Tot i que el nom no fa la cosa, l’any 2021 està cridat a ser un punt d’inflexió respecte al fatídic 2020. Un exercici on la societat té posades totes les esperances per deixar enrere la pandèmia de la Covid-19 i seguir amb els seus objectius vitals. La superació de l’actual crisi sanitària, però, també ha de servir per fer una reflexió sobre tot allò que no funcionava en la vella normalitat. Un canvi de paradigma que, o comença a construir els seus pilars en aquest primer trimestre, o desembocarà en els mateixos problemes del passat.
El problema de l’habitatge
La crisi de la Covid-19 no només ha sigut sanitària, sinó també econòmica. Centenars de famílies del Poble-sec s’han vist abocades a les oficines de Serveis Socials per culpa d’ERTES que mai s’arribaven a cobrar. Un context on la ja existent crisi habitacional s’ha agreujat i que ara clama mesures al cel. Tal com ha emfatitzat el moviment per l’habitatge de Catalunya, “milers de famílies estan sent víctimes d’una brutal onada de desnonaments”, motiu pel qual reclamen “la suspensió immediata del tots els desnonaments, els lloguers i les hipoteques” fins que s’acabi la pandèmia. En aquest cas, la clau de la solució resta al Govern de l’Estat, el qual està capitanejat per les matrius dels dos mateixos partits que governen la ciutat: els socialistes i els comuns.
Tot i la manca de regulació del mercat immobiliari, aquest també s’ha vist arrossegat a la baixa. Segons el portal Habitaclia, al conjunt del districte els preus de compra ja han baixat un 4% respecte al març i en el cas dels anuncis de lloguer el metre quadrat ha experimentat una davallada encara més important (-14,11 %). Tot plegat, gràcies al retorn d’allotjaments que abans s’anunciaven en exclusiva en plataformes com Airbnb i que ara s’han passat a oferir en el mercat residencial. L’objectiu, però, serà que la tendència es mantingui, ja que encara s’ofereixen al barri prop d’un centenar d’habitatges turístics per al mes de febrer.
Retorn a l’economia de proximitat
Per aconseguir aquest objectiu anterior també caldrà corregir el model turístic que al llarg de la darrera dècada s’ha implementat al Poble-sec. L’extensió del monocultiu, però, ha acabat per topar amb la realitat: persianes abaixades i hotels tancats. Una imatge que ha contrastat amb el poc comerç de proximitat que queda al barri, on el sotrac econòmic no ha sigut tan greu com els seus responsables preveien durant les primeres setmanes de la pandèmia (veure ZONA SEC 199).
Marca ‘Paral·lel Cultural’
És per aquesta raó que institucions municipals i nacionals tenen tota una oportunitat per tornar a apostar pel comerç de proximitat i de caràcter familiar als barris. No només perquè suposen un dic de contenció més ferm a l’hora d’afrontar les crisis, sinó perquè són aquests locals els que al final doten de vida, seguretat i idiosincràsia pròpia al territori on s’estableixen. Per això i entre d’altres, caldrà seguir de prop la nova marca Paral·lel Cultural que acollirà la mítica avinguda (veure pàg. 6). Un model econòmic, però, que també té un nou front de batalla: les plataformes de comerç electrònic que converteixen els establiments comercials en cada vegada més furgonetes voltant pels carrers.
La reducció dels impactes ambientals
Multitud d’estudis han posat en evidència el cost climàtic que suposa l’entrega a domicili de la paqueteria electrònica. Una opció comercial que colla encara més la crisi climàtica en què ens trobem. Davant d’aquesta situació, el Govern de l’alcaldessa Ada Colau ha començat a estudiar la implementació de la taxa Amazon, la qual podria començar a gravar aquest proper curs a les grans empreses per l’ús que fan de l’espai públic, el trànsit i la contaminació que generen.
Una mesura climàticament justa que es veuria acompanyada de les que s’implementaran en un dels principals focus de contaminació de la ciutat: El Port de Barcelona, que ja ha anunciat que aquest 2021 espera posar en marxa el pla d’electrificació de les terminals Best i de Transmediterránea. Una primera passa per poder comptar amb una infraestructura marítima de zero emissions de cara al 2030 i que també pot anar acompanyada de la potenciació d’altres espais climàticament sostenibles, com ara els nous accessos al Parc de Montjuïc o la pacificació de nous vials al nucli urbà.
Entrevistesfa 3 mesos
Hemerotecafa 3 mesos
Culturafa 3 mesos
Políticafa 3 mesos
Societatfa 3 mesos
Políticafa 3 mesos
Societatfa 3 mesos
Històriafa 3 mesos