Connecta amb nosaltres

Cultura

La Sala Apolo està passant per un moment crític

No han pogut obrir des del març

Publicat

on

Els locals de música en viu i les sales d’oci nocturn passen per un moment realment complicat des que va començar el malson de la Covid-19. En el cas de la Sala Apolo (Nou de la Rambla, 113), l’aturada els va enganxar en un dels millors moments: just acabaven de finalitzar les obres d’adaptació i millora del local, que es van fer per minimitzar les molèsties al veïnat, i després de la gran inversió dedicada a aquesta reforma, començaven a treure’n rendiment.

El 2021 serà clau

Alberto Guijarro, el director de la sala, reconeix que en aquests moments la situació és molt negra: “Som un dels sectors que encara no ha pogut obrir i estar tancats, sense ingressos i amb totes les despeses que tenim, és una situació que no podrem estirar gaire temps més. Si a començaments del 2021 no tenim solucions, ens haurem de plantejar mesures dràstiques”. La Sala Apolo, com altres sales de concerts, forma part de la lluita que encapçala l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) per mirar de rescatar aquests negocis i trobar una solució. En el cas de l’Apolo, tota la plantilla, excepte tres persones, està en ERTO.

La normativa no sembla ajudar: “Hi ha molta confusió, perquè algunes activitats de concerts sí que es poden fer, amb un aforament molt reduït, però cal un permís especial i és una legislació que va canviant cada 15 dies”, diu Guijarro.

La virtualitat no ajuda 

Durant el confinament i després d’aquest, la Sala Apolo va fer propostes virtuals, com la majoria de sales de tot el món, però de seguida han vist que això genera més despesa que beneficis, ja que gairebé ningú paga l’streaming: “És normal perquè l’experiència és totalment diferent. Venir a una sala a la nit és més que viure la música, és un tema de sociabilitat insubstituïble”, lamenta el director de la sala.

I el problema no és només la sala en si mateixa, sinó tota una xarxa que també es veu afectada, promotors culturals, artistes, personal tècnic, proveïdors, etc.  Al voltant de la Sala Apolo hi ha moltes altres empreses que viuen d’ella i ara mateix no poden treballar. El mateix passa amb alguns locals de restauració del Paral·lel que, en gran part, vivien de la clientela que generava l’Apolo. Guijarro explica també que han sentit el caliu del veïnat de la zona: “Curiosament, hem rebut missatges de veïns, que acostumaven a queixar-se pel soroll, i que ara ens troben a faltar”, afirma.

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024