En primer lloc, fes-nos cinc cèntims de què és i quin patrimoni s’hi pot trobar al Museu Marítim.
Barcelona és una ciutat de mar, encara que de vegades no ens ho creguem, i té una història molt lligada al mar. Això és el que intentem explicar, gairebé 700 anys d’història marítima de Barcelona i de Catalunya. També recull la història de les Drassanes, que eren la fàbrica de vaixells en època medieval.
Des de quan n’ets directora? Com assumeixes aquest repte?
Vaig ser directora del Museu abans de la constitució del Consorci, després vaig ser directora tècnica del Museu i ara soc directora general del Consorci des del 2018.
Després de la jubilació de l’anterior director, Roger Marcet, va haver-hi certa polèmica per la manera de designar la nova direcció. N’ets directora en funcions?
Jo vaig passar a ser directora en funcions i les funcions duren, en teoria, sis mesos, però porto gairebé tres anys de directora. Hi ha una convocatòria oberta pendent de resolució i esperem que es resolgui, entre altres coses perquè jo també em jubilo l’any que ve.
Quines són les línies prioritàries del Museu en aquests moments?
Ara la nostra prioritat és estar al costat de la ciutadania en tot el que podem, tot i que no és fàcil perquè les mesures canvien contínuament. Som conscients que som un servei públic, cedim els nostres espais a entitats del barri i intentem buscar solucions per ressituar o reformular les activitats que es puguin fer.
Com heu viscut el confinament i què ha suposat tancar el museu?
Des del 13 de març les persones de l’equip treballem des de casa, excepte el personal de sala. Hem donat resposta al públic des de la virtualitat i estem fent més feina que mai. També és veritat que molta gent ha perdut la feina i, afortunadament, no ha estat el nostre cas.
La pandèmia ha reduït notablement el públic estranger, però ha acostat el públic local?
Abans de la crisi estàvem al voltant del 50% del públic turista, que ha desaparegut totalment. El que l’any passat eren 256.000 visitants a l’agost, ara són 44.000, hi ha hagut una davallada molt important de públic. La gent a l’estiu tenia ganes de sortir fora i això es va notar, va créixer molt l’afluència als museus del Pirineu, per exemple.
Com treballeu en la recuperació del públic?
Vam fer una activitat que era el Museu Quiz al començament del confinament, i la resposta del públic va ser brutal. La nostra estratègia passa per ressituar-nos, allargar algunes exposicions i no invertir els diners que hauríem invertit en una situació de normalitat, perquè la resposta dels visitants és molt baixa. Intentem buscar productes que interessin molt a la gent local, buscar la sostenibilitat de les activitats que es fan.
La virtualitat ajuda?
Hem crescut molt en l’espai virtual, tot i que jo considero que ha de ser només un recurs. No podem substituir la visita a un museu per una visita virtual. Ara és una eina, però quan passi aquest període terrible de pandèmia la gent ha de tornar als museus, i ho farà.
Heu patit econòmicament?
No tenim problemes econòmics. Nosaltres som un consorci del que formen part la Diputació, l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària de Barcelona i la veritat és que des de la Diputació de Barcelona hem rebut sempre una resposta fantàstica i ens han ajudat en tot el que ha calgut durant aquests mesos.
Fa un moment comentaves que Barcelona és una ciutat de mar, però la ciutadania de Barcelona té cultura marítima, més enllà de la cultura de platja?
No hi ha gaire gent que tingui cultura marítima. De fet, la concepció de patrimoni marítim està molt desenvolupada a les ciutats de cultura anglosaxona, però a les ciutats mediterrànies no. El salt de l’objecte de treball a tenir una consideració de patrimoni necessita un procés i res no esdevé patrimoni si la societat no el reconeix com a tal.
Una de les mostres més mediàtiques del museu va ser la del ‘Titànic’, potser la clau és programar exposicions ‘mainstream’?
Això passa a tots els productes del món cultural, les coses que són mitòmanes reben millor resposta. Malgrat l’èxit de Titànic, jo estic molt més satisfeta de l’exposició que vam fer sobre els vikings o la de Darwin amb el Museu d’Història Natural de Nova York o la de Pompeia…
Pel que fa a la remodelació de les Drassanes i les Rambles, sabeu si hi ha novetats?
La pandèmia ha aturat les obres, però l’ajuntament tenia la intenció de remodelar les Rambles precisament per la zona més baixa, la que dona al Portal de la Pau. Nosaltres haurem de treballar amb quina de les dues opcions d’entrada prendrà més consideració a partir que les obres tirin endavant. I ens hi adaptarem sense problemes.
Barcelona va ser, el 2019, la ciutat més castigada per la contaminació dels creuers. Us posicioneu davant d’aquesta circumstància?
Hi ha diverses teories i una de les coses que teníem previstes de fer era posar sobre la taula tots els agents implicats perquè es parli del tema. Els creuers contaminen, però també ho fan la gran quantitat de camions del port, que ni veiem. Cal posar tot sobre la taula i nosaltres volem proposar una reflexió sobre aquest punt.
Una altra polèmica és la que existeix al voltant de la icònica estàtua de Colom. Algunes veus partidàries d’acabar amb símbols esclavistes demanen la seva retirada. Què en penseu?
Des del museu no ens posicionem en cap debat polític, tot i que individualment cadascú tindrà la seva opinió. Nosaltres, dins de les col·leccions tenim la petita estàtua del model d’estudi que va fer l’escultor de l’estàtua de Colom. No emetem opinions polítiques.