El Pla Comunitari del Poble-sec és una eina per fomentar la implicació de tots els agents del barri i millorar-ne la realitat social. Durant 12 anys aquest projecte, subvencionat per l’Ajuntament i la Generalitat, havia estat en mans de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec fins que, l’any passat, es va adjudicar a Art&Coop, una cooperativa que fa uns mesos abaixava la persiana per problemes econòmics. Després d’això, el Pla Comunitari tornava a sortir a concurs i, de nou, la Coordinadora d’Entitats era una de les candidates, juntament amb Cooperasec, a qui finalment s’ha adjudicat el projecte pels pròxims dos anys.
El Pla, que ha estat aturat durant sis mesos i s’ha reactivat al juliol, s’estructura en comissions i parteix d’una línia continuista: “Seguim treballant amb les dues tècniques que ja coneixen bé el projecte i el barri, però hem hagut de reformular el que havíem plantejat en un escenari previ a la Covid-19. Hem fet una fase de diagnosi i de detecció de noves necessitats al barri en l’àmbit comunitari i social, a través d’entrevistes amb diferents agents”, explica Javier Rodrigo, un dels gestors del projecte juntament amb l’Esther García, el Xavi Latorre i l’Esther Repullo.
Detecció de noves necessitats
Fruit de la diagnosi feta per Cooperasec, s’han observat diverses claus que donaran forma al Pla Comunitari: “Que cal reforçar la perspectiva de cures, de dones i de gènere; que cal treballar la perspectiva d’inseguretat i les pors, sobretot davant l’auge de discursos violents, xenòfobs i racistes; i que cal actuar davant l’augment de la precarització del veïnat i l’aïllament social. Detectem com a positiu la gran resposta per part del veïnat, però, al mateix temps, veiem que hi ha hagut famílies que han quedat fora d’aquest circuit de suport”, apunten des de Cooperasec.
La Coordinadora, ferma en el seu propòsit
A l’altra banda de l’equació, la Coordinadora d’Entitats es mostra crítica amb la decisió d’adjudicar el Pla Comunitari a Cooperasec i sobretot amb el fet que el projecte no comencés a rutllar fins ben entrat el juliol: “En el moment àlgid de la pandèmia, el Pla Comunitari no s’havia posat en marxa, l’Ajuntament estava absent i, una vegada més, ha estat la Coordinadora i la xarxa veïnal i associativa la que ha fet l’acció comunitària, treballant en el suport a infants, a veïnat vulnerable i a la tercera edat”, lamenta Antoni Reig, el president de la Coordinadora.
En la seva voluntat de seguir fent acció comunitària, la Coordinadora, ara sense la subvenció del Pla Comunitari, treballa en tres noves línies d’acció: la creació de lligams entre escoles i museus del barri per fomentar el vincle entre educació i cultura; una segona línia per facilitar que les entitats comparteixin espais i locals segons les necessitats; i la tercera, encara per desenvolupar, que consisteix a oferir suport informàtic a les persones de la tercera edat que viuen aïllades.
Tot i mantenir el seu propòsit de treballar socialment pel barri, des de la Coordinadora es mostren decebuts amb la decisió de l’Ajuntament de negar-los, una vegada més, la gestió del Pla Comunitari: “Hem observat que la política que es desplega des del departament d’acció comunitària de l’Ajuntament es basa en afavorir tot el que són cooperatives, deixant al marge el moviment associatiu. És un fet que s’ha reproduït a diversos barris de Barcelona”, apunta Antoni Reig.
Una relació de mínims
Pel que fa a la relació entre les dues entitats, des de la Coordinadora reconeixen que “no tenim relació orgànica amb la nova entitat, però sí una relació de veïnat”. Cooperasec no forma part de la Coordinadora d’Entitats, que agrupa pràcticament la totalitat d’entitats del barri. Des de Cooperasec ho expliquen “perquè, com a eix de l’economia social i solidària, entenem que hi ha altres formes associatives i comunitàries de fer, tot i que reconeixem l’històric de la Coordinadora i creiem que fan un treball molt important”.
Cooperasec va néixer el 2012 per promocionar l’economia social i solidària (ESS) al barri, enfortint les propostes que ja existien i amb l’objectiu de crear-ne de noves: “Per a nosaltres és molt important apuntar que l’ESS l’estan practicant moltes associacions al barri, no només les cooperatives”, diu Javier Rodrigo. Treballen en quatre eixos de treball: el de sostenibilitat, el de les cures, el d’enfortiment de l’ESS i el de la cultura.
Hemerotecafa 3 mesos
Culturafa 2 mesos
Societatfa 3 mesos
Culturafa 3 mesos
Històriafa 3 mesos
Entrevistesfa 3 mesos
Hemerotecafa 2 mesos
Històriafa 3 mesos