Connecta amb nosaltres

Societat

El menjar no es llença!

SomlaClau proposa un sopar d’aprofitament diferent

Publicat

on

L’aprofitament alimentari és el contrari del malbaratament alimentari; permet recuperar un aliment que aparentment no està perfecte i, per tant, no es pot vendre, però que encara es pot utilitzar per elaborar un àpat. Alguns dels aliments que es poden aprofitar són les fruites madures o el pa del dia anterior. A Catalunya una tercera part dels aliments que es produeixen es llencen i, d’aquests, un 40% es llencen a les llars per una mala gestió de compres i aliments.

Amb l’objectiu d’impulsar una cultura de l’aprofitament alimentari, l’any passat SomlaClau va organitzar un sopar d’aprofitament a la plaça del Sortidor on van participar unes 70 persones voluntàries, 30 comerços alimentaris de proximitat i 160 persones, que van gaudir dels menús elaborats amb menjar recuperat de forma comunitària i col·laborativa.

Arran d’aquesta activitat va néixer el grup Las Espigadoras, en el qual unes 40 famílies s’autoorganitzen per recollir el menjar que algunes botigues llençarien pel seu aspecte, però que encara es pot aprofitar. A través d’un grup de WhatsApp s’organitzen i comparteixen receptes d’aprofitament i altres informacions sobre sobirania alimentària.

Accions durant tot l’any

Aquest any, es volia repetir l’experiència, però per l’emergència sanitària no va poder ser. No obstant això, s’han buscat els camins per realitzar, durant tot l’any, accions per generar una nova cultura de la sobirania alimentaria i de l’aprofitament alimentari, en col·laboració amb la xarxa CooperaSec i el Centre Cívic El Sortidor. S’han fet podcasts, articles, xerrades i tallers presencials.

Enguany, el grup motor del projecte ha decidit que, tot i que no es podrà repetir l’experiència d’un esdeveniment multitudinari, es faran accions de divulgació diferents per generar sensibilització i empoderament respecte a l’aprofitament alimentari. Algunes accions són virtuals i el diumenge 22 de novembre està previst fer una distribució de menús elaborats amb menjar recuperat. Des de SomlaClau necessiten persones voluntàries per espigolar els aliments, cuinar i distribuir els menús. També conviden a tothom a publicar, a través de les xarxes socials, les fotos del menjar que la gent ha pogut aprofitar, receptes o altres suggeriments amb l’etiqueta #cuinemelcanvi.

Per poder participar en el sopar d’aprofitament, us podeu posar en contacte amb les organitzadores a través de: info@somlaclau.org.

Continua llegint

Societat

L’octubre concentra més positius per Covid-19 que tota la primera onada

Després del primer avís que va donar al setembre, el virus passa a infectar fins a 621 poblesequins en només un mes

Publicat

on

Ni al març, ni a l’abril, ni al maig. De fet, ni tots tres mesos junts van acumular tants casos de Covid-19 al Poble-sec com els registrats aquest darrer mes d’octubre. Si bé en aquella primera onada es van notificar 207 positius PCR al barri, en el darrer mes la xifra s’ha enfilat fins al 621 infectats, segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Això sí, també s’ha de tenir en compte que aleshores no es feien tantes proves com es practiquen actualment, fet que va comportar que molts casos quedessin fora de les llistes oficials.

Tot i això, la virulència amb què la pandèmia ha afectat al Poble-sec a l’octubre és contrastable amb només analitzar les dades de la resta de barris de Barcelona. El nucli urbà de la falda de Montjuïc és el quart més perjudicat en nombres absoluts, només per darrere del Raval (1128), Sant Andreu (635) i Sant Antoni (630). La tendència dels darrers dies, però, ha denotat que el nombre de casos ja ha començat a anar a la baixa. Mentre que al Districte de Sants-Monjtuïc la malaltia va assolir el seu pic la setmana del 19 al 25 d’octubre (749 nous positius), la darrera setmana que va finalitzar amb Tots Sants la corba va començar a ser doblegada (670).

Els adults, els més perjudicats

A diferència de la primera onada vírica on les més afligides van ser les persones de la tercera edat, ara són els adults els qui registren més infeccions. Fins a 296 veïns entre 35 i 64 anys han donat positiu a les proves PCR, seguits dels joves entre 15 i 34 anys (171 casos). Una altra dada que esdevé preocupant és el creixement sostingut de casos entre els majors de 65 anys (71 positius), tot i que els infants menors de 14 anys els superen (83).

Són els contagis entre aquest darrer col·lectiu generacional els que han provocat que diversos centres educatius veiessin alterats els seus programes lectius. A l’hora de tancar aquesta edició hi havia confiades dues classes de l’Escola Poble-sec, dues més dels Maristes Anna Ravell, tres de l’Aspace, una de l’Institut Consell de Cent i una altra de l’Escola Bosc de Montjuïc. La pitjor part de la darrera setmana, però, se l’ha emportat l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer, amb cinc grups confinats, segons les dades del Departament d’Educació.

Incidència a la baixa

Que octubre hagi sigut un mes duríssim en nombres absoluts no significa que novembre hagi de ser igual o pitjor. Com ja s’ha esmentat, les darreres dades apunten al fet que la incidència del virus entre el veïnat ha començat a anar a la baixa, fet que es pot radiografiar amb l’índex de reproducció del virus (Rt): per cada 100 ciutadans que viuen al nord del Poble-sec, se n’infecten 94 més, mentre que per cada centenar que viu a la zona del sud es contagien només 71 noves persones. Unes dades que, en cas de seguir així, permetran rebaixar la incidència del coronavirus, la qual a l’octubre es va situar en 1.515 infectats per cada 100.000 habitants al conjunt del barri.

Continua llegint

Societat

La Fundació Sant Pere Claver rep la Creu de Sant Jordi

Publicat

on

Per

En reconeixement als més de 70 anys d’implicació en la cura i acompanyament de les persones més vulnerables i en risc d’exclusió social, Sant Pere Claver–Fundació Sanitària ha estat reconeguda pel Govern de la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi. En el comunicat que ha fet la Generalitat, s’ha posat de manifest que “les seves aportacions en el camp de la salut mental són rellevants com a model psicoterapèutic i per l’ús de la perspectiva biopsicosocial”. Carles Descalzi, gerent de Sant Pere Claver, remarca que “és una distinció al present a la nostra trajectòria històrica i un nou estímul per encarar el futur, a fi de seguir millorant i ampliant els serveis a les persones que atenem i el seus familiars”. Enguany s’ha reconegut amb aquest guardó un total de 30 personalitats i 15 entitats.

Continua llegint

Societat

El nou mapa de l’acció comunitària

Cooperasec és la nova gestora del Pla Comunitari i la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec segueix treballant en projectes socials

Publicat

on

El Pla Comunitari del Poble-sec és una eina per fomentar la implicació de tots els agents del barri i millorar-ne la realitat social. Durant 12 anys aquest projecte, subvencionat per l’Ajuntament i la Generalitat, havia estat en mans de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec fins que, l’any passat, es va adjudicar a Art&Coop, una cooperativa que fa uns mesos abaixava la persiana per problemes econòmics. Després d’això, el Pla Comunitari tornava a sortir a concurs i, de nou, la Coordinadora d’Entitats era una de les candidates, juntament amb Cooperasec, a qui finalment s’ha adjudicat el projecte pels pròxims dos anys.

El Pla, que ha estat aturat durant sis mesos i s’ha reactivat al juliol, s’estructura en comissions i parteix d’una línia continuista: “Seguim treballant amb les dues tècniques que ja coneixen bé el projecte i el barri, però hem hagut de reformular el que havíem plantejat en un escenari previ a la Covid-19. Hem fet una fase de diagnosi i de detecció de noves necessitats al barri en l’àmbit comunitari i social, a través d’entrevistes amb diferents agents”, explica Javier Rodrigo, un dels gestors del projecte juntament amb l’Esther García, el Xavi Latorre i l’Esther Repullo.

Detecció de noves necessitats 

Fruit de la diagnosi feta per Cooperasec, s’han observat diverses claus que donaran forma al Pla Comunitari: “Que cal reforçar la perspectiva de cures, de dones i de gènere; que cal treballar la perspectiva d’inseguretat i les pors, sobretot davant l’auge de discursos violents, xenòfobs i racistes; i que cal actuar davant l’augment de la precarització del veïnat i l’aïllament social. Detectem com a positiu la gran resposta per part del veïnat, però, al mateix temps, veiem que hi ha hagut famílies que han quedat fora d’aquest circuit de suport”, apunten des de Cooperasec.

La Coordinadora, ferma en el seu propòsit

A l’altra banda de l’equació, la Coordinadora d’Entitats es mostra crítica amb la decisió d’adjudicar el Pla Comunitari a Cooperasec i sobretot amb el fet que el projecte no comencés a rutllar fins ben entrat el juliol: “En el moment àlgid de la pandèmia, el Pla Comunitari no s’havia posat en marxa, l’Ajuntament estava absent i, una vegada més, ha estat la Coordinadora i la xarxa veïnal i associativa la que ha fet l’acció comunitària, treballant en el suport a infants, a veïnat vulnerable i a la tercera edat”, lamenta Antoni Reig, el president de la Coordinadora.

En la seva voluntat de seguir fent acció comunitària, la Coordinadora, ara sense  la subvenció del Pla Comunitari, treballa en tres noves línies d’acció: la creació de lligams entre escoles i museus del barri per fomentar el vincle entre educació i cultura; una segona línia per facilitar que les entitats comparteixin espais i locals segons les necessitats; i la tercera, encara per desenvolupar, que consisteix a oferir suport informàtic a les persones de la tercera edat que viuen aïllades.

Tot i mantenir el seu propòsit de treballar socialment pel barri, des de la Coordinadora es mostren decebuts amb la decisió de l’Ajuntament de negar-los, una vegada més, la gestió del Pla Comunitari: “Hem observat que la política que es desplega des del departament d’acció comunitària de l’Ajuntament es basa en afavorir tot el que són cooperatives, deixant al marge el moviment associatiu. És un fet que s’ha reproduït a diversos barris de Barcelona”, apunta Antoni Reig.

Una relació de mínims

Pel que fa a la relació entre les dues entitats, des de la Coordinadora reconeixen que “no tenim relació orgànica amb la nova entitat, però sí una relació de veïnat”. Cooperasec no forma part de la Coordinadora d’Entitats, que agrupa pràcticament la totalitat d’entitats del barri. Des de Cooperasec ho expliquen “perquè, com a eix de l’economia social i solidària, entenem que hi ha altres formes associatives i comunitàries de fer, tot i que reconeixem l’històric de la Coordinadora i creiem que fan un treball molt important”.

Cooperasec va néixer el 2012 per promocionar l’economia social i solidària (ESS) al barri, enfortint les propostes que ja existien i amb l’objectiu de crear-ne de noves: “Per a nosaltres és molt important apuntar que l’ESS l’estan practicant moltes associacions al barri, no només les cooperatives”, diu Javier Rodrigo. Treballen en quatre eixos de treball: el de sostenibilitat, el de les cures, el d’enfortiment de l’ESS i el de la cultura.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.