituds, més enllà de les físiques, es desenvolupen en la pràctica de kung-fu?
Autoestima, coneixement de les teves emocions, confiança en un mateix, autocontrol i sociabilitat. A més de disciplina, autosuperació, respecte i responsabilitat. I també voluntat, atenció i concentració!

Quants viatges has fet a la Xina? Què ha estat el més emocionant que t’ha passat allà?
Porto viatjant a Xina des de l’any 2004 tots els mesos d’agost. El més emocionant ha estat poder viure com un membre més de la família. No oblidaré mai el 23 d’agost de l’any 2009, moment de la meva cerimònia de deixeble, Baishi. Visitar el mític temple de Shaolín i les muntanyes sagrades del Taoisme “Wudangshan”.

A banda de la teva trajectòria en arts marcials, ets graduat en Medicina tradicional xinesa. Quines són les principals diferències entre aquesta i la medicina occidental?
Ambdues medicines són necessàries i importants per a la salut de les persones. Allà on no arriba una, pot arribar l’altra i viceversa. Pel que fa a la medicina tradicional xinesa, es basa en els principis filosòfics del Yin i el Yang com a eina per a la regulació del Qi (energia). També hi és present la filosofia dels 5 elements (metall, aigua, fusta, foc i terra); que estan relacionats amb els 5 òrgans i les seves vísceres; eina per ajudar a mantenir una unió entre tots i, per tant, un control de les diferents emocions. La medicina tradicional xinesa utilitza una gran varietat de tècniques com acupuntura, moxibustió, ventoses, plantes medicinals, massatge, etc.

Aquest tipus cada vegada compta amb més adeptes als països occidentals. És eficaç per tractar malalties o només per prevenir-les?
Els diversos centres de formació que hi ha al nostre país completen cada curs el número de matriculacions. Això és una bona notícia per al sector i, per tant, per als usuaris que vulguin ser tractats per mans expertes. L’eficàcia depèn molt del terapeuta i de la predisposició de l’usuari o pacient. En efecte, és eficaç per una banda i poc invasiva per l’altra. Però, com ja havíem dit en l’anterior pregunta, no és la “panacea”. Jo tracto en el meu centre només els alumnes que ho necessitin i m’ho demanin i puc garantir que és molt eficaç per a segons quins casos.

També domines la meditació Taoista i Budista. Creus que tothom hauria de practicar-la?
A mi m’agrada dir que les practico, dominar-les és una cosa que requereix gairebé més d’una vida… Si bé és cert que els meus mestres, principalment el mestre Suyuchang, em van transmetre coneixements molt profunds que no es troben als llibres. El Taoisme treballa la meditació per aconseguir el no-res. Mentre que el Budisme treballa la meditació per assolir el buit. Són dues coses diferents, però en parlarem en una altra ocasió. Les meditacions són necessàries per a la humanitat. Qui no necessita compassió per donar cap a fora? A qui no li cal pau interior per treballar cap a dins?

Per últim, parla’ns una mica del teu centre al Poble-sec i de quins serveis hi oferiu. Tothom pot practicar el kung-fu?
El nostre centre està al número 27 del carrer Lleida. Es diu Institut Wushu Sanchai – Arts Marcials Xineses Tres Tresors. És un centre especialitzat en la recerca i formació entorn de la cultura tradicional xinesa, la qual abasta els ensenyaments ancestrals de l’art marcial, terapèutica/qigong, filosofia i meditació. Jo, com a director del centre, amb més de 30 anys d’experiència, soc qui imparteix totes les classes, començant pels més joves (5 anys) i arribant als més grans (80 anys). Només es requereix començar amb bona energia i ganes d’estudiar aquests sagrats ensenyaments.