Connecta amb nosaltres

Societat

Col·legis i instituts del barri preparen amb incògnites i mancances el nou curs escolar

Els equips docents denuncien la improvisació del Departament d’Educació i demanen corresponsabilitat a les famílies

Publicat

on

12 de març de 2020, el dia en què el temps es va aturar a les aules d’escoles i instituts del país. Fins i tot alguna pissarra ha mantingut guixada la simbòlica data en una de les seves cantonades. Des del Departament d’Educació, però, tenen clar que el retorn dels alumnes serà aquest dilluns 14 de setembre. Això sí, amb tota una sèrie de mesures de seguretat i higiene per tal d’evitar la propagació de la Covid-19 entre les comunitats educatives. Funcionarà?

Tots els responsables dels centres educatius saben que la represa serà atípica, motiu pel qual demanen paciència a les famílies: “Tothom ha de ser conscient que estem treballant temes sobre els quals no tenim cap mena d’experiència, pel que haurem de ser flexibles i adaptar-nos”, avança la directora dels Jesuïtes Poble-sec-Col·legi Sant Pere Claver, Maria Àngels Brescó.

Mesures i mancances

Cada escola ha elaborat un protocol per complir amb els suggeriments del Departament d’Educació. Segons expliquen, l’objectiu principal se centrarà a fer grups estancs, que no es barrejaran entre ells a les entrades i sortides, ni a les hores d’esbarjo. Fins i tot l’INS Consell de Cent ha decidit adaptar el seu horari a la jornada intensiva per facilitar el funcionament del centre i ja ha demanat un espai dels Jardins de Walter Benjamin per ampliar el seu pati, “però encara ningú ens ha donat el vistiplau”, denuncia el seu director, Jesús Martín. De fet, el mateix director es queixa que des del Consorci d’Educació de Barcelona els van demanar que posessin en funcionament un servei de neteja durant tot l’horari lectiu, “quan saben que no tenim els recursos suficients per contractar aquest personal”. “Ens demanen coses que no es poden complir i que saben que no podrem complir”, sintetitza.

En el mateix tràngol es troba l’INS Bosc de Montjuïc, la directora del qual, Alícia García, encara no ha rebut els dispensadors de gel hidroalcohòlic, els EPI pertinents o els termòmetres per prendre la temperatura. “S’han endarrerit, s’ha improvisat i han fet una gestió del tot confusa, mentre que a la vegada han delegat tota la responsabilitat sobre els directors dels centres quan pràcticament queden quatre dies per obrir”, critica García, que en responsabilitza del “desemparament” al Consorci i al Departament d’Educació.

Mascareta obligatòria

Un fet que segurament generarà una fotografia per a la història serà l’obligatorietat de dur mascareta a l’aula a partir dels sis anys. “Podrà representar un problema per l’aprenentatge, haurem d’estar molt atents”, admet el director de l’Escola Maristes Anna Ravell, Ramon Rúbies. “Sobretot amb els més petits, no és el mateix que vegin com parles que no, però haurem de privilegiar la salut a aquest aspecte més pedagògic que intentarem cuidar d’altres maneres”, explica. Per esquivar aquest hàndicap comunicatiu, alguns centres asseguren que invertiran recursos a comprar models de mascareta transparents. “Fer aquesta inversió de diners pels més petits creiem que val la pena”, emfatitza Brescó.

En canvi, on pot representar un problema el seu ús és entre els grups d’adolescents: “L’INS Consell de Cent som un centre de màxima complexitat i sabem que ens trobarem amb alumnes que no portaran mascareta o que fa dies que porten la mateixa i ja no els serà útil, pel que ens haurem de fer amb un romanent com a centre”, apunta Martín. Una qüestió a la qual Alicia García suma el factor de l’edat: “Tenen tendència a estar uns sobre els altres, a parlar i fer ximpleries; intentarem que no s’amunteguin entre ells, però al final, aquestes normes que, sobre el paper són tan higièniques, després és impossible portar-les a la realitat d’un institut”, rebla.

Corresponsabilitats

Si bé l’objectiu dels centres educatius serà mantenir aïllats els grups d’alumnes per evitar la propagació de la Covid-19 entre ells, les direccions també reclamen compromís als pares perquè no se’n vagi tot en orris. “A l’escola ens obliguen a fer grups estables, però a partir de les 17 hores no sabem què passarà, pel que hem de confiar en la responsabilitat de les famílies”, recorda Rúbies, qui espera que tampoc portin els alumnes al centre en cas de tenir la mínima simptomatologia relacionada amb el virus. “Serà importantíssima la traçabilitat en cas de detectar un positiu i hi haurà d’haver una comunicació directa, transparent i immediata amb les famílies; les coses d’escola s’hauran de parlar amb l’escola en comptes de crear debats als grups de whatsapp”, ultima Brescó.

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint

Societat

Vila i Vilà, atrapat entre obres interminables i facturació a la baixa

El projecte, que hauria d’estar enllestit des de fa anys, s’allargarà encara més: fins al segon semestre de 2026

Publicat

on

Al carrer Vila i Vilà s’han acostumat a la rasa oberta, el soroll de les màquines i les tanques que dificulten el pas. El que (fins fa poc) havia de finalitzar el juny del 2026, s’allargarà uns mesos més: les obres del nou col·lector no estaran enllestides fins al segon semestre de l’any vinent.

Els treballs, que es van iniciar el 2013 i que tenien una duració prevista de tres anys (res més lluny de la realitat), tenen com a objectiu evitar les inundacions que històricament han afectat el Paral·lel quan hi ha pluges intenses. Les tasques que duen a terme els operaris, però, ja han començat a provocar fins i tot talls esporàdics de subministraments bàsics (aigua i llum) als veïns i comerços de la zona.

“És una incompetència constant”, denuncia la poblesequina i activista, Emma Lladó: “Fuita d’aigua per tercera vegada i tots els comerços del carrer sense llum.”  Segons explica, aquesta situació es dona de manera sobtada i recurrent. En el mateix sentit, la també veïna, Encarna Galindo, relata que les obres també han començat a tenir afectacions sobre l’economia local: “A la fleca que tenim al carrer la facturació no els ha deixat de baixar i ara el lloguer ja se’ls fa difícil d’afrontar.”

Un altre aspecte que preocupa és la brutícia. Tal com critica Lladó, aquesta no fa més que créixer: “Quan van iniciar les obres, van traslladar els contenidors de Vila i Vilà als carrers veïns, i ara tota la brossa s’acumula aquí i no la recullen fins passada una setmana”.

Voreres de mínims per als vianants

La reducció de l’espai per accedir als comerços resulta “incòmode” segons explica la recepcionista de l’Hostal Bedmates, Tatiana Cuau. Lamenta que reben “moltes queixes dels clients que s’allotgen” i que el negoci es veu afectat, perquè “les males ressenyes augmenten”. També ho destaca des del restaurant Elche l’Alèxia Iborra, i detalla que s’han vist diversos cops “sense internet ni línia telefònica”, un fet que ha provocat que no poguessin “treballar com és habitual”. “El difícil accés i la reducció de zones de pàrquing ha repercutit en la facturació”, afegeix. “Sabem que són obres llargues, que ens portaran algun benefici, però volem que acabin ja”.

Continua llegint

Societat

Les instal·lacions d’extraescolars, al límit: “No donem l’abast i molts es queden sense poder fer esport al barri”

Famílies i entitats reclamen que s’obrin els espais escolars a l’espera de construir el nou poliesportiu

Publicat

on

La manca d’instal·lacions esportives al Poble-sec és a dia d’avui una de les principals preocupacions de les entitats i famílies, que veuen com cada curs escolar es repeteix el mateix problema: molts infants i joves es queden sense poder accedir a activitats extraescolars, sobretot en l’àmbit esportiu.

El president de Joves Units del Poble-sec, Hatim Azahri, alerta: “El poliesportiu de les Tres Xemeneies no dona resposta. Per això és tan important el futur poliesportiu del Poble-sec. No donem l’abast i molts nens i nenes es queden sense poder fer esport al barri”. Aquesta situació evidencia que l’oferta és insuficient i que la manca d’espais esportius genera desigualtats: mentre unes famílies poden permetre’s traslladar-se a altres barris, d’altres es veuen obligades a renunciar al fet que els seus fills practiquin esport.

Un exemple és el del Club de Bàsquet Sant Antoni, el qual utilitza les pistes de les Tres Xemeneies i que s’ha vist forçat a desplaçar-se fins a La Marina per poder entrenar. El mateix passa amb l’APA Poble-sec, que s’ha vist obligat a limitar categories per falta d’espai. Aquestes restriccions deixen moltes criatures sense activitat, la qual cosa té un impacte no només esportiu, sinó també social i emocional. “El meu fill de vuit anys s’ha quedat sense plaça al bàsquet del barri. Ara hem d’anar fins a Sants perquè pugui jugar. És un desgast enorme per a les famílies”, explica la Laura, mare d’un alumne de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer.

Una demanda urgent

Diverses famílies del barri coincideixen en el fet que el futur poliesportiu és imprescindible per donar resposta a les necessitats del barri. Tot i això, també reclamen mesures immediates que permetin pal·liar el problema mentre no es construeix la nova instal·lació, prevista pel 2027. Entre les propostes que es posen sobre la taula hi ha ampliar l’ús d’espais escolars més enllà de l’horari lectiu, recuperar els programes de patis oberts i habilitar equipaments temporals que donin aire als clubs i entitats.

Azahri insisteix que no es tracta només d’una qüestió logística, sinó d’una necessitat de cohesió social: “Els nens i nenes tenen dret a fer esport al seu barri. Esperar fins al 2027 serà difícil. Necessitem solucions perquè és primordial fomentar el jovent a fer vida al barri”.

Una reivindicació històrica

La lluita per aconseguir un poliesportiu digne al Poble-sec no és nova. Fa més d’una dècada que entitats, famílies i associacions veïnals reclamen un equipament que doni resposta al creixement del barri. En aquest temps, els clubs han crescut, la població ha augmentat i les necessitats s’han multiplicat, fent que la situació sigui encara més urgent.

El missatge que arriba des del barri és clar: calen solucions immediates i imaginatives. Recuperar els patis oberts, habilitar espais provisionals i ampliar l’ús d’instal·lacions escolars són algunes de les mesures que, consideren, podrien alleugerir una problemàtica que afecta de ple el dia a dia de moltes famílies. El futur poliesportiu és una esperança, però el Poble-sec demana respostes ara. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024