Connecta amb nosaltres

Societat

Col·legis i instituts del barri preparen amb incògnites i mancances el nou curs escolar

Els equips docents denuncien la improvisació del Departament d’Educació i demanen corresponsabilitat a les famílies

Publicat

on

12 de març de 2020, el dia en què el temps es va aturar a les aules d’escoles i instituts del país. Fins i tot alguna pissarra ha mantingut guixada la simbòlica data en una de les seves cantonades. Des del Departament d’Educació, però, tenen clar que el retorn dels alumnes serà aquest dilluns 14 de setembre. Això sí, amb tota una sèrie de mesures de seguretat i higiene per tal d’evitar la propagació de la Covid-19 entre les comunitats educatives. Funcionarà?

Tots els responsables dels centres educatius saben que la represa serà atípica, motiu pel qual demanen paciència a les famílies: “Tothom ha de ser conscient que estem treballant temes sobre els quals no tenim cap mena d’experiència, pel que haurem de ser flexibles i adaptar-nos”, avança la directora dels Jesuïtes Poble-sec-Col·legi Sant Pere Claver, Maria Àngels Brescó.

Mesures i mancances

Cada escola ha elaborat un protocol per complir amb els suggeriments del Departament d’Educació. Segons expliquen, l’objectiu principal se centrarà a fer grups estancs, que no es barrejaran entre ells a les entrades i sortides, ni a les hores d’esbarjo. Fins i tot l’INS Consell de Cent ha decidit adaptar el seu horari a la jornada intensiva per facilitar el funcionament del centre i ja ha demanat un espai dels Jardins de Walter Benjamin per ampliar el seu pati, “però encara ningú ens ha donat el vistiplau”, denuncia el seu director, Jesús Martín. De fet, el mateix director es queixa que des del Consorci d’Educació de Barcelona els van demanar que posessin en funcionament un servei de neteja durant tot l’horari lectiu, “quan saben que no tenim els recursos suficients per contractar aquest personal”. “Ens demanen coses que no es poden complir i que saben que no podrem complir”, sintetitza.

En el mateix tràngol es troba l’INS Bosc de Montjuïc, la directora del qual, Alícia García, encara no ha rebut els dispensadors de gel hidroalcohòlic, els EPI pertinents o els termòmetres per prendre la temperatura. “S’han endarrerit, s’ha improvisat i han fet una gestió del tot confusa, mentre que a la vegada han delegat tota la responsabilitat sobre els directors dels centres quan pràcticament queden quatre dies per obrir”, critica García, que en responsabilitza del “desemparament” al Consorci i al Departament d’Educació.

Mascareta obligatòria

Un fet que segurament generarà una fotografia per a la història serà l’obligatorietat de dur mascareta a l’aula a partir dels sis anys. “Podrà representar un problema per l’aprenentatge, haurem d’estar molt atents”, admet el director de l’Escola Maristes Anna Ravell, Ramon Rúbies. “Sobretot amb els més petits, no és el mateix que vegin com parles que no, però haurem de privilegiar la salut a aquest aspecte més pedagògic que intentarem cuidar d’altres maneres”, explica. Per esquivar aquest hàndicap comunicatiu, alguns centres asseguren que invertiran recursos a comprar models de mascareta transparents. “Fer aquesta inversió de diners pels més petits creiem que val la pena”, emfatitza Brescó.

En canvi, on pot representar un problema el seu ús és entre els grups d’adolescents: “L’INS Consell de Cent som un centre de màxima complexitat i sabem que ens trobarem amb alumnes que no portaran mascareta o que fa dies que porten la mateixa i ja no els serà útil, pel que ens haurem de fer amb un romanent com a centre”, apunta Martín. Una qüestió a la qual Alicia García suma el factor de l’edat: “Tenen tendència a estar uns sobre els altres, a parlar i fer ximpleries; intentarem que no s’amunteguin entre ells, però al final, aquestes normes que, sobre el paper són tan higièniques, després és impossible portar-les a la realitat d’un institut”, rebla.

Corresponsabilitats

Si bé l’objectiu dels centres educatius serà mantenir aïllats els grups d’alumnes per evitar la propagació de la Covid-19 entre ells, les direccions també reclamen compromís als pares perquè no se’n vagi tot en orris. “A l’escola ens obliguen a fer grups estables, però a partir de les 17 hores no sabem què passarà, pel que hem de confiar en la responsabilitat de les famílies”, recorda Rúbies, qui espera que tampoc portin els alumnes al centre en cas de tenir la mínima simptomatologia relacionada amb el virus. “Serà importantíssima la traçabilitat en cas de detectar un positiu i hi haurà d’haver una comunicació directa, transparent i immediata amb les famílies; les coses d’escola s’hauran de parlar amb l’escola en comptes de crear debats als grups de whatsapp”, ultima Brescó.

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024