En acabar la Guerra Civil i amb 21 anys, Maty Mont, Matilde Moncusí i Peyrí (Sabadell 1919-1973), va endinsar-se en el món de l’espectacle com a meritòria en la companyia de la famosa Célia Gámez però aviat va destacar i es convertí en la primera vedette del Bataclan i del Molino on va començar a triomfar a partir del 1944.
El 25 de gener de 1945 va casar-se amb el sabadellenc Agustí Prats i Presseguer al Santuari de la Salut. El matrimoni va comportar una aturada en la seva carrera artística, que no es reprengué fins a finals de l’any 1946.
Així doncs, la Maty va tornar al Molino amb La Venus Moderna. Posteriorment va actuat al Victòria amb la revista Taxi al Victoria i l’empresari Joaquín Gasa la va contractar per suplir Maruja Tamayo en l’espectacle Allà películas també al Victòria. La carrera fulgurant de l’artista sabadellenca va continuar al Teatro Cómico amb Esta noche no me acuesto (1950), al costat de Carmen de Lirio i Alady, un espectacle que també va triomfar en d’altres ciutats de fora de Catalunya.
Enfrontada als moralistes i a la censura
Maty Mont era una dona de caràcter que va saber plantar cara a les habituals campanyes de moralistes promogudes especialment des de la seva ciutat natal. Unes campanyes que la presentaven com una dona frívola i sense moralitat. També va saber aturar als funcionaris de la censura, que sovint la visitaven al seu camerí per analitzar el seu vestuari. Fou multada en diverses ocasions amb la retirada del carnet d’artista impedint que actués durant alguns curts períodes.
Els 50, una dècada plena d’èxits
La dècada dels anys 50 va consolidar el seu nom al Paral·lel. Van destacar l’estrena a l’Arnau de Qué pequeña es Barcelona i Maty Mont al aparato. L’èxit va continuar amb títols com Barcelona se divierte al Versalles i Oiga… que sean guapas i Este año estoy de moda al Poliorama.
A l’any 1953 va crear la seva propia companyia (Exclusivas Joapan, posteriorment Producciones Rialto) amb la que aconseguí un gran èxit, no només a Espanya sinó també a Portugal. Lo que el tiempo se llevó, Una esposa por favor i Tres suspiros a las seis marquen el seu retorn a Barcelona.
Als últims anys de la dècada dels 50 continuava treballant al Molino amb espectacles com La diosa de la jungla, Sonrisas de París, ¡Vida! engáñame, Flores en El Molino, Fantasía española, Las pícaras viuditas o El Twist nos visita.
Arribats els anys 60, les actuacions de la Maty es diversifiquen i arriba a actuar en locals tant dispars com el Bagdad, El Molino, La Buena Sombra, Panam’s i Victòria, que marquen la seva última etapa abans de contraure una leucèmia i morir amb 54 anys a la seva ciutat natal de Sabadell el 8 de desembre de 1973. La ciutat vallesana li té dedicada una plaça.
BARCELOFÍLIA